tag:blogger.com,1999:blog-80068268192490719922024-03-05T12:00:36.009+01:00XusquipèdiaPer descobrir la nostra història menys coneguda
o amagada i curiosaXusquipediahttp://www.blogger.com/profile/10941460004547256441noreply@blogger.comBlogger66125tag:blogger.com,1999:blog-8006826819249071992.post-7557798416182686472020-01-18T20:28:00.002+01:002020-01-18T20:31:47.480+01:00Ramon Berenguer IV i el Palau Reial Maior com cal<a href="http://xusquipedia.blogspot.com/2020/01/ramon-berenguer-iv-i-el-palau-reial.html" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyCvbUOGCnHjUFIK94eXbyBpIUjkm6q_BbjbPkQG9BB7bBe3j9hOtnyiIAGks0rz9RP1f1nbmfQTFyaVkhLgA9UZytQslwgaSehg7jhdswZSqdx6mR6M6EZGnfB-Sw-aMkI_e7-iJr1pWM/s200/Ramon+Berenguer+IV_dest.jpg" width="200" /></a><span style="font-size: large;">Ramon Berenguer IV (1113-1162) és un dels governants catalans més apassionants de la nostra història, amb una gran habilitat militar i política, destacarà per acordar la Confederació Catalana-aragonesa. Ves per on!, les diferents representacions artístiques de la que ha estat objecte no li fan justícia, o no tenen en compte el seu temps, el seu palau i llur entorn.</span><br />
<a name='more'></a><br />
<span style="font-size: large;">Prenent com a punt de partida el quadre de la Galeria Regia catalana pintat per Filippo Ariosto, constatem que la recreació d’aquest Príncep necessita que algú li esmeni la plana.<br /><br /> </span><br />
<h3>
<span style="color: blue; font-size: x-large;">Galeria Regia Catalana, Filippo Ariosto (1587)</span></h3>
<div>
<span style="color: blue; font-size: x-large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjapQs7FYoKJMhzNq5U994OzneHplQ-PPhTbNxoy3YZuInGl-8iTAeb1SDPzSHJFP9gLIljteSY_z4uIBtEmgtZF6pugCkQTufl1IcUA_IJufvzWx0V6spA5kpPSa6B_hxo0vCyf3o7CrA3/s1600/Retrat_Ramon+Berenguer+IV_Filippo+Ariosto.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="797" data-original-width="629" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjapQs7FYoKJMhzNq5U994OzneHplQ-PPhTbNxoy3YZuInGl-8iTAeb1SDPzSHJFP9gLIljteSY_z4uIBtEmgtZF6pugCkQTufl1IcUA_IJufvzWx0V6spA5kpPSa6B_hxo0vCyf3o7CrA3/s400/Retrat_Ramon+Berenguer+IV_Filippo+Ariosto.jpg" width="315" /></a></div>
<span style="font-size: large;"><b>No hi ha res que es correspongui al segle Xll.</b> L’arnès pavonat de negre és del tot inusual en el moment en què Ramon Berenguer IV va viure. Peto, espatllàs, braçals i faldó de malla combinant ferro i bronze; tot plegat és excepcionalment fantasiós. Només li podrien trobar un paral•lel al faldó en els retaules gòtics de la segona meitat del segle XV. Molt lluny del que ens aporten les fonts documentals i iconogràfiques de l’època del comte. Porta barba i una gran cabellera en un intent de donar-li idea d’antigor, però negres quan sabem perfectament que Ramon Berenguer era significativament ros amb el cabell rinxolat. Malgrat haver patit la profanació del sepulcre el 1794 pels francesos, el 1803 comprovaven que el cos momificat del Príncep restava incorrupte amb barba i cabells rossos arrissats, “pelo crespo i rubio” deixà constància escrita el sacerdot valencià Joaquín Villanueva a “Viaje literario a les iglesias de España” (1806).<br /><br /><b>Poca broma, a continuació observeu la restitució adequada a veure si trobeu les diferències:</b></span><br />
<div>
<span style="font-size: large;"><b><br /></b></span></div>
<div>
<h3>
<span style="color: blue; font-size: x-large;">Ramon Berenguer IV – 1150 (Restitució rigurosa)</span></h3>
<div>
<span style="color: blue; font-size: x-large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJZnMYiHVwapNluhYtp2-6BQLZe_q_ro_PnImmuHU-wtLK7XPj1A3udz6Fnzip6iD2ww8TJUM7OgMnzQXaQBoOngy4diT0kqaLD5zn0rl5Ig0_vQBEmGKwtAym19HW2mFyKwgyC4gNEH2q/s1600/Retrat+de+Ramon+Berenguer+IV_Riart.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="883" data-original-width="624" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJZnMYiHVwapNluhYtp2-6BQLZe_q_ro_PnImmuHU-wtLK7XPj1A3udz6Fnzip6iD2ww8TJUM7OgMnzQXaQBoOngy4diT0kqaLD5zn0rl5Ig0_vQBEmGKwtAym19HW2mFyKwgyC4gNEH2q/s400/Retrat+de+Ramon+Berenguer+IV_Riart.jpg" width="282" /></a></div>
<span style="font-size: large;">Pentinat amb una clenxa al mig que li divideix els cabells en dues parts simètriques que li arriben més avall de la mandíbula amb la particularitat que, com és habitual en l’època, li cau un rinxol de cabell a tall de serrell arrodonit per entremig del front. <b>Vestit amb una capa o clàmide</b> de mida més reduïda que les del període anterior, tancada amb un petit fermall. <b>Ja no va subjectada al muscle dret sinó al centre del pit.</b> Rivetada per la part superior i laterals amb un galó estret, i per la inferior amb una sanefa ampla brodada amb decoracions geomètriques i amb esmants, botons plans de plata o d’or, així com d’alguna pedra. També seria correcte que portés encara la clàmide gran clàssica, ricament rivetada per tot el voltant exterior d’una sanefa, en aquest cas tota ella de galó ample geomètric brodat i ornat com l’anterior. A sota de la clàmide porta una túnica que tant pot ser tres quarts, això és fins a mitja cama, o per influència oriental fins i tot més llarga, però també curta d’influència franca fins a l’alçada dels genolls. Unes i altres amb coll, punys i baixos decorats amb una sanefa ampla i rica com la clàmide. Finalment sota de tot i en contacte amb la pell, porta una camisa de lli molt fina. Mitges fins a mitja cuixa subjectades per una beta a la cintura a manera de lligacama. Pot portar roba interior en la forma que es veu en el davallament de la creu de Durro encara que sigui cronològicament posterior.<br />Les sabates també guarnides amb pedreria van tancades a l’alçada del turmell o són més altes amb un petit camal de tres o quatre dits. No és estrany que vagin tancades per unes petites sivelles.<br /><br /><b>Tot plegat segueix un estil propi de la zona catalana-occitana.</b><br /><br />Les restitucions dels vestits es basen en les pintures murals contemporanis de sant Miquel i Santa Maria de Taüll, les de la catedral de la Seu d’Urgell entre altres així com les escultures provinents del convent dels Agustins de Tolosa de Llenguadoc.<br /><br /> </span><br />
<h3>
<span style="color: blue; font-size: x-large;">Ramon Berenguer militar</span></h3>
<div>
<span style="color: blue; font-size: x-large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvcqBI9vCJ85SvyaxCmLWlltedz9GK37lm4-bIzyOHwSAq2qY6VR_k6dRwvkJZLgKNwPPSKCNYo5xwr_VATaPnpTa39U6ERXnzaVmDGV4Xz4UKE45ykRybjgD_eRW85XZ_8AbeKj0Ofx50/s1600/Ramon+Berenguer+IV+-+militar.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1159" data-original-width="563" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvcqBI9vCJ85SvyaxCmLWlltedz9GK37lm4-bIzyOHwSAq2qY6VR_k6dRwvkJZLgKNwPPSKCNYo5xwr_VATaPnpTa39U6ERXnzaVmDGV4Xz4UKE45ykRybjgD_eRW85XZ_8AbeKj0Ofx50/s640/Ramon+Berenguer+IV+-+militar.jpg" width="308" /></a></div>
<span style="font-size: large;">Com no podia ser de cap altra manera, <b>el príncep va armat seguint la tecnologia més puntera del moment</b>.<br /><br /><b>Armament defensiu:</b> Porta un elm amb nassal i reforços de ferro. A sota, com era habitual, porta una còfia tèxtil gruixuda dita trepa. Com era habitual a mitjans del S. XII, la malla cobreix completament el seu cos de cap a peus per tal que la protecció sigui total. El cap i coll van protegits pel capmall, el cos i braços per un ausberg amb braçals, guants i un faldó fins a mitja cama tot de malla. A sota du unes calces també de malla, lligades a la cintura que van de la part alta de la cuixa fins als peus on porta fortament cosides unes soles de cuiro que li fan de sabates. A sota de tot, perquè la malla no enceti la pell porta una camisa, una túnica de roba luxosament decorada i unes mitges. L’escut d’ametlla amb un umbus de ferro gairebé tan alt com ell li protegeix la banda contrària a la llança.<br /><br /><b>Armament ofensiu:</b> Com és habitual porta una llança amb gallardet (banderí) a la punta amb l’escut reial pintat i una espasa. No cal dir que combatia a cavall i que aquest anava armat com el descrit en l’article sobre <a href="http://xusquipedia.blogspot.com/2019/06/ramon-berenguer-iii-i-la-galeria-regia.html" target="_blank">Ramon Berenguer lll.</a><br /><br />Les fonts documentals per tal de fer la restitució són en primer lloc el seu segell reial, i els cavallers de la porta del monestir de Ripoll.<br /><br /><br /> </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmIAPoPKF4JE9xLu9aaHra0JHvTJ286nuybY44VW-Oo725Cavjtoz36epmj5OUHcvnplsm-DuwYwbfha4esesKRAaLj8A8EwkDV5uaU3HfdceneEGhboYsbQEYG06Y95m3axOGYpZMZy5v/s1600/Segell_cera_Ramon_Berenguer_IV.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="371" data-original-width="382" height="309" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmIAPoPKF4JE9xLu9aaHra0JHvTJ286nuybY44VW-Oo725Cavjtoz36epmj5OUHcvnplsm-DuwYwbfha4esesKRAaLj8A8EwkDV5uaU3HfdceneEGhboYsbQEYG06Y95m3axOGYpZMZy5v/s320/Segell_cera_Ramon_Berenguer_IV.jpg" width="320" /></a></span></div>
</div>
<div>
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;">Segell de Ramon Berenguer IV (1150) a sobre de l’escut palat hi ha l’escarboncle o bloca, el reforç de l’escut consistent en làmines metàl·liques convergents disposades en forma d’aspa<br /><br /> </span><br />
<h3>
<span style="color: blue; font-size: x-large;">La sala de recepció del Palau Reial o Palau Maior</span></h3>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: large; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: large; margin-left: 1em; margin-right: 1em;">El Palau Reial romànic és una ampliació de l’antic Palau Carolingi adossat a la muralla romana. Gràcies a les excavacions es pot deduir la forma i distribució espaial de l’edifici i el seu entorn. En l’actual plaça del Rei, hi havia una capella rectangular en el lloc que més tard s’aixecaria l’actual església gòtica de Sant Iu, i a l’altre costat, avui la plaça del museu Marés, hi havia un espai del qual se’n tenen poques dades però on podia ser el conegut jardí o verger del palau. Durant el govern de Ramon Berenguer IV es dugué a terme una important reforma.</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: large; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /></span></div>
<span style="font-size: large; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img height="312" src="https://i1.wp.com/historiavibrant.cat/wp-content/uploads/2019/10/Palau-reial-Major-1.jpg?resize=774%2C379" width="640" /></span><br />
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: large; margin-left: 1em; margin-right: 1em;">La sala, tindria una funció polivalent on es podrien fer altres actes fins i tot domèstics, s’ha decorat amb cadires, escambells, coixins i tapissos. La restitució, basada en paral·lels existents, descripcions escrites i el registre arqueològic, ens descobreix una gran sala ben il·luminada amb les parets totalment arrebossades de dalt a baix amb morter de calç i un terra allisat del mateix material, això és d’“opus sininum”. S’ha decorat seguint un ordre decoratiu clàssic del romànic. En un primer nivell hi ha una cortina pintada coronada per una sanefa geomètrica que també decora tot el voltant d’un seguit de finestres romàniques que ocupen un segon nivell i que actualment es poden veure per la banda del pati del museu Marés. En els espais entre finestres i hi ha pintat un clàssic carreuat imitant en color les juntes de les pedres. A sobre, envoltant la sala hi ha una escena figurada on s’explica un esdeveniment militar i de cort. La paret del tron, per tal de realçar el poder comtal consta amb una peanya sobre la qual hi ha un setial romànic a manera de tron sense espatller ni dosser, amb un tapís amb les quatre barres de sang penjat darrere que dóna majestuositat l’escena (assessorament del gran especialista medievalista Eduard Mira). <b>L’incipient ús de l’heràldica és ja visible al Principat com demostra el segell de Ramon Berenguer IV que ens mostra una representació de les barres amb les quals els membres de la casa comtal barcelonesa estan molt familiaritzats</b> com també es pot veure al sarcòfag d’Ermessenda de Carcassona (s. XI) i posteriors.</span></div>
<span style="font-size: large; margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
</span>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: large; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /></span></div>
<span style="font-size: large; margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<b>Francesc Riart</b> i <b>Xus Lloria</b> amb el suport de <a href="https://historiavibrant.cat/ramon-berenguer-iv-i-el-palau-reial-maior-com-cal/" target="_blank">Vibrant</a>.</div>
</span></div>
Xusquipediahttp://www.blogger.com/profile/10941460004547256441noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8006826819249071992.post-72017843498040046162019-11-17T14:05:00.001+01:002019-11-17T14:09:50.920+01:00Els Usatici Barchinonae, el Liber feudorum maior i les Gesta Comitum Barchinonensium, són considerats els tres pilars de la identitat política catalana<a href="https://xusquipedia.blogspot.com/2019/11/els-usatici-barchinonae-el-liber.html" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBuRXtOE8x8zgylxWX7mIGbRtcq5ER4ZAUqDimaN62VDfKk4lawzFypLesuF3ECxk5L8PlnCfg79_Wb2ique2OB71-5sXB9AQW5FJZfyAMGBcxVYqDleeSKTm4ly8K419Jh9GKJhnIl0NM/s200/220px-Comentaria_super_Usaticis_Barchinonae-Jaume_Marquilles-1448-1450.jpg" width="150" /></a><br />
<span style="font-family: inherit;"></span><br />
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><span style="font-family: inherit;">L</span>es compilacions dels <i>Usatici Barchinonae</i>, el <i>Liber feudorum maior</i> i la <i>Gesta Comitum Barchinonensium</i> formen els tres monuments de la identitat política catalana.</span></div>
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: inherit;">
</span><span style="font-family: inherit;"></span></span>
<br />
<div>
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">
</span>
<br />
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">
</span>
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">
<div>
<span style="font-family: inherit;"></span><br />
<a name='more'></a><span style="font-family: inherit;">A les Corts de Barcelona de 1064, presidida per Ramon Berenguer I i Almoidis, es van establir els “Usatges de Barcelona" per perfeccionar les lleis gòtiques. </span></div>
<br /><b>Els Usatici Barchinonae</b> recull bona part de l'antiga “Lex Visigothorum” i avalen l'Auctoritas suprema del prínceps. Pareu atenció a l’usatge 65, on queda molt clar el concepte Principat a casa nostra, a banda d'una consideració crítica de l'ús del poder: </span><br />
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><i>“Quoniam per iniquum principem et sine veritate et sine iusticia periit omni tempore terra et habitatores eius: Proptera sepedicti príncipes Raymundus et Almoydes, consilio et auxilio nostrorum nobilus virorum decernimus atque mandamus ut omnes príncipes qui in hoc principatu nobis sunt sucessuri habeant omni tempore sinceram et perfectam fidem et veram loquucionem, ita ut omnes homines nobiles et ignobiles, reges et príncipes, barones magnates et milites, rustici et pagenses, mercerii et negociatores, peregrini et camina tenentes, amici et inimici, cristiani et sarraceni, iudei et heretici possint se in illis fidare et credere non solum illorum personas, et eciam civitates et castella et honorem et avare et uxores et filios et cuneta que abuerint timoreet absque ulla mala suspicione.” </i></span></blockquote>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br />Com a causa d’un Príncep injust, sense veritat i sense justícia, es destrueixen i moren per sempre la terra i els seus habitants: Els esmentats Prínceps Ramon i Almoidis, amb el consell i ajuda dels nobles barons, decretem i manem, que tots els Prínceps que en aquest Principat ens succeeixin, guardin sempre una fe ferma i una perfecta i veritable paraula, de manera que tots els homes nobles i plebeus, reis, prínceps, magnats, cavallers, homes de viles i ciutats, mercaders i traficants, viatgers i pelegrins, amics i enemics, cristians i sarraïns, jueus i heretges puguin creure en ells i fiar-se no solament les seves persones, sinó fins i tot de les ciutats i castells, la seva honra i hisenda, la seva dona i fills i de tot allò que en el món posseeixin, sense cap gènere de por ni de sospita. </span><br />
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /><br /> </span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinEzJkSp5eJoMTjWyf2U9sIHym6ZakrRAkf_dtcmXPtMCUasvx4lL7xESi0PwNdOuBDWlrHLay5gjFPZ413DNl0uSa9lxMb_83OPK4JjSKR7jU6brtVqX_7U2viW28y75m_xD4FX02leRI/s1600/%252830+GENER%2529+Usatici-Barchinone-usalia-Cathalonie.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-size: large;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinEzJkSp5eJoMTjWyf2U9sIHym6ZakrRAkf_dtcmXPtMCUasvx4lL7xESi0PwNdOuBDWlrHLay5gjFPZ413DNl0uSa9lxMb_83OPK4JjSKR7jU6brtVqX_7U2viW28y75m_xD4FX02leRI/s320/%252830+GENER%2529+Usatici-Barchinone-usalia-Cathalonie.jpg" width="207" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div style="background: white; margin-bottom: 3.45pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 3.45pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "tahoma" , "sans-serif";"><span style="font-size: small;">Usatici Barchinone i els Usalia Cathalonie. Compilació manuscrita a Ripoll
el 1173</span><span style="font-size: large;"><o:p></o:p></span></span></i></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /><br /><b>El Liber feudorum maior</b>, el gran llibre dels feus (originalment Liber domini regis) és el document administratiu més antic conegut que té variacions dels noms "català" i "Catalunya" i el registre documental més important que demostra la legitimitat de la casa comtal de Barcelona a regnar Catalunya. Cap al 1170, Alfons el Cast encomanà aquesta compilació documental, plena de magnífiques miniatures i les primeres representacions conegudes de l'homenatge de vassallatge a Europa, a Ramon de Caldes, jurista i degà de l'església de Barcelona. Compilava en dos volums un miler de documents (alguns ben antics del s. IX), classificats per llinatges i castells, els contractes de compres, vendes, testaments, títols de propietat, etc. que havien establert en el passat els comtes de Barcelona amb els barons nobiliaris i defineix la princeps potestas de l’ordre públic en tota “la terra que va des de Salses fins a Tortosa i Lleida” definint així els límits de Catalunya. Tot plegat una potent eina administrativa que juntament amb les compilacions dels Usatici Barchinonae i la Gesta Comitum Barchinonensium formen els tres monuments de la identitat política catalana. <br /><br /> </span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPYl5xDOh9tQm9W1wvzWcWQz-ZisF8STYMxYckWbHWCz8Jg4JYXp5XHu3XF4G9d-DEtlD_5x8XHImEtaBKckrcunAnwfrSJPFsiptQg7AuR7MhFfF8cQRZjS0_WzViP-vMhQo31XxjvmYo/s1600/%25282+MAIG%2529+Liber+feudorum+maior.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-size: large;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPYl5xDOh9tQm9W1wvzWcWQz-ZisF8STYMxYckWbHWCz8Jg4JYXp5XHu3XF4G9d-DEtlD_5x8XHImEtaBKckrcunAnwfrSJPFsiptQg7AuR7MhFfF8cQRZjS0_WzViP-vMhQo31XxjvmYo/s320/%25282+MAIG%2529+Liber+feudorum+maior.JPG" width="255" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><span style="font-size: small;">Liber feudorum maior</span></i></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br />La primera <b>Gesta Comitum Barchinonensium</b> fou escrita en llatí per monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll a finals del segle XII (1184) durant el regnat d’Alfons el Cast i va tenir addicions posteriors fins el 1314. Aquestes minucioses cròniques dels comtes de Barcelona des de Guifré el Pilós tenen l’objectiu de fer palès la legitimitat històrica del Casal de Barcelona i explicar el procés de formació i integració dels comtats catalans.</span></div>
Xusquipediahttp://www.blogger.com/profile/10941460004547256441noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8006826819249071992.post-2525388907975530842019-06-19T18:14:00.002+02:002019-06-24T21:16:21.897+02:00Ramon Berenguer III i la Galeria Regia més antiga d’Europa<a href="https://xusquipedia.blogspot.com/2019/06/ramon-berenguer-iii-i-la-galeria-regia.html" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRiFhlH2RmIRA-4WxYwXE3sk1FRZJZPU2kAbWvQhuu-G6Wkm5oR71GTXCq_vfVCkNUVf718JG2ezPYFP1v8Z1-O7vdtRRRb3zfXDVsV-MVXST6KGkog6WB0XIU2V5S5DQsrobXYOurauko/s200/Retrat+de+Ramon+Berenguer+III_Riart+-+c%25C3%25B2pia.jpg" width="150" /></a><span style="font-family: inherit; font-size: large;">La col·lecció de retrats de comtes i reis que van governar Catalunya fins al segle XVII és la Galeria Regia conservada més completa i antiga d’Europa. Encarregada el 1587 per la Diputació del General al pintor bolonyès Filippo Ariosto<strong>,</strong> va presidir durant 300 anys la sala de govern al Palau de la Generalitat.</span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<a name='more'></a><br />
<br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><strong>Amb la inequívoca intencionalitat política d’aturar els ànims absolutistes de Felip I de Catalunya i d’Aragó i II de Castella,</strong> tants caps tants barrets, la col·lecció deixava palès la continuïtat històrica de la corona catalana des de l’antigor i la independència avalada del Principat per pactar directament amb el rei. La Diputació d’Aragó ja havia fet el mateix, amb els sobirans del Regne d’Aragó, un any abans i van ser els seus diputats qui recomanaren Ariosto a la Diputació catalana. Dissortadament la Galeria aragonesa es va cremar sencera a l’incendi del Palau de la Diputació durant el Setge de Saragossa el 1809 i només queden algunes còpies conservades al Palacio del Buen Retiro de Madrid.</span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Filippo Ariosto pintà en només un any 46 retrats, testimoniant 1100 anys de govern a Catalunya (d’Ataülf fins a Felip) i tanmateix <strong>no tingué prou cura de la imatgeria pròpia de cada època, deixant un registre força fantasiós de personatges equipats segons les modes i costums de segles posteriors a la seva mort</strong>. Digueu-nos primmirats, però aquests quadres s’estan fent servir per il·lustrar a tor i a dret llibres i articles d’Història, poca broma!. No patiu, treballem per restituir la imatgeria correcta dels nostres comtes i reis més representatius, seguint paral·lels de la seva època, descripcions contemporànies, registres arqueològics, etc. Avui: <strong>Ramon Berenguer III, un dels més representats artísticament</strong>.</span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><strong>Ramon Berenguer III, dit el Gran, (1082 – 1131)</strong> fou un estadista molt hàbil en política exterior i el primer príncep català en liderar expedicions militars a la mediterrània, del qual tenim la constància documental més antiga que el defineix com català, procedent d'una pàtria que denomina “<em>Catalania</em>”: “<em>dux Catalanensis</em>, <em>rector Catalanicus</em>, <em>Catalanicus heros</em>, <em>Barchinonicus heros</em> i <em>Pyrenee regionis rector” </em> Liber Maiorichinus (1115-1120)</span><br />
<br />
<h3>
<strong><span style="color: blue; font-family: inherit; font-size: x-large;">Retrat de Filippo Ariosto (1587)</span></strong></h3>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Ariosto, recrea a Ramon Berenguer III com un comte guerrer, armat de cap a peus. Seguint el costum propi de l'època, no fa cap mena de recerca documental i es limita a arcaïtzar-lo idealitzant-lo, i de quina manera!</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOgRHp1wXKXCwrtO2Yvi3KTULrN15tsaG2TNEXDdq_SD6EUF2nINTEw71Vg0FXMsD9gJOqojT9kBWMVDlq5JHKd-p92le6HI17biTkWtbrtJ2OV38rRrw0Pl0RUM5nB4YOgcq9E9KNJ6aS/s1600/Retrat_imaginari_de_Ramon_Berenguer_III_de_Barcelona_-_Filippo_Ariosto_%25281587-1588%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="494" data-original-width="354" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOgRHp1wXKXCwrtO2Yvi3KTULrN15tsaG2TNEXDdq_SD6EUF2nINTEw71Vg0FXMsD9gJOqojT9kBWMVDlq5JHKd-p92le6HI17biTkWtbrtJ2OV38rRrw0Pl0RUM5nB4YOgcq9E9KNJ6aS/s400/Retrat_imaginari_de_Ramon_Berenguer_III_de_Barcelona_-_Filippo_Ariosto_%25281587-1588%2529.jpg" width="286" /></a></div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Cobert per un arnès pavonat de negre propi de mitjans de segle XVI, que en aquest moment ja és anacrònic i, fins i tot, un pèl fantasiós però que a ell li hauria semblat fet a l'antigor, ja que no segueix cap forma tipològica concreta, cosa que dóna a entendre que o no l'ha vist mai o, si ho ha fet, no s'ha preocupat en reflectir bé els detalls, sobretot dels espatllassos (muscleres) en avall i principalment en els braçals (peça de l'arnès que cobreix el braç) i la llagosta (peça articulada que protegeix el cos des de la cintura fins a mitja cuixa). De la mateixa manera li posa un bigoti gran que suggereix una barba grossa i llarga, que també se la imagina, tapada per la borgonyota emplomada que li cobreix el cap i que correspondria a l'època del renaixement. Com a colofó final, l'arma amb una espasa antiga que recorda les del gòtic final, totalment desfasada.</span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<strong><span style="color: blue; font-family: inherit; font-size: x-large;">Estàtua eqüestre de Joan Llimona (1888)</span></strong><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">A finals del segle XIX ja s'havien fet estudis prou consistents de la història del vestit i de l'armament per a no tornar a repetir les mancances de la recreació de Filippo Ariosto. Malgrat tot, els creadors d'imatges esculpides, pintades o dibuixades del període medieval encara no havien aprofundit prou en el rigor de les seves recreacions i aquestes estaven plenes d'anacronismes i d'idealitzacions que es detecten en la magnífica estàtua eqüestre de bronze feta per Joan Llimona, el 1888.</span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFi_oQ3FsxN4C0j_ylRyj5baDuws-1En-bHbq0j6I9pdI6sZ-vUBAXoqaEawxyd-AzJKfl44isIzdcruyypJKjeguC-mFVUk2d48gzfUCVSJ0xyL7-JKA2ye9QeW_hZx5XCV0tlW-LGEoh/s1600/Ramon+Berenguer+III+2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="614" data-original-width="473" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFi_oQ3FsxN4C0j_ylRyj5baDuws-1En-bHbq0j6I9pdI6sZ-vUBAXoqaEawxyd-AzJKfl44isIzdcruyypJKjeguC-mFVUk2d48gzfUCVSJ0xyL7-JKA2ye9QeW_hZx5XCV0tlW-LGEoh/s400/Ramon+Berenguer+III+2.jpg" width="307" /></a></div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Mirant amb ulls crítics d'avui, es veu que la corona comtal no és d'estil romànic, i el comte porta una cabellera pròpia d'un gòtic tardà principis del renaixement, protegit per un ausberg de malla al qual li falta el capmall (protecció del cap i del coll) i a sota no se li veu la túnica que cobreix el cos i evita el frec de la malla sobre la pell. A sobre de tot porta una sobrevesta, peça de roba que no estarà en ús fins a finals del s. Xll, principis del XIII Finalment els guarniments del cavall tampoc es corresponen a l'època i són del tot idealitzats amb un llunyà referent gòtic-renaixentista. Segueix en tot un estereotip de cavaller medieval situat en el romànic que es pot veure en totes les representacions, tant de finals del s. XIX com de principis del XX.</span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Tanmateix per diferenciar-los dels altmedievals, els cavallers situats en el període del gòtic, s. XIV i XV eren representats amb arnesos de plaques metàl·liques. A grans trets aquests dos estereotips marcaven la diferència entre ambdós períodes. Dissortadament aquest costum va perdurar tot el segle XX entrant en el món cinematogràfic i tret d'honroses excepcions encara perdura.</span><br />
<br />
<h3>
<strong><span style="color: blue; font-family: inherit; font-size: x-large;">Vestit militar a cavall s. XII (imatgeria actualitzada)</span></strong></h3>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzMm3dMuFFhf1eMSd7u_7QSeHrgqBoD4QcflyY2oFNbxwacBf1ChlGiKvVbg8QOD1q75cIUzYQ3EzIj9LTUPGmzS9wkcaNiYPzzmcuUSiVBfqadObf-8PGuAUSExkifYpLwaXQpzh_U9Ic/s1600/zz709+-+c%25C3%25B2pia.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1597" data-original-width="1600" height="398" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzMm3dMuFFhf1eMSd7u_7QSeHrgqBoD4QcflyY2oFNbxwacBf1ChlGiKvVbg8QOD1q75cIUzYQ3EzIj9LTUPGmzS9wkcaNiYPzzmcuUSiVBfqadObf-8PGuAUSExkifYpLwaXQpzh_U9Ic/s400/zz709+-+c%25C3%25B2pia.jpeg" width="400" /></a></span></div>
<br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">El seu armament defensiu consta d'un elm amb nasal, un ausberg de malla de màniga llarga fins a mig braç amb capmall i ventalla obert per davant i darrere per poder seure bé sobre el cavall, tot ell va reforçat amb cuir i un escut d'ametlla llarg que li protegeix la cama esquerra. L'elm coronat és típic de la imatgeria romànica, malgrat tot no tenim clar si realment existia o és una llicència estètica per tal d'identificar al comte o rei quan apareix en una il·lustració juntament amb altres cavallers.</span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Com a armament ofensiu, porta una llança llarga amb un gallardet acolorit amb motius tan sols decoratius sense contingut heràldic, i una espasa amb beina que s'integra a l'ausberg per dues obertures, fet molt habitual en aquest moment en el món occità, franc i en el català tal com es veu en la lluita de David contra Goliat en les pintures de Santa Maria de Taüll, representat aquest com un cavaller amb armament complet.</span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">El seu cavall portaria un arnès derivat dels tardoromans, però clarament influït pel romànic respecte a la forma de la sella. En aquest moment es produeix un canvi en la tàctica de combat que revolucionaria la manera de lluitar dels cavallers durant tota l'edat mitjana i renaixement, és la càrrega de cavalleria amb la llança sota el braç. No hi ha una data exacta de quan surt aquesta innovació, durant el primer terç del s. Xll. Aquesta tàctica comporta la modificació de la sella del cavall que es fa alta per davant i sobretot per l'esquena per tal de poder aguantar l'impacte de la llança durant l'atac i evitar que el cavaller caigui del cavall, cosa que seria impossible sense l'esquena ben travada. Per tal d'estar perfectament assentat i afermat sobre la sella el genet deixa de cavalcar amb els genolls flexionats, a la geneta, i passa a fer-ho amb les cames estirades.</span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Qui matina viu, qui treballa té!, tot seguit us mostrem com s’hagués representat aquest príncep del segle XII amb la dignitat deguda per una Galeria Regia catalana i amb la corresponent imatgeria posada al dia:</span><br />
<br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<h3>
<strong><span style="color: blue; font-family: inherit; font-size: x-large;">Ramon Berenguer III, príncep de Catalunya (1097-1131)</span></strong></h3>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Hi ha una gran abundància documental en aquest primer romànic que ha permès de fer-ne la restitució del vestuari. Com són les pintures de Sta. Maria d'Aneu, Sant Esteve de Tredòs, Sant Andreu d'Aneu, Sant Pere de Sorpe i Sant Quirze de Pedret entre altres.</span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieEIsZ4R5JqsDOtOCqxabgnIu4elGt_YW1wFYMdGRJGf9ahn78jqIyru6Agh29T2KPr5pDRr3JHHscGLY4YBzicV8LTjPPFesdeEyaFJLvFGhE3epqSbOvTouwVM-sRuvrGPK2jBP2BjrQ/s1600/Retrat+de+Ramon+Berenguer+III_Riart.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="843" data-original-width="596" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieEIsZ4R5JqsDOtOCqxabgnIu4elGt_YW1wFYMdGRJGf9ahn78jqIyru6Agh29T2KPr5pDRr3JHHscGLY4YBzicV8LTjPPFesdeEyaFJLvFGhE3epqSbOvTouwVM-sRuvrGPK2jBP2BjrQ/s400/Retrat+de+Ramon+Berenguer+III_Riart.jpg" width="282" /></a></div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Porta una corona comtal ja clarament romànica. Pentinat amb una clenxa al mig que li divideix els cabells en dues parts simètriques i acaba tallat recte just a sota de la mandíbula. De vegades pot tapar l'orella. Va vestit amb una capa o clàmide d'influència Bizantina que no parteix d'un rectangle regular sinó trapezoidal que fa que les puntes caiguin verticals pel pes de l'ornamentació i acabin en una forma lleugerament triangular. Llur ornamentació també és d'influència bizantina. A sota, porta una túnica que tant pot ser tres quarts, això és fins a mitja cama, com fins a l'alçada dels genolls. Una i altra habitualment anaven obertes per un o tots dos costats. Les seves sanefes ornamentals són pròpies de l'estètica del romànic. El mateix passa amb mitges i sabates.</span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Subjecta una espasa com a símbol de poder, la qual podria ser perfectament una de les anomenades <a href="http://historiavibrant.cat/les-espases-magiques-dels-reis-catalans/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">espases de virtut</a> de les que prou vàrem parlar en un article anterior.</span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Restituir la imatgeria adequada és imprescindible per comprendre la nostra història. Continuem que no ha estat res...</span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><strong>Francesc Riart </strong>i<strong> Jesús Lloria </strong>amb el suport de <a href="http://historiavibrant.cat/ramon-berenguer-iii-i-la-galeria-regia-mes-antiga-deuropa/" target="_blank">Vibrant.</a></span><br />
<br />
<br />Xusquipediahttp://www.blogger.com/profile/10941460004547256441noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8006826819249071992.post-23976931177010787242019-04-21T13:54:00.000+02:002019-04-22T13:00:06.793+02:00La Pasqua i la Mona<br />
<span style="clear: left; float: left; font-size: large; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><a href="https://xusquipedia.blogspot.com/2019/04/la-pasqua-i-la-mona.html" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWFvWm_5XPiV-MdrlnlIypwpa4ih55iO-_oasf7NiWlZAa_g9Zsc7cUcZdujMWLejKZkwD0BxzZle2iXu6OObnHD14uSw5vsYu0Emy7nDL9IYTHi1is9VqfiDrMCtBKS5M9_pU-6ZnPEtl/s200/Caramelles.jpg" width="149" /></a>La festa de la Pasqua és molt estesa arreu del món. És la primera festa que van celebrar els primers cristians, molt anterior a les festes del Nadal. D’origen agrari, se celebra la floració que assegurava les collites. </span><br />
<div>
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"></span><br />
<a name='more'></a><span style="font-size: large;"><br /><br />És tradició sortir al camp per gaudir d’aplecs a les ermites i menges als berenadors i a les fontetes sempre acompanyats de molta gresca. <b>Les colles de caramelles sortien amb els queviures que havien recollit cantant.</b> Tothom tornava de vesprada i les caramelles, amb atxes enceses, retornaven a la vila l’alegria dels seus cants i balls envoltats d’una gentada molt animada. Per por als disturbis, les autoritats feien voltar un esquadró de cavalleria o un escamot de guàrdies fins al tard. Com que, en passar els portals de la ciutat, la guàrdia feia pagar un tribut d’entrada del vi, els nostres avis ja se’n cuidaven de no entrar-ne ni una gota i en arribar al peu del portal, davant dels portalers, acostumaven sorneguerament beure’s les escorrialles que poguessin restar en botes i ampolles. Sovint hom feia quedar una mica de vi per poder beure i bromejar abans de passar el portal. </span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhR-dTckZScaAGE0-a6weOdC8HNocOJULn3taxVN2dXPD0KfCv5vHCDKyW8e163pCvIgzAaEnqOw-2WC2nIwma35Dc8QsMs5gm_qCr9XZoCt5F7C_LNw5wGJSh9pF2bHhN7hloDXyvIUJ02/s1600/auca+de+les+caramelles.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="380" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhR-dTckZScaAGE0-a6weOdC8HNocOJULn3taxVN2dXPD0KfCv5vHCDKyW8e163pCvIgzAaEnqOw-2WC2nIwma35Dc8QsMs5gm_qCr9XZoCt5F7C_LNw5wGJSh9pF2bHhN7hloDXyvIUJ02/s400/auca+de+les+caramelles.jpg" width="400" /></a></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><br /><br /><b>Dilluns de Pasqua</b> és costum, estès arreu de Catalunya, que els padrins i avis facin present, als seus fillols i néts, d’un pastís fet amb farina, sucre i altres llaminadures; hi són aplicats un nombre d’ous igual al dels anys de l’infant. Aquest present es fa fins que se celebra la primera comunió. <b>El costum és antic, puix que ja surt citat en el segle XV amb el mateix nom de Mona</b>. Per donar una idea de la intensitat del costum, constatem que l’any 1925 es van vendre a Barcelona més de 100.000 mones, a banda les d’elaboració casolana. </span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEif_-1e3YeDAe7IdWvIqoYV3CjJvxCPYrdTmPQZj0DmA5eODrOF6SNZeJxsQwpoI7Qy4Ox_GNfG8RCzof2e6GdQOJa7PmYMuyXj5PqNzFChxjxnD6uag6ffBzzIad35iOeFl2Qb1AfbzXjd/s1600/Padr%25C3%25AD_amb_la_Mona.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEif_-1e3YeDAe7IdWvIqoYV3CjJvxCPYrdTmPQZj0DmA5eODrOF6SNZeJxsQwpoI7Qy4Ox_GNfG8RCzof2e6GdQOJa7PmYMuyXj5PqNzFChxjxnD6uag6ffBzzIad35iOeFl2Qb1AfbzXjd/s320/Padr%25C3%25AD_amb_la_Mona.png" width="285" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>El padrí dóna la mona al fillol, de Tomàs Padró (1840-1877)</i></td></tr>
</tbody></table>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><i>“Mona”</i> en àrab equival a obsequi o present fet per un servent o un inferior a un superior, com el tribut feudal pagat pels vassalls en ous. Un dels actes més importants de la Pasqua dels àrabs, en un moment de l’any diferent del nostre, és el present que tots els súbdits fan al Soldà; aquest acte rep el nom de <i>“Muna”</i> que equival a queviures o menjar. <br /><br />A casa nostra no hi ha festivitat sense el seu dolç i al llarg del territori català descobrireu variants sobre la mateixa tradició. Bon profit a tothom. </span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiH531_a0y_3dB6wNmyrZgd9yWl3KjPoWxKEIQxVBxg8gXIBU6FF6r7k8A468ZBT3dWugK6OHG6dJ4JlNcq6P8xavMIOFE4Yhu1qpeixb4b9Smq2_Cid65nIcWnIDYM2A_z9RVLXQA3wkEE/s1600/mona+%2528SETMANA+SANTA%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="224" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiH531_a0y_3dB6wNmyrZgd9yWl3KjPoWxKEIQxVBxg8gXIBU6FF6r7k8A468ZBT3dWugK6OHG6dJ4JlNcq6P8xavMIOFE4Yhu1qpeixb4b9Smq2_Cid65nIcWnIDYM2A_z9RVLXQA3wkEE/s400/mona+%2528SETMANA+SANTA%2529.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Mona de tipus tradicional. Avui són molt preuades amb els ous de xocolata</i></td></tr>
</tbody></table>
<div>
<span style="font-size: large;"><br /><br />Font: Costumari català, J. Amades</span></div>
Xusquipediahttp://www.blogger.com/profile/10941460004547256441noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8006826819249071992.post-34106563317372802582019-03-21T17:48:00.001+01:002019-03-21T17:56:50.793+01:00Les espases màgiques dels reis catalans<a href="https://xusquipedia.blogspot.com/2019/03/les-espases-magiques-dels-reis-catalans.html" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEo3TNBzL5lhvDJ6HJCYU0XtYSOqyV66zeRtw4SFQpP6WVPnsgVC72Wqm2oUvXLO72gYoY6uRCZEhleQEhnhLWZ5Ld8PVuZtjn17S7fPvWj9bi5gnMZ35dfGOiCFj5yh6nDpBCV5279pDK/s200/Jaume-I-arago-ignasi-pinazo-camarlench-1881+-+c%25C3%25B2pia.jpg" width="150" /></a><span style="font-family: inherit; font-size: large;">A l’edat Mitjana, les espases màgiques, altrament dites de virtut o constel·lades, tenien atribuïdes virtuts especials que conferien poder al cavaller mereixedor de posseir-les. Aquestes estaven forjades per mans expertes sota la influència de determinades constel·lacions. Llur ferro trempat era refredat en oli, l’espaser havia de ser molt bo per aconseguir el punt magistral en què el ferro roent es convertia en acer.</span><br />
<a name='more'></a><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /><br />Aquestes espases eren batejades i beneïdes. Podeu imaginar el que significava pel bon prestigi d’un noble, un cavaller o un rei comptar amb una espasa de virtut entre les seves joies?... Doncs els princeps del casal de Barcelona en tenien tres: <b>“l’Espasa de Sant Martí”</b>, <b>“l’Espasa de Vilardell</b> o <b>Vilardello”</b> i <b>“l’Espasa Tisó”</b>.</span><br />
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><i>“Per què nota ací e no·u ages per dupte que armes fetes en constil·lació fan gran obra a aquell qui les porta. E majorment s’és açò provat en espases qui s’apellen de virtut, car tallen ferre axí com si tallaven una carabaça fresca, e fan lo cor d’aquell qui·l porta ardent e vigorós (...)No penses que fer aytals armes sia cosa difícil, aüt lo temps covinent e bon mestre. És bé ver que lur efficàcia ne principal virtut no dura per a tostemps”</i> <b>-Francesc Eiximenis deixà escrit a Lo Crestià (1379-1392)</b></span></blockquote>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br />Probablement us ve al cap la llegendària Excàlibur del rei Artús o la Durandal de Rotllan, lloctinent de Carlemany, tanmateix de les espases catalanes tenim proves físiques i documentals. No penseu que anem lluny d’osques, hem resseguit diferents estudis, inventaris i tractats històrics que demostren llur existència i importància, totes tres, creades al voltant del segle XI. Considerem de consulta obligada el publicat per Martí de Riquer amb el titol L'arnès del cavaller: armes i armadures catalanes medievals. Tot seguit us fem cinc cèntims de cadascuna, xalareu!</span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxl36EIjzVmruA0hOydNm-5uRA4Fk6YKZoynTtVD7mCCddxZVOIoSlVzeJKe5SRltaiF7_vWyG8wzmZ9eHCYDHcpWmDmWtwlkhxlcxqg0XY_tF7cM1IiGlFkWMz_nbCpRRnddtS-yeWIX8/s1600/Espasa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="176" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxl36EIjzVmruA0hOydNm-5uRA4Fk6YKZoynTtVD7mCCddxZVOIoSlVzeJKe5SRltaiF7_vWyG8wzmZ9eHCYDHcpWmDmWtwlkhxlcxqg0XY_tF7cM1IiGlFkWMz_nbCpRRnddtS-yeWIX8/s640/Espasa.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>L’Espasa Sant Martí (s. XI) la podeu trobar, perfectament documentada, al Musée de l'Armée de París. El bocal d’argent, actualment col•locat sota la creuera, pertany a la beina de seda verda, és del s. XIV, representa a Sant Martí a cavall partint la capa i al costat posterior l’ensenya reial dels quatre Pals de Barcelona.</i></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<h3>
<span style="color: blue; font-family: inherit; font-size: x-large;">Espasa Sancti Martini / Sant Martí</span></h3>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">El testament de Pere III el Cerimoniós (1370) fa esment de 5 espases, 3 d’elles batejades: <i>“quinque enses quorum unus vocatur <b>Sancti Martini</b> alius <b>Vilardello</b> alius <b>Tison</b>, et istum habet jam noster Primogenitus”</i><br /><br />Amb aquesta arma, segons la tradició, Ramon Berenguer III (s. XI-XII) hauria guanyat un combat de justícia per deslliurar l'emperadriu d'Alemanya falsament acusada d'adulteri. Però no hem pogut confirmar aquest fet com històric, havent esguard que cadascuna d’aquestes espases va acompanyada de la seva llegenda com ha de ser.<br /><br />El historiador i arxiver reial, Pere Carbonell, explica a les seves cròniques (1495) que aquesta espasa vingué de Ramon Berenguer III el Gran, nascut a Occitània el 1082, i que passà de mà en mà per tots els seus successors fins a Martí l’Humà i mort aquest, a mans de la <b>reina consort Margarida de Prades</b> i a la seva mort (1429) l’espasa és venuda en subhasta a <b>Bernat Savila</b> (segons el testimoni d’un criat dels reis), que la comprà per donar-la el dia del patró, Sant Martí, a la <b>confraria del gremi de cotoners de Barcelona</b>, amb acta notarial del notari Antoni Joan.<br /><br />Abans de 1888 l’espasa fou adquirida per <b>Josep Estruch, banquer català vocal de la Junta de museus de Barcelona</b>, per incloure-la al Museu de les armes de Barcelona. El 1899 la col·lecció Estruch passà a França i actualment s’exhibeix al <b>Musée de l’Armée de París</b>.</span><b style="font-family: inherit; font-size: x-large;"><br /></b><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWpdZMD6TTQ7UngPPWYPDen7eSy5wkPQW0CP6H9grsZpwKRwTmGlmbZg-PRZ4wgTBG9d08_tVNbFRXr49jr4CCHYGNRyvZHuM-vMroRVPzFRygwXcrmZ9d47llSX0aKKF-Bav00GTUOkqm/s1600/094.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWpdZMD6TTQ7UngPPWYPDen7eSy5wkPQW0CP6H9grsZpwKRwTmGlmbZg-PRZ4wgTBG9d08_tVNbFRXr49jr4CCHYGNRyvZHuM-vMroRVPzFRygwXcrmZ9d47llSX0aKKF-Bav00GTUOkqm/s400/094.jpg" width="301" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<b style="font-family: inherit; font-size: x-large;">Taula tipològica de les espases.</b></div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /><b>La 1a és la spata tardoromana</b> amb una fulla que anava entre els 65 i 70 cm, va ser la precursora de l'espasa medieval. <b>La 2a</b> coneguda dins de l'àmbit català amb el nom d'<b>espasa franca</b>, era tipològicament igual a la carolíngia amb pom trilobulat, es pot veure en les il·lustracions del Beatus d'Urgell i de la Bíblia de Roda on també hi apareix la <b>3a</b>, <b>de pom semicircular</b>. <b>La 4a</b>, pròpia del segle XI i XII, presenta una tipologia dins de la qual si pot encabir la de <b>Sant Martí</b>, pom esfèric o circular i creuera recta llarga, la fulla un mica més ample al començament i s'estreny cap a la punta. <b>La 5a té una creuera més curta i ampla</b>, a vegades amb les puntes arrodonides. <b>La 6a és pròpia del gòtic</b> i conviu amb altres de fulla molt més llarga.<br />Totes estan presents en fonts iconogràfiques catalanes contemporànies a cadascuna d'elles.</span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<h3>
<span style="color: blue; font-family: inherit; font-size: x-large;">Espasa Vilardello / Vilardell</span></h3>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">L’any 1274 Jaume I dicta sentència contra Bernat de Centelles per portar l’espasa Vilardell en el duel de justícia amb Arnau de Cabrera: <i>“portavit ensem de Villardello, qui quidem ensis habet virtutem ut nullus subcumbere vel superari possit qui illum in bello detulerit”</i>. Atés qui porta aquest arma màgica lluita amb avantatge doncs no pot ser vençut. El tractat jurídic De batalla (1251) reglamentava que els combatents havien de jurar abans dels duels: <i>“Jo, Aytal, jur que açò de què he reptat Aytal és veritat, e que ho menaré, <b>e el camp no metré armes qui ajen vertut,</b> ne nòmina, ne péra preciosa, ne breu, ne portaré sucre candi”</i>.<br /><br />També existeix constància escrita que l’infant Pere, fill del Conqueridor, va oferir fins a 400 sous anuals per adquirir tan cobejada arma, però que el seu propietari es negà a vendre-la. El seu successor, <b>Alfons III aconseguiria comprar-la el febrer de 1286,</b> segons els documents, pagant a terminis 2.030 sous a <b>Berenguer de Vilardell, descendent de Soler de Vilardell</b> primer propietari de l’espasa donada per, atenta la companyia!, ni més ni menys que Sant Martí mateix, segons la famosa llegenda del Drac de Vilardell.<br /><br />El fet que l’espasa fou coneguda a partir d’aquesta llegenda com la <b>Vilardell de Sant Martí</b> ha portat alguns estudiosos a pensar que aquesta i la <b>Sant Martí</b> eren en realitat la mateixa espasa. Res més lluny del cert, <b>tots els inventaris deixen ben clar que es tracta d’espases distintes</b>. És molt lògic que qualsevol arma màgica o beneïda se la relacionés amb aquest sant d’origen militar, patró dels soldats i de França, venerat en el món Franc tan proper. Al segle XII liderà el rànquing dels sants amb més capelles i parròquies dedicades a Catalunya, mireu també quants municipis comencen amb el seu nom “Sant Martí de...”<br /><br />El 1324, l’infant Alfons, futur Alfons IV esdevé l’heroi de la Batalla de Lucocisterna (Sardenya) amb l’ajut de la Vilardell.</span><br />
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><i>“e l’havien derrocat del cavall arrera e la sua senyera jahia en terra als seus peus, mès mans a la sua spa, qui ha nom Vilardella, e, encontinent, los enemichs se venceren e començaren a fugir."</i> <b>– Crónica de Pere el Cerimoniós</b></span></blockquote>
<br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">La seva participació en diverses batalles i conquestes està prou documentada, consta en els inventaris reials fins al final del Casal de Barcelona, a partir de llavors li perdem la pista, no hem trobat cap hipòtesi amb prou consistència per a ser esmentada.</span><br />
<div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdi21HSwZpUSo6JdrxeFGXCbLpUOvJihjMikyPxhC2cRgC_Gzli-w1aD2h1LuQBCm8q5h57mFuWasWNtb2rJ_FhuuC7KGBxzmPmLewcN_0-K-7yoKbMfxjb4a_9PasTdv7JWWhnj7vOQVD/s1600/062.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdi21HSwZpUSo6JdrxeFGXCbLpUOvJihjMikyPxhC2cRgC_Gzli-w1aD2h1LuQBCm8q5h57mFuWasWNtb2rJ_FhuuC7KGBxzmPmLewcN_0-K-7yoKbMfxjb4a_9PasTdv7JWWhnj7vOQVD/s400/062.jpeg" width="280" /></a></div>
<b style="font-family: inherit; font-size: x-large;">Noble de nivell mig-alt. Podria ser en Vilardell.</b><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Vestit amb una túnica, mitges, bandes de cuir a les cames i sabates. Porta com a armament defensiu un elm amb nassal, un ausberg curt amb capmall i un escut d'ametlla curt propi d'aquest període. I com armament ofensiu una espasa d'influència franca. La restitució de la figura del cavaller té com a finalitat de contextualitzar l'espasa. Les fonts documentals agafades com a base per la seva restitució són les il·lustracions de la Bíblia de Roda i de la de Ripoll.</span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<h3>
<span style="color: blue; font-family: inherit; font-size: x-large;">Espasa Tizonem / Tisó</span></h3>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">La tradició diu que aquesta espasa formà pas de la nissaga de Barcelona des de l’inici fins al final, de Guifré el Pilós fins a Martí l’Humà. Hi ha constància documental des del segle XI fins al XV.<br /><br />Entre el 1018 i 1026, Berenguer Ramon I li lloga l’espasa <i><b>“ipsam espadam cognominatam Tizonem”</b></i> a Ermengol II d’Urgell per 5000 sous d’argent o 100 unces d’or, hi ha un conveni signat en el qual Ermengol es compromet a tornar-la al fill del primer, Ramon Berenguer I.<br /><br /><b>El 1233 Jaume I l’empunya al setge de Borriana</b> <i>“E havíem nos adyuta una espaa de Monsó que havia nom Tisó, que era molt bona e aventurosa a aquels qui la portaven”</i> –Llibre dels Feits<br /><br />El 1323 l’espasa figura en l’inventari dels béns de Jaume II el just <i>“una espaha appeilada Tiçon”</i>, el 1370 consta en el testament de Pere III el Cerimoniós i el 1410 consta encara a l’inventari de béns de Martí I l’Humà: <i>“Item una spaa ab son pom de jaspí, apellada Ne Tisona, sens fouro bo”</i><br /><br /><b>Després del rei Martí no consta en cap inventari dels regents Trastàmara.</b> I no existeix cap pista fiable sobre el seu destí, malgrat les diferents especulacions. No podem perdre de vista les traumàtiques conseqüències posterior a la mort de l’Humà, molts dels seus béns van ser objecte de subhasta i altres de saquejos posteriors.<br /><br />Embolica que fa fort!, alguns han volgut relacionar la Tisó catalana amb l’anomenada Tizona del Cid, però no hi ha cap fonament historiogràfic ni documental. La Tizona que s’exhibeix al museu de Burgos és una falsificació del segle XVI, 500 anys posterior a la mort del presumpte propietari, com delaten la seva tipologia (cordovesa), mida i ornaments. És tan tronat com fer passar un Kalashnikov del s. XX per un arcabús del XV. Ara, si parlem d’un altre exemple maldestre de manipulació de la Història, això són altres calces!...<br /><br /><br /><b>Francesc Riart</b> i <b>Jesús Lloria</b> amb el suport de <a href="http://historiavibrant.cat/les-espases-magiques-dels-reis-catalans/" target="_blank">Vibrant</a>.</span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>Xusquipediahttp://www.blogger.com/profile/10941460004547256441noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8006826819249071992.post-38057728612467242272019-02-09T12:51:00.000+01:002019-02-09T12:52:05.780+01:00El Consell de Cent, el govern històric de Barcelona <a href="https://xusquipedia.blogspot.com/2019/02/el-consell-de-cent-el-govern-historic.html" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjObLuG5aoMvLyIcDlVaqPrvf2DE5kjqcWrMQJaYvceJm_4teGyHEWw4VGiVijIVlxsPNZFhdzSmRxsqTNVsPwT-KQ77EAcxReCf31_BzdQTAvcJOU3YzGQ9iuHI9trFgm8rKeIBxxrDiV2/s200/escut+barna+salo+dels+100+jurats+simbol+de+les+llibertats+municipals.jpg" width="147" /></a><br />
<span style="font-size: large;">Barcelona és un dels dos fonaments, juntament amb el Rerepaís, del binomi que dóna forma, cos i coherència al Principat de Catalunya. Ciutat de comtes, d’edificis d’una bellesa inefable, urbs de marcat caràcter. Banyada pel Mediterrani. Cap i casal del nostre país. Un municipi que, en temps que ja semblen llunyans, va comptar amb una forma de govern natural i escaient al tarannà que li era propi. Una institució avançada a la seva època, basada en el consens i en una manera de fer política a la catalana; el Consell de Cent Jurats.</span><br />
<div>
<span style="font-size: large;"></span><br />
<a name='more'></a><span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<br />
<h3>
<span style="color: blue; font-size: x-large;">Els orígens assemblearis</span></h3>
<span style="font-size: large;">El primer Consell de Cent s’implantà a Jaca el 1238, durant el regnat del rei Jaume I. <b>El 1265</b>, pel seu èxit, <b>la institució fou transportada també a Barcelona</b>. Els precedents d’aquesta institució es troben <i>“en la universitat o reunió general dels prohoms o caps de casa de la ciutat, que vetllaven, davant del rei i els seus agents, el batlle i el veguer, pels interessos de la col·lectivitat”</i>, explica l’historiador Jesús Mestre. <br /><br />El 1249 el Consell comptava amb quatre magistrats o paers que representaven el poder reial -el poble- amb renovació anual del càrrec. En aquella època, l’organització a la resta del Principat consistia en assemblees veïnals assessores, presidides per un veguer o un batlle que representava el poder reial. A partir del 1258, els quatre paers barcelonins es convertiren en vuit consellers. <b>Eren aquests ciutadans els qui s’encarregaven de la gestió de la cosa pública de la ciutat.</b> La xifra de membres variarà al llarg dels segles segons les necessitats del moment, però sempre es mantindran les figures dels consellers i llurs assessors, propera als cent integrants, que a la vegada li donen el seu nom.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZkZnaW45SbzMz-moK0Y2RzHU-5-D2RgvLOvfvDQ7nIbUBDqQOm1jOJUXHxEilBwcWf2Dl_oUvrmJ0X0Rh66yP_ulE_ECEPdAk2Xn6TlkvUxdflAYPBE515jZOruKjDlTiPVXl1QPyWvJK/s1600/Ayuntamiento_Barcelona_salo_cent_01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZkZnaW45SbzMz-moK0Y2RzHU-5-D2RgvLOvfvDQ7nIbUBDqQOm1jOJUXHxEilBwcWf2Dl_oUvrmJ0X0Rh66yP_ulE_ECEPdAk2Xn6TlkvUxdflAYPBE515jZOruKjDlTiPVXl1QPyWvJK/s640/Ayuntamiento_Barcelona_salo_cent_01.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Saló de Cent de l'ajuntament de Barcelona</i></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<br />
<h3>
<span style="color: blue; font-size: x-large;">Barcelona, Ciutat-Estat?</span></h3>
<span style="font-size: large;">La capital del Principat de Catalunya, explica l’historiador F. Xavier Hernàndez, <i><b>“va tenir certa dimensió de república autònoma; una emancipació sempre supeditada a la fidelitat a la Corona, si bé és difícil de discernir qui estava supeditat a qui segons la conjuntura històrica”</b></i>.</span><br />
<span style="font-size: large;">De fet, Pere el Gran, a la fi del segle XIII, va atorgar a la ciutat el privilegi anomenat Recognoverunt proceres, el qual sancionava l’autogovern de la ciutat. Les facultats del Consell de Cent, força àmplies, concernien principalment matèries fiscals, coercitives i d’ordre públic, que són algunes de les facultats que té un Estat. A més de comptar amb unes forces armades pròpies, la Coronela de Barcelona, el Consell de Cent va impulsar la creació d’un banc públic que es compta entre els primers d’Europa: la <a href="http://xusquipedia.blogspot.com/2015/02/el-primer-banc-public-deuropa-es-va.html" target="_blank">Taula de Canvi</a>. Àdhuc, el famós <a href="http://xusquipedia.blogspot.com/2016/08/consolats-de-mar-lestructura-destat.html" target="_blank">Consolat de Mar</a> depenia del Consell de Cent.<br /><br />Explica l’historiador Jesús Mestre que <i>“els diferents sistemes de designació, tot i els intents de reforma tant dels consellers com dels jurats, van conduir al domini d’unes quantes famílies, l’oligarquia urbana, durant tota la baixa edat mitjana”</i>. Tanmateix, amb la introducció, el 1455, durant el regnat d’Alfons el Magnànim, d’un nou privilegi per aturar la pugna pel poder entre <b>la Busca</b> i <b>la Biga</b>, es canvià la composició dels òrgans de govern municipal i es repartí el poder entre els diversos estaments. Amb Ferran II, no gaires anys després, es reformà de bell nou la institució i es pactà que els jurats del Consell de Cent sempre serien 128, i el formarien 32 membres per cada estament (ciutadans honrats, mercaders, artistes i menestrals). <b>La seva elecció es duia a terme per insaculació, destriant els elegits d’entre els proposats per simple atzar.</b><br /><br />El setembre del 1714, amb la caiguda de Barcelona, el centenari Consell de Cent és abolit. El darrer conseller en cap fou l’il·lustre Rafael de Casanova. Amb els posteriors Decrets de Nova Planta, justificats pel primer borbó pel Justo Derecho de Conquista, tot l’edifici institucional principatí i català, serà, a cop de decret, escombrat i substituit per una administració desarrelada, ineficient, corrupta, centralista i autoritària, dirigida de Madrid estant. <b>La desnaturalització de les institucions catalanes és una de les amargues conseqüències que, tres segles després d’aquella ignominiosa derrota, patim cada dia.</b> I el govern del Cap i Casal del Principat de Catalunya no n’és pas cap excepció.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjH0CW4yqH5K1iMWvfm78PYigId2p30C12sy3uOtWhTQ0oQ8BLl_T8WYCEHKIJ0-HMxDNmsYQTAqWTExN8v8alMBsRPvj3Kx6iPg2VSnZddv1lobY8ZT-74e3NyNVZaIcc_OY9PmSs_imnK/s1600/La+verge+dels+consellers+%2528NOVEMBRE%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="401" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjH0CW4yqH5K1iMWvfm78PYigId2p30C12sy3uOtWhTQ0oQ8BLl_T8WYCEHKIJ0-HMxDNmsYQTAqWTExN8v8alMBsRPvj3Kx6iPg2VSnZddv1lobY8ZT-74e3NyNVZaIcc_OY9PmSs_imnK/s640/La+verge+dels+consellers+%2528NOVEMBRE%2529.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b><span lang="CA" style="background: white; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 9.0pt; line-height: 115%;"><i>La
Mare de Déu dels Consellers (1443). Lluís Dalmau MNAC</i></span></b></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-size: large;"><br /> <br /><br />Article originalment publicat a <a href="http://historiavibrant.cat/el-consell-de-cent-el-govern-natural-de-barcelona/">HistoriaVibrant.cat</a></span></div>
Xusquipediahttp://www.blogger.com/profile/10941460004547256441noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8006826819249071992.post-34008244524644520892018-12-23T20:14:00.000+01:002019-01-19T09:18:36.896+01:00Catalunya, Regne de Catalunya i Països Catalans<a href="http://xusquipedia.blogspot.com/2018/12/catalunya-regne-de-catalunya-i-paisos.html" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4FboI7uA85RaR0AsUMxpVSykkHFjuk-mTETrkc66CJa6e2IjwSNMt6sB2kxghccU8ppkKpv4nmTsfarhTFqfBxU764tvpDIEjQq1VnsjBuuafZdt2kKITP-7xmM6q_z7qTM009SIT9G7C/s200/Catalunya-Pa%25C3%25AFsos-Catalans_dest.jpg" width="150" /></a><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Moltes vegades el nom fa la cosa i amb el pas del temps una definició, un mot, un apel·latiu fora del seu context pot portar al desconcert. Embolica que fa fort, l'enemic de la nació catalana també s'ha servit de la confusió amb els termes per provar d'anorrear la nostra identitat. Nosaltres, tornem-hi que no ha estat res, per garantir la pervivència, tenim la missió de redescobrir-nos i posar les coses al seu lloc.</span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"></span><br />
<a name='more'></a><br />
<div>
<br />
<h3>
<span style="color: blue; font-family: inherit; font-size: x-large;">Un origen llunyà, la Gòtia</span></h3>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br />A les acaballes del segle IX, Guifré el Pilós funda el Casal de Barcelona. Serà un descendent seu, Borrell II, <a href="http://xusquipedia.blogspot.com/2014/11/lany-988-catalunya-sindependitza-de.html">qui separarà el 988,</a> de facto, el territori de l’actual Catalunya del Regne franc. Sovint, es contextualitza el nostre territori en<b> una suposada unitat peninsular creada pels francs per defensar llurs dominis de les ràtzies musulmanes:</b> un extens tap als Pirineus entre dos civilitzacions en guerra. Aquesta suposada unitat, se l’ha anomenada, sense cap tipus de fonament, Marca Hispànica, un nom que d'altra banda mai no va ser el nom emprat, ni pels catalans ni pels forasters de l'època. L'administració del país requeia sobre la delegació del Comtat de Barcelona i, si fem cas als documents de l'època i als historiadors d'Al-Andalus, tot aquest territori era conegut com Barcelona.</span><br />
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><i> "Abans de l'atac d'Al-Mansur els barcelonins s'havien separat completament del regne dels francs"</i> - Ibn Hayyan (987 -1076) considerat el més gran historiador de l'Al-Andalus.</span></blockquote>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br />Tanmateix, ja és acceptat per l’acadèmia que tal territori administratiu amb <b>aquest nom -Marca Hispànica- no va existir mai i que aquest terme correspon, tan sols, a un recurs literari emprat pels cronistes posteriors. </b>A la nostra terra hi havia una altra organització, efectivament de marca, la qual comprenia els territoris de l’actual Catalunya i l’antiga Septimània. <b>La Marca Gòtica, o simplement, Gòtia.</b></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEharbc9gPH-3XOdpxEV8XpiCDEMnlmVDQAi9FIbJ4MuOfjkyq70rDUa1aIqhtxutH0ZPDJ33qyra4afkzocK0EoIe2a704Q-JaGSyXCXN6by9LxfIPDjPasxsyIzkLctdLPfRHJJSVi60dK/s1600/G%25C3%25B2tia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEharbc9gPH-3XOdpxEV8XpiCDEMnlmVDQAi9FIbJ4MuOfjkyq70rDUa1aIqhtxutH0ZPDJ33qyra4afkzocK0EoIe2a704Q-JaGSyXCXN6by9LxfIPDjPasxsyIzkLctdLPfRHJJSVi60dK/s320/G%25C3%25B2tia.jpg" width="233" /></a></div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><b><br /></b><span style="font-family: inherit;">Cada comte era el sobirà del territori que dominava. El més fort dels comtes, és a dir el de Barcelona, tenia a més a més, el càrrec militar de dux. D'aquesta manera, els altres comtes li havien de retre vassallatge. </span><b style="font-family: inherit;">Internacionalment, el territori era conegut com a Barcelona, per la preponderància d'aquest comtat sobre la resta.</b></span><br />
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><b><br /></b></span>
<br />
<h3>
<span style="color: blue; font-family: inherit; font-size: x-large;">Catalunya, la terra dels catalans</span></h3>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br />Però, d’on ve aquest estrany nom de Gòtia? I el de Catalunya? <b>Gòtia vol dir terra de gots</b>. Els gots o, en el cas dels invasors de la península, visigots -gots de l'oest-, eren un poble germànic que arribà a la Península Ibèrica Catalunya pels volts del segle V. Hi ha autors que defensen que l’origen del terme ‘català’ prové d’aquí. De fet, curiosament, <b>els noms dels primers comtes de Barcelona, inclòs Guifré, són d’origen germànic.</b> Val a dir, àdhuc, que els catalans existeixen abans de que existeixi Catalunya. Per què? Ben fàcil: Catalunya vol dir terra de catalans. Així, el poble que habitava la Marca Gòtica, aquests gots-hispanorromans o catalans, van donar nom a la terra que dominaven, i no a l’inrevés. El text més antic conservat on apareix el terme Catalunya és el Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus, redactat entre 1115 i 1120. En ell apareix una referència al sobirà, Dux Catalanensis, i al seu territori administrat, Catalania.<br /><br /> </span><br />
<h3>
<span style="color: blue; font-family: inherit; font-size: x-large;">El Principat de Catalunya</span></h3>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br />El Principat de Catalunya és <b>un terme jurídic provinent del llatí <i>principatus</i>, el qual vol dir sobirania.</b> D’ençà del segle X, ja s’emprava <i>princeps</i> per fer referència a una autoritat superior a la nominal de comte, i <i>principatus</i> per indicar el seu domini format per diversos comtats. Exemples de prínceps en són Borrell II (927 - 992), per consensum principis Borrellum o, posteriorment, Berenguer Ramon I (1004-1035), <i>principis nostri Berengarii</i>. Un cas interessant és també el de Ramon Berenguer IV, «lo Comte e princep de Catalunya». El terme Principat s’empra oficialment fins l’any 1833, quan l’estat espanyol fou dividit en províncies. La denominació de Principat de Catalunya és encara ben viva en la memòria dels catalans i, tot i la nefasta divisió provincial duta a terme per Madrid i París, ha sobreviscut al llarg de tots els anys d’ocupació.<br /><br /><b>No haurien de confondre el Principat amb Catalunya.</b> El Principat de Catalunya correspon només a una part de Catalunya i <b>Catalunya és el conjunt del territori on resideix la nació catalana, de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer.</b></span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><b><br /></b></span></div>
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcaFpfxXaSfqzMK_-_asG7dm7T9VWcgJJS0oTsVWt6s7LLz5uEObAFxnheJ4inKb-VOQloCtNOB-REp3p2REXn4PUZypmp83B-3abdzjwIkyaeW_w2vNA5ZtMzOTVo8D03o5kLbBJSLncR/s1600/Apoteosi.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="288" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcaFpfxXaSfqzMK_-_asG7dm7T9VWcgJJS0oTsVWt6s7LLz5uEObAFxnheJ4inKb-VOQloCtNOB-REp3p2REXn4PUZypmp83B-3abdzjwIkyaeW_w2vNA5ZtMzOTVo8D03o5kLbBJSLncR/s320/Apoteosi.png" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><b></b></span><br />
<h3>
<span style="color: blue; font-family: inherit; font-size: x-large;">Comtat de Barcelona o Regne de Catalunya?</span></h3>
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><i>"Et cum Catalonia que est nobilius et honorabilius Regnum Yspanie habens quatuor comités videlicet Urgellensem, Empuriarum, Foxensem, Pallarensem(...)"</i>. Així s’expressa Jaume I al llibre dels fets.</span></blockquote>
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><b>Catalunya és un regne</b>, contràriament al pensament dominant en l’actualitat. I el terme ‘Corona d’Aragó’ -per referir-se al Regne d’Aragó, de València, de Mallorca, al Principat de Catalunya…- apareix per primera vegada el 1562 de la mà de l’historiador Jerónimo Zurita y Castro. Així, els diversos estats de la confederació havien de tenir, per força, un altre nom. En propers articles intentarem treure’n l’entrellat, car sembla possible que, la totalitat dels territoris que mal anomenem Corona d’Aragó, rebessin el nom, col·lectivament, de Regne de Catalunya.</span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<h3>
<span style="color: blue; font-family: inherit; font-size: x-large;">Països Catalans, la nació per reconstruir</span></h3>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br />De la derrota del 1714 ençà, s’accelerà un <b>procés de destrucció deliberada i conscient de la memòria històrica de la nació catalana</b>. S’intentaren esborrar, a sang i foc, els segles d’història de Catalunya i els fets, denominacions, personatges, gestes, símbols i relats que sustentàven la veritat. L’Arxiu Reial de Barcelona, per exemple, passà a dir-se Archivo Real de la Corona de Aragón. Al llarg dels darrers tres-cents anys s’ha mantingut aquesta amnèsia històrica i el dany causat ha esdevingut monstruós. La destrucció de la memòria als antics regnes de València i de Mallorques ha comportat, també, un odi cap al Principat molt beneficiós per al procés de castellanització de la nostra nació. L’efecte del blaverisme i del gonellisme, apareguts en les darreres dècades, evidencien la deliberada destrucció dels nexes i lligams entre els diversos territoris de la nació. A finals del segle XIX, es crea un terme nou per referir-se al conjunt de regions que conformen la nació catalana: Països Catalans. Amb una denominació nova, la situació canvia. Podem tornar a vèncer i recuperar la memòria. <b>Podem recuperar Catalunya com a denominació original de tot el territori</b> anomenat, en l’actualitat, Països Catalans. Donec Perficiam.</span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsrX_QP4L7bAz-I9cBQ6XQXhkRvqaYoFFNRTagvttww4W6PSViwytaexd0Bw1zBkgGpgycZsHYbADC-LTQuHg182xJ5gJS75kd8wQts4vB6pkAH-XCsElgALvvfsiM5dfNo2HbM8x6uWEa/s1600/Josep-Guia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsrX_QP4L7bAz-I9cBQ6XQXhkRvqaYoFFNRTagvttww4W6PSViwytaexd0Bw1zBkgGpgycZsHYbADC-LTQuHg182xJ5gJS75kd8wQts4vB6pkAH-XCsElgALvvfsiM5dfNo2HbM8x6uWEa/s320/Josep-Guia.jpg" width="212" /></a></div>
<span style="font-size: large;"></span><br />
Article publicat originalment a <a href="http://historiavibrant.cat/catalunya-regne-de-catalunya-i-paisos-catalans/" target="_blank">VIBRANT</a><br />
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
</div>
</div>
</div>
Xusquipediahttp://www.blogger.com/profile/10941460004547256441noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8006826819249071992.post-22256601169351339582018-11-16T19:14:00.001+01:002018-11-16T19:16:30.028+01:00El General Moragues posat al dia<a href="https://xusquipedia.blogspot.com/2018/11/el-general-moragues-posat-al-dia.html" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiRC36I6YWz6YH9h5GFeCx1byIPKmA-h1XJqtv0ixegXrvEcB20YsbD8IjGoX2eSzLryb3CQLY0cZN96wpvEWxuoNT4_cst31kL1FuF0-i2qZTAGM2PHMw_BP-mxzttHDrIZfqxWwg3JmN/s200/General+Moragues+1714_web.jpg" width="150" /></a><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: inherit;">El General Josep Moragues (Sant Hilari Sacalm 1669 –Barcelona 1715) és un heroi i màrtir inapel·lable de la pàtria catalana, símbol de la lluita i el sacrifici en defensa de les Constitucions i llibertats de Catalunya. Tanmateix el seu bust icònic amb el qual tothom l'identifica, reproduït tan alegrement en quantes il·lustracions acompanyin qualsevol bibliografia que parli sobre el general, no s'ajusta a la uniformitat adequada ni a l'estatus corresponent, com també -constatem amb cert estupor- és el cas amb molts dels herois de la Guerra dels Catalans (1713-1714). Ara us hi farem cinc cèntims i tot seguit esmenarem la plana per dignificar com es mereix tan estimat personatge.</span></span><br />
<a name='more'></a><span style="font-size: large;"><br />Aquest destacat prohom </span><span style="font-size: large;"><b>f</b></span><span style="font-size: large;"><b>ou executat el 27 de març de 1715 de manera infame i cruel</b> en un acte inequívoc de terrorisme d’estat, per les noves autoritats borbòniques que no respectaren les garanties donades durant les capitulacions. Les tropes invasores presentaren l'execució del General Moragues com exemple d'escarment per a la resta de catalans. Després d'un judici sumaríssim, on ni se'l reconeixen els honors militars, descalç i en camisa de penitent el fan arrossegar per un cavall fins al patíbul on el decapiten i posteriorment esquarteren el seu cos per tal de complir la triple condemna a mort imposada. El seu cap, el fiquen dins una gàbia on restarà penjat al Portal de Mar de Barcelona durant 12 anys amb l'objectiu de mostrar públicament la destrucció del sistema constitucional català i atemorir els ciutadans per sempre més. Contràriament a aquest cruel objectiu, <b>per als catalans de totes les èpoques aquest martiri ha esdevingut un símbol i un estímul per continuar la lluita.</b><br /><br />Després del recull que Francesc de Castellví escriu a les seves "Narraciones históricas desde el año 1700 al 1725", no trobem cap estudi o relació sobre Moragues fins a mitjan segle XIX. El seu record era ben viu, però, com ho indica el viatger i confident estatal, Francisco de Zamora que en el seu viatge a Sort el setembre de 1788 escriu:</span><br />
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-size: large;"><i> “J. Moragas, natural de Sant Hipólito y casado en Sort, Gobernador de la Seo de Urgel, fué gran carlista y la causa que este pueblo no siguiese a Felipe 5º.”</i> -(Diario de los viajes hechos en Catalunya)</span></blockquote>
<span style="font-size: large;"><br /><b>És en plena Renaixença quan el moviment romàntic recupera i revalora al nostre heroi</b> amb altres personatges importants de la nostra història. Hi contribueix especialment el poema que li dedica Àngel Guimerà Lo cap d’En Josep Moragues, publicat l’any 1887. Malauradament, la imatgeria d’aquells primers anys de recuperació històrica i nacional pateix d’una manca de rigor comprensible ateses les dificultats polítiques, a banda d’una idealització romàntica que adapta l’aparença dels personatges històrics als gustos i models de l’època.</span><br />
<div>
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyBiRqW89FBHKcch4oSSKCyMVMCIV_RQbzUz9zDXkdvsav7_5MUKVV68RJYsJEGHaiOxde5Kx8BkCK-OCB5Px909o1tbXNA8NeokHO10EKHf4AV5XnOtZfS_qEIXloDIamLrA5NrXWqSLT/s1600/Bustos+Moragues.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="242" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyBiRqW89FBHKcch4oSSKCyMVMCIV_RQbzUz9zDXkdvsav7_5MUKVV68RJYsJEGHaiOxde5Kx8BkCK-OCB5Px909o1tbXNA8NeokHO10EKHf4AV5XnOtZfS_qEIXloDIamLrA5NrXWqSLT/s400/Bustos+Moragues.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><em>Busts del General Moragues reproduïts dins la Seu del Memorial 1714 i a Sort</em></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-size: large;"><b>En l'actualitat és prou reconeguda la imatge del General Moragues, a partir del bust creat per l'escultora Rosa Martínez Brau, inaugurat a Sort l'any 1981.</b> Una reproducció de guix va presidir l'acte que organitzà el 9 de setembre de 1984 la Comissió pro-homenatge al General Moragues, al Pla del Palau de Barcelona i durant anys aquesta figura va presidir els actes de l'onze de setembre al Fossar de les Moreres de Barcelona.</span><br />
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-size: large;"><i>"L'Any 2004, la Foneria Parellada de Lliça d'Amunt va fer una fosa del bust del General Moragues en bronze. D'aquesta fosa, sota la direcció de la seva autora Rosa Martínez Brau, se'n van fer dues còpies l'una per a la Fundació Vila Casas i l'altra per al Memorial 1714, entitat que va promoure la realització i que des d'aleshores la té exposada a la seva seu"</i> -Ens documenta en Jordi Miravet, president del Memorial 1714.</span></blockquote>
<span style="font-size: large;"><b>L’autora va fer estudis grafològics i psicològics del General Moragues i seguint els cànons grecs va modelar el cap i les faccions de la cara segons el que aquells estudis li indicaven.</b> Per contra, amb la indumentària no va encertar el pinyol i, per un segle de res, no respon a l’època. Docs sí amics, s'està reproduint despreocupadament un dels nostres herois més sentits, General imperial de primeries del XVIII, prohom dels Vigatans, amb l’aparença d’un guerrer qualsevol de les Guerres Napoleòniques!<br /><br />Tornem-hi que no ha estat res, a partir dels treballs de recerca, arqueològica i documental, sobre l'indumentària militar i vestits de totes les èpoques de la mà de Francesc Riart us mostrarem de forma fidedigna el General Josep Moragues i Mas:</span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<h3>
<span style="color: blue; font-size: x-large;">General Josep Moragues (Imatgeria actualitzada)</span></h3>
<span style="font-size: large;"><br /><b>Moragues (1705 - Pacte dels Vigatans)</b> Vestit com un pagès benestant sense ser ric. Es casa amb Cecília Regàs, el dot de la qual fou de 1000 lliures, una xifra important sense ser cap cosa extraordinària. La restitució del vestit és feta a partir de les dades que surten a l'inventari post mortem d'un altre dels vigatans, en Domènec Perera, fet el 1706. El seu vestuari és ric i variat amb peces de roba i complements, com ho és el dels altres prohoms del mateix nivell social i època fets a Barcelona; i la certesa que l'un i els altres segueixen la moda francesa de Lluís XIV.</span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYoeosjFZwTT2XJzyO79VBj1PifgYj5-JnpmNz87tjlh-rRp9r-oO7uD9_4xJ_hQqrnlhPuX4dzKeUAg0Ocr-UNPgO7DNatpgkLjGKdaCyStrxBX3cEH_NahOY_sPaO02Kt734cRkTTn7X/s1600/Josep+Moragues+pacte+vigatans_web.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYoeosjFZwTT2XJzyO79VBj1PifgYj5-JnpmNz87tjlh-rRp9r-oO7uD9_4xJ_hQqrnlhPuX4dzKeUAg0Ocr-UNPgO7DNatpgkLjGKdaCyStrxBX3cEH_NahOY_sPaO02Kt734cRkTTn7X/s400/Josep+Moragues+pacte+vigatans_web.jpg" width="213" /></a><span style="font-size: large;">Porta un barret gran en forma de tricorni incipient galonat i amb una ploma, tipologia pròpia del començament del segle XVIII. Com és lògic no hi falta el llaç groc, en aquest cas en forma de fontange o grup de llassos, que mostra la seva filiació austriacista. Porta una perruca a la francesa, corbata, casaca de color gris de ferro, jupa i calces amb galó de plata de color canyella propi de l'estament militar del qual en formà part en la guerra dels Nou Anys, botes per muntar a cavall (a l'ermita de Sant Sebastià arriba muntat), porta una espasa penjada i una pistola a la cintura que habitualment aniria dins del corresponent tapafundes de l'arçó de la sella del cavall.</span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: large;"><b>Moragues 1708-1714 </b>- Vestit com correspon al seu grau de general de batalla i governador general de plaça de la Seu d'Urgell i fortalesa de Castellciutat.</span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgn_Krix7ApPZGCwIWSTrpQ7DSKsVgI9Ug1HU0LOYq-c1C1m09tZXC6cqKnmxx3OFN61P_VIn0ecHkufqiNlxtVAPnPoP1d1XO5IiI4XzZ0ieZlvwSQoRwdprtzbSNK3DegUCOE4i9SWHMs/s1600/General+Moragues+1714_web.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgn_Krix7ApPZGCwIWSTrpQ7DSKsVgI9Ug1HU0LOYq-c1C1m09tZXC6cqKnmxx3OFN61P_VIn0ecHkufqiNlxtVAPnPoP1d1XO5IiI4XzZ0ieZlvwSQoRwdprtzbSNK3DegUCOE4i9SWHMs/s400/General+Moragues+1714_web.jpg" width="213" /></a><span style="font-size: large;">Porta un tricorni que entre el 1710 i el 1714 ja ha adoptat la que serà la seva forma clàssica, guarnit amb ploma vermella, complementat per una perruca a la francesa de cabell natural. Vesteix, segons les Reials Ordenances dictades per Carles III el 1706 tal com pertoca el seu rang, una casaca llarga de color grana, amb folre i gira del mateix color, els botons són d'or, els galons i els traus són fets amb fils de seda i or, la corbata de mussolina, la faixa és de domàs de color groc intens, el color distintiu de la Casa d'Àustria amb un serrell de fil d’or i seda. Segueix també la moda militar francesa com fan tots els exèrcits de l'Europa occidental. Va armat d'un sabre recte de cavalleria. Porta botes de muntar de vaqueta de Moscòvia.<br /><br /><b>El color grana és propi dels vestits dels alts càrrecs de l'estament militar.</b> Hem sigut prudents en la restitució, ja que possiblement el seu vestuari seria fins i tot més ostentós. Com a oficial major va a cavall (n'hi ha constància que en tenia un que valia 80 ll. quan el cost habitual d'un cavall era d'entre 20 a 22 lliures). Pareu atenció: un general de batalla cobrava 203 lliures al mes, un soldat 3 ll 8 sous, però tenia el vestit, la manutenció i l'habitatge solucionats. Un mestre de cases, mestre hortolà, mestre sastre, etc. cobraven entre 15 i 18 ll. al mes si treballaven cada dia. Un fadrí entre 8 i 10 ll en el mateix cas. Un parell de sabates valien 1 ll 4s i un vestit complet de soldat 21 ll. El dot d'una noia de classe mitjana baixa com la filla d'un hortolà podia anar entre 50 i 100 ll.<br /><br />I per que aquest article no sembli que pica en ferro fred, us mostrem com hauria de ser <b>el bust del General Moragues corresponent amb tota la imatgeria posada al dia</b>:</span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwBb9Z9BPsFS5osnBtAdU5pnmhcOb8CeAt5ogA4Yuh9AfLqbZ7Er1hIXldYKer6BX_ymjl1h7G3fOtofLBfszSb9DAlqn2scyKqjbYMhDpq2-OvXaewb__tmIW8hiL72G36EsWmoX6GjxE/s1600/Moragues_13-09-2018+-+c%25C3%25B2pia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwBb9Z9BPsFS5osnBtAdU5pnmhcOb8CeAt5ogA4Yuh9AfLqbZ7Er1hIXldYKer6BX_ymjl1h7G3fOtofLBfszSb9DAlqn2scyKqjbYMhDpq2-OvXaewb__tmIW8hiL72G36EsWmoX6GjxE/s400/Moragues_13-09-2018+-+c%25C3%25B2pia.jpg" width="287" /></a></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;">En el moment de fer la restitució hem optat conservar els mateixos trets facials que l'escultora Rosa Martínez va realitzar amb un molt bon criteri. La perruca rinxolada li envolta la cara seguint la moda francesa amb la corresponent "cresta" dividida en dues parts damunt del front, 2 pales de rinxols a cada costat i una de més gran al darrere. El coll cobert per una corbata de mussolina brodada. Finalment tota l'escultura descansa sobre una peanya clàssica.</span></div>
<span style="font-size: large;"><br />Per millor honor i glòria del nostres herois cal que recuperem tots plegats la imatgeria adequada!<br /><br /> <br /><br /><b>Francesc Riart i Jesús Lloria</b> amb el suport de <b><a href="http://historiavibrant.cat/__trashed-2/" target="_blank">Vibrant</a></b>.</span>Xusquipediahttp://www.blogger.com/profile/10941460004547256441noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8006826819249071992.post-50503986022596040472018-09-10T18:32:00.000+02:002020-01-25T14:15:57.790+01:00Botifler, el pitjor malnom a Catalunya<a href="https://xusquipedia.blogspot.com/2018/09/botifler-el-pitjor-malnom-catalunya.html" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4nFjao-ncH_8nncFr4JcADvKsUSRld_NcjdpBv6pu62-mmQdKSWu9VrpwLrsMV9TZojX67z-1xs43NWS6aNGOLqnvr7VrzIH4jayGQW9ymCu7lovLeVU2Wr9MWZ82-YOMvm6jOjUUZRRL/s200/13984289975_4b6f04571d_z.jpg" width="150" /></a><br />
<span style="font-size: large;">Molts heu sentit aquest malnom dins i al llarg de tots els territoris catalans, i molts en teniu prou clar, que va dedicat a aquells que des de dins els Països Catalans vetllen clarament més pels interessos de l'Estat Espanyol que no pas per la seva nació de residència. Però hom sap que l'origen és a la Guerra de Successió (1701 -1713) i pocs saben ben bé que significa i quin és l'origen etimològic real del mot. Semblarà mentida, però actualment el terme "Botifler" posseeix encara una gran vigència al nostre país. </span><br />
<a name='more'></a><br />
<div>
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxSBiuTytQvMV_qiwHfPAI0H-gug80su7XpWh94uqzHQZ2RzokYEzHLNDvJhEMxQZ1l8E-pNjPc4yNTB5r0Zz-rGZBXjmZbPF1awO-kTYRFAbfK7UjrLRpF00iO_ybjYrtnetWOUcGK9GU/s1600/Botifler.+La+flor+de+lliri+%2528beaut%25C3%25A9+fleur%2529+%25C3%25A9s+el+s%25C3%25ADmbol+de+la+Casa+de+Borb%25C3%25B3.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxSBiuTytQvMV_qiwHfPAI0H-gug80su7XpWh94uqzHQZ2RzokYEzHLNDvJhEMxQZ1l8E-pNjPc4yNTB5r0Zz-rGZBXjmZbPF1awO-kTYRFAbfK7UjrLRpF00iO_ybjYrtnetWOUcGK9GU/s200/Botifler.+La+flor+de+lliri+%2528beaut%25C3%25A9+fleur%2529+%25C3%25A9s+el+s%25C3%25ADmbol+de+la+Casa+de+Borb%25C3%25B3.png" width="180" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Botifler. La flor de lliri (beauté fleur) és el símbol de la Casa de Borbó i d'Anjou</i></td></tr>
</tbody></table>
<div>
<span style="font-size: large;"><br /><br /><b>"Botifler", és acceptat que etimològicament prové del francès <i>"beauté fleur"</i></b> (bella flor) en referència a la flor de lliri <i>“fleur de lis”</i> de l'escut d'armes de la Casa de Borbó. Per aquest motiu, durant la guerra de Successió, als seguidors de Felip V (Duc d’Anjou) els hi deien "botiflers", mentre que als seguidors de Carles III (Àustria) els hi deien "Imperials" i "Maulets". Segons el cronista Francesc de Castellví, aquest malnom derivaria del cognom del mariscal francès Louis François de Boufflers. Però en qualsevol cas, <b>botifler va quedar com definició de català traïdor i també de persona ufana, superba i presumida.</b><br /><br />El diccionari de l'Enciclopèdia catalana (diccionari.cat) aporta també les següents definicions:</span><br />
<div>
<span style="font-size: large;"><br /><b> Botifler-a</b><br /> (1700; variant de botinflar, -at 'galtut')<br /> 1. adjectiu Que té les galtes molt grosses. 2. figuradament. Inflat, presumit, arrogant. 3 Dit del català que col•labora amb els enemics del seu país. </span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Pel que hem pogut comprovar mercè a la correspondència dels botiflers de l'època, aquells es diferencien dels botiflers d'avui dia en el fet que aquells havien pres partit per Felip V precisament perquè creien, equivocadament segons la història ens demostra, la millor manera de defensar les Constitucions Catalanes i l'autogovern dels catalans, Felip V així ho havia jurat a Barcelona el 1701, malgrat que després violés el seu propi jurament; <b>per contra els botiflers d'ara pretenen tot el contrari, és a dir la involució de la nació catalana i l'anorreament de la cultura catalana. </b></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><b><br /></b></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><b></b></span><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinQzIWwWtXcdGXFvhNFm8UnaJKIu-i2FVBeujNusMWXW05MN3Gbg9CGIHo_5gZH2683awPbSZDJiUCoMUwYXtbUWbCSd1UbHQ_oxFpZvNzvNuXIbed0DiuOS3JEXBEwv6RdeFNJmGEdInM/s1600/Llibre+de+carme+perez+aparicio.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinQzIWwWtXcdGXFvhNFm8UnaJKIu-i2FVBeujNusMWXW05MN3Gbg9CGIHo_5gZH2683awPbSZDJiUCoMUwYXtbUWbCSd1UbHQ_oxFpZvNzvNuXIbed0DiuOS3JEXBEwv6RdeFNJmGEdInM/s400/Llibre+de+carme+perez+aparicio.jpg" width="260" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Escrit a València, explica el que va significar la lluita entre els particulars de Carles d'Àustria i Felip de Borbó a les nostres terres; un episodi històric que va tenir com a resultat l'abolició de la nostra legislació pròpia, els Furs, i del nostre autogovern, i l'inici de la persecució oficial contra la nostra llengua.</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span style="font-size: large;"><b></b></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><b></b></span><br />
<span style="font-size: large;"><b></b></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><b></b></span><br />
<span style="font-size: large;"><b></b></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><b><br /></b><br />Recordem que la repressió que va caure a sobre a tots els regnes de la Corona Catalana-aragonesa, després de la victòria de Felip V fou de “Rècord Guinness”, <b>tot un genocidi del qual, més de 300 anys després, encara es pateixen les conseqüències</b>. </span><span style="font-size: large;">Aquest document austriacista del 1705, avui esdevé premonitori: "Doctrina catalana d'un mestre i deixeble" atacava al virrei borbònic Francisco de Velasco i la seva "quarteta" de jutges botiflers apel•lant al que el senyal del bon català eren «l'escopeta i les pistoles» per lluitar per l'arxiduc Carles d'Àustria:</span><br />
<br /></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNWKCkSKQV0uENNptaVTz-e8Il41y-YItaqfucaCGex0AwnhgzdNqXJh6kSQcvAohKWFsiVwxL0wmpFLFInSQjEXP9xTXzcLFq0v5E7tJku4uXZ0kxlh-Yr1ikMlUl4lWNltOusy4DOm-8/s1600/Doctrina_cathalana_de_un_mestre_y_deixeble+%2528MAIG%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="439" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNWKCkSKQV0uENNptaVTz-e8Il41y-YItaqfucaCGex0AwnhgzdNqXJh6kSQcvAohKWFsiVwxL0wmpFLFInSQjEXP9xTXzcLFq0v5E7tJku4uXZ0kxlh-Yr1ikMlUl4lWNltOusy4DOm-8/s640/Doctrina_cathalana_de_un_mestre_y_deixeble+%2528MAIG%2529.jpg" width="640" /></a></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
</div>
Xusquipediahttp://www.blogger.com/profile/10941460004547256441noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8006826819249071992.post-75040802712800035932018-07-21T13:15:00.001+02:002018-07-21T13:33:13.011+02:00El “Llibre dels vuit senyals” confirma l’antiguitat de la Generalitat <a href="https://xusquipedia.blogspot.com/2018/07/el-llibre-dels-vuit-senyals-confirma.html" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8oYs0tIEAFtQfFqFwBj4R-pAoA3O81g3LZYMRoMkDePZELeQ46c6mxXG9j0Nzi0Ps6Bs8NCP2G3Bp1cDT_fbhCKLvQ5h6LnsAiB_0nmGxokPjEOq9DLqfyuIHsFDjj7nfeMjjyZH-cbUi/s200/Escudo_de_Catalu%25C3%25B1a_y_Diputaci%25C3%25B3n_del_General.jpg" width="150" /></a><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Escrit entre 1415 i 1425, el manuscrit, anomenat "Llibre dels vuit senyals" recopila la normativa originària de la Generalitat de Catalunya i confirma el seu naixement oficial com a institució política el 1359 amb la denominació de Diputació del General. Una evolució tècnica del sistema parlamentari més antic d’Europa, originat a les Assemblees de Pau i de Treva del segle XI. </span><br />
<a name='more'></a><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /><br />El manuscrit ha estat recentment localitzat per Pere Ripoll, doctor en Dret per la Universitat Pompeu Fabra, dins el projecte del doctorat industrial de la Generalitat <i>“Legal culture and the Deputation of the General of Catalonia in light of other European exemples”</i> a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. <br /><br />Es tenia constància d’aquest llibre mercè a l’inventari que l'escrivà major, <b>Pere Pau Vidal</b>, va fer el 1597, arxivat juntament amb la resta documents importants de la Generalitat a l’<b><a href="http://xusquipedia.blogspot.com/2016/04/lhumanisme-va-ser-una-estructura-destat.html" target="_blank">Arxiu Reial de Barcelona</a></b>, actualment anomenat Arxiu de la Corona d’Aragó per imposició borbònica. Quan va passar a ser propietat del Regne espanyol es recataloguen els documents de forma errònia i les cobertes del llibre desapareixen. </span><br />
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHKOlkSWe7JO7mGxdvY4gxB23bCavqiI5caVVIWk5Rx-F-9TmYMLOlhVoY-w2-DtMDKgucbKzbjB16BQOVRECAp3FiqPXVYoDWmB0w8nuT7c3Dc7svjcuHxt5bJX7Z4FVK2hpQgycVzvPW/s1600/palau+lloctinent.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHKOlkSWe7JO7mGxdvY4gxB23bCavqiI5caVVIWk5Rx-F-9TmYMLOlhVoY-w2-DtMDKgucbKzbjB16BQOVRECAp3FiqPXVYoDWmB0w8nuT7c3Dc7svjcuHxt5bJX7Z4FVK2hpQgycVzvPW/s400/palau+lloctinent.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Palau Reial Major amb el Palau del Lloctinent, seu de l'Arxiu de la Corona d'Aragó</i></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></div>
<h3>
<span style="color: blue; font-family: inherit; font-size: x-large;">El rei no pot eliminar el règim pactista a tot Catalunya </span></h3>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br />En morir sense descendència Martí l'humà, va donar pas a un canvi traumàtic de dinastia a la corona, el casal de Barcelona ha governat Catalunya des de feia gairebé cinc segles i havia participat en l'ordenament polític de caràcter pactista i parlamentari. El 1414 és coronat rei Ferran I, del casal dels Trastàmara, i el seu tarannà, un cop assegut al tron, preocupa als diputats catalans (aquesta història potser us resultarà una mica familiar i tot). Aquest nou monarca, acompanyat d'assessors castellans, els hi llença un envit, els hi dóna a entendre que ell amb un decret podria eliminar la Generalitat. La reacció de les institucions catalanes, per demostrar que no és factible fer-les desaparèixer, fou confeccionar el <b>“Llibre dels vuit senyals”</b>, la primera compilació de dret català. El manuscrit li serveix a Ferran per a posar-se al dia de <b>l'ancestral origen del nostre sistema polític i de la força que acumulen les institucions catalanes a tot el territori, que la solidesa legal i base jurídica a Catalunya no depèn del rei i que només pot ser modificada mitjançant el pacte entre els estaments i el rei. </b></span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8oKKJ2-As7xpyVi67rnuJhUHEfQMAzWOzyUHpLQMTYVApzIFahHplQQwGVsD6EDlhPk41Ilke2L7dmWIglxxe2QIhmSC0IkYzyU-FgrFiJpPlyrH1I_nsg3PTD6U8cfvuq4Aak4vyZ_60/s1600/manuscrit-origens-Generalitat-Catalunya+1000x1305.jpg" imageanchor="1" style="font-family: inherit;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8oKKJ2-As7xpyVi67rnuJhUHEfQMAzWOzyUHpLQMTYVApzIFahHplQQwGVsD6EDlhPk41Ilke2L7dmWIglxxe2QIhmSC0IkYzyU-FgrFiJpPlyrH1I_nsg3PTD6U8cfvuq4Aak4vyZ_60/s400/manuscrit-origens-Generalitat-Catalunya+1000x1305.jpg" width="306" /></a></span></div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">
</span>
<br />
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><i> "Al primer foli hi apareix l'escut reial al costat de l'escut de la Generalitat de Catalunya, que és la creu de Sant Jordi; són al mateix nivell, l'un davant de l'altre, uns símbols que t'avancen que el contingut ha sigut pactat i no imposat. Cada vegada que les institucions patien algun atac o es veien amenaçades la resposta era mostrar el seu dret i recopilar tota la documentació que hi havia als diferents arxius"</i> - Pere Ripoll, doctor en Dret per la Universitat Pompeu Fabra.</span></blockquote>
<br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">El llibre compila les normes i la jurisdicció aprovades en les Corts Catalanes, que donen poder a la institució en àmbits com l'autoorganització jurisdiccional i administrativa, les finances i els tributs, i li atorga blindatge financer. <b>Descriu la Generalitat com una institució estamental separada del poder reial.</b> </span><br />
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><i>"El document constata que la institució no era una subtil comissió estamental de durada arbitrària, com havia insinuat Ferran I, sinó que el seu origen pràctic havia donat lloc a la formació d'un espai polític amb continuïtat i pervivència en el temps, cosa que, com mostrava el dret, feia impossible desmuntar aquest espai construït sobre les bases del pactisme jurídic i dualisme polític”</i> - Pere Ripoll. </span></blockquote>
<br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<h3>
<span style="color: blue; font-family: inherit; font-size: x-large;">Numeració dels presidents de la Generalitat </span></h3>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br />El primer president oficial de la Diputació del General o Generalitat fou <b>Berenguer de Cruïlles</b>, escollit a les Corts de Cervera de 1359. La presidència corresponia al diputat amb major rang de preeminència protocol·lària d'entre tots els diputats i síndics dels braços Eclesiàstic, Militar (noble) i Reial (popular) motiu pel qual requeia sovint a bisbes i canonges. <br /><br /><b>El criteri oficial per enumerar els presidents de la Generalitat Catalana consisteix a comptar només un cop cada titular</b> malgrat que repetissin mandat, la qual cosa situa l'actual president Joaquim Torra i Pla ( any 2018) en el nombre 131è.</span><br />
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /> Ha estat oficialment acordat no numerar com a presidents els càrrecs nomenats durant el període de regència de 1367 a 1375 (resolució de les Corts de Vilafranca de 1367), ni els de la Diputació paral·lela nomenada el 1470 per Joan II a Lleida durant el context de la guerra civil catalana, ni els de la restauració durant l'etapa Carlina, ni tampoc els presidents de la Mancomunitat.</span></div>
</div>
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDnfz6glTmsXAOlHWvixbDFcosRwTl_97nxLSfgMtv1Ga9PSvsQPJx4mFgsXP85Wbv8vsbzFlzJE6Dp2VWyAO8jIdfBoAX0V2jqyB5ct7N_FcsfbbVqNylpngRe7jCLv0Zf8glMD1lvSeB/s1600/Pati+dels+Tarongers-Berenguer+de+Cru%25C3%25AFlles+%2528MAIG%2529.jpg" imageanchor="1"><img border="0" height="285" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDnfz6glTmsXAOlHWvixbDFcosRwTl_97nxLSfgMtv1Ga9PSvsQPJx4mFgsXP85Wbv8vsbzFlzJE6Dp2VWyAO8jIdfBoAX0V2jqyB5ct7N_FcsfbbVqNylpngRe7jCLv0Zf8glMD1lvSeB/s400/Pati+dels+Tarongers-Berenguer+de+Cru%25C3%25AFlles+%2528MAIG%2529.jpg" width="400" /></a></span></div>
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Entrades relacionades:</span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><a href="http://xusquipedia.blogspot.com/2016/04/lhumanisme-va-ser-una-estructura-destat.html" target="_blank">L'humanisme va ser una estructura d'estat a Catalunya</a></span><br />
<br />
<span style="font-size: large;"><a href="http://xusquipedia.blogspot.com/2016/09/les-constitucions-catalanes-van-ser-les.html" target="_blank">Les constitucions catalanes van ser les més avançades del món</a></span><br />
<br />
<a href="http://xusquipedia.blogspot.com/2016/11/la-generalitat-oblidada-del-1874.html" target="_blank"><span style="font-size: large;">La Generalitat oblidada de 1874</span></a><br />
<br />
<br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></div>
Xusquipediahttp://www.blogger.com/profile/10941460004547256441noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8006826819249071992.post-35408391930363482682018-06-23T13:18:00.000+02:002018-07-02T22:51:21.149+02:00La Cimera Reial mai va coronar el cap de Jaume I<br />
<a href="https://xusquipedia.blogspot.com/2018/06/la-cimera-reial-mai-va-coronar-el-cap.html" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHX_nNMaPoJBpUETRdtcSK06OUC4BPvGQmSkiMjfP2oJJu6I5YlSlNhoLaMYajVigtyOf2miWQUt0xpUTUG3Rh7gbX5L7LcopzEW0qJAvN1LuDvCm1cPqi-3Q471en818JpsvtCBfkwbuR/s200/jaume-i-12-p+-+c%25C3%25B2pia.jpg" width="150" /></a><span style="font-family: inherit; font-size: large;">La cimera del casc amb el drac alat que es conserva a la Real Armería de Madrid com la pròpia del rei Jaume I, semblant a la que veureu reproduïda en els diferents monuments i gravats artístics dedicats a tan il·lustre monarca, mai va coronar el seu cap. Ni aquesta ni cap altra. És una falsa tradició atribuïda a Jaume I, havent esguard que aquests guarniments simbòlics, dits cimeres, no apareixen fins un segle després de mort el Conqueridor. No passeu cap ànsia, ara us ho expliquem i us hi mostrem amb les dades més imprescindibles. Hi ha per llogar-hi cadires!</span><br />
<a name='more'></a><br />
<div>
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<br />
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"></span><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><b>L’any 1407 Martí I l’Humà, amb la voluntat de millor honorar la Festa de l’Estendard, donà la cimera reial del Casal de Barcelona al jurat portaestendard de la Ciutat de Mallorca</b> per mostrar-la durant els actes de commemoració de l’entrada de les tropes de Jaume I a Mallorca (31 de desembre de 1229). L’errada de creure que la cimera del drac alat, o víbria, fou originària d’en Jaume I data del segle XVI, arran de la publicació de <b><i>l’Aureum opus regalium priuilegiorum ciuitatis et regni Valentie : cum historia cristianissimi Regis Jacobi</i></b> el 1515 a València. En aquesta obra apareix per primer cop el Conqueridor coronat amb la citada cimera representant el símbol heràldic de la Corona Catalana-aragonesa.</span></div>
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"></span><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaT-3gHhaOP_J_oNT6gHGD-IEpxHccm5Ey4-6ME1pi7ygvxMWSWmctJC7Bdqrtu0I6HCp41e7yy6a2WcMPVYgMZG-gsJHsEmc2YsItFCfq-eI-jhwPHCbdkp9zisU7Agf60119ndofjosh/s1600/14200465489254_997x0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaT-3gHhaOP_J_oNT6gHGD-IEpxHccm5Ey4-6ME1pi7ygvxMWSWmctJC7Bdqrtu0I6HCp41e7yy6a2WcMPVYgMZG-gsJHsEmc2YsItFCfq-eI-jhwPHCbdkp9zisU7Agf60119ndofjosh/s400/14200465489254_997x0.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Festa de l'Estandard a la ciutat de Palma (Mallorca)</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"></span></div>
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><b>El 1831 el rei Ferran VII d’Espanya reclama que formin part del Real Patriominio la cimera i la resta d’objectes relacionats amb la conquesta de Mallorca donats per Martí l’Humà i es custodiïn a la Real Armeria de Madrid per a una millor conservació</b>. Podeu imaginar que a la ciutat de Palma no es rep de bon grau l’arbitrària exigència, però la pressió i les amenaces fan el seu efecte i tots els objectes viatgen cap a Madrid on tres anys després un incendi els deixarà força malmesos.</span></div>
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /><b>Mercè als estudis d’heràldica medieval, sabem que les cimeres amb objectes excèntrics, plomes i animals fantàstics es fan servir a Europa a partir del segle XIV.</b> Aquestes, fetes amb materials lleugers com el cartó i el pergamí, s’encaixen a sobre de l’elm de metall. La moda s’estén sense complexos entre els monarques, amics de l’ostentació, que llueixen llurs enormes cimeres en les desfilades i actes de joia. Jaume I morí el 1276, això el descarta com a propietari de la famosa cimera conservada a Madrid. D’una altra banda, tampoc existeix cap mostra documental anterior al segle XIV del drac alat com a símbol heràldic català.<br /><br /><b>La primera mostra gràfica del drac alat dins l’escut de la Corona Catalana-aragonesa data del 1341 i com a cimera coronant la testa d’un rei català dos anys després.</b> Parant una mica d’atenció en la coincidència amb el regnat de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387), heure la mare i els pardalets!</span></div>
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUTIA0r52-CZ9pBGfSGdjQ61fxvjKinD9AckhAHJ2EG7lKcR-Q4EPBdeDlN7vXoztbzJyBtK7oYHYcXNXo1L9bYJp2UZ28U2RTSBlbO35vrZ-sfhyphenhyphenvVC-8PcHAJg5wEcM8nu3MMN3_YBXY/s1600/Cimere-Pere-III-1341_ret.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="299" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUTIA0r52-CZ9pBGfSGdjQ61fxvjKinD9AckhAHJ2EG7lKcR-Q4EPBdeDlN7vXoztbzJyBtK7oYHYcXNXo1L9bYJp2UZ28U2RTSBlbO35vrZ-sfhyphenhyphenvVC-8PcHAJg5wEcM8nu3MMN3_YBXY/s320/Cimere-Pere-III-1341_ret.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption"><span style="font-size: small;"><i>Segell de la Corona Catalana-aragonesa de 1341 (amb el drac alat o víbria)</i></span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7UlJy99R-iqyCab8QyOlI0nSNtPAbrY2PuepJ-qmWm8l_0z0DgmGev49Hke0mGnnTGnL81vYckTUiiXl-lhuyaimKqBxEnO1Z9Xtt5XunLdxV4CewCtj7TCk3q0BlLl6eC_ZDU_e_satN/s1600/segells-de-Pere-III.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="185" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7UlJy99R-iqyCab8QyOlI0nSNtPAbrY2PuepJ-qmWm8l_0z0DgmGev49Hke0mGnnTGnL81vYckTUiiXl-lhuyaimKqBxEnO1Z9Xtt5XunLdxV4CewCtj7TCk3q0BlLl6eC_ZDU_e_satN/s400/segells-de-Pere-III.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption"><span style="font-size: small;"><i>Segell de Pere III de 1337 (sense cimera) i segell de Pere III de 1343 (amb cimera)</i></span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<h3>
<span style="font-family: inherit; font-size: x-large;">Jaume I el Conqueridor (imatgeria posada al dia)</span></h3>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br />A partir de les Pintures murals de la conquesta de Mallorca, contemporànies d’en Jaume I el Conqueridor, descobertes al Palau Aguilar del carrer Montcada de Barcelona i els segells reials, sense perdre de vista les descripcions i cròniques escrites en la mateixa època, presentem una curada recreació del monarca, evidentment sense la cimera, llavors inexistent, com podeu comprovar en aquests referents històrics.</span></div>
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8m6WpNp746CWNjwitHzmIHBv-FFGo1wj8-ICBSFCOKJ-C0HywAQliGZ9xkLycBIHwNnWk56gmOf2Hyubu-Fg9QAVrlyf-2aV_VUH3lCv68IeqF6opD8CRUEhn04nqvHffq5LMkUUyjPjf/s1600/Jaume+I+pintura+Palau+Aguilar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="291" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8m6WpNp746CWNjwitHzmIHBv-FFGo1wj8-ICBSFCOKJ-C0HywAQliGZ9xkLycBIHwNnWk56gmOf2Hyubu-Fg9QAVrlyf-2aV_VUH3lCv68IeqF6opD8CRUEhn04nqvHffq5LMkUUyjPjf/s400/Jaume+I+pintura+Palau+Aguilar.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption"><span style="font-size: small;"><i>Fragment del mural de la conquista de Mallorca, actualment conservat al MNAC de Barcelona</i></span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><b>Recreació ajustada de Jaume I el Conqueridor a peu i a cavall:</b></span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMImutVKzQtC3ydior9EvkBNtlqMfNqlFO6SnFSslz9XYRxkstDU0fX81_QNcTiZsYtQgY1f-II5874G4afpEipDHm-I8UFid7UIr6-X4k-BoGU8aCeGSJ9l1nG4my-TJfTiZK5u4fDNLW/s1600/Escanejar+1.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMImutVKzQtC3ydior9EvkBNtlqMfNqlFO6SnFSslz9XYRxkstDU0fX81_QNcTiZsYtQgY1f-II5874G4afpEipDHm-I8UFid7UIr6-X4k-BoGU8aCeGSJ9l1nG4my-TJfTiZK5u4fDNLW/s400/Escanejar+1.jpeg" width="282" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Porta un elm/cervellera amb corona i les armes reials pintades. Va protegit per un ausberg, o cota de malla, que li cobreix tot el cos de cap a peus a sota d’una sobrevesta amb les armes reials. A sobre de tot, per tal d’augmentar la protecció del tors i les cuixes, hi porta un perpunt que és una mena de túnica llarga fins una mica més avall de la cintura, sense mànigues, enconxada, en forma de cuirassa tèxtil farcida amb fibres vegetals o capes de teixit, fortament repuntada, de vegades complementada per taxes, lligada a l’esquena i amb un faldó de cuir fins als genolls. Mostrem el perpunt, per sobre de l’ausberg, seguin la tipologia típicament catalana, contràriament a la resta d’Europa on la duien per sota de la cota de malla. Les genolleres també són tèxtils i els esperons amb punxa triangular. Armament ofensiu: Llança llarga i espasa.</span></div>
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6wsJTo8rZLoFKutX4094pPq60W4rqLwAh_9ujCTpIbF15EC4QTQ6_Vex60AqSdI7DS9QpfF3e2IvUAmjvjUgv4Ntx6JemihLUDQZvjNHXuNhZTfrc8iUzBGrLGro1qStsNDJ55ohycoGO/s1600/Escanejar+67.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6wsJTo8rZLoFKutX4094pPq60W4rqLwAh_9ujCTpIbF15EC4QTQ6_Vex60AqSdI7DS9QpfF3e2IvUAmjvjUgv4Ntx6JemihLUDQZvjNHXuNhZTfrc8iUzBGrLGro1qStsNDJ55ohycoGO/s400/Escanejar+67.jpeg" width="270" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">El cavall va fortament protegit. Porta una trepa o protecció tèxtil similar al perpunt que li cobreix tot el cos sota una coberta de malla, i per sobre de tot una altra de roba amb les armes reials. Una testera de cuiro bullit li protegeix el cap. Les corretges que subjecten la sella van per sobre de la coberta del cavall, fet molt habitual en l’àmbit català. Les corretges, seguint la tradició romana, duen penjats uns picarols o unes medalles de llautó ornades amb relleus i dibuixos. Tant de picarols com de medalles hi ha constància arqueològica.<br /><br />Admetem que hagués estat un colofó gloriós veure al rei més potent de la nostra història tocat amb una cimera tan espectacular, representació heràldica de tota la nació catalana, però és més just donar a cadascú el seu mèrit. <b>Pere III el Cerimoniós és l’autèntic promotor d’aquest reeixit escut i el primer rei a dur-lo com a cimera.</b> Som-hi, que no ha estat res!, tirem endavant amb la restauració de la imatgeria catalana.<br /><br /><br /><b>Francesc Riart</b> i <b>Jesús Lloria</b> amb el suport de <a href="http://historiavibrant.cat/la-cimera-reial-mai-va-coronar-el-cap-de-jaume-i/" target="_blank">Vibrant</a></span></div>
</div>
Xusquipediahttp://www.blogger.com/profile/10941460004547256441noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8006826819249071992.post-62250591978691091182018-05-24T17:10:00.000+02:002018-05-24T17:11:00.156+02:003 Curiositats que potser desconeixes. Punt. CAT (IV)<br />
<a href="https://xusquipedia.blogspot.com.es/2018/05/3-curiositats-que-potser-desconeixes.html" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjT2MAQbkv0NnJKletxCz6Z5z98S_62ILhGxYRBoEnZ-Xmtabo5yZCiltq2-80_Z3uwRQyEfLQrDB1Egt1jIJuois049cE4GPb-bKtH2IY7e8haQAb0u3_PhFiCtsG8KOEb4_VOgnAQSb_g/s200/La+Renaixen%25C3%25A7a.jpg" width="148" /></a><span style="font-size: large;">Després d'aquell fatídic 1714 i la llarga persecució d'ús del català, el gran filòleg Pompeu Fabra esdevé el necessari ordinador de l'extensa gramàtica catalana, fins aleshores i donades les circumstàncies, cadascú feia el que podia amb la seva millor voluntat i amor per la nostra llengua. Sabíeu que <b>els feixistes espanyols cremaren la seva biblioteca</b>?... Sabeu <b>quan es va publicar el primer periòdic en català</b> i <b>quan es publicà la primera revista feminista?...</b></span><br />
<a name='more'></a><span style="font-size: large;">La llengua catalana és l'ànima vertebradora de la nostra nació i l'eina de transmissió de la nostra cultura llegendària. Malgrat les prohibicions i les restriccions oficials d'ús, ha subsistit miraculosament, els catalans de forma natural i obstinada l'han considerada un tresor que havien de preservar com a testimoni de la seva pròpia existència.<br /><br /><i>Ta llengua s’ou, oh Catalunya!, encara<br /> de Palma a Perpinyà:<br /> oh catalans! encara tenim mare<br /> que mai se’ns morirà. <br /><br />Si un estranger posar-te vol cadenes,<br /> oh Pàtria! Fes un crit,<br /> seran per tu la sang de nostres venes<br /> i el foc de nostre pit. <br /><br />Glòria a Ripoll que naix de ses ruïnes,<br /> sagrari dels temps vells;<br /> mirant passar ses ombres gegantines<br /> jurem ser dignes d’ells. <br /><br />Amb la claror de nostra glòria antiga<br /> daurem l’esdevenir,<br /> lo jorn que es pon la gran albada siga<br /> del jorn que ha d’eixir. </i><br /><br /><b> "A Catalunya" Jacint Verdaguer (1845 – 1902)</b></span><br />
<span style="font-size: large;"><b><br /></b></span>
<br />
<h3>
<span style="color: blue; font-size: x-large;">Els feixistes cremaren la biblioteca de Pompeu Fabra </span></h3>
<span style="font-size: large;">Pompeu Fabra i Poch (Barcelona 1868 – Prada de Conflent 1948) fou el filòleg català que va portar a terme la tasca d’establir la normativa moderna de la llengua catalana, <br /><br /><i>“Fabra ha estat el català més important del nostre temps perquè és l'únic ciutadà d'aquest país, en aquesta època, que, havent-se proposat d'obtenir una determinada finalitat pública i general, ho aconseguí d'una manera explícita i indiscutible”</i> Josep Pla<br /><br />Enguany el recordarem especialment durant la celebració de l'Any Pompeu Fabra. Sentim molt presents diferents fets de l'any 1939, com quan la casa de Pompeu Fabra és assaltada pels franquistes, mentre ell patia el trist exili. <i>"¡Abajo la Inteligencia!"</i>, cridava un general, mentre llençaven balcó a baix tots els llibres de la immensa biblioteca que trobaren. Quan ho van tenir tot daltabaix, van cremar-ho al mig del carrer davant els veïns que ploraren de ràbia i d'impotència veient consumir-se aquella gran quantitat de llibres. <b>Pompeu Fabra també va morir a l'exili.</b></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgS72DR9mweGZ_tkHlZj3gGJWFkll4zSzk8TevF72USUCtD0QYlReriWFockWO_M65QdGNmAMvQn9NUF1JfyZ36akBJ6zVxJxADt8ICj32W6rqtBXp3snVHX-58jCDbsdsvyRC6I3C0cjSB/s1600/Pompeu+Fabra.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="290" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgS72DR9mweGZ_tkHlZj3gGJWFkll4zSzk8TevF72USUCtD0QYlReriWFockWO_M65QdGNmAMvQn9NUF1JfyZ36akBJ6zVxJxADt8ICj32W6rqtBXp3snVHX-58jCDbsdsvyRC6I3C0cjSB/s400/Pompeu+Fabra.JPG" width="400" /></a></div>
<h3>
<span style="color: blue; font-size: large;"><h3 style="color: blue; font-size: xx-large;">
</h3>
</span><span style="font-weight: normal;"><i><span style="font-size: large;">Si voleu ampliar informació: </span></i></span><i style="font-weight: normal;"><span style="font-size: large;"> <a href="https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0025722.xml" target="_blank">enciclopèdia.cat</a></span></i><br />
<i style="font-weight: normal;"><br /></i>
<span style="color: blue; font-size: large;"><span style="font-weight: normal;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span>
<h3 style="color: blue;">
<span style="font-size: x-large;">
El primer periòdic íntegrament en català fou publicat el 1841</span></h3>
</span></h3>
<span style="font-size: large;"><br /><b>“Lo Pare Arcangel”</b>, publicat a Barcelona el 25 d’abril de 1841. Impr. José Matas es considera com la primera publicació periòdica en català. Amb un tarannà sarcàstic, lluitava contra les polítiques econòmiques, clarament anticatalanes, d’Espartero. Incloïa notícies locals i regionals, un fragment d'història de Catalunya i una editorial amb forma de sermó dominical. Tot fem servir un català pre normatiu que avui inspira certa tristesa pensar en les difícils circumstàncies en què ha hagut de sobreviure la nostra tan estimada llengua.<br /><br /><i>“Considerant que cent y cent premses cruixexen tots els dies vomiten mil y mil periodichs (...), y que entre tants paperots no n’y ha cap que parli l’idioma de nostra paisana verge y màrtir la gloriosa santa Eulàlia, catalana de tots quatre costats,( ... ) y per consegüent cap que diguia clà y català, (...) lo que en la dita coronada Vila y sa pastera ministerial se pasta y forga...”</i><br /><br />Malauradament, només en sortiren tres números, l’últim el 20 de juny de 1841 davant de les enormes exigències legals imposades...<br /><br /><i>“Circumstàncies imprevistas no han permès cumplir ab lo que prevé la lley, tan prompte com se púguia atendre a ellos lo present fulletó serà periòdich.”</i></span><br />
<div>
<span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguqGfsqIrYUiVd7L9IAyBuAZvlx_t4d3yRhOfAIUbyuXqcJKu5GjK_nW8tuXVlwFafebd3-A9rHsCjxgjNhgYZCo6hPF9urxFMAWL_8YHo2-Upeqdmb8Fego4GTOMvZYy_cuFNAMY-Cn4n/s1600/Lopare1841.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguqGfsqIrYUiVd7L9IAyBuAZvlx_t4d3yRhOfAIUbyuXqcJKu5GjK_nW8tuXVlwFafebd3-A9rHsCjxgjNhgYZCo6hPF9urxFMAWL_8YHo2-Upeqdmb8Fego4GTOMvZYy_cuFNAMY-Cn4n/s400/Lopare1841.jpg" width="260" /></a></div>
<div>
<i><span style="font-size: large;">Més informació: <a href="http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/parearcgel/id/8/rec/1" target="_blank">arca (arxiu de revistes catalanes antigues)</a></span></i><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<br />
<div>
<h3>
</h3>
<h3>
<span style="color: blue; font-size: x-large;">La primera revista feminista publicada en català fou publicada el 1907</span></h3>
<span style="font-size: large;"><br /><b> "Feminal"</b>, dirigida per Carme Karr és la primera revista feminista en català. El 28 d'abril de 1907 es pública el seu primer número com a suplement del setmanari catalanista "La il•lustració Catalana", hi aparegué mensualment fins al 1917. Elaborada per dones i amb corresponsals a diferents països, divulgava els assoliments de les dones i reivindicava la participació de la dona a tots els àmbits de la societat. El catalanisme i el feminisme van de la mà, la visió de la dona catalana és més propera a la dona europea que la de la resta de la península i els seus assoliments caminen de la mà als assoliments de la nostra nació, encara oprimida. Hi col.laboraren les dones més creatives del país, Dolors Monserdà, Agnès Armengol de Badia, Maria Domènech de Cañellas, Isabel Serra, Lluïsa Casagemas, etc. entre altres.</span><br />
<div>
<span style="font-size: large;"><br /><i> "...Creyem arribada l'hora d'encaminar dreturerament l'intelecte de la nostra dòna. Volem que per cultivar son esperit no hi calgui beure forçosament en fonts llunyanes.".</i></span><br />
<div>
<span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></div>
</div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim7dW-7bRI1KwGV5VFacCBlfF2uQyIa36le5sklB8mDzo2iUv_1tvolmWH8ZQ5wt4gPXbyC8XcF44qv6bTsYhYCMZOXFi2FN0o9qdVEvsLJeicdLYKRuunOqTS_Vnnaiqw0t7MtvYoRQ0W/s1600/18-de-la-revista-feminal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim7dW-7bRI1KwGV5VFacCBlfF2uQyIa36le5sklB8mDzo2iUv_1tvolmWH8ZQ5wt4gPXbyC8XcF44qv6bTsYhYCMZOXFi2FN0o9qdVEvsLJeicdLYKRuunOqTS_Vnnaiqw0t7MtvYoRQ0W/s400/18-de-la-revista-feminal.jpg" width="258" /></a></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><i><br /></i></span>
<span style="font-size: large;"><i>Més dades: <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Feminal" target="_blank">viquipèdia/Feminal</a></i></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></div>
</div>
Xusquipediahttp://www.blogger.com/profile/10941460004547256441noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8006826819249071992.post-70633967140683760372018-04-08T22:16:00.000+02:002018-04-08T22:20:29.948+02:00Guifré el Pelós posat al dia<a href="http://xusquipedia.blogspot.com.es/2018/04/guifre-el-pelos-posat-al-dia.html" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMGpMBhtR1dEsyhSG8BFu88qBktYX-mtKFPfXzaxuWhs1b8go13hOFPJnwxfNtx-0Vl_tMWoUfKWEe2XCfy0UMhnEqdTj1pdBotdYUXRkLcFxmZ0V13GXfcmt6KowaeoDkJJv2EeOatZY8/s200/Llegenda-quatre-barres-sang.jpg" width="139" /></a><br />
<span style="font-size: large;">Per a aquest propòsit desmuntarem dues obres pictòriques, de gran qualitat artística i molt voluntarioses en el simbolisme, que han esdevingut icòniques d'un moment històric i tanmateix no s'ajusten ni als registres documentals, ni als arqueològics. <b>Totes dues recreen la Llegenda de les quatre barres de sang, origen de la Senyera Reial;</b> ad hoc mostren al rei franc, Carles el Calb, creant el futur escut d’armes per a Guifré el Pelós, passant els quatre dits mullats en la sang del comte ferit damunt d’un escut llis daurat.</span><br />
<a name='more'></a><span style="font-size: large;"> <br />Atenta la companyia!, <b>recreen una llegenda, no un fet històric</b>. Una llegenda molt potent, que serveix per donar força simbòlica a l'origen de la nissaga del casal de Barcelona protagonista de la progressiva emancipació catalana del regne Franc. Però en canvi, poden induir a una percepció històrica errònia, amb una imatgeria massa descontextualitzada tant en la vestimenta com els paraments i els objectes. <br /><br />La posada en escena té poc o res a veure amb la imatgeria del segle IX conservada dels francs i és anar fora d'osques el fet de pintar-hi un escut heràldic, inexistent a l'època, car l'heràldica no apareix a Europa fins al segle XII. El comte Guifré I fou ferit el 897 disputant territori a l'Àndalus, no defensant el regne dels francs dels atacs dels normands com diu la llegenda, llavors el rei és Carles III el Simple, Carles el Calb ja era mort feia vint anys, i en tot cas dubtem de l'entusiasme de qualsevol d'aquests reis davant la iniciativa catalana. <b>No us amoïneu pas, tot seguit posem blanc sobre negre... </b></span><br />
<div>
<span style="font-size: large;"><b><br /></b></span>
<br />
<h3>
<span style="color: blue; font-size: x-large;">Origen de l'escut del comtat de Barcelona, 1843 </span></h3>
<span style="font-size: large;">Oli sobre tela de la col·lecció de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Obra de Claudi Lorenzale, pintor barceloní integrant del natzarenisme influenciat pels grans mestres del renaixement. Amb Pau Milà i Fontanals, Lorenzale representa el moviment del romanticisme medievalista que és l'origen de la recuperació del passat històric de Catalunya, confluint amb la Renaixença catalana. Lorenzale s’hi autoretrata en la figura del quart guerrer de l’esquerra.<br /><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSgzuJlF-HhNbgjnVGVnvlGeW3SrpeCZpxObSryCbYd-HfedzB7kkgBtACvugrxjlzzQfzJxO114iPAxMgmeONQW3eE-s7C7PQSJZBLpwcg4NHXM2nE-Y18kfEvVC_kahHiHond_fja9ww/s1600/Origen_de_l%2527escut_del_comtat_de_Barcelona_de_Lorenzale.jpg" imageanchor="1"><img border="0" height="467" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSgzuJlF-HhNbgjnVGVnvlGeW3SrpeCZpxObSryCbYd-HfedzB7kkgBtACvugrxjlzzQfzJxO114iPAxMgmeONQW3eE-s7C7PQSJZBLpwcg4NHXM2nE-Y18kfEvVC_kahHiHond_fja9ww/s640/Origen_de_l%2527escut_del_comtat_de_Barcelona_de_Lorenzale.jpg" width="640" /></a><br /><br />Digueu-nos perepunyetes!, el comte Guifré jeu al llit completament vestit, amb tot l'equipament militar, d'una manera massa imaginativa i poc probable per un ferit greu. L'ausberg (o cota de malla) sol només pesava entre 12 i 15 quilos. La sobrevesta que, fins i tot, sembla rígida a tall de cuirassa no té cap fonament. <b>L'escut segueix una tipologia anacrònica,</b> com podreu comprovar en la recreació que proposem més endavant. El llit tampoc no respon a cap base documental creïble.<br /><br />Els seus acompanyants, sense voler entrar ni en els pentinats ni en les barbes, van armats i vestits de manera anacrònica. L'home que l'ajuda a incorporar-se porta un casc d'una tipologia inexistent, el que aguanta l'escut va vestit fora d'època i porta un punyal i una bossa d'una manera que només es veurà al primer gòtic alguns segles després. El cavaller de la dreta porta un ausberg també inexistent a l'època, ja que cobreix excessivament el cos, això no passarà fins al segle Xll. <b>El rei franc, els nobles i els guerrers que l'acompanyen, si mirem les miniatures de la Bíblia de Carles el Calb, no calen gaires comentaris, ja que no porten res, ni de roba ni d'armament, propi del món franc,</b> malgrat ser ric en imatgeria i amb un registre arqueològic important.<br /><br />Existien les tendes de campanya grans pròpies d'alts personatges i petites per a la tropa presents ja en el món clàssic. Hi ha constància arqueològica de piquetes d'una mida considerablement gran del segle VIII a Catalunya. Dissortadament, res se sap de la distribució interior ni del possible mobiliari. Ara, aquesta no és creïble ni per la forma ni pels pals de suport.</span><br />
<div>
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<br />
<h3>
<span style="color: blue; font-size: x-large;">Llegenda de les quatre barres de sang, 1892</span></h3>
<span style="font-size: large;">Aquesta tela constitueix una de les obres d’art més divulgades dedicades al nostre comte. Pintada pel barceloní Pau Béjar, fou mereixedora de mencions honorífiques en els concursos nacionals de Belles Arts de 1895 i a Roma. Vers el 1900 fou col·locada al castell de Santa Florentina, de Canet de Mar. Igualment a l’anterior, també representa el moment culminar de la llegenda.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2hm_p7Khyphenhyphen8_zutZAi9EX9UTrnJSpRV35nwtNXGg8gPf6C7gDArwHgfGjuHPgGw7_ynLZVsBZ1H5jMBSYZhSck04pL2NhikMuTXOvbvazH3l_PrXtUQ_cyzS-RrczbfKEiEHxmx-BYmkgc/s1600/Mort+del+Comte+Guifr%25C3%25A9+el+Pil%25C3%25B3s+1895.jpg" imageanchor="1"><img border="0" height="464" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2hm_p7Khyphenhyphen8_zutZAi9EX9UTrnJSpRV35nwtNXGg8gPf6C7gDArwHgfGjuHPgGw7_ynLZVsBZ1H5jMBSYZhSck04pL2NhikMuTXOvbvazH3l_PrXtUQ_cyzS-RrczbfKEiEHxmx-BYmkgc/s640/Mort+del+Comte+Guifr%25C3%25A9+el+Pil%25C3%25B3s+1895.jpg" width="640" /></a><br /><br />Molt més reeixida que l'altra i de més bona qualitat pictòrica. Malgrat tot, presenta uns anacronismes propis del seu temps. L'ambientació i forma de la tenda és prou correcta. Els estampats de la roba són fantasiosos i no s'acosten gens a les imatges de cobrellits contemporànies ni tan sols als escassos fragments de roba conservats. L'escut reial com passa a la pintura anterior de Lorenzale té una forma totalment incorrecta. <b>Veient el tors nu d'en Guifré, sorprèn la seva manca de pèl,</b> especialment en algú que porta el malnom de Pelós, segons La Gesta Comitum Barchinonensium: <b><i>"pèl tenia en llocs on els homes no acostumen a tenir”</i></b>.<br /><br />Pel que fa al rei franc, tan sols cal comparar-lo amb les imatges de la Bíblia de Carles el Calb per veure que la imatge física no té gaire semblança, aquesta barba frondosa és poc probable, en les descripcions contemporànies de la cort de Carlemany hi surten citats bigotis i diademes brodades amb fils d'or presents en el registre arqueològic franc tant merovingi com carolingi, així com fils d'or entrellaçats en els cabells també arqueològicament confirmats. El franc merovingis com els visigots porten cabells llargs i se'ls tallen en el moment que es converteixen uns i altres al cristianisme cosa que pot ser per motius religiosos o per adopció total dels costums romans, o per les dues coses. Ens inclinem per la segona opció majoritàriament. La corona vol tenir un referent bizantí, però tampoc no s'assembla a les imatges de la Bíblia anteriorment citades. El mantell lligat a l'espatlla és correcte però l'estampat no, ni tampoc el de la túnica. <b>El cinturó per penjar l'espasa és inexistent en l'època, és propi del segle XII. </b><br /><br />Al grup de nobles i soldats del darrere els hi passa el mateix, tot i que suposem que l'autor ha vist les imatges de la Bíblia de Carles el Calb, ja que el guerrer franc de la dreta porta un casc amb cresta com els que hi surten representats. Conclusió, hi ha un intent de documentació que no s'arriba a ajustar de bon tros al registre iconogràfic ni arqueològic franc, preval la idealització pròpia de les pintures romàntiques del moment.<br /><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-3u5d5sgzRuOCOQAS9iy8CXGni-KXalQAMS0YYfyqNS4GcM_70Ws9BhJ0aVKrE4dq-TZ5iU2UmkUfRjnC_e_vr34JHySRa2CLyso67Oi8p7phE9tkPN9raXRaFVRFPYJvrmc0CWeC10LA/s1600/zzz.jpg" imageanchor="1"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-3u5d5sgzRuOCOQAS9iy8CXGni-KXalQAMS0YYfyqNS4GcM_70Ws9BhJ0aVKrE4dq-TZ5iU2UmkUfRjnC_e_vr34JHySRa2CLyso67Oi8p7phE9tkPN9raXRaFVRFPYJvrmc0CWeC10LA/s640/zzz.jpg" width="640" /></a><br /><br /><b>Gravats de la Bíblia de Carles el Calb.</b> Aquestes imatges contemporànies a Carles el Calb ens serveixen per tenir una molt bona percepció de l'estètica a la cort franca. El rei i nobles, pentinats ja a la manera tardoromana, porten encara un bigoti, descrit en anteriors documents francs. La resta del vestit és totalment franc-germànic tret de les sabates de cama alta dites coturns de les proteccions corporals de la guàrdia amb els seus curiosos cascs amb cresta i cuirasses amb pteruges (tires de cuir penjants) que són d'influència netament militar bizantina.</span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<br />
<h3>
<span style="color: blue; font-size: x-large;">El Comte Guifré I (imatgeria actualitzada)</span></h3>
<span style="font-size: large;">A continuació us presentem al comte Guifré I, seguint paràmetres rigorosos de recerca històrica, iconogràfica, arqueològica i documental.</span><br />
<div>
<span style="font-size: large;"><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4smZeOt8ISC1kMtBqowpBlsArE6FAiKEDrtiakuvhUD6reCgRKJT2GpVSLl28P4wsvTgfIjnbi0KPqGwVdhj0nhfLd4T3qdEs2zxjuecetWLhEZeruibNtwqidiuPv1CC7rQMou4mOcQj/s1600/2-Guifr%25C3%25A9_dibuix.png" imageanchor="1"><img border="0" height="638" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4smZeOt8ISC1kMtBqowpBlsArE6FAiKEDrtiakuvhUD6reCgRKJT2GpVSLl28P4wsvTgfIjnbi0KPqGwVdhj0nhfLd4T3qdEs2zxjuecetWLhEZeruibNtwqidiuPv1CC7rQMou4mOcQj/s640/2-Guifr%25C3%25A9_dibuix.png" width="640" /></a><br /><br /><b>Esquerra, recreació del comte Guifré I.</b> La corona i el pentinat tots dos d'influència visigòtica-bizantina. Vesteix seguint models de tradició franca com són el mantell tancat a la banda dreta per un fermall visigòtic-bizantí amb unes cintes decoratives penjant. La túnica llarga pròpia dels personatges importants és clarament d'influència tardoromana i bizantina, amb les franges presents en tots els dibuixos dels beatus, a sota de la qual porta unes mitges també tardoromanes cenyides per unes bandes de cuir tenyit d'influència franc-germànica. Les mitges lligades a la cintura estaran presents durant tota l'edat mitjana. El calçat és fidel al registre arqueològic franc.<br /><br /><b>Dreta, recreació Militar.</b> Armament ofensiu, una llança amb topalls molt present en el registre arqueològic franc, guarnida per un gallardet decorat i una espasa franca, no penjada del cinturó sinó mitjançant un taalí en bandolera. L'armament defensiu consisteix en un casc amb nasal d'influència franca-germànica. Protecció corporal mitjançant un ausberg de malla d'influència tardoromana o d'un ausberg d'escata com l’escollit, d'influència del món oriental tant germànic-eslau com bizantí. L'escut és d'influència nòrdica. Tant l'escut com el gallardet de la llança porten uns motius merament decoratius. L'heràldica medieval amb motius de les diferents cases nobiliàries encara no existia.<br /><br />Ara no cal que correu a cremar aquests quadres, l'expressió artística és del tot imprescindible en les nostres vides. Tanmateix és responsabilitat nostra no perdre la consciència històrica. Com podeu comprovar, recuperar la imatgeria catalana no és picar ferro fred.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: medium;"><span style="font-family: "times new roman";">Investigació i article fets conjuntament amb en Francesc </span><span style="font-family: "times new roman";">Riart, dibuixant, documentalista d’arqueologia i història, especialista en temes civils, militars, religiosos i arquitectònics, expert en vestuari històric i militar. Publicat també a <a href="http://historiavibrant.cat/guifre-el-pelos-posat-al-dia/" target="_blank">Vibrant</a></span></span></div>
</div>
</div>
Xusquipediahttp://www.blogger.com/profile/10941460004547256441noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8006826819249071992.post-48214047151529869582018-03-07T21:56:00.003+01:002018-03-07T21:59:06.721+01:00Lluïsa Casagemas és la primera dona que va compondre una òpera a Espanya<a href="https://xusquipedia.blogspot.com.es/2018/03/lluisa-casagemas-es-la-primera-dona-que.html" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJaQ_tlbdWJkhS0eq0kS-yUVY_YtSEz4LvohlFn_0PPDQpXBbskv1Ks3qXzvQGnf89epthAtSPOtBfuJvHiey4W5szzZGxZVbW4eKjMRWWTUnmZp3NydSYSISqN5fxGdrUcxk2Z8zO4g-o/s200/Fotografia-Lluisa-Casagemas-Portada-Schiava_1894620557_48143386_816x1106.jpg" width="150" /></a><span style="font-size: large;">La participació de les dones en el desenvolupament de la societat catalana ha estat constant des de l'antiguitat fins a l'actualitat. Ja des de l'origen de la nostra nació es té constància de la influència i participació de les dones en els àmbits de poder, a banda del cultural naturalment, (Guinidilda d'Empúries, Emma de Barcelona, Ermessenda de Carcassona, Sibil·la de Fortià, etc.) </span><br />
<a name='more'></a><span style="font-size: large;"><br /><b>La contribució de les dones catalanes en la protecció i enfortiment de la nostra cultura ha sigut indispensable per a la nostra supervivència com a poble</b> i, malgrat tot, sorprèn com moltes d'aquestes heroïnes i les seves gestes no són prou conegudes per la majoria de la gent a casa nostra. Sens dubte, les diferents repressions suportades per tota la nació catalana al llarg dels últims 300 anys tenen alguna cosa a veure, tanmateix nosaltres tenim la responsabilitat de recuperar i divulgar la participació al llarg de la història dels nostres predecessors més exemplars per a mantenir vius els autèntics referents de la nostra nació. <br /><br />Lluïsa Casagemas és la primera dona que va compondre una òpera a l'Estat espanyol i la seva <i><b>Schiava e Regina</b></i> és la primera òpera composta per una dona programada per un gran teatre europeu d'òpera. Compongué més de 300 obres i moltes d’aquestes partitures estan avui dia desaparegudes. La seva història és sorprenent. Voleu conèixer els detalls?... </span><br />
<div>
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<br />
<h3>
<span style="color: blue; font-size: x-large;">La “Mozart” catalana </span></h3>
<span style="font-size: large;"></span><br />
<div>
<span style="font-size: large;">Lluïsa Casagemas Coll neix a Barcelona el 1873, és filla de Manuel Casagemas, vicecònsol dels Estats Units a Barcelona i germana del mític Carles Casagemas, pintor, poeta i amic de Picasso, tot un personatge del qual també haurem de parlar. </span></div>
<span style="font-size: large;"><br /><b>La petita Lluïsa demostra ser una superdotada per a la música,</b> els seus pares encerten el pinyol facilitant-li rebre classes particulars de música a l'edat de 4 anys, <b>amb tan sols 5 anys aconsegueix matricular-se al Conservatori Superior de Música del Liceu</b> on estudia cant, piano, violí i composició. <b>Amb 11 anys, escriu la seva primera obra</b>, un Ave Maria, la nena és sorprenentment creativa i aviat destaca per les seves habilitats com a compositora. <br /><br /><b>Entre els 16 i 18 anys escriu la seva primera òpera</b>, ni més ni menys, que la celebrada <i>Schiava e Regina</i> (Esclava i Reina) òpera fantàstica en tres actes.<br /><br />La qualitat de les seves composicions desperten l'admiració de músics tan prestigiosos com ara Amadeu Vives, Isaac Albéniz o Felip Pedrell. Les cròniques dels diaris parlen amb entusiasme de la jove Lluïsa tant com a compositora, com a pianista i com a cantant. <b>El 1893 les sales de concerts de Barcelona ja programen de manera regular les seves partitures,</b> l'Orquestra Catalana de Concerts estrena la seva obra simfònica <i>Crepúsculo</i> al Teatre Líric amb un gran èxit de crítica. </span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGwqmQCC2UUJcTS6g1yJHI4F_2dg6XLMDI9ohbU343zV1pgr6B2taB-7cMm-_efxCzLnG3_fLMRc7XmA3jvlTHDiiShX-elQ0fcrk_tD6TB_jfqL_FDYEJTqnY8ytrzbQV_HoifGnT3yZ1/s1600/descarga.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="274" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGwqmQCC2UUJcTS6g1yJHI4F_2dg6XLMDI9ohbU343zV1pgr6B2taB-7cMm-_efxCzLnG3_fLMRc7XmA3jvlTHDiiShX-elQ0fcrk_tD6TB_jfqL_FDYEJTqnY8ytrzbQV_HoifGnT3yZ1/s400/descarga.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Lluïsa Casagemas</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<br />
<h3>
<span style="color: blue; font-size: x-large;"><i>Schiava e Regina</i>, premiada a l’Exposició Universal de Chicago 1893 </span></h3>
<span style="font-size: large;"></span><br />
<div>
<span style="font-size: large;"><i>Schiava e Regina</i>, l’òpera que la jove va compondre amb tan sols 17 anys, es escollida per a ser representada dins els actes de l’Exposició Universal de Chicago de 1893. El mes d’abril, la Lluïsa fa una audició de l’òpera al Palau Reial de Madrid, davant la família reial i diferents representants dels cercles socials i culturals. <b>L’actuació desferma l’admiració entusiasta de tothom, presagi de l’èxit que l’esperava a l’altra banda de l’Atlàntic.</b> </span></div>
</div>
<div>
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTIjdrRQrZuvmNWCRnZlM-NM6PTZlkjzcq1wodm7lJ0TH3keSOK4tEmVyAcBgo6atmtHC6r77TdBNmJni6SEhTN20VHHVd3kcRKcxRgDMz-EbYAOwj27n91dvDw4ICnfJ8iaCovZC7fAJW/s1600/La+Vanguardia%252C+11+d%2527abril+de+1893.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="294" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTIjdrRQrZuvmNWCRnZlM-NM6PTZlkjzcq1wodm7lJ0TH3keSOK4tEmVyAcBgo6atmtHC6r77TdBNmJni6SEhTN20VHHVd3kcRKcxRgDMz-EbYAOwj27n91dvDw4ICnfJ8iaCovZC7fAJW/s400/La+Vanguardia%252C+11+d%2527abril+de+1893.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Ressenya de La Vanguardia del 11 d'abril de 1893</i></td></tr>
</tbody></table>
<div>
<span style="font-size: large;"><br />Encara no ha fet els 20 anys i la Lluïsa Casagemas assoleix el reconeixement internacional. <b>L’autora i la seva obra són reconegudes i premiades amb una medalla i un diploma de l’Exposició Universal de Chicago amb gran ressò a la premsa escrita.</b> La seva carrera pren aquella mena d’impuls reservat només per als grans noms de la música i el Gran Teatre del Liceu de Barcelona no vol ser aliè a aquest fenomen. </span><br />
<h3>
<span style="color: blue; font-size: x-large;"><br />La Bomba del Liceu </span></h3>
<span style="font-size: large;"></span><br />
<div>
<span style="font-size: large;"><b>La temporada 1893-94 el Gran Teatre del Liceu de Barcelona programa <i>Schiava e Regina</i></b> i d’aquesta manera es converteix en la primera òpera composta per una dona programada per un gran teatre d’òpera.</span></div>
<br />
<span style="font-size: large;">Joventut, talent, reconeixement internacional i Liceu, que pot anar malament?... Un fet colpidor engega en orris el gran somni de la Lluïsa. El 7 de novembre de 1893, la nit de la inauguració de la temporada al Liceu, durant la representació del segon acte de <i>Guillaume Tell</i> de Gioachino Rossini, <b>un cruent i traumàtic atemptat amb bomba provoca la suspensió de la temporada.</b> L’anarquista aragonès Santiago Salvador llença dues bombes Orsini sobre la platea del teatre, només explota una provocant 14 morts i multitud de ferits, la segona queda esmorteïda pel cos d’una dona morta. Aquest fet, conegut com <i>La Bomba del Liceu</i>, causa una gran commoció a tota la ciutat. Durant anys no s’utilitzaran les butaques que ocuparen els morts. </span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">La Lluïsa queda molt afectada i la frustració se n'apodera, més quan comprova que a la nova temporada del Liceu no hi és la seva òpera. </span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKfHsBDWKY1uNVglgCe4SNZitx0Z8NC4T1S5UT4R5kL8_R4OMa5ea8fxoYAqTE87yrY8DmVxrvkAD0H8I9Uuo_WW0ezj3H1cHx28Mv4hDrzlZc5eRqeXXwQibwHyQWq1_NZngft7Mbewji/s1600/Liceubomb.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKfHsBDWKY1uNVglgCe4SNZitx0Z8NC4T1S5UT4R5kL8_R4OMa5ea8fxoYAqTE87yrY8DmVxrvkAD0H8I9Uuo_WW0ezj3H1cHx28Mv4hDrzlZc5eRqeXXwQibwHyQWq1_NZngft7Mbewji/s400/Liceubomb.jpg" width="273" /></a></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<br />
<h3>
<span style="color: blue; font-size: x-large;">De la Lírica al Tango </span></h3>
<span style="font-size: large;"></span><br />
<div>
<span style="font-size: large;"><b>De 1896 a 1907 la Lluïsa Casagemas desapareix de l’escena musical.</b> Tot un seguit de circumstàncies en tenen la causa. El 1896 es casa amb Enrique Sorarrain Milans del Bosch, industrial guipuscoà i promotor esportiu instal·lat a Barcelona. El 1898 mor el seu pare i el 1901 es suïcida a París el seu germà Carles, tot un personatge que ha fet anar de corcoll a la família. Aquesta desesperació és molt traumàtica per a la compositora. El pintor Carles Casagemas era amic íntim de Pablo Picasso, tots dos s’havien traslladat un any abans a París, on comparteixen un estudi, Carles s’enamora malaltissament de Germaine Gargallo, es baralla amb Picasso i després d’un intent frustrat d’homicidi contra la seva estimada es clava un tret al cap. L’absenta, sembla ser, també és en part protagonista de tota aquesta trajectòria.</span></div>
<br />
<span style="font-size: large;">Per acabar-ho d’adobar, una greu epidèmia de tifus arrasa Barcelona i s’emporta per davant quatre dels seus cinc fills. Esgarrifa pensar quin pot ser l’estat anímic de la Lluïsa després de tota aquella seqüència tan dramàtica. <b>Malgrat tot, lluny de caure en un pou, aquesta dona singular en sap ressorgir, la música és la seva gran aliada, la que tot ho redimeix. </b></span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">Comparteix trobades amb les dones intel·lectuals de l’època com l’Emilia Pardo Bazan i la Carme Karr. El 1907, la flamant revista <i>Feminal</i> publica una ressenya sobre ella. <b>Les dones catalanes, al voltant del catalanisme intel·lectual i la cultura, desenvolupen una actitud clarament feminista anant molt per davant a la resta de la península. </b></span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">El 1908 torna a fer un concert al Palau Reial de Madrid, i el 1920 sucumbeix a la febre del tango i s’anima a compondre dins d’aquest gènere. Tanmateix, després d’enviudar, el 1924, ofereix recitals de piano molt de tant en tant. El 1930 exerceix com a professora de violí al Fomento del Arte Lírico de Barcelona. <b>També col·labora en la composició amb l’Apel·les Mestres i mai es desvincularà de la seva passió, la música, fins a la seva mort, el 1942.</b></span><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcci1aGmJNNUMEQ6IE093_McFYgDaHFtVqUXS0goZgw7A2lv-BRUsKesxAHGSD85ltviDmyJafYLOfT1NVADR5l9dCHYvWrihzydkBCodMY8wk1IAnwuI-_TstcqGiNaCIW_qGSQ-9XtaL/s1600/Portada_Feminal_n%25C3%25BAmero_1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcci1aGmJNNUMEQ6IE093_McFYgDaHFtVqUXS0goZgw7A2lv-BRUsKesxAHGSD85ltviDmyJafYLOfT1NVADR5l9dCHYvWrihzydkBCodMY8wk1IAnwuI-_TstcqGiNaCIW_qGSQ-9XtaL/s400/Portada_Feminal_n%25C3%25BAmero_1.jpg" width="267" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Portada de la revista Feminal núm, 1</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<h3>
<span style="color: blue; font-size: x-large;">El 2017 apareix la partitura manuscrita de <i>Schiava e Regina </i></span></h3>
<br />
<span style="font-size: large;">La partitura manuscrita d'<i>Schiava e Regina</i>, desapareguda des de gairebé 100 anys, és recuperada l’any 2017 per la Maria Teresa Garrigosa i el Francesc Cortés del departament d’Art i Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). </span><span style="font-size: large;">Restava en poder de la família de Francesc Bofill, procedent d’una herència dels avis materns, amics del músic Francesc de Paula Sánchez i Gavagnach, qui fou mestre de la Lluïsa Casagemas, a qui ella li havia donat la partitura original dedicada.</span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">L’obra, amb llibret de Josep Barret, ens mostra una història d’amor i màgia amb intrigues polítiques, ambientada a Pèrsia. L’esclava Pamira intenta desfer els conjurs i intrigues del mag Badú contra l’amor del príncep Zelmiro amb un final feliç. </span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">Gràcies a la troballa d’un diari personal, els experts estimen que al llarg de la seva vida la <b>Maria Lluïsa Casagemas va compondre més de 300 obres.</b></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTmklONoW9qQPFZ99RczwJLZ3imgPptUCfmZmgFBlFn20reK4HI-XmB6puYq4f5uGfzp1edrACiSzBgSeXOSilu4ensduD4r5tq7_MC1cxYgCvXPr8Iz0VB6EyivFYZZVzfjx9v0uhtb2n/s1600/Fotografia-Lluisa-Casagemas-Portada-Schiava_1894620557_48143386_816x1106.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTmklONoW9qQPFZ99RczwJLZ3imgPptUCfmZmgFBlFn20reK4HI-XmB6puYq4f5uGfzp1edrACiSzBgSeXOSilu4ensduD4r5tq7_MC1cxYgCvXPr8Iz0VB6EyivFYZZVzfjx9v0uhtb2n/s400/Fotografia-Lluisa-Casagemas-Portada-Schiava_1894620557_48143386_816x1106.jpg" width="295" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto amb dedicatòria de Lluïsa Casagemas al seu mestre Sánchez Gavagnach</i></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
Xusquipediahttp://www.blogger.com/profile/10941460004547256441noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8006826819249071992.post-4702694497355653722018-02-15T17:10:00.002+01:002018-02-15T17:11:34.957+01:00La venjança Catalana<a href="https://xusquipedia.blogspot.com.es/2018/02/la-venjanca-catalana.html" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhf1b7nQNuS4MFYzQjPowjxh-S68bLTwuHO5sUwG4HvE61l4xSUMc91x4KZ1StvV_GhReWAo5tKM4Yd7MUqyUmooemLpI3Q1Aj_P9YoRgO_8k1xC0oKBOLzyMqjekIm-jinIMisk-Xb2FTh/s200/descarga.jpg" width="148" /></a><span style="font-family: inherit; font-size: large;">La venjança Catalana ha passat a la història de la humanitat com un nom propi que defineix i adverteix de la capacitat dels catalans per a respondre una traïció. Aquest nom propi s'atorgà al segle XIV quan la Companyia Catalana d'Orient és la companyia militar de mercenaris més preuada d'Europa i al servei de l'imperi bizantí han aturat als turcs. Aquest article explica aquell precís moment històric. Des de llavors els almogàvers han estat llegendaris...</span><br />
<a name='more'></a><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Les tropes caminen, lleugeres, entre valls seques. Un sol de justícia castiga els curtits rostres impenetrables dels soldats. Xerren entre ells. Se sent parlar grec i aragonès entre d’altres llengües variades. La majoria dels infants, però, parlen català en els seus diversos accents. Vinguts de tota la geografia de la Corona. Són almogàvers, i la fama els precedeix. <b>L’Anatòlia és una terra en guerra. Som a l’octubre del 1303</b>. </span><br />
<br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Encara retenen a la retina, entre llòbrecs somriures, la batalla que tot just han lliurat. <b>Ha estat una autèntica massacre</b>. El riu Cízic, al nord de l’actual Turquia, n’ha estat testimoni. Més de tretze mil cossos maltrets guarneixen tenebrosament el terra. Un grapat de milers d’almogàvers han dut a terme, en uns dies, el que els nobles bizantins no han aconseguit en anys. I això no ho païran. Per ells, que uns mercenaris catalans vinguts de tan lluny els superin amb escreix resulta profundament humiliant. La Companyia Catalana, creada aquell mateix any 1303 per Roger de Flor, acumula victòries i poder. El pes polític al vell Imperi Bizantí del catalanosicilià augmenta significativament, i ja supera el pes de Xor Miquel Paleòleg, el fill de l’emperador. <b>La frustració dels bizantins no trigarà pas en materialitzar-se en forma de traïció </b>.</span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrzvFn7KyQqjTm-AMB0kpOtKLGRb0eux9ctTfezpiDoad6EtaRCei6jgOgjKHicjbVpLDTjmPMkaL6nvmHvJWysTtZG5DWtkzprPU1M2FoOELvj4RZswZPFuTfukwzGdSxNyRqluCI8SHF/s1600/almog%25C3%25A0vers.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="378" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrzvFn7KyQqjTm-AMB0kpOtKLGRb0eux9ctTfezpiDoad6EtaRCei6jgOgjKHicjbVpLDTjmPMkaL6nvmHvJWysTtZG5DWtkzprPU1M2FoOELvj4RZswZPFuTfukwzGdSxNyRqluCI8SHF/s640/almog%25C3%25A0vers.png" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><span style="font-family: inherit; font-size: small;">Els Almogàvers, amb la uniformitat històricament acurada, per Francesc Riart</span></i></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<h3>
<b><span style="color: blue; font-family: inherit; font-size: x-large;">La Companyia Catalana, contractada per l’Imperi Bizantí</span></b></h3>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Un cop finida <a href="http://historiavibrant.cat/?p=740">la conquesta de Sicília</a> per part de la Corona el darrer quart del segle XIII i amb la Pau de Caltabellotta signada l’agost del 1302, un bon nombre de soldats romangueren sense activitat. Els almogàvers, que vivien exclusivament de la guerra i els saquejos i botins que n’obtenien, cercaren, així, una nova empresa. Roger de Flor, un mariner templer -expulsat de l’Orde-, nascut a Sicília de pare alemany, lluità amb les hosts catalanes que ocuparen l’illa i, en finalitzar la contesa, fundà una companyia mercenària: La Companyia Catalana d’Orient.</span><br />
<br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">El setembre del 1303 la Companyia, contractada per l’emperador Bizantí Andrònic II, desembarca a Constantinoble després d’unes setmanes de viatge per posar-se al seu servei. <b>Els mercenaris catalans són necessaris per aturar les incursions dels turcs a l’imperi</b>. La flota, de trenta-sis naus, mil cinc-cents homes a cavall, mil homes de mar i uns quatre-mil soldats almogàvers acompanyats de les seves famílies, és rebuda amb tots els honors. Al llarg dels següents dos anys, la Companyia resultà victoriosa en nombroses batalles contra els turcs per tota la geografia de l’Anatòlia. Els combats, durissims, en nombroses ocasions lliurats en terres desconegudes i en condicions d’inferioritat numèrica, els valgueren una fama llegendària.<b> Desenes de milers de turcs foren passats per les armes en tan sols uns mesos</b>. La batalla d’Aulax, la de Tira, la d’Ània, la de Kibistra… Les hosts catalanes es feren amb la victòria vegada rere vegada.</span><br />
<br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Tanmateix, el xoc d’interessos amb els genovesos i la creixent malfiança per part dels propis bizantins, sumades a enfrontaments amb els alans, que habitaven també les terres per on passaven els almogàvers, dugueren les relacions a un punt crític. El comportament de la Companyia envers la població local no fou precisament exemplar; la fama de sanguinaris i brutals que tenien els soldats catalans era ben justificada. Després de passar l’hivern del 1304 al 1305 a la península de Gal·lípoli, els homes de Roger de Flor i Bernat de Rocafort, es sumen als de Berenguer d’Entença, tot just arribat per reforçar-los. <b>És en aquest moment quan es produeix la traïció.</b></span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><b><br /></b></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEir2bztKt17cajTeLLfo3DpUOXVEoRuNVoUiHg0reuyruZ3FW8WgOHBB-PeIFcT9_4lqQt2aquoFpbZFSbr6uuZ7Ok2MmXOK9JKvYCJzX9QlsP9JYUzjwi5LbQ1M4mK8uaoC6QbAnqQAR9B/s1600/AtenesiNeopatria.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="576" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEir2bztKt17cajTeLLfo3DpUOXVEoRuNVoUiHg0reuyruZ3FW8WgOHBB-PeIFcT9_4lqQt2aquoFpbZFSbr6uuZ7Ok2MmXOK9JKvYCJzX9QlsP9JYUzjwi5LbQ1M4mK8uaoC6QbAnqQAR9B/s640/AtenesiNeopatria.png" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-family: Roboto, sans-serif;"><span style="box-sizing: border-box;"><span style="font-size: small;">Mapa dels ducats d’Atenes i Neopàtria, d’Enciclopedia.cat</span></span></i></td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></b>
<br />
<h3>
<b><span style="color: blue; font-family: inherit; font-size: x-large;">La Venjança Catalana</span></b></h3>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">El 4 d’abril del 1305, mentre es reunia en un sopar amb el fill de l’emperador a Adrianòpolis, Roger de Flor i la plana major de la Companyia foren vilment assassinats a traïció pels bizantins, qui comptaren amb l’ajut d’alans i turcoples. Arreu del territori bizantí, en connivència amb els genovesos, enemics històrics dels catalans, els almogàvers ii els catalans i aragonesos eren perseguits i assassinats en una cacera sense clemència. La Companyia Catalana d’Orient restà reduïda a, si fa o no fa, tan sols 3.300 homes. <b>És aleshores quan s’inicia la cruenta i inefable Venjança Catalana.</b></span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFpK9ISBhyphenhyphenPiwWkY05GqprXMLrmb16k_KVoGOKSGqEDqD9WnoR5e7N40moOc7wPbz7BcMPbQd-YXdBqBP2AdLLbxzIa1L0ForDRUFTdLtJOU6hdvyUrvfEaWCkLm1kDEV7x2k6gPNtDSs9/s1600/RogerdeFlor.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="262" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFpK9ISBhyphenhyphenPiwWkY05GqprXMLrmb16k_KVoGOKSGqEDqD9WnoR5e7N40moOc7wPbz7BcMPbQd-YXdBqBP2AdLLbxzIa1L0ForDRUFTdLtJOU6hdvyUrvfEaWCkLm1kDEV7x2k6gPNtDSs9/s320/RogerdeFlor.png" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-family: Roboto, sans-serif;"><span style="box-sizing: border-box;"><span style="font-size: small;">Roger de Flor, assassinat a traïció pels bizantins</span></span></i></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><b><br /></b></span>
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: inherit;">Segons conta el cronista Ramon Muntaner a la seva famosa Crònica, en un enfrontament a Gal·lípoli entre mil quatre-cents almogàvers, comandats per Bernat de Rocafort i el propi Ramon Muntaner, i milers de bizantins,</span><b style="font-family: inherit;"> d’aquests darrers en moriren prop de vint-i-sis mil</b><span style="font-family: inherit;">. Entre crits de </span><b style="font-family: inherit;">Via Sus! Via Sus!</b><span style="font-family: inherit;"> i </span><b style="font-family: inherit;">Sant Jordi! Sant Jordi!,</b><span style="font-family: inherit;"> els almogàvers exterminaren les hosts bizantines sense cap pietat ni clemència.Dies després, en el darrer intent per part dels bizantins d’expulsar els catalans de la península, que havien fortificat, les tropes de Miquel Paleòleg foren derrotades i massacrades. Durant mesos, els catalans es dedicaren a exterminar pobles sencers, a incendiar, saquejar i destruïr els territoris de l’emperador que els havia traït i assassinat el comandant. El 1309, havent deixat un camí de caos, mort i misèria per allà on ha passat, la Companyia es posa al servei del duc franc d’Atenes, qui està enfrontat amb els bizantins. </span><b style="font-family: inherit;">Tot i conquerir per ell tres desenes de llocs, Gautier V de Brienne es negà a pagar el preu acordat als almogàvers</b><span style="font-family: inherit;">, els quals li declararen la guerra.</span></span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Fins el 1311, l’almogavaria lluità sense descans fins la victòria, que suposà l’ocupació de les mítiques ciutats d’Atenes i de Tebes, que passaren a formar part del Ducat d’Atenes sota control català. Del Ducat estant, la Companyia conquerí més territoris creant així el Ducat de Neopàtria. Aquestes repúbliques militars, dirigides per un duc, estaven regides pels usatges de Barcelona a nivell jurídic. Al llarg de setanta anys, els ducats foren independents mantenint una estreta relació amb els altres territoris de la Corona. Tanmateix, Pere el Cerimoniós els incorporà formalment el 1380.<b> Atenes i Neopàtria foren catalanes fins el 1388 i el 1390</b> respectivament, quan foren conquerides per el florentí Nerio Accianoli.</span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<h3>
<b><span style="color: blue; font-family: inherit; font-size: x-large;">Els almogàvers, soldats i gestes llegendàries que encara retronen</span></b></h3>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">L’origen del nom almogàver prové de l’àrab al-mogauar, que significa 'els que provoquen aldarulls. Aquests soldats s’organitzaven en forma de companyies d’infanteria <a href="http://historiavibrant.cat/?p=3441">amb unes armes i armadures molt lleugeres</a>. Aprofitaven el terreny al seu favor, tenien una alta mobilitat -donada per l’equipament que duien- i <b>van ser creats per combatre eficaçment els regnes de taifes de la península ibèrica</b>. El seu estil de vida, duríssim, dedicat exclusivament a la guerra, els convertia en armes de doble fil; podien ser potentíssims i útils en temps de guerra, però un problema greu en temps de pau. Dins les seves línies hi podien batallar soldats de diverses procedències, ètnies i llengües. El seu crit, ‘Desperta Ferro’, exclamat mentre colpien llurs escuts fent-ne eixir espurnes, encara és ben conegut.</span><br />
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">En l’actualitat, set segles després de les llegendàries gestes de la Companyia Catalana d’Orient, roman en la memòria col·lectiva dels pobles que patiren l’escomesa almogàver un record amarg i profundament negatiu dels fets. Entre d’altres, destaquen el refrany <i>“Que la venjança dels catalans caigui damunt teu”</i> a Tràcia o el refrany <i>“Vaig fugir dels turcs per caure en mans des catalans”</i> a Parnàs. A l’Argòlida, Grècia, “catalana” era el pitjor insult que es podia dirigir a una dona. Tanmateix, perviu també en l’imaginari català el record dels soldats que no tenien por ni de res ni de ningú, que <b>s’enfrontaren a tot i a tothom fent eterns els seus noms i el de Catalunya.</b></span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: inherit;">Article publicat originalment a <a href="http://historiavibrant.cat/la-venjanca-catalana/">VIBRANT</a></span>Xusquipediahttp://www.blogger.com/profile/10941460004547256441noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8006826819249071992.post-18312108985505635432017-12-14T17:54:00.000+01:002018-11-06T21:54:21.578+01:00L’Astrolabi de Barcelona és el més antic d’Europa<a href="https://xusquipedia.blogspot.com.es/2017/12/lastrolabi-de-barcelona-es-el-mes-antic.html" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVoBgj1VsaOa0xhVJzYiZI6uhWe58fPh6JObYteOAaddpCqRm_RtGhShAkSBD0e88I_mhCvqb9ORngirU9p0wcjFwor1dbo1azQjJlQStLjqw4H1c3W7BSElE0YM1u4j-mqlyJebvby4mc/s200/scriptorium_monjo.jpg" width="149" /></a><span style="font-family: inherit; font-size: large;">L'astrolabi més antic d'Europa es va construir a Barcelona al segle X. Totes les investigacions apunten que l'autor fou en Sunifred Llobet, religiós, astrònom i home de confiança de Borrell II. L'eina fa la feina, a Catalunya es perfeccionen els instruments de càlcul i navegació que li permeten esdevenir una gran potència comercial i focus de civilització durant l'edat mitjana.</span><br />
<a name='more'></a><br />
<h3>
<span style="color: blue;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span><span style="font-family: inherit; font-size: x-large;">L’astrolabi català revoluciona la navegació</span></span></h3>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">L’astrolabi tradicional és un instrument circular de metall sostingut amb una anella a la seva part superior i s’ha de mantenir en el pla de la vertical de l’astre observat amb una escala graduada situada al cantell del cercle per calcular el valor de l’altura de l’astre. Molts duien diferents taules mostrant els cercles d’igual altura per a latituds donades, cartes estel·lars i l’eclíptica mostrant la posició del Sol al llarg de l’any amb una taula dels seus horaris. L’hora podia ser determinada per observacions del Sol. <b>L’astrolabi català era més pesat, el que permetia que es mantingués perpendicular amb l’horitzó.</b></span><br />
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">A la Grècia antiga, Ptolemeu descriu l'astrolabi com un gran avenç per a l'astronomia, molt útil per calcular altures, mesurar angles i distàncies inaccessibles com l'alçada d'un astre. <b>Els àrabs l'introdueixen a la península Ibèrica i els catalans el transformen en un revolucionari instrument de navegació que permet mesurar l'altura del Sol durant el dia o de l'estrella Polar a la nit i d'aquesta manera els mariners poden calcular la latitud on es troben.</b> Tot un GPS medieval!</span></div>
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: large;">Fins a l'arribada d'aquest avenç nàutic, els mariners les passaven una mica magres per a poder seguir un rumb determinat, havien d'orientar-se segons els records de les rutes fent servir l'observació a ull dels astres i completament venuts en cas de boira o tempesta. <b>Els mariners catalans implementen l’ús de l’astrolabi nàutic a cor què vols, com la resta d'innovacions amb què la nació catalana serà capdavantera (l’ús de la brúixola, la vara de Jacob, mapes portolans, etc.).</b> Al segle XIII, Ramon Llull deixa constància escrita a l'Ars navigandi i a l'Ars Magna dels progressos nàutics dels catalans.</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7GyiBgOVjcLd_YkBSXqJQjiY5lb777piHP_X8CRUZPrIulRioTb0q3JLhxsSpeP-s2X3QyNZC8mPooTmG7dvZWX_SHnX1904WzSduyKxlbsEcwoTqlIY6WQHsbpbsIOEeVG7LFMGvJLPU/s1600/13331118_1747267172186375_6561639388071867087_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7GyiBgOVjcLd_YkBSXqJQjiY5lb777piHP_X8CRUZPrIulRioTb0q3JLhxsSpeP-s2X3QyNZC8mPooTmG7dvZWX_SHnX1904WzSduyKxlbsEcwoTqlIY6WQHsbpbsIOEeVG7LFMGvJLPU/s400/13331118_1747267172186375_6561639388071867087_n.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<b style="color: blue; font-family: inherit; font-size: xx-large;">L’astrolabi de Barcelona</b></div>
<div>
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: large;">Aquest astrolabi, de 152 mm. fet de llautó i considerat l’astrolabi més antic d’Europa va ser comprat l’any 1961 per l’investigador francès Marcel Destombes a un comerciant de Tolosa i el llegà a la seva mort, el 1983, juntament amb tota llur col·lecció d’objectes científics a l’Institut del Món Àrab de París. A <b>Catalunya es conserven dues de les cinc úniques còpies numerades que existeixen:</b> una a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i l'altre al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) a Terrassa. </span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: large;"><b><br /></b></span></span></div>
<div>
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: large;">Aquest enginy té la particularitat de dur les inscripcions <i>ROMA ET FRANCIA</i> en caràcters llatins idèntics als manuscrits catalans del segle X i els nombres 41 i 30 en xifres aràbigues. Les xifres expressades en graus i minuts: 41° 30′, es corresponen exactament amb la latitud de Barcelona. A partir de les estrelles gravades se sap que fou construït l’any 980.</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguC31G_ZvQpdGsOwfccREG5Y-1mLTnuFFHaD5ZVjb_KVEoqwtSCetuuEjhHIW8y6qZQ2oS9sAcUzRTU3GZ6OEDdhvPUIw7sdiaXW3rSvIiUOg_RBt-5cq__OFwI5ELstSBweSyDs5_k5a0/s1600/10a-Karolingisch-front600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguC31G_ZvQpdGsOwfccREG5Y-1mLTnuFFHaD5ZVjb_KVEoqwtSCetuuEjhHIW8y6qZQ2oS9sAcUzRTU3GZ6OEDdhvPUIw7sdiaXW3rSvIiUOg_RBt-5cq__OFwI5ELstSBweSyDs5_k5a0/s320/10a-Karolingisch-front600.jpg" width="288" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Part davantera</i></td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiptWvAEZkWSqNJwap6V_J0iz2Jj1iZx3XS1EnfD26LGUMZUYnXd-1kzgjweL6EptmD0vhUEwV-Twsaa28SCz4O1lKUvCS166G652NcqV9TfIWE-O5D3cPeLEoGz4G3uQYVJW5tld2iNolW/s1600/10b-Karolingisch-back600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiptWvAEZkWSqNJwap6V_J0iz2Jj1iZx3XS1EnfD26LGUMZUYnXd-1kzgjweL6EptmD0vhUEwV-Twsaa28SCz4O1lKUvCS166G652NcqV9TfIWE-O5D3cPeLEoGz4G3uQYVJW5tld2iNolW/s320/10b-Karolingisch-back600.jpg" width="264" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Part posterior</i></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span>
<br />
<h3>
<span style="font-family: inherit;"><span style="color: blue; font-size: x-large;">Sunifred Llobet, l’any 980, construeix l’astrolabi més antic d’Europa</span></span></h3>
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: large;">Sunifred Llobet neix al Penedès, al voltant del 950, dins una família benestant d’Olèrdola. <b>Religiós i científic de renom europeu gràcies als seus estudis i adaptacions de tractats sobre astronomia,</b> exerceix d’ardiaca de la seu de Barcelona des de l’any 975 fins al 997 i després marxa a Roma.</span><br /><br /><span style="font-size: large;"><b> L’astrolabi de Barcelona el construeix l’any 980 a Barcelona on viu i gaudeix de la confiança d’en Borrell II.</b> Sunifred és qui més coneix aquest aparell a Occident, ell és l’autor del manuscrit 225 que es conserva al Scriptorium del monestir i també tot un mestre per a Gerbert d’Orlhac, qui fou el divulgador dels grans coneixements de Catalunya a l’Europa occidental i -si bé fas, Déu veuràs!- passà a la història com el papa Silvestre II.</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrUvcr22oCYFEspNldxGJ4Hhpvgfx6fUAseJZRoQAoNHek5wyLh5Gsvpu3YpaMdUVOlVMmK3JSyqRhRgSQFksrMqhjzgS-o030mWVHvguee0W_sqieAJEiJyfEp_P0KcN0qFCDaMR-96Js/s1600/silvestre-ii-a-la-dreta-dotc3b3-iii-mestre-de-lescola-de-reichenau.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrUvcr22oCYFEspNldxGJ4Hhpvgfx6fUAseJZRoQAoNHek5wyLh5Gsvpu3YpaMdUVOlVMmK3JSyqRhRgSQFksrMqhjzgS-o030mWVHvguee0W_sqieAJEiJyfEp_P0KcN0qFCDaMR-96Js/s320/silvestre-ii-a-la-dreta-dotc3b3-iii-mestre-de-lescola-de-reichenau.jpg" width="283" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Gerbert d'Orlhac, papa Silvestre II</i></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: large;"><b><br /></b></span></span></div>
<div>
<span style="color: blue; font-family: inherit; font-size: x-large;"><b>Catalunya esdevé el gran centre de difusió de la ciència cap Europa</b></span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Els monestirs catalans, i principalment el de Santa Maria de Ripoll, esdevenen des del segle X els grans difusors de la ciència i la cultura cap Europa. A Catalunya es tradueixen de l’àrab tractats d’origen oriental i grec a llengua llatina per primer cop.</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /><span style="font-size: large;">Els prínceps catalans, conscients de la importància cabdal d’aplegar els grans coneixements per construir una nació poderosa, fomenten i s'envolten de bons traductors, molts d'ells jueus amb formació en diverses disciplines i monjos mossàrabs procedents d'al-Andalus. <b>Fan valdre la situació privilegiada de Catalunya com a cruïlla de cultures: la d'origen romana-eclesiàstica; la Carolíngia; la d'origen grec i l'alexandrina, tramesa pels àrabs d'Orient.</b></span><br /><br /><span style="font-size: large;"><b>L'Scriptorium del monestir de Ripoll fou considerada una de les biblioteques més importants del seu temps,</b> tant per la quantitat com per la qualitat dels seus manuscrits. Al costat de la Bíblia i les obres d'autors clàssics com Virgili, Horaci, Ciceró, Terenci,... hi havia textos sobre música, aritmètica, astronomia i altres temes que no es podien trobar a altres cèlebres abadies europees.</span><br /><br /><span style="font-size: large;">Precisament, <b>al monestir de Ripoll es troba el primer tractat en llatí sobre l’ús de l’astrolabi i dels fonaments científics en què es basa,</b> traduït per en Lupitus Barchinonensis nominació en llatí, segons el costum de l’època, de Sunifred Llobet. </span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglecgsyqz8uDrbnhVWNeSWjgF4RDixqQdgBud9ABFpiCqVVy_p_v_FGEwlf4Uz15j7xrveFVxamhZHoyi9aYv7joOmnKM5bC-OgDyJ9GpFglfD-V91Skc_mNIcZ0CAnu7hPcS8Fi27-DTC/s1600/scriptorium.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglecgsyqz8uDrbnhVWNeSWjgF4RDixqQdgBud9ABFpiCqVVy_p_v_FGEwlf4Uz15j7xrveFVxamhZHoyi9aYv7joOmnKM5bC-OgDyJ9GpFglfD-V91Skc_mNIcZ0CAnu7hPcS8Fi27-DTC/s640/scriptorium.jpg" width="640" /></a></div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;">Més fonts:</span><br />
<a href="http://www.histocat.cat/?msgOrigen=6&CODART=ART00937">Histocat,cat</a><br />
<a href="http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0081524.xml">Enciclpedia.cat</a><br />
<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Astrolabi_de_Barcelona">Viquipedia-astrolabi de Barcelona</a><br />
<a href="http://mnactec.cat/blog/patrimoni-industrial/lobjecte-del-mes-4/">mnactec.cat</a><br />
<a href="http://www.histocat.cat/index.html?msgOrigen=6&CODART=ART00757">Histocat-Sunifred Llobet</a><br />
<br />
<br />
<br /></div>
</div>
Xusquipediahttp://www.blogger.com/profile/10941460004547256441noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8006826819249071992.post-81697892134515839462017-11-05T13:14:00.002+01:002018-04-08T22:15:48.291+02:00Otger Cataló posat al dia<a href="http://xusquipedia.blogspot.com.es/2017/11/otger-catalo-posat-al-dia.html" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><br /></a>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://xusquipedia.blogspot.com.es/2017/11/otger-catalo-posat-al-dia.html" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYALtjNYwytgl9VD6bhsUw2-GuBTbeprOybF5w4QMqygzNPeyI1kMXPqOEPjAd5vKqxQxkpM2TH5rFLZ74ZDNxE6PYRLGnkHoNPvqHsIuOmcE5tSqEqogC32pLwhdbZOACGigqoBm4zo8M/s200/Escanejar+73.jpg" width="150" /></a></div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Posem al dia la mitologia catalana. De ben segur la imatge que teniu d’aquest personatge de llegenda és també errada, que us hi jugueu?...<br /><br />Les al·legòriques representacions artístiques (pictòriques, escultòriques, etc.), pròpies de l’etapa romàntica al segle XIX, en tenen la culpa.</span><br />
<a name='more'></a><span style="font-family: inherit; font-size: large;"> <b>La falta de rigor històric en la recreació dels vestits, els objectes i les armes, a banda d’altres components que abasten tots els àmbits de la vida quotidiana, han creat molta confusió que hem arrossegat fins als nostres dies.</b> A partir d’aquestes representacions artístiques, en la majoria dels casos de gran valor pictòric, s’ha construït un imaginari, sovint atemporal i fals que s’ha repetit sense cap control en diferents suports com ara llibres, enciclopèdies, cinema, teatre, etc. i, fot-li que és de Reus!, ara Internet...<br /><br />La nostra percepció històrica és esclava de la imatge i per aquest motiu <b>cal posar al dia, i amb urgència, la nostra imatgeria tal com ja han fet la majoria de nacions europees.</b> Apa, anem per feina i posem fil a l’agulla:<br /><br /><b>Otger Cataló és un personatge emblemàtic, que ha esdevingut icònic de la nostra nació.</b> La imatge que tots tenim al cap sobre ell és hereva de la representada en un quadre igual d’icònic del s. XIX, però que en cap cas segueix criteris seriosos de recerca documental basada en el registre iconogràfic i arqueològic, i, per tant, desvirtua la correcta percepció històrica. No us amoïneu, tot seguit ho mostrem amb el màxim rigor:</span><br />
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<h3>
<span style="color: blue; font-family: inherit; font-size: x-large;">Otger Cataló (pintat el 1855)</span></h3>
<div>
<span style="color: blue; font-family: inherit; font-size: x-large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhN_tGD9tGeD0N4AYHxqRJo82wzuNNQ7DPeAz1TLYjw3sPcZv_pvo-stgpcH0ILuvhTWy_R20SLZRb4xp8BmYNllAYWXJlqAoxjGYEOyZrvkn1RXtFEM6lREDtU0F2SOASRFepC_hQ0YywS/s1600/Otger_Catal%25C3%25B3.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhN_tGD9tGeD0N4AYHxqRJo82wzuNNQ7DPeAz1TLYjw3sPcZv_pvo-stgpcH0ILuvhTWy_R20SLZRb4xp8BmYNllAYWXJlqAoxjGYEOyZrvkn1RXtFEM6lREDtU0F2SOASRFepC_hQ0YywS/s400/Otger_Catal%25C3%25B3.png" width="315" /></a></div>
<div>
<span style="color: blue; font-family: inherit; font-size: x-large;"><br /></span></div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><b>Obra de Claudi Lorenzale</b>, pintor català purista inspirat en l’art medieval, integrant del natzarenisme i representant destacat del romanticisme medievalista que és l'origen de la recuperació del passat històric de Catalunya confluint amb la Renaixença catalana.<br /><br /><b>Aquesta obra vindica aquest personatge de llegenda, gairebé mitològic, impulsor de la reconquesta catalana al segle VIII i origen romàntic del mot Catalunya.</b> La primera referència escrita d’aquesta llegenda data del s. XV dins de <i>Histories e conquestes dels Reys de Aragó e Comtes de Barcelona</i>, escrita el 1438 pel cavaller i historiador català mossèn Pere Tomic<br /><br />Una dada: <b>“Mossèn” és el tractament d’origen medieval reservat a la dignitat de cavaller i als ciutadans honrats a tots els regnes de Catalunya.</b> Com actualment es fa servir pels sacerdots, això també ha creat equivocs provocats per la falta de rigor històric; teniu un exemple recent en la pel·lícula <i>Pàtria</i>, dedicada a la llegenda d’Otger Cataló, on trobareu al cavaller Pere Tomic transformat, incomprensiblement, en un monjo benedictí.<br /><br />Si hem de ser fidels a la llegenda, <b>Otger de Cataló, got d’origen germànic, fou el senyor d’un castell a la Gascunya l’any 732</b>. Tot un noble propietari de terres, que heroicament atura l’escomesa dels sarraïns a les valls pirinenques i, després de recuperar-se de les ferides de guerra, fa sonar el seu corn de caça per cridar als barons catalans a la reconquesta.</span><br />
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><b>Atenta la companyia!: </b></span><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Segle VIII, noble, d’origen germànic resident a territori català-occità sota influència del regne dels francs...</span><br />
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br />Tot seguit descobrireu de la mà d’en Francesc Riart; amb tot el rigor històric, sustentat en les troballes arqueològiques i contrastat amb diferents experts medievalistes; <b>la imatge correcta del nostre heroi i la dels barons de la Fama:</b></span></div>
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><b><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg66aPsgYcqFupEgtNFC2XQa3R_gBmRamdizWWYq81OuJ8ufb2impqGZSJGoVnZIc0SJlWjpJehoLNF0V_xKpn_hrKSuvLYPZhqsEE4BZTBA9SRjOaFX9B9UHK5QckE5JBZUmhQSMHOY75i/s1600/Otger+Catal%25C3%25B3_Riart+%25281%2529.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Otger Cataló, dibuix de Francesc Riart" border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg66aPsgYcqFupEgtNFC2XQa3R_gBmRamdizWWYq81OuJ8ufb2impqGZSJGoVnZIc0SJlWjpJehoLNF0V_xKpn_hrKSuvLYPZhqsEE4BZTBA9SRjOaFX9B9UHK5QckE5JBZUmhQSMHOY75i/s640/Otger+Catal%25C3%25B3_Riart+%25281%2529.png" title="Otger Cataló, dibuixat per Frencesc Riart" width="448" /></a></div>
<div>
<b style="font-family: inherit; font-size: x-large;">Otger Cataló.</b><span style="font-family: inherit; font-size: large;"> Porta posat un mantell ornamentat amb un galó de decoracions geomètriques d’influència carolíngia col·locat a la manera dels pobles germànics. Una túnica i un cinturó amb una sivella típicament tardoromans del s. Vlll-IX amb una bossa decorada d’influència tant franca com visigòtica, i unes calces amb corretges decorades per sivelles i punteres damasquinades d’or o directament d’or massís típic a les necròpolis franques a l’igual que les sabates. L’armament és típicament franc-carolingi. El mateix passa amb el corn.</span></div>
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI-IYF3wfhSCoCeyKyfAXDbaUuuqjEfOihN2DNWGGMJ8LNhTWWeDlWWTamK7uff1h8uoDjtuCY5EwPr2tKzGjQch3zQWEtNUCZPjvk8Qjx1rJPFQHUtWRbQQ99juni5u-306RnnXCToV-r/s1600/nobles.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="448" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI-IYF3wfhSCoCeyKyfAXDbaUuuqjEfOihN2DNWGGMJ8LNhTWWeDlWWTamK7uff1h8uoDjtuCY5EwPr2tKzGjQch3zQWEtNUCZPjvk8Qjx1rJPFQHUtWRbQQ99juni5u-306RnnXCToV-r/s640/nobles.png" width="640" /></a></div>
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /><b>Nobles del s. VIII i IX (possibles barons de la Fama).</b> El cavaller de l’esquerra porta un mantell de teixit bizantí de cercles d’influència persa posat a la manera dels pobles germànics entre els quals s’hi conten francs, visigots i, en dates més properes, els carolingis. Va subjectat a l'espatlla dreta per un fermall decorat amb or i pedres precioses també a la manera dels pobles germànics. Una túnica tardoromana d’influència bizantina amb un cinturó que porta una sivella típicament tardoromana dels segles VIII i IX. A sota unes calces llargues amb unes proteccions tèxtils tardoromanes. Les sabates són d’influència carolíngia. Els guarniments del cavall són tanmateix tardoromans i la sella és provinent de les estepes de centre i est d’Europa.<br /><br />L’armament és d’influència germànica. Tant el casc, format de plaques reblades, com l’ausberg de malla, l’escut i sobretot el conjunt format pel cinturó del qual penja un scramassax o punyal amb tot un conjunt de tatxes i fixacions documentades en el món franc-germànic. </span><br />
<br />
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-width: 0px; color: black; font-family: "Times New Roman"; font-size: medium; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;">
</div>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-width: 0px; color: black; font-family: "Times New Roman"; font-size: medium; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<div style="margin: 0px;">
<span style="font-size: large;">Investigació i article fets conjuntament amb en Francesc </span><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Riart, dibuixant, documentalista d’arqueologia i història, especialista en temes civils, militars, religiosos i arquitectònics, expert en vestuari històric i militar. Amb el suport de <a href="http://historiavibrant.cat/otger-catalo-i-els-almogavers-posats-al-dia/" target="_blank">Vibrant</a></span></div>
</div>
<br /></div>
</div>
</div>
Xusquipediahttp://www.blogger.com/profile/10941460004547256441noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8006826819249071992.post-65491670934694682092017-10-07T10:55:00.000+02:002017-11-05T13:11:20.673+01:00Els Almogàvers posats al dia<a href="https://xusquipedia.blogspot.com.es/2017/10/els-almogavers-posats-al-dia.html" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><br /></a>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://xusquipedia.blogspot.com.es/2017/10/els-almogavers-posats-al-dia.html" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFIKrJ-d4JaBrcHkBwdjYTBgjQ8mLZrs9FaRMpLV4iMJ7qSXJUsWg9tfti1nb97REz1ogaOV_WSQaaxUyH-msHYFJEHaIn3VfFshgxHnLfOGXgnRRfIuDdeypYc1OsWkdAyE0d0d5A9cHL/s200/1_002.jpg" width="148" /></a></div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">De ben segur la imatge que teniu d'aquests personatges és errada, que us hi jugueu?...<br /><br /><b>La imatgeria condiciona la percepció històrica que tenim dels fets.</b> Les recreacions artístiques, especialment al segle XIX hi han contribuït a desvirtuar la història. Prioritzant l'al·legoria per sobre de la fidelitat històrica, sovint tiren pel dret passant per sobre d'un rigorós i necessari procés de recerca.</span><br />
<a name='more'></a><br />
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Prendrem com a exemple l'obra pictòrica que més mal a fet a la imatgeria dels almogàvers, puix s'ha pres sempre com a model per representar fins a l'avorriment la vestimenta i les armes, totes errades. No us amoïneu, tot seguit ho mostrem amb el màxim rigor, segons criteris arqueològic i registres documentals:</span></div>
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<h3>
<span style="color: blue; font-family: inherit; font-size: x-large;">Entrada de Roger de Flor a Constantinoble (pintat el 1888)</span></h3>
<span style="font-size: large;"><br /><span style="font-family: inherit;">Obra de José Moreno Carbonero, pintor realista escollit llavors pel Senat espanyol per a decorar una de les teles del saló de conferències. <b>Representa l’arribada a Constantinoble, l’any 1303, de Roger de Flor al capdavant de la Companyia Catalana d’Orient, formada pels temibles almogàvers.</b> Els reben, amb tota la parafernàlia, l’emperador Andrònic II Paleòleg i el seu fill, Miquel IX Paleòleg, envoltats pels membres de la seva cort.</span><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzROLxluvLkebKd9tzds1L2vFuoEPdwLTc0ceqT1EB83ZTPr9FHxgJwkcxzcQcGdmstsi2QTxvOBcWwVw7YOdWtBmQ58vJUY7eJEAL10G6DUkGAgH6YY9JOpyMQnMfdg4bLT6u4gxbMMGZ/s1600/roger-almogavar_xoptimizadax--1389x900.jpg" style="font-family: inherit;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzROLxluvLkebKd9tzds1L2vFuoEPdwLTc0ceqT1EB83ZTPr9FHxgJwkcxzcQcGdmstsi2QTxvOBcWwVw7YOdWtBmQ58vJUY7eJEAL10G6DUkGAgH6YY9JOpyMQnMfdg4bLT6u4gxbMMGZ/s640/roger-almogavar_xoptimizadax--1389x900.jpg" /></a><br /><br /><span style="font-family: inherit;">El pintor malagueny va fer una gran tasca de recerca per a representar adequadament els personatges bizantins de l’època, fins i tot va recrear la catedral de Santa Sofia abans de ser transformada en mesquita. Carbonero es va desplaçar fins a París per a documentar-se sobre els vestits i l’orfebreria bizantins, i, buscant el màxim de realisme, va arribar a desplegar la tela a la plaça de braus de Màlaga on va fer desfilar als seus amics. <b>Altra feina hi ha!, en els almogàvers i el seu comandant no va posar la mateixa cura i la distorsió és important. Ara ens hi posem:</b></span><br /><br /><span style="font-family: inherit;"><b>Almogàver 1r per l'esquerra.</b> Del Capell de ret de metall no n'hi ha cap constància documental, ni textual ni pictòrica, ni arqueològica. La pell que cobreix el tors no consta en cap descripció. Els dos dards que porta són curts i li falta la llança. Sembla que porta un escut penjat a l'esquena, una altra interpretació errada, no consta en les descripcions dels seus cronistes, penseu que la gran eficàcia ofensiva dels almogàvers radicava en la lleugeresa del seu equipament. Les calces de cuir i les avarques són l'única cosa que s'ajusta als texts, encara que millorables. Hi falten tanmateix les antipares, proteccions de les canyelleres del turmell a sota genoll que tant poden ser tèxtils com d'ant o cuir.</span><br /><br /><span style="font-family: inherit;"><b>Almogàver 2n.</b> La cuirassa d'escata és inexistent en les fonts i totalment fora d'ús en l'armament català de l’època. El coltell que li penja del cinturó és massa ample i no segueix cap tipologia pròpia de la imatgeria del moment, hauria d'estar representat com una mena d'espasa curta.</span><br /><br /><span style="font-family: inherit;"><b>Almogàver de davant.</b> A banda de la pell que li cobreix el tors, inexistent en les cròniques, les corretges que li creuen el pit i subjecten una mena de motxilla, són inventades. No hi ha cap constància de motxilles a l'època, les fonts només parlen del sarró, del qual sí que n'hi ha documentat ja des del món tardoromà, i que va penjant en bandolera. El penó que porta tampoc sembla gaire realista.</span><br /><br /><span style="font-family: inherit;">Atenent les cròniques de Ramon Muntaner, que acompanyà a Roger de Flor amb els almogàvers, les descripcions del gran Bernat Desclot i les fonts iconogràfiques contemporànies, juntament a<b>mb curosos treballs de recerca arqueològica, podem mostrar la veritable imatge dels nostres herois, des de la vestimenta fins a les armes i els complements:</b></span><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6MrLD_LGxFp3aqGGstkyoCqH_YhcCAhIdjqiiBFtvCgX4A6FG6XvQqpFwL8jNt70D0TK2pQZs9y0kxLGvCyqawrYXlWsRxl4_GN24JbeqaoJ0FNeYRHgALkSV3pScIqh1B05yRUhHLx5a/s1600/almog%25C3%25A0vers+2.png" style="font-family: inherit;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6MrLD_LGxFp3aqGGstkyoCqH_YhcCAhIdjqiiBFtvCgX4A6FG6XvQqpFwL8jNt70D0TK2pQZs9y0kxLGvCyqawrYXlWsRxl4_GN24JbeqaoJ0FNeYRHgALkSV3pScIqh1B05yRUhHLx5a/s640/almog%25C3%25A0vers+2.png" /></a><br /><span style="font-family: inherit;"><b>Almogàvers de l'època de Jaume I i de les guerres d’Itàlia,</b> amb el clàssic sarró, armats amb una llança i dos dards per llançar com projectils, un gran coltell gairebé una espasa curta i un foguer amb el seu pedrenyal. Amb el cap cobert per capells tèxtils o de feltre i excepcionalment metàl·lics. Vestits precàriament amb tan sols una gonella (túnica) o una camisa, amb calces de cuir complementat generalment per unes antipares tèxtils o de pell tova i calçant unes avarques de cuir. Tot l'equip que correspon a la seva condició d'infanteria lleugera.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span>
<br />
<div style="font-family: inherit; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: inherit;"><i>“E no porten mas una gonella o una camisa, sia estiu o hivern, molt curta; e en les cames unes calces ben estretes de cuir, e als peus bones avarques de cuir. E porten bon coltell e bona correja, e un folguer a la centura. E porta cadascú una bona llança e dos dards, e un sarró de cuir a l’esquena, en què porta son pa a dos o tres jorns. E són molt forts gents, e lleugers per fugir o per encalçar. E són catalans, e aragonesos e serrans” –Bernat Desclot</i></span></span></div>
<span style="font-size: large;">
</span>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDjuVvcT8BmjdaSbCxTP5d70-7XE-PBnSco52e4waJE-sJrP1JONuQ0Vy2r5HCYsZzFBu6AVhpk_jYvnl3n3JPRxtDUD8u9cNq85NXP4QoPhE_ybMX3RAOvAI1t7mJRplV0ASy3m9nW8Pl/s1600/almog%25C3%25A0vers.png" style="font-family: inherit;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDjuVvcT8BmjdaSbCxTP5d70-7XE-PBnSco52e4waJE-sJrP1JONuQ0Vy2r5HCYsZzFBu6AVhpk_jYvnl3n3JPRxtDUD8u9cNq85NXP4QoPhE_ybMX3RAOvAI1t7mJRplV0ASy3m9nW8Pl/s640/almog%25C3%25A0vers.png" /></a><br /><span style="font-family: inherit;"><b>Expedició catalana a orient</b> amb els diferents tipus de combatents de l'exèrcit català, i els auxiliars turcs o turcoples (cavalleria lleugera al servei de Bizanci i de les ordes militars llatines). Desprès de les primeres campanyes, els vestits malmesos per la duresa de la guerra han estat substituïts per altres, llògicament bizantins, agafats a l'enemic. Tampoc cal descartar la possessió d'armes de vàlua important agafades com a botí de guerra com punyals, dagues o cascs que els donen un aspecte oriental sense perdre la condició d'infanteria lleugera.</span><br /><br /><span style="font-family: inherit;"><b>El patge obrint la marxa amb les ames del seu senyor sobre la cota, és donar garsa per perdiu!</b> No hi ha cap constància d'aquest cerimonial fins alguns segles més endavant. Anant lluny d’osques!, ni la forma dels estendards, ni i les banderes tampoc no s'ajusten a les de l’època representada.</span><br /><br /><span style="font-family: inherit;"><b>El cavaller primer per l'esquerra entraria dins de la cosa correcta, ara la resta de cavallers, això són figues d'un altre paner!</b> Armament defensiu incorrecte, els guants de pell d'ant inexistents al s. XIV, l'ornamentació de la túnica és estranya i poc fiable i les proteccions del cavall del tot inventades. Hauria de portar l'heràldica pròpia del cavaller que en aquest cas representa a Roger de Flor. </span><br /><br /><span style="font-family: inherit;"><b>Aquí teniu en Roger de Flor, comandant en cap de la Companyia Catalana d'Orient, recreat amb l'equip corresponent al seu rang i a la seva època:</b></span><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTtPjMeV0RshkULJar-j61CQnVUN4CJ0x16lVsOnVZm36Zl-_C2hzzwlxi0lmS16z6R0mSdW_rYLftzgwFvcL0SromxD56GBn3XlnFjrL5zfVg1RqUgJnT409P-yUvfiKK655OW6XhMvA5/s1600/Roger+de+Flor.png" style="font-family: inherit;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTtPjMeV0RshkULJar-j61CQnVUN4CJ0x16lVsOnVZm36Zl-_C2hzzwlxi0lmS16z6R0mSdW_rYLftzgwFvcL0SromxD56GBn3XlnFjrL5zfVg1RqUgJnT409P-yUvfiKK655OW6XhMvA5/s400/Roger+de+Flor.png" width="346" /></a><br /><span style="font-family: inherit;"><b>Roger de Flor.</b> La capa creuada sobre del pit, la cuirassa i la túnica són típicament bizantines; el casc, el capmall, l'ausberg de malla, les proteccions de les cames, l'escut i la protecció del cavall amb els guarniments són típicament catalanes.</span><br /><br /><span style="font-family: inherit;">De ben segur, que d’ara endavant la nostra percepció serà més crítica amb la imatgeria oficiosa. Hi ha per llogar-hi cadires!, direu; doncs tot just comencem... No entendrem prou els fets si no els veiem com toca...</span></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;">Investigació i article fets conjuntament amb en Francesc </span><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Riart, dibuixant, documentalista d’arqueologia i història, especialista en temes civils, militars, religiosos i arquitectònics, expert en vestuari històric i militar. Amb el suport de <a href="http://historiavibrant.cat/?p=3441" target="_blank">Vibrant</a></span></div>
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></div>
Xusquipediahttp://www.blogger.com/profile/10941460004547256441noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8006826819249071992.post-56761755735912561562017-09-11T11:23:00.000+02:002017-11-07T22:06:53.603+01:00La Diada de Catalunya<a href="https://xusquipedia.blogspot.com.es/2017/09/la-diada-de-catalunya.html" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEif7GJQ7Csq6jEB40BeSlvU9kL7xvxgjQIybyzCA6Rs48IQW6jVYtDUNToNuQs1NzVxuzwRiUkzix_eUeRFzxJeHZh0zHUc5CatfhyphenhyphenHF4kbk-f8zC5f4Ym7a8x57W8xsQnhNHwqZ5fhuGTB/s200/DSC00375.JPG" width="148" /></a><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Molts ho heu demanat, a l'exterior hi ha molta gent que vol saber, necessita conèixer com celebra i perquè la seva Diada nacional Catalunya. Aquí teniu uns vídeos que us poden ajudar a fer un apropament al nostre coneixement.</span><br />
<a name='more'></a><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Sí, és l'onze de setembre, per commemorar l'últim dia que la nació catalana va ser lliure. Perquè els catalans mai han renunciat a recuperar les seves llibertats, aquelles que van estar sustentades en les constitucions més avançades i modernes del món. Viurem lliures o morirem!, va ser el clam del poble durant la Guerra dels Catalans (1713-1714).</span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><b>Autor: Nació Catalana - Érem, som i serem</b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/c9kGji1Lu8k/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/c9kGji1Lu8k?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">El següent vídeo, explica en llengua castellana la història de Catalunya. Segueix un criteri oficiós perquè a molts els hi sigui més fàcil entendre els fets que surten molt resumits. Avui dia, els descobriments i els nous processos d'investigació matisarien algunes dades, però com a resum i petita aproximació a la nostra història, és molt recomanable:</span><br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">Autor: Nanroig141 - Historia completa de los catalanes</span></b></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/LxL04cOxuoU/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/LxL04cOxuoU?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>11 de setembre de1714:</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b> Heroisme i martiri</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">Vídeo publicat per 11 de setembre: <a href="http://www.11setembre1714.org/11setembre.html">http://www.11setembre1714.org/11setembre.html</a></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/Fe3-_axsVxQ/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/Fe3-_axsVxQ?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Xusquipediahttp://www.blogger.com/profile/10941460004547256441noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8006826819249071992.post-90906332588338164612017-08-14T17:27:00.000+02:002017-08-14T17:30:45.254+02:00Desmuntant la imatgeria catalana<a href="https://xusquipedia.blogspot.com.es/2017/08/desmuntant-la-imatgeria-catalana.html" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5RdM6PwZq7J7k9jaX8iOAKGmLdVDp1Upa52wWqSS_7FSyYd_J51CwxReranoNknJ8IhifxFmgWJzyfw2wpuFAKl8dxt6N9g3uYEtN4tQ7ZqOvRh6K8EYqNXOqZnbIgjJv4-MiW4NSUH9f/s200/corpus_sang_antoni_estruch-1.jpg" width="150" /></a><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Vivim actualment una etapa gloriosa per a la recuperació de la nostra història, la de veritat, la que ens havien escatimat, amb el màxim rigor perquè mai més estigui amagada. <b>I ara toca, més que mai, posar al dia la imatgeria catalana, obsoleta i sorprenent.</b> És del tot imprescindible si volem interpretar adequadament el nostre passat, aquell que ens ajuda a entendre el present per encaminar el futur.</span><br />
<a name='more'></a><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /><br />La resta d’Europa ja ho ha fet, superant l’etapa del romanticisme del segle XIX. <b>Dinamarca ha trigat 100 anys a treure-li les banyes als cascos dels víkings.</b> El pintor suec Johan August Malmström havia representat aquests guerrers amb cascos banyuts a les il·lustracions del poema èpic <i>La nissaga de Frithiofper</i> reforçar la seva imatge de dimonis despietats, malgrat la inquietant dificultat que hagués suposat lluitar amb aquests implants tan estranys, que si t’ho pares a pensar, Déu n’hi do!</span><br />
<div>
<br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><b>De petits, crèiem que els televisors de l’Edat de Pedra eren de pedra perquè així ho vèiem als dibuixos animats <i>Els Picapedra</i>.</b> <i>“The Flintstones”</i>, en realitat recreava amb molta ironia la vida quotidiana de la societat nord-americana, però en un exercici metafòric ho mostrava en una idíl·lica ciutat de l’Edat de Pedra portada als nostres dies. Et petaves de riure, però més d’un queia en el parany de les imatges i perdien el sentit històric.</span></div>
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br />Les representacions artístiques la majoria de les vegades encarregades per institucions o particulars amb un clar interès propagandístic, sempre han mostrat unes imatges plenes d’al·legories i d’èpica que fins i tot poden afectar el rigor històric, i si no són ben interpretades, ens porten a la confusió quan les observem passades algunes dècades… <b>Els artistes recreaven els fets històrics dins els seus estudis amb models vestits, en la majoria dels casos, segons criteris al·legòrics o contemporanis al pintor i sense una recerca documental rigorosa.</b></span></div>
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br />Tenim feina, és tard i vol ploure. <b>Començarem per dos quadres emblemàtics que han esdevingut icones populars del nostre país.</b> Expressió gràfica d’un moment històric, són reproduïts sense fi als llibres d’història i, deixant de banda el seu innegable valor artístic, caldria refer el mal que han fet a la nostra imatgeria. <b>Tots dos pintats els primers anys del segle XX per Antoni Estruch, un dels representants més importants de la pintura historicista del s. XIX a Catalunya.</b></span></div>
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><b><br /></b></span>
<br />
<h3>
<span style="color: blue; font-family: inherit; font-size: x-large;">Corpus de Sang ( pintat el 1907)</span></h3>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibkGIPjVQoBK1qaCI0nsXPNQ1Xpbo-lORHCXrhRUWNFzqFxed_dQF5UeNkLMceGnIzzxSI2GCy-LZtUbJ3EIEMPCvlQIzFHAg8rjttTDp56Voi_Hl2WqyM62kufpioxhus7z761LG3brtW/s1600/corpus_sang_antoni_estruch-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibkGIPjVQoBK1qaCI0nsXPNQ1Xpbo-lORHCXrhRUWNFzqFxed_dQF5UeNkLMceGnIzzxSI2GCy-LZtUbJ3EIEMPCvlQIzFHAg8rjttTDp56Voi_Hl2WqyM62kufpioxhus7z761LG3brtW/s640/corpus_sang_antoni_estruch-1.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption"><i><span style="font-size: small;">Oli sobre tela, de grans dimensions. Museu d’Art de Sabadell</span></i></td></tr>
</tbody></table>
<div>
<br /></div>
<div>
<span style="box-sizing: border-box;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Mostra una escena inspirada en la coneguda com <b><i>Guerra dels segadors</i></b>, els fets del 7 de juny de 1640, quan els sometents de Sant Celoni de Blanes i els pagesos de la Catalunya interior que, suposadament, venien a Barcelona a llogar-se per a la sega, prengueren la imatge del Sant Crist de la Parròquia de Sant Andreu del Palomar com a bandera de sublevació, decidits a marxar contra les forces del Comte-Duc de Olivares. Això sí que és <i>treure el Sant Cristo Gros</i>. <b>El quadre és pura al·legoria, amb camperols vestits segons la moda del segle XIX.</b> Anem a pams.</span></span></div>
<div>
<span style="box-sizing: border-box;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br />El nom amb el qual són coneguts aquests fets té l’origen en la novel·la històrica de Manuel Angelon, <i>“Un Corpus de sangre o los fueros de Catalunya”</i>, publicada el 1857. Cal tenir present, malgrat que l’anomenin la revolta dels segadors, que d’aquests n’hi havia pocs, i molts dels revoltats eren barcelonins de diverses classes socials.</span></span></div>
<div>
<span style="box-sizing: border-box;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Aviat s’havia format un exèrcit d’homes armats, components de tots els estaments socials i rurals des de petita noblesa a pagesos mig, fins a masovers, etcètera, seguint el sistema habitual d’autodefensa del sometent. <b>L’arma dels revoltats no fou la simbòlica falç, sinó l’arcabús, el pedrenyal, l’espasa, el punyal i la daga.</b> Els catalans de l’època estàvem molt familiaritzats amb l’ús d’armes de foc, a cada casa hi havia com a mínim un pedrenyal i la nostra indústria armamentística estava entre les més reconegudes d’Europa. La falç només era l’eina de treball pròpia del seu ofici.</span><br /><br /><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Als gravats següents descobrireu com haguessin d’estar representats els revoltats, segons la moda de l’època i en relació a aquests fets d’armes, organitzats i victoriosos contra un gran exèrcit format de soldats castellans i italians.</span></span></div>
<div>
<span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPvFvwMfngQnRPIc9OowsBSQPyMaZX6TzSoT8U8qvtoLD3iIetd-Vu8I8Uqb98c9zcWUzsfYiIjjyehizRKRNU-Tk74swJLyVityHbpyIlhXjZkJgMUJOuteIsbUcbF5zgjuq5Kdsp96hyphenhyphen/s1600/Escanejar-29-mes-28_web.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="404" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPvFvwMfngQnRPIc9OowsBSQPyMaZX6TzSoT8U8qvtoLD3iIetd-Vu8I8Uqb98c9zcWUzsfYiIjjyehizRKRNU-Tk74swJLyVityHbpyIlhXjZkJgMUJOuteIsbUcbF5zgjuq5Kdsp96hyphenhyphen/s640/Escanejar-29-mes-28_web.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><em><span style="font-family: inherit; font-size: small;">Exèrcit de revoltats organitzats sota el sistema habitual d'autodefensa català. Llibre: Soldats, guerrers i combatents dels Països Catalans - F. Riart i F. X. Hernàndez</span></em></td></tr>
</tbody></table>
<div>
<span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;"><br /></span></div>
<div>
<h3>
<span style="color: blue; font-family: inherit; font-size: x-large;"><span style="box-sizing: border-box;"><br /></span><span style="box-sizing: border-box;">Onze de Setembre de 1714 (pintat el 1909)</span></span></h3>
<div>
<span style="color: blue; font-family: inherit; font-size: x-large;"><span style="box-sizing: border-box;"><img height="16" id="b1nt9g1308as" src="" width="16" /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjua7yrwxiWEp_r4tr7WFYQjCzMlDjauVPyXVYNu7LFxDRSiBpdMrtq9xNdHw6u51swC-ZckZ0f7q27AlUbhrlmrvm8pIxnoIwKNRmwX-RrpVcDfEFPmtRgNUCOFonKeJQEJ0DLdQi_BHkw/s1600/11-set-original_web.jpg" imageanchor="1"><img border="0" height="420" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjua7yrwxiWEp_r4tr7WFYQjCzMlDjauVPyXVYNu7LFxDRSiBpdMrtq9xNdHw6u51swC-ZckZ0f7q27AlUbhrlmrvm8pIxnoIwKNRmwX-RrpVcDfEFPmtRgNUCOFonKeJQEJ0DLdQi_BHkw/s640/11-set-original_web.jpg" width="640" /></a></span></span></div>
<span style="box-sizing: border-box;"><span style="box-sizing: border-box;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">L’obra va ser coneguda inicialment com <i>La mort d’en Casanova</i>, puix que llavors es creia que Rafael Casanova havia mort durant el setge de Barcelona. La iconografia està inspirada en el monument a Rafael Casanova, escultura creada el 1888 per Rossend Nobas, i el fet històric en el llibre <i>“Fin de la nación catalana”</i> de Salvador Sanpere publicat el 1905. Es recrea el moment que el conseller en cap cau ferit enarborant la bandera de Santa Eulàlia, envoltat de paisans, menestrals i milicians de la Coronela de Barcelona. Un altre cop, <b>per enaltir la implicació ciutadana en la lluita, en un clar intent d’exaltació propagandística de les milícies urbanes del segle XIX, es mostra a la gent vestida segons la moda i les armes impròpies de l’època a la qual representen.</b></span></span></span></div>
<div>
<span style="box-sizing: border-box;"><span style="box-sizing: border-box;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></span></span></div>
<div>
<span style="box-sizing: border-box;"><span style="box-sizing: border-box;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Sosté a Casanova el comte de Plasència Joan de Lanuza i d’Oms, protector del braç militar, i al costat seu crida ordres d’atac el general Josep Bellver i Balaguer, comandant de la plaça per ordre del Consell de Cent, que, com comprovareu en el gravat inferior, du també la uniformitat equivocada. Un altre cop, en benefici de l’èpica i de la visió propagandística del poble en armes, <b>Estruch recrea ciutadans poc o mal equipats, en lloc dels soldats o milicians uniformats i armats que varem lluitat com correspon a una guerra.</b></span></span></span></div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br />El següent gravat, fet per Guillem H. Pongiluppi el 2014 amb motiu del <i>Tricentenari</i> es recrea el moment històric tal com hagués pogut ser, amb totes les uniformitats autèntiques i fins i tot amb una recreació del penó de Santa Eulàlia, segons els descobriments dels arqueòlegs històrics Francesc Riart i Francesc X. Hernàndez.</span></div>
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdalLHN2Yhfnezzk18O6fyCLCgDX8ki8lYxIyt4D_V5Z8l7ocTWvqkAC1cF1FGaV8uOpeMuNT2dXfsMYUfFNcqn0lK1csYg9npuo9oWPIIiPHwXYtyhBRrLcbcPeSQ145BfHvLrvD10iwp/s1600/1_Dibu_11_setembre_dibuix_web.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="408" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdalLHN2Yhfnezzk18O6fyCLCgDX8ki8lYxIyt4D_V5Z8l7ocTWvqkAC1cF1FGaV8uOpeMuNT2dXfsMYUfFNcqn0lK1csYg9npuo9oWPIIiPHwXYtyhBRrLcbcPeSQ145BfHvLrvD10iwp/s640/1_Dibu_11_setembre_dibuix_web.png" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><em><span style="font-family: inherit; font-size: small;">Recreació feta per Guillem H. Pongiluppi el 2014</span></em></td></tr>
</tbody></table>
<div>
<br /></div>
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Com podeu imaginar, hi ha molta feina per fer i és del tot urgent posar la nostra imatgeria al dia. Hi ha gravats, pintures i representacions artístiques en general que ens mostren èpoques pretèrites, principalment l’edat mitjana, i que no tenen prou rigor. Per posar un exemple paradigmàtic, la cimera del casc del rei Jaume l, malgrat que es mostra a València com a original, és una relíquia feta posteriorment que mai no va existir, i n’hi ha molts més. La nostra missió tot just comença…<br /><br />Article escrit amb la col·laboració de Francesc Riart i publicat originalment a <a href="http://historiavibrant.cat/?p=3086" target="_blank">VIBRANT</a></span></div>
Xusquipediahttp://www.blogger.com/profile/10941460004547256441noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8006826819249071992.post-75148960473086726292017-07-12T22:37:00.002+02:002017-07-13T18:54:29.575+02:00El Sometent va ser la primera milícia popular d'Europa <a href="https://xusquipedia.blogspot.com.es/2017/07/el-sometent-va-ser-la-primera-milicia.html" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjblIlbnRhul2CRALVA3tFo3JDIOjeVdZ855I8ua-eJXXiwWOaPd2gJgOy_tJyCgQg9YNZFB4u2KXRqmEUdMwrMea5giQcPqJEKHXeaM8_-3IUGnQYZoSwexyi11mycqhdcT9FSZvsUBTvV/s200/franca_121.jpg" width="150" /></a><span style="font-size: large;">El Sometent és una creació exclusivament catalana, el seu origen es remunta al segle XI, sabeu quin és l'origen del seu nom?... coneixeu el <i>Princeps namque</i>?... En aquest article descobrireu tot el que potser no sabíeu del Sometent, el tarannà de la seva creació, la seva evolució al llarg del temps i molt més...</span><br />
<a name='more'></a><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<br />
<h3>
<span style="color: blue; font-size: x-large;">El Sometent, milícia de defensa del poble català</span></h3>
<div>
<span style="font-size: large;">Sonen les campanes a l’església del poble. El soroll retrona entre els carrer i sobre les teulades, ressonant entre les muntanyes. Ja han cridat a Sometent. Les valls boscoses en són testimoni: l’enemic ha entrat al Principat de Catalunya. El Comte de Barcelona convoca al poble. Els homes, joves i vells, des de l’adolescència fins la vellesa, prenen les armes i es concentren a la plaça major mentre segueixen repicant les campanes. Organitzats, en defensa mútua, lluitaran per protegir tot el que és seu. <b>Les Constitucions i Llibertats seran defensades pel propi poble lliure.</b></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<br />
<h3>
<span style="color: blue; font-size: x-large;">El pactisme i els usatges</span></h3>
<span style="font-size: large;">Durant el regnat de Ramon Berenguer I (1023-1076) es reconeix el principi jurídic de Pau i Treva, que sanciona el compromís civil de mutu respecte entre els drets del Príncep i els dels seus súbdits. Es tracta d’un principi que comportava obligacions de protecció i defensa de l’ordre social. En aquest usatge apareix per primera vegada el terme «metent so» (fer o provocar soroll) per referir-se a una reunió de gent armada de diversos pobles que, quan les campanes repicaven d’una manera determinada, sonava un corn o s’encenia una foguera especial, <b>formaven una organització armada civil de mútua defensa.</b><br /><br />Un nou usatge de Ramon Berenguer I, el princeps namque, estatuí l’obligació de mobilitzar els esforços del poble (el famós crit de «via fora») respecte al Príncep i formar un exèrcit civil encarregat de la defensa del territori davant possibles invasions. <b>L’escrit codificava el dret als catalans a guardar armes als seus domicilis. Aquest dret esdevingué obligació</b> durant el regnat de Pere el Cerimoniós (1319-1387). El nom prové de les dues primeres paraules, en llatí, del propi usatge: <i>Princeps namque si quolibet casu obsessus fuerit, uel ipse ídem suos inimicos obsessos tenuerit, uel audierit quemlibet regem uel principem</i> («Lo Príncep si per qualque cas será assetiat, ó ell tindrá sos inimichs assetiats, ó oirá algun Rey ó Príncep venir»).</span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikGngrM8l7xp8lF1DFb-bY3DFBOOxXApoBaHoZoY-X4R8TWWG7WqSn6eEruKuofpg7MPHB-1ERAxLEMPEZqilP0ogTiEZmCCJvfKy_FUWy7Hk7Dy3vCtDMk1ba47tjrs6ksyDzTU9Qs2Ct/s1600/usatges.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1237" data-original-width="800" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikGngrM8l7xp8lF1DFb-bY3DFBOOxXApoBaHoZoY-X4R8TWWG7WqSn6eEruKuofpg7MPHB-1ERAxLEMPEZqilP0ogTiEZmCCJvfKy_FUWy7Hk7Dy3vCtDMk1ba47tjrs6ksyDzTU9Qs2Ct/s400/usatges.png" width="257" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Els Usatici Barchinone i els Usalia Cathalonie (compilats entre el 1170 i el 1195)</i></td></tr>
</tbody></table>
<h3>
<span style="color: blue; font-size: x-large;">Una força de tarannà català</span></h3>
<span style="font-size: large;">Resulta curiós que no es pugui trobar un cos similar en altres llocs d’Europa; <b>el Sometent és una creació exclusivament catalana</b> en un moment en el que el monopoli de la violència no era gens habitual que el tingués el propi poble. El context de lluita contra l’Al-Andalus i les taifes és determinant per entendre l’usatge i les seves característiques úniques: <b>Catalunya era terra de frontera i el caràcter de la configuració social i històrica del nostre país n’és testimoni.</b> <br /><br />És important remarcar el caràcter defensiu d'aquest principi jurídic, puix que el princeps namque no podia ser emprat fora del Principat de Catalunya. <b>Cap sobirà no podia portar els catalans, contra la seva voluntat, a lluitar en guerres estrangeres fora del territori nacional.</b> Si s’hagués mantingut l’usatge fins l’actualitat, els catalans mai no haguéssim anat a lluitar inútils i cruentes guerres colonials, en benefici d’unes classes dirigents determinades, arreu del món.</span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsMXbZyJikuWkO3PjYhyphenhyphenoBF6A4v5DwtZlsa38C23jH3s7lWCNMMXky5SGiRfGcRSEtXIscTm4lhs2a-E6XOpEhLXRyPqV1mE0M0fMcuqhig_hPSAaepiwtYXsSjDWDDFSDIUrNwES-7LIe/s1600/annual.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="919" data-original-width="1600" height="364" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsMXbZyJikuWkO3PjYhyphenhyphenoBF6A4v5DwtZlsa38C23jH3s7lWCNMMXky5SGiRfGcRSEtXIscTm4lhs2a-E6XOpEhLXRyPqV1mE0M0fMcuqhig_hPSAaepiwtYXsSjDWDDFSDIUrNwES-7LIe/s640/annual.png" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>El Desastre d’Annual (1921) i les aventures colonials suportades per les classes populars no haguessin estat permeses pel princeps namque</i></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-size: large;">Amb el temps, el sou dels catalans lliures armats fou garantit pel govern mitjançant impostos municipals. <b>Cada un dels membres del Sometent estava obligat a mantenir en bon estat la seva arma,</b> dins el seu propi domicili, mentre el príncep o el poble no el requerís. A més a més, aquesta havia d’estar en perfectes condicions. Els sometents es conformaven habitualment en grups de cinquanta homes, que podien ser dividits en cinc esquadrons o bé formar grups que arribaven fins al centenar de milicians.<br /><br />El geni dels catalans, fortament influït pels privilegis dels que gaudíem, fou reforçat per l’obligació de comptar amb armes per defensar-los. <b>Així, es creà una cultura bèl·lica amb un fort arrelament entre la població.</b> Contava José Patiño (1666-1736), qui fou Secretari d'Estat durant el regnat de Felip V, <i>"Que el genio de los naturales [de Catalunya] es amante de la libertad, aficionadísimo a todo género de armas; prontos en la cólera, rijosos y vengativos, y que siempre se debe recelar de ellos aguarden coyuntura para sacudir el yugo de la justicia. (...) Son [els catalans] apasionados de su patria, con tal exceso que les hace transtornar el uso de la razón, y solamente hablan en lengua nativa. (...) Que aquel grande orgullo está abatido, y, respetan ya los preceptos de V.M. y la Justicia, no por afecto y amor sino por la fuerza superior de las armas."</i></span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRv4bp9eIxtC01vjB57tYxNgI5g7ykzQf9EMG5IWYapogRBdm-3E-hnE30IDJHyTE_uMrLGahbD0Ap3B5lt_O135orXZktM5AJ56VrulgQkwUw7s__8CWHnzXhDMcJVtE3CufjSeYZ5a-2/s1600/Sometent1.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="464" data-original-width="362" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRv4bp9eIxtC01vjB57tYxNgI5g7ykzQf9EMG5IWYapogRBdm-3E-hnE30IDJHyTE_uMrLGahbD0Ap3B5lt_O135orXZktM5AJ56VrulgQkwUw7s__8CWHnzXhDMcJVtE3CufjSeYZ5a-2/s400/Sometent1.png" width="311" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>El Sometent català reunit per fer front a Castella durant la Guerra dels Segadors (1640-1652)</i></td></tr>
</tbody></table>
<h3 style="clear: both; text-align: left;">
<span style="color: blue;"><span style="font-size: x-large;"><br /></span><span style="font-size: x-large;">El Sometent en l’època moderna</span></span></h3>
<span style="font-size: large;">Un cop eliminada l’amenaça andalusí, el Sometent fou emprat, sovint, <b>per combatre la pirateria a les costes dels actuals Països Catalans.</b> Ja al segle XVI i fins principis del XVIII, aquest cos adquirí unes atribucions que gairebé podríem anomenar policials. El sometent podia o bé ser local, per defensar les àrees i nuclis rurals del bandolerisme i dels malfactors, o bé general, a nivell de tot el territori català. <br /><br />El Sometent general va ser convocat, per exemple, per la Diputació del General durant la Guerra dels Segadors (1640-1652) <b>per lluitar contra les forces de la Monarquia Hispànica i de França.</b> Aquest cos fou, aleshores, la columna vertebral de l’exèrcit format per defensar Catalunya. Al Principat sovint eren anomenats Miquelets, mentre que, d’altra banda, al Regne de València i durant la posterior Guerra de Successió, reberen el nom de Maulets. Francisco de Melo (1597-1651), un cronista portuguès de l’època i virrei de Catalunya el 1645, palesa en un escrit el tarannà belicós dels catalans: <i>“Son los catalanes por la mayor parte hombre de durísimo natural; sus palabras pocas, á que parece les inclina tambien su propio lenguaje, cuyas cláusulas y dicciones son brevísimas; en las injurias muestran gran sentimiento, y por eso son inclinados á venganza"</i></span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiaIcERmp9G9EXIm_fX2cvee4_LVCR7i5YvMj1Yw2AK9GV_HZCqSGAZR2fAS4OCxwPxZQ229KaHd1DSdruziIM1qHlGvZ5X0IkMmm_v1FvzmVLvktyBfVr1bt95w8j5zn7xVmB8AOVbk7U/s1600/destacada-Somatent-820x454.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="454" data-original-width="820" height="353" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiaIcERmp9G9EXIm_fX2cvee4_LVCR7i5YvMj1Yw2AK9GV_HZCqSGAZR2fAS4OCxwPxZQ229KaHd1DSdruziIM1qHlGvZ5X0IkMmm_v1FvzmVLvktyBfVr1bt95w8j5zn7xVmB8AOVbk7U/s640/destacada-Somatent-820x454.png" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Sometent de Catalunya i Milícia Efectiva del Regne de València (1618-1620), vista per Francesc Riart</i></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-size: large;">L’usatge del princeps namque va romandre actiu, essent perfilat i regulat per les successives compilacions de Constitucions de Catalunya, des del segle XI fins la derrota del 1714. La posterior repressió, articulada en els funestos <b>Decrets de Nova Planta, suprimí tots els drets i obligacions regulats pels catalans en l’àmbit militar.</b> Val a dir que el Sometent va subsistir com a organització paramilitar armada fidel al nou Estat fins l’any 1978, buida, això sí, de tot el profund sentit col·lectiu que defensà durant segles.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;"><span style="font-size: medium;">Article publicat originalment en </span><a href="http://historiavibrant.cat/?p=3111" target="_blank">Vibrant</a><span id="goog_1354676272"></span><a href="https://www.blogger.com/"></a><span id="goog_1354676273"></span></span><br />
<br /></div>
Xusquipediahttp://www.blogger.com/profile/10941460004547256441noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8006826819249071992.post-24728708309609991862017-06-14T17:45:00.000+02:002017-11-04T11:07:58.925+01:001939, un conseller català evita la destrucció de Barcelona<a href="http://xusquipedia.blogspot.com.es/2017/06/1939-un-conseller-catala-evita-la.html" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidL334ExUVPY5msSXYb9tlATEsG8XButZspd2aYEXY5fBQFnc9SnbYQqiQwG1ht52VSL_JBeVIGC6XFWHxFf4OYDXLIOwfjsWeDHhmY56s9118b3XjYmLCqKGslVsYCqGzZa46VKv0jRFK/s200/Miquel_Serra.jpg" width="150" /></a><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><b>Miquel Serra i Pàmies</b>, conseller de la Generalitat de Catalunya i tresorer del PSUC, va arriscar la seva vida, fins al paradoxisme, per salvar la capital catalana i els seus ciutadans de la destrucció i la massacre decretades pel <i>Komitern</i> de l’URSS amb la complicitat entusiasta del partit comunista espanyol (PCE). La guerra estava perduda i les tropes franquistes eren a les portes de la ciutat. Molts catalans no van saber mai la dramàtica i angoixant història d’aquest heroi que va plantar cara a Stalin.</span><br />
<a name='more'></a><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<h3>
<span style="color: blue; font-family: inherit; font-size: x-large;">La Guerra civil és també una guerra contra Catalunya</span></h3>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Les aspiracions nacionals dels catalans molesten per igual a feixistes i republicans espanyols. Els feixistes llencen les seves bombes prioritàriament sobre la població civil catalana, tanmateix, <b>el president del govern espanyol, el socialista Juan Negrín, proposa un pacte de pau al general Franco sustentat en la unitat indivisible del territori espanyol</b> que el general rebutja amb la clara voluntat d’allargar el màxim una guerra que li serveix per fer neteja d’opositors (qui diu neteja diu genocidi).</span><br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><i style="font-family: inherit;">“Y si esas gentes van a descuartizar España, prefiero a Franco”</i><span style="font-family: inherit;"> (Manuel Azaña, president de la República espanyola)</span></span></div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">
<br />A Barcelona, els excessos dels milicians anarquistes són aprofitats pels comunistes per aconseguir el control de l'ordre públic i un lloc a dins el govern de la Generalitat. Els brutals enfrontaments de maig del 1937 entre milicians del PSUC i de la UGT contra milicians de la CNT-FAI i POUM acaben amb uns 500 morts, més d'un miler de ferits i la consegüent repressió d'anarquistes i trotskistes en benefici dels comunistes estalinistes que ja són hegemònics dins les institucions republicanes. <b>Els comunistes espanyols, amb el suport de l'URSS, pretenen uniformar Catalunya com una regió més dins un estat centralista.</b> Els catalanistes i els separatistes són marginats, fins i tot a dins les estructures de poder de la Generalitat.<br /><br />Passats aquests, tristament coneguts, Fets de maig del 37, el president Companys nomena conseller de proveïments a Miquel Serra i Pàmies, un socialista de perfil catalanista i humanista. Aquest reusenc de 35 anys és el vicesecretari i tresorer del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), que havia contribuït a fundar un any abans a partir de la unió de partits comunistes i socialistes catalans. Per la fermesa i lleialtat demostrades, a Miquel Serra li confia també la conselleria d’Obres Públiques. <b>Els dirigents del PSUC encara mantenen la independència de la seva formació respecte del PCE</b>, malgrat les pressions del comunistes espanyols per dissoldre’ls sota la seva única direcció. </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZPe6cQyOhXyluL8hjCqzzjjokY_CS3j92QjBtRjTmjJPeMp-oHVjCl2_PmqFFbequjCUN0Un7k6wB3DankzPlcHbN9e9SY-IC0K2MMpZCw6RUxRCl97_Ix-SLxNcxWZtxAPaqB75rgYPv/s1600/descarga.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" border="0" height="311" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZPe6cQyOhXyluL8hjCqzzjjokY_CS3j92QjBtRjTmjJPeMp-oHVjCl2_PmqFFbequjCUN0Un7k6wB3DankzPlcHbN9e9SY-IC0K2MMpZCw6RUxRCl97_Ix-SLxNcxWZtxAPaqB75rgYPv/s400/descarga.jpg" title="Fets de maig de 1937" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Barcelona, maig 1937</td></tr>
</tbody></table>
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<h3>
<span style="color: blue; font-family: inherit; font-size: x-large;">Les autoritats comunistes de la República espanyola posen en marxa un pla secret per destruir Barcelona </span></h3>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">La tardor del 1938 la guerra es decanta de manera evident a favor de les tropes franquistes, aquestes avancen com una piconadora després de la desfeta dels republicans a l’Ebre. Els principals dirigents republicans fan les maletes cap a l’exili, a la vegada que el govern de la República, instal·lat a Barcelona, crida a la població a la resistència a ultrança i continua enviant joves i vells, sense prou preparació, al front per a entretenir a l’enemic. <b>Les autoritats comunistes activen el pla “Terra cremada”</b><br /><br />El 24 de gener de 1939, es reuneixen els representants del PCE i del PSUC amb especialistes en demolició de la Brigada Lister per dissenyar el projecte de destrucció de Barcelona seguint les instruccions del <i>Komitern</i> de l’URSS. Disposen d’uns quants milers de tones de trilita, prou per dinamitar les principals fabriques, destruir els conductes d’abastament d’aigua potable i subministrament energètic, les vies de comunicació, les instal·lacions del port i els túnels del metro. <b>Tot plegat, calculen, com a danys col·laterals necessaris, la mort indiscriminada d’uns quants milers de barcelonins.</b></span><br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><i style="font-family: inherit;">“Amb la voladura del metro es destruiria una quarta part de Barcelona…”</i><span style="font-family: inherit;"> Miquel Serra explica en una carta al seu germà Josep.</span></span></div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">
<br />Miquel Serra assisteix a la reunió en qualitat de dirigent del PSUC. Veient que cap altre assistent mostra prou coratge per oposar-s’hi als totpoderosos agents comunistes, en Serra, amb el cor encongit, reacciona oferint-se ell mateix, com a conseller d’Obres Publiques, per enllestir-ne els detalls del pla i l’execució final. <b>La seva intenció secreta és boicotejar aquest despietat pla sota la mirada inquisitiva dels membres del PCE. </b></span><br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><i style="font-family: inherit;">“La meva tasca en aparença entusiasta i decidida va ésser dilatòria” </i></span></div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">
</span></div>
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Miquel Serra lluita en solitari, no es pot refiar de ningú; crea tot tipus d’entrebancs, convoca moltes reunions, provoca confusions en l’hora i lloc de trobada, enreda tan com pot i allarga al màxim l’execució del pla del <i>Komitern</i> esperant el moment, cada cop més proper, de la fugida dels agents comunistes abans que el seu sabotatge sigui descobert.<br /><br />El 25 de gener de 1939, les tropes franquistes estan a un dia d’entrar a Barcelona. Els membres dels governs de la República i de la Generalitat ja han marxat cap a l’exili. La ciutat queda buida de representants polítics. A dins d’una sala de l’hotel Ritz resten tan sols dos membres del PCE i tres del PSUC. Tots cinc s’observen neguitosos. <b>Els del PCE tenen l’ordre de no abandonar la ciutat fins que no ho hagués fet l’últim membre del PSUC, volen arguments per poder denunciar davant del <i>Komitern</i> de Moscou als catalans de traïció i d’abandonar la ciutat a l’enemic.</b> Els membres del PCE conviden a marxar primer als catalans, però en Miquel Serra té molt clar de què va la cosa, demana als seus companys que no es moguin i passen la nit tots plegats.<br /><br />A la tarda de l'endemà, senten els crits del personal de l'hotel, els feixistes ja són a dos carrers. Tots abandonen la sala, cames ajudeu-me, cap als vehicles. Cadascú mira per la seva pròpia integritat. <b>Miquel Serra és l'últim en arribar a l'exili francès, convençut d'haver salvat als barcelonins d'una massacre innecessària.</b> A Paris es retroba amb la seva dona, però, en cap cas, no amb la pau ni la llibertat...</span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXqv6W0DXb7LvvFXhvUlZIsVhWWgsVtam-do1MrngIrmz4CxZMwOPp9uqBLsbfqVECXaEOuk0HumdlomAsEmmuB4IajOZ9dxe5RVOPkF0Z20v2Of5EKeEmbW9UkSerhUoFDYe2xofTQpcp/s1600/barcelona-1939-la-nit-fosca-del-franquisme.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" border="0" height="336" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXqv6W0DXb7LvvFXhvUlZIsVhWWgsVtam-do1MrngIrmz4CxZMwOPp9uqBLsbfqVECXaEOuk0HumdlomAsEmmuB4IajOZ9dxe5RVOPkF0Z20v2Of5EKeEmbW9UkSerhUoFDYe2xofTQpcp/s640/barcelona-1939-la-nit-fosca-del-franquisme.jpg" title="Republicans cap a l'exili, 1939" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Republicans, 1939</i></td></tr>
</tbody></table>
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<h3>
<span style="color: blue; font-family: inherit; font-size: x-large;">La conjura del PCE aconsegueix enviar als representants del PSUC als calabossos de Stalin</span></h3>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Davant la possibilitat que el <i>Komitern</i> reconegués el PSUC com a membre de la Internacional Comunista en igualtat de condicions que els comunistes espanyols, els dirigents del PCE porten fins al límit la seva ambició per eliminar al partit català. <b>Els comunistes espanyols denuncien als representants del PSUC d’alta traïció entre altres acusacions d’allò més estrafolàries.</b> <br /><br />Amb enganys aconsegueixen que Miquel Serra i Josep del Barrio acompanyin al seu secretari general, Joan Comorera a Moscou amb la falsa creença d'anar a formalitzar l'ingrés del seu partit a la Internacional Comunista. <b>Tan bon punt arriben, són apressats i enviats als calabossos de la <i>Lubianka</i>, la seu dels serveis secrets soviètics.</b> Tot esperant un judici, són interrogats i torturats amb la brutalitat marca de la casa, que coneixerien bé tants altres socialistes i comunistes víctimes de les purgues estalinistes. <br /><br />D’agost a octubre de 1939 es desenvolupa un procés que de bon començament ja sembla estar decidit abans de començar-lo i tot. <b>Formen part del jurat, acompanyant al secretariat del komitern, Dolores Ibárruri “la Pasionaria”, Jesús Hernández i José Díaz, membres de la cúpula del PCE i instigadors del procés.</b> Quan escolta el llistat de càrrecs, Miquel Serra pateix una crisi nerviosa. L’acusen d’anticomunista, trotskista, maçó; de ser el responsable de la pèrdua dels arxius del PSUC; d’incomplir les ordres de volar Barcelona; de perdre els fons econòmics del partit; de pertànyer als serveis secrets francesos i de ser el principal culpable de la derrota republicana en la Guerra Civil. <br /><br /><b>Evidentment són declarats culpables de la majoria dels càrrecs i deportats a Sibèria.</b> Per no fer més extens aquest article, no explicarem totes les peripècies del nostre heroi i els seus companys, des de la seva llarga fuga fins a l'exili definitiu a Mèxic on troba una colònia important d'exiliats catalans. Home íntegre i valent, a banda d'evitar la destrucció de Barcelona, impedeix que els recursos econòmics del PSUC vagin a parar a Moscou per dedicar-los íntegrament als exiliats catalans. No podrà tornar mai més a veure la seva estimada Catalunya per la qual tant es jugà la vida.<br /><br />Miquel Serra i Pàmies mor a Mèxic el 1968. Tanmateix, no deixar de pensar-hi en la pàtria fins a l'últim dia. <b>El 1940 havia fundat, junt amb altres companys, el Moviment Social d'Emancipació Catalana (MSEC) per donar suport a l'alliberament i la unitat nacional dels Països Catalans. </b>Per tot plegat, la seva memòria mereix ser degudament honrada a tot Catalunya i, especialment, a la seva brillant capital, Barcelona, ciutat que va salvar in extremis de la vil destrucció.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRKZr6y0R5FL5vgCaLKDeNoLks4TPoMVp2qVij-gT66KKyemPB7wGPHnZSDD8w4MAzUDrrjgrZ_nvcF0ftR3EMQZvLw9fF3GWKOHruOkwl4prNnstoMpnLvtQ7JYleQI5UAZSbQEhuln9u/s1600/passaportserra--644x362.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRKZr6y0R5FL5vgCaLKDeNoLks4TPoMVp2qVij-gT66KKyemPB7wGPHnZSDD8w4MAzUDrrjgrZ_nvcF0ftR3EMQZvLw9fF3GWKOHruOkwl4prNnstoMpnLvtQ7JYleQI5UAZSbQEhuln9u/s640/passaportserra--644x362.JPG" width="640" /></a></div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Podeu trobar més informació:</span><br />
<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Miquel_Serra_i_P%C3%A0mies" target="_blank">Viquipèdia/Miquel Serra i Pamies</a><br />
<a href="http://lameva.barcelona.cat/bcnmetropolis/calaixera/reports/miquel-serra-i-pamies-lheroi-oblidat-de-1939-lhome-que-va-evitar-la-destruccio-de-barcelona/" target="_blank">L'heroi oblidat</a><br />
<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Moviment_Social_d%27Emancipaci%C3%B3_Catalana" target="_blank">Moviment social d'emancipació catalana</a><br />
<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Fets_de_maig_del_1937" target="_blank">Fets de maig de 1937</a><br />
<br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></div>
Xusquipediahttp://www.blogger.com/profile/10941460004547256441noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8006826819249071992.post-51269749912252196752017-05-02T19:13:00.001+02:002017-05-03T12:39:04.041+02:00Catalunya tingué ambaixada a la cort del khan mongol abans que viatgés Marco Polo<a href="http://xusquipedia.blogspot.com.es/2017/05/catalunya-tingue-ambaixada-la-cort-del.html" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4qxYNEd3256fSwY2BVgZQXTs3dEm0mfqAhtYQb_HMtNOn4wrzFO-qFi2T6Nn7_H64WnNqe-6cehNJcgcRCo5bAKk391BF_kh-PhvpRrGIlni640bp7J8oVU89p-dK_T6hbCoWVImF2iow/s200/Catalan_Atlas_caravana+de+la+seda.jpg" width="150" /></a><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Al segle XIII, Catalunya ja és una potència de gran abast polític i comercial. El prestigi del rei Jaume I és tan gran que arriba fins a l’Orient. El gran Khan dels mongols l’escull per cercar un apropament Orient-Occident i en Jaume I estableix les primeres ambaixades a l’Orient, és l’inici d’una llarga sèrie de contactes dels catalans amb l’orient llunyà que, abans que en Marco Polo, durien a la nostra nació a ser coneguda i respectada d’un extrem a l’altre de tot el món conegut.</span><br />
<a name='more'></a><br />
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<h3>
<span style="color: blue; font-family: inherit; font-size: x-large;">Jaume I esdevé l’interlocutor principal entre Orient i Occident</span></h3>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><b>El rei català descendeix de la casa imperial de Bizanci.</b> En Jaume I i Miquel VIII Paleòleg de Constantinople eren parents. Ambdós tenien un avantpassat comú: l'emperador de Bizanci Joan II Commè, la néta del qual, Eudòxia Commè, va ser l'àvia materna del rei Jaume I.<br /><br />Els mongols i Bizanci tenien una aliança. Antigament els tractats es signaven a cop de boda. L’emperador Miquel VIII Paleòleg havia casat a la seva filla amb el khan Abaga, que des de Pèrsia governava el khanat amb els territoris que avui coneixem com l'Iran, l'Iraq, l'Afganistan, el Turkmenistan, Armènia, l'Azerbaidjan, Geòrgia, Turquia i l'oest del Pakistan. <br /><br />Donades aquestes circumstàncies geopolítiques, en Jaume I es converteix en el gran mediador entre l’imperi Bizantí i el regne de França i el Papat. <b>La confederació catalana-aragonesa esdevé el centre del món, amb privilegis de comerç escampats per tot arreu. </b>El desplegament dels consolats de mar catalans avui dia encara meravella i sorprèn a estudiosos de tot el món .<br /><br />Per tot plegat, l’Abaga khan envia ambaixadors a la cort catalana l’any 1267 amb una proposta històrica...</span><br />
<div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrjqw4PIhJRi72qnDVa3ezdTQdwyNRYE5ZGJtcfouPAmYlpz62YTYoqGKzgwNGJ4mLGuovWEFDImlH7xVcGVKP7zuG8XpMzjjiPnzjDll23iO8oUbfOB4lDjJEK1XS8TGlOL219nzE6wo2/s1600/abaqa-a-cavall-miniatura-del-jami-al-tawarikh-de-rashid-al-din-segle-xiv.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="255" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrjqw4PIhJRi72qnDVa3ezdTQdwyNRYE5ZGJtcfouPAmYlpz62YTYoqGKzgwNGJ4mLGuovWEFDImlH7xVcGVKP7zuG8XpMzjjiPnzjDll23iO8oUbfOB4lDjJEK1XS8TGlOL219nzE6wo2/s400/abaqa-a-cavall-miniatura-del-jami-al-tawarikh-de-rashid-al-din-segle-xiv.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;"><i>Abaga khan a cavall</i></span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<h3>
<span style="color: blue; font-family: inherit; font-size: x-large;">El primer ambaixador europeu al khanat mongol és Jaume Alaric</span></h3>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">El febrer de 1267 arriben a Perpinyà dos ambaixadors tàrtars del khan mongol Abaga en missió diplomàtica, amb regals per al rei i l’infant Pere, com ara joies, vestits i armes i la proposta de formar una aliança poderosa que anés més enllà de l’àmbit comercial. <b>L’Abaga khan sol·licita l’ajut dels catalans per combatre els mamelucs d’Egipte i Síria</b> que li estaven fent la guitza a les seves fronteres amb els musulmans. Segons relata el propi rei al <i>Llibre dels fets</i>, aquesta ambaixada del rei dels tarters l’omple d’orgull.<br /><br /><b>Jaume Alaric (Jacme d’Alarig, Jaume Alarich)</b>, natural de Perpinyà, havia exercit com a batlle del rei a Almenara (avui dia Almenar, comarca del Segrià). Ell és l'escollit pel rei per acompanyar als enviats mongols a tractar en nom seu amb el gran khan. El dota de totes les cartes i credencials diplomàtiques. <br /><br />Després d'entrevistar-se amb el Papa, <b>Jaume Alaric accepta portar una missiva del pontífex adreçada a l'Abaga khan</b> i cap a Pèrsia que falta gent... Acompanyat dels ambaixadors mongols desembarquen a Acre, recorren el regne croat de Jerusalem, Armènia i, després d’una llarga travessa, arriben a la cort del Gran Khan a Pèrsia. Durant més d’un any, com a plenipotenciari de la Corona catalana-aragonesa tracta directament amb l’Abaga khan i aprofita per fer un reconeixement del khanat, mentre Abaga atén alguna guerra per l’imperi.</span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUAEQ4CSHBdPV_98hrW4dKMb3TINWCPTqRy_32eGeM1jO_w6U8mGELdtgJ2nXu8bYGdzJyagC5QtgnXTwohaZ1GALTkqTw_wBVhYXYeQ5YqU0Muk6ea4JHQxpmaQIeMMUfQV4gwBSNrWwY/s1600/Catalan_Atlas_caravana+de+la+seda.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="287" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUAEQ4CSHBdPV_98hrW4dKMb3TINWCPTqRy_32eGeM1jO_w6U8mGELdtgJ2nXu8bYGdzJyagC5QtgnXTwohaZ1GALTkqTw_wBVhYXYeQ5YqU0Muk6ea4JHQxpmaQIeMMUfQV4gwBSNrWwY/s400/Catalan_Atlas_caravana+de+la+seda.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Atles català. segle XIII</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<div>
<span style="color: blue; font-family: inherit; font-size: x-large;">El retorn d’en Jaume Alaric és tot un esdeveniment històric</span><br />
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">El desembre de 1268 retorna n’Alaric de la seva missió diplomàtica acompanyat de dos emissaris del Gran Khan, amb un missatge de gran transcendència, <b>l’Abaga khan accepta l’aliança amb al rei Jaume I en la Croada a Terra Santa.</b> Aquest retorn gaudeix d’un gran ressò al Principat com ho demostren els dos il·lustres funcionaris mongols esculpits a un dels capitells del claustre del monestir de Ripoll.</span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhIAHKwFLMC_-DOxMn1g92SwjO5fb5m04p86VMhG20alBBq1QGeAOo7gXrWULv4ElAaNOL8qYypR_M2odw4VQNxKYObN6nV1Z4jp2udSpvV0KLkfybUT972PpJt1Lf_d1Mhtw0vldii0ZM/s1600/claustre+de+Ripoll.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhIAHKwFLMC_-DOxMn1g92SwjO5fb5m04p86VMhG20alBBq1QGeAOo7gXrWULv4ElAaNOL8qYypR_M2odw4VQNxKYObN6nV1Z4jp2udSpvV0KLkfybUT972PpJt1Lf_d1Mhtw0vldii0ZM/s400/claustre+de+Ripoll.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;"><i>Claustre del monestir de Santa Maria de Ripoll</i></span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br />El Nadal de 1268 el rei Jaume I es troba a Toledo per assistir a la primera missa del seu fill l’arquebisbe Sanç, acompanyat, entre d’altres, pel seu gendre el rei Alfons X de Castella. És en aquesta ciutat castellana que rep el correu del seu ambaixador que li demana audiència des de València. El mateix rei ho explica en la seva crònica del <i>Llibre dels fets</i>:<br /><br /><i>“E quan venc al vuitè dia que hi haguem estat, vencnos missatge que Jacme d’Alarig, qui era nostre e nos l’havíem enviat al rei dels tartres, que era vengut de lla e que ens aportava bon missatge. E ab ell venien dos tartres, honrats hòmens mas la u era pus honrat e havia major poder.”</i></span></div>
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Per descomptat, que el seu gendre, el rei Alfons X, tot un mestretites hispànic li desaconsella fer cas del Gran Khan, tot practicant allò tant tradicional a la seva terra que és mirar-se el melic i desconfiar de l’exterior. En Jaume I ho explica, amb certa sorna:<br /><br /><i>“ ...ens digué que aquella gent era molt falsa, per la qual cosa tenia temor que, quan nós fóssim allà, ells no ens complissin aquelles paraules que ens enviaren a dir, perquè el fet era molt gran…però ell no ens ho podia aconsellar de cap manera.”</i><br /><br />L’endemà mateix, el rei abandona Toledo per anar a València a rebre els emissaris de l’Abaga khan, conscient que <b>és l’únic rei d’occident que pactarà una gran aliança amb Orient per realitzar una croada conjunta a la conquesta del Sant Sepulcre.</b><br /><br /><i>“Que era cosa vera i certa que el fet era gran, i cap rei que fos deçà el mar no tingué paria ne amor amb aquells tàrtars: l’una, que de poc temps ençà havia començat llur poder; l’altra, que ells no enviaren mai cap missatge a cap rei de cristians, perquè tinguessin llur amor, fora de nós. I puix que a nós havien enviat missatge senyaladament, entre els altres, semblava obra de Déu, que ell volia encomanar això a nós, que nós ho féssim; i puix que ell ho volia, nós, ni per respecte ni per temor de la nostra persona ni per molt que ens hagués de costar, no li defugiríem que nós aquesta cosa no provéssim amb tot el nostre poder.”</i></span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><b>Un cop a València, el rei català rep els ambaixadors:</b></span></div>
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /><i>“E nós que érem en ualencia uench-nos Jacme Alarich ab los tartres e altre missatge de Grècia que y havia, e dixeren-nos de part del gran cha, qui era Rei dels tartres, que ell hauia cor e volentat d’ajudar-nos, e que venguéssem a alayas o en altre loc e que ell eixiria a nós, e per sa terra trobaríem ço que mester auríem e així poríem ab ells ensems conquerir lo Sepulcre. E deïa que ell nos bastaria de “genys”, e ens bastaria de conduit. E dix-nos l’altre missatge de Palialogo, emperador dels grechs, que ell nos enviaria per mar conduit.”</i><br /><br />De com va anar aquella Croada, això, amics meus, són figues d’un altre paner...</span></div>
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<h3>
<span style="color: blue; font-family: inherit; font-size: x-large;">El Llibre de les Meravelles de Marco Polo podria estar inspirat realment en la persona de Jaume Alaric</span></h3>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Cada cop són més els autors que posen en qüestió el personatge de Marco Polo i defineixen el <i><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_viatges_de_Marco_Polo" target="_blank">Llibre de les Meravelles</a></i> com una crònica mal traduïda dels afers diplomàtics del català Jaume Alaric. Mentre que dels viatges de Marco Polo no es troba cap prova fefaent, les cròniques de l’època sí que registren l’activitat de l’ambaixador del rei Jaume I. Les coincidències són impressionants:<br /><br />Marco Polo viatja amb dos acompanyants, el seu pare i el seu oncle i en Jaume Alaric ho fa acompanyat per dos emissaris mongols. Els Polo tornen del seu viatge a Orient cap al 1269 i realitzen el següent viatge després de ser rebuts pel Papa, ves quina casualitat que el nostre Alaric després de portar la resposta del Gran Khan al Sant Pare, se’n torna cap Orient en l’expedició dels croats a Terra Santa. A banda d’altres descripcions i detalls sobre el personatge, que sempre són més coincidents amb els afers propis d’un ambaixador amb interessos d’estat que amb els propis d’un mercader. </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKmzcWWtCHJCYUKXMXf5ytA7CA17bZ2YDBM4oVoGY7pNpUlf9N4DJntHHLNULK0CN4GTU0gUxZmVmPxA8z69s_zPUrqS2DutbkdH2Hv3yX3GnOEWA-2LkdXlXvvWqn2cRiFsLQr3A8Dm5B/s1600/Marco_Polo_at_the_Kublai_Khan.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="363" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKmzcWWtCHJCYUKXMXf5ytA7CA17bZ2YDBM4oVoGY7pNpUlf9N4DJntHHLNULK0CN4GTU0gUxZmVmPxA8z69s_zPUrqS2DutbkdH2Hv3yX3GnOEWA-2LkdXlXvvWqn2cRiFsLQr3A8Dm5B/s400/Marco_Polo_at_the_Kublai_Khan.JPG" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br />En aquests enllaços comprovareu l’evolució dels estudis que sobre el personatge s’han fet. Trèieu les vostres pròpies conclusions:</span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit; font-size: medium;">Marco Polo: <a href="http://www.histocat.cat/index.html?msgOrigen=6&CODART=ART00175">histocat.cat</a></span><br />
<br />
L'enigma de Marco Polo: <a href="http://www.histocat.cat/index.html?msgOrigen=6&CODART=ART00175">Inh.cat</a><br />
<br />
Jacme Alaric: <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Jacme_Alaric" target="_blank">viquipèdia</a><br />
<br />
<br />
<br /></div>
</div>
</div>
</div>
Xusquipediahttp://www.blogger.com/profile/10941460004547256441noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8006826819249071992.post-38419861022798542332017-02-07T17:03:00.000+01:002018-01-11T18:41:27.456+01:00Marianna de Copons, l’espia catalana i heroïna del 1714<a href="http://xusquipedia.blogspot.com.es/2017/02/marianna-de-copons-lespia-catalana-i.html" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjb35MEA9L9yXp6ZR195ADwsjvCZ_WySWl9dxOavHKgGBqg2XkQAcHXiuV7Sqh1qz8qShJ-Y-eaA1ivjTnk2ll3b3-kFmebN__dM7OZz4A6N-caUjssQ6TvVgND0e40xsPqtdHCIwOFhNqU/s200/Mariana+amb+bano.jpg" width="150" /></a><span style="font-size: large;"><span style="color: blue;"> <b>ENTREVISTA A:</b></span><b> Marianna de Copons (Barcelona 1687-1757). </b>Aristòcrata, membre de la xarxa d’espionatge catalana durant la Guerra de Successió i la conseqüent Guerra dels Catalans (1713-1714). Admirada per la seva intel·ligència i capacitat per a la seducció. Experta en treure informació als borbònics. Va salvar de l’aniquilació a un regiment de Miquelets. Posà en perill la seva vida per defensar les llibertats i Constitucions de Catalunya.</span><br />
<a name='more'></a><span style="font-size: large;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-large;"><i style="font-weight: normal;">"Ens hi jugaven tant, que ens ho jugaven tot"</i></span></div>
<span style="font-size: large;"><b></b></span><br />
<div>
<span style="font-size: large;"><b><span style="font-size: large;"><b><br /></b></span></b></span></div>
<span style="font-size: large;"><b>
Tot i que en l’actualitat hi ha una ginebra que du el vostre nom com homenatge a la vostra figura, molts descobriran avui amb aquesta conversa qui sou vós realment</b></span><br />
<div>
<span style="font-size: large;"><b><br /></b><i>La responsabilitat d’una agent secreta és precisament aquesta, restar en l’anonimat. No vaig ser l’única dona que va lluitar per les llibertats de la nostra nació, si us interessa saber-ho. </i></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /><b>Vós sou la filla petita de Ramon Copons i Vilar, senyor de Llor i baró de Tosal, germana d’un capità de dragons, Josep, i de la comtessa de Mata, Caterina. Semblàveu destinada a gaudir d’una vida plàcida i acomodada, gens sospitosa d’exercir cap valentia</b></span></div>
<div>
<span style="font-size: medium;"><b style="font-size: x-large;"><br /></b></span>
<span style="font-size: large;"><i>Una senyoreta de bona família ha de respondre amb educació als compromisos socials, no creieu?... A casa meva ens havien educat d’igual manera en l’estima per les nostres constitucions. A Barcelona, es vivia molt bé, la veritat. Era la ciutat més cosmopolita d’Europa, els barcelonins érem els ciutadans més sibarites, als mercats es podia gaudir de tal varietat de teles, espècies, xocolates i llaminadures com a cap altra ciutat del món conegut. Els millors espectacles musicals s’estrenaven aquí. Fer ensenya a ben fer, a la capital hi eren els lutiers més prestigiosos d'Europa. Els catalans fórem els siutadans més lliures del món! </i></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-size: medium;"><i><br /></i></span></span>
<br />
<span style="font-size: large;"><b>El tractat d’Utrecht (1713) ho va regirar tot</b></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><b><br /></b><i>S’han dit moltes mentides... Però les nostres vides ja no tornarien a ser les mateixes! Molts es van autoenganyar, volien creure que, si érem prou dòcils, el duc d’Anjou, ara sí, ens respectaria els nostres privilegis, si més no, als aristòcrates i a la gent d’ordre. A veure, si surt amb barba, serà sant Antoni i si surt amb cua serà el dimoni. A casa meva ningú mai no va dubtar que les nostres Constitucions estàvem realment amenaçades i això ens afectaria per igual a tots els catalans. L’article 13 del tractat d’Utrecht així ho mostrava. Molts amagaven la seva mesquinesa afirmant que el rei Carles ens havia abandonat. Però no va ser així, com ens havia d’abandonar si els homes forts del seu govern a Viena eren catalans!</i><br /><br /><b>Van marxar els exèrcits aliats; i els catalans, contra pronòstic, decidiren democràticament continuar la guerra</b></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><b><br /></b><i>Els ciutadans van pressionar als síndics del govern perquè votessin la no submissió i defensar les nostres Constitucions fins a la mort, enfront de les fortes discrepàncies d’alguns aristòcrates i els clergues, partidaris de claudicar. Una gran part del Principat ja era ocupada pels exèrcits enemics i no fou una decisió fàcil de prendre pels membres de la Junta de Braços. Només la fermesa de la gent, va fer capgirar la decisió inicial d’alguns síndics que ja estaven disposats a sotmetre’ns als invasors. Hi havia molt fervor al carrer, ningú no podia ser aliè a tantes emocions.... Ens hi jugaven tant, que ens ho jugaven tot.</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /><b>Molts aristòcrates van abandonar la ciutat. Vós també. En companyia de la vostra mare i els vostres nebots us vàreu traslladar a la finca de les Quatre Torres d’Alella, propietat del vostre cunyat i cosí, Josep Anton Mata i Copons, Comte de Mata, distingit patrici, capità de la Coronela i membre de la Junta de Guerra</b></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><b><br /></b><i>De veritat penseu que una guerra és lloc per a una senyoreta de bona família?... Disculpeu la ironia. Nosaltres anàvem sovint a la finca d’Alella, hi fèiem llargues estades. Qui podria sospitar d’una noble senyoreta, que en companyia de la seva mare i els seus tres nebodets fugien com tants altres aristòcrates d’una ciutat assetjada?... La meva germana es va separar dels petits; que llavors tenien quatre, tres i dos anys; amb un gran dolor, només suportable pel convenciment que els hi estalviaria del cert el cruel patiment de la Guerra i restarien més segurs amb nosaltres. Pobra Caterina! La recordo plorant, abraçada pel seu marit. Ja no va tornar a veure mai més als seus estimats fillets...</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i><br /></i></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-size: large;"><b>Alella estava envaïda de soldats i oficials borbònics, que controlaven gran part del Maresme i eren especialment forts a Mataró</b></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><b><br /></b><i>La repressió sobre Alella fou completada a la tardor, els borbònics segrestaren una per una les propietats dels nobles catalans que havien aprovat la causa austriacista i els oficials francesos les van ocupar amb ostensible arrogància, cecs d’arrogància diria jo. Ja es veien guanyadors d’una guerra que encara se’ls hi havia de fer molt llarga. El novembre van ocupar també les propietats del comte de Mata.</i><br /><br /><b>Casualment, a Can Lleonart d’Alella residia, un vell conegut vostre, el coronel Salvador Lleonart, cap dels serveis d’intel·ligencia i espionatge de Catalunya. S’ha parlat molt de les vostres trobades a Barcelona... però no hi ha cap prova que comparteixi-ho cap relació sentimental</b></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><b><br /></b><i>Efectivament, no hi ha cap prova... A en Salvador Lleonart el vam conèixer anys enrere a Barcelona, certament. Era amic del meu cosí, el Comte de Mata. Fou un gran home, que no va merèixer el final que li havia reservat el destí maleït, si em permeteu la reflexió. Durant el setge borbònic a Barcelona de 1706, on va ser ferit, en Lleonart guanyà molt prestigi entre els austriacistes, però desconec el moment precís en el qual va estar reclutat pels serveis secrets catalans. Jo despatxava directament amb el coronel, com vós bé sabeu.</i><br /><br /><b>Vós, seductora innata, admirada per la vostra bellesa, joventut i enginy; acostumada a ser convidada a les festes més selectes i a moure-us amb comoditat entre els millors ambients de la vida social catalana, desitjada, de ben segur, per molts pretendents; vàreu despertar l’interès del coronel Lleonart i els serveis secrets</b></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><b><br /></b><i>Em fareu ruboritzar, quins elogis! Senzillament vaig saber aprofitar les meves circumstàncies per a servir a la meva pàtria. Conversava amb moltes dames i cavallers interessants, aristòcrates i oficials de diferents obediències que s’animaven a compartir amb mi els seus interessos i les seves disposicions més secretes. Foren temps molt tèrbols, molts intercanviaven les seves afinitats amb la mateixa velocitat que mutaven els esdeveniments.</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i><br /></i></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjE7Qgrfj2x8PmZhT-u_t2D1VXN7NkJyV3bE7tPqsZbtXMzy0cFuxNdLz875-1P4SuGQSXBUc-RxGlwdiXxUf_pO0NYieWAK9OBU2EQOIMbRQ8QP6RrsMIejbXZ3DcU-3G_zGR90wY-MzeG/s1600/Junta+de+guerra.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="268" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjE7Qgrfj2x8PmZhT-u_t2D1VXN7NkJyV3bE7tPqsZbtXMzy0cFuxNdLz875-1P4SuGQSXBUc-RxGlwdiXxUf_pO0NYieWAK9OBU2EQOIMbRQ8QP6RrsMIejbXZ3DcU-3G_zGR90wY-MzeG/s400/Junta+de+guerra.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-size: large;"><i><br /></i></span>
<span style="font-size: large;"><b>A l’agost de 1713, el Comandant General en Cap Antonio de Villarroel crea la Junta Secreta, a l'octubre hi fou inclòs en Joan Francesc Verneda, Protonotari de Catalunya i comissionat secret enviat des de Viena per Carles III. El coronel Lleonart, fou responsable de mantenir el contacte permanent entre la Junta Secreta i el Marqués de Poal, coronel per a la lluita a l'interior del país</b></span><br />
<span style="font-size: large;"><b><br /></b><i>En Salvador Lleonart passava per ser un negociant que posseïa embarcacions a Alella. Sabia com burlar els borbònics per mar i despatxava directament amb el General Villarroel. Entrava i sortia com volia. Durant el setge es va dedicar al trasllat de tropes, de correspondència secreta i diners entre la capital i la resta del Principat. </i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i><br /></i></span>
<br />
<span style="font-size: large;"><b>El gener de 1714 la Junta Secreta encarregà al coronel Lleonart que lliurés cartes als diferents prohoms de Mataró i rodalia, a qui considerés de confiança, per preparar l'assalt a la ciutat de Mataró on hi havia el magatzem general que abastava a les tropes borbòniques que assetjaven Barcelona</b><br /><br /><i>Coneixedor del terreny, en Lleonart proposà introduir la tropa a Mataró per un passadís subterrani; per a sorprendre a la guarnició valona que controlava la plaça no caldrien més de 400 soldats experimentats. El mateix Lleonart ho va coordinar amb el marquès de Poal i es convingué que l'assalt fos la nit del 25 al 26 de gener, comandat pel coronel Ermengol Amill, un veritable especialista en aquest tipus de missions, que s'embarcaria amb 400 miquelets al moll de Barcelona. Què podia sortir malament?... Doncs bé, els gavatxos també tenien la seva intel·ligència i d’alguna manera s’assabentaren amb prou temps de preparar una emboscada. </i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i><br /></i><b>Vós ho vàreu evitar. Mercès als vostres serveis, el mateix dia 25, es va poder salvar al regiment de miquelets del coronel Amill d’una aniquilació segura. Fou possible gràcies al berenar frustrat que vós havíeu concertat, per aquella mateixa tarda, amb el vostre enamorat el baró Le Querchois, coronel de la guàrdia valona d’Alella </b><br /><i>Certament, el baró i jo ens varen trobar a la Font de can Mata per berenar plegats, mentre ell en faria la cort, foll de desig. I a mi que se’m donava prou bé de nadar i guardar la roba! Li feia anar, l’home de talent menja calent, perquè valorés molt preuada la peça, amagant el meu fàstic darrere d’una expressió tendra d’admiració per tan valent cavaller... Le Querchois era el comandant d’Alella i per tant el vigilàvem. Aquella tarda, un soldat va interrompre el berenar amb una ordre escrita, que el baró va llegir amb discreció, tot seguit em va expressar les seves excuses, doncs havia d’abandonar el berenar per marxar immediatament amb la seva tropa. Em vaig mostrar dolguda, decebuda, li vaig insistir que es quedés, que enviés per davant als seus homes i que ell s'hi unís més tard, acabat el berenar. Vaig apel·lar a la seva cavallerositat. Finalment el baró em mostrà l'ordre del duc de Populi perquè comprengués que no podia quedar-se, li comunicava que havia de marxar, sense demora, amb la seva tropa a defensar Mataró, doncs tenia informacions que hi hauria un assalt aquella mateixa nit i tenien previst encerclar als catalans. Llavors les presses em van agafar a mi, i tan bon punt com el vaig perdre de vista, amb el cor bategant molt fort, vaig córrer a alertar al coronel Lleonart.</i><b><br /></b></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA97OGxeEnDxodjcpituqgj_JMiSUNy5c31bO5NhKi6jVJQ1mXw5zE1_gEbr5NgPMh3IrGtsJL63lUlqHJRpuT5VIjCvBN5LvnpkZM3b1ckNJATn8WdguvP21-dgC7mOsjNYpDX0DyaHSA/s1600/Gravat+Mariana+Copons.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="316" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA97OGxeEnDxodjcpituqgj_JMiSUNy5c31bO5NhKi6jVJQ1mXw5zE1_gEbr5NgPMh3IrGtsJL63lUlqHJRpuT5VIjCvBN5LvnpkZM3b1ckNJATn8WdguvP21-dgC7mOsjNYpDX0DyaHSA/s400/Gravat+Mariana+Copons.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-size: large;"><b>Aquella mateixa nit del 25 en LLeonart salpà cap a Barcelona, per arribar al moll just a temps d’aturar al coronel Amill, que era ja embarcat amb els 400 miquelets disposats a partir cap a una mort segura. Reunits amb el general Villarroel modificaren l'objectiu i el 30 de gener de 1714 desembarcaren més al nord, entre les poblacions de Canet i Arenys, abans d'internar-se cap al Vallès. Operació que va servir per aportar més homes i provisions a la ciutat de Barcelona</b></span><br />
<span style="font-size: large;"><b><br /></b><i>La guerra encara havia de fer-se ben feixuga pels invasors, d’això dono fe. Des de Viena arribaven diners i socors a Barcelona, seguint una ruta segura passaven per Gènova o Nàpols, Sardenya i Mallorca o Maó, mercès a la Junta Secreta. Havien de guanyar temps. A Londres, la nostra diplomàcia, qui bé busca, bé troba, pressionava al nou rei, Jordi, perquè Anglaterra recusés el Tractat d’Utrecht i procurés amb total convenciment garantir les llibertats i lleis pròpies que a Catalunya, aliada lleial, havien existit, fins i tot, abans que a Anglaterra. Si calia, per facilitar la cosa, estàvem disposats a esdevenir una República.</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i><br /></i><b>Malauradament, el setembre de 1714 es va perdre la guerra i Catalunya va patir la primera gran repressió de la seva història. No va haver-hi gens de respecte ni per les institucions ni pels combatents</b><br /><br /><i>Els borbònics tampoc van respectar a aquells, que s’havien cregut la seva propaganda i van continuar també amb els segrestos de llurs propietats. Qui a l’enemic plany, a les seves mans mor. I aquells que escolliren ser possibilistes també sortiren escaldats.</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i><br /></i><b>Els serveis secrets van treballar per facilitar l’exili de tants austriacistes com va ser possible. Vós, us vàreu quedar al Principat</b><br /><br /><i>La Caterina, la meva estimada germana, va morir a Barcelona. La meva mare m’anomenà marmessora del seu testament i tutora dels meus nebots, als que vaig cuidar i estimar com a fills propis. Però, no va ser gens fàcil a causa dels deutes. El mateix Comte de Mata es tornà a esposar amb la filla d’un capità borbònic, però això no li va servir per recuperar la seva hisenda fins molts anys després. Vaig haver-me de barallar sovint amb ell per la manutenció de llurs fills.</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i><br /></i><b>Vós mateixa, vàreu contraure matrimoni amb un militar borbònic, en Nicolàs de Quirós, tinent del regiment d’infanteria de Guadalajara, i acceptant un bon dot. Però moltes són les conjectures sobre les vostres veritables intencions, puix no està provat fins quan vàreu restar activa realment</b><br /><br /><i>De veritat, penseu que jo renunciaria als meus ideals?... A cap noia li està bé d’ensenyar tot el que té!</i><br /><br /> <br /><br /><b>La Marianna morí a Barcelona, vídua, en una casa de lloguer i amb greus problemes econòmics, comptava només amb l’ajut d’un dels seus nebots. Ningú va saber qui havia estat realment la Marianna Copons fins molts anys després de la seva mort. Avui dia, encara resten moltes incògnites per resoldre...</b></span><br />
<span style="font-size: large;"><b><br /></b></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmJJiIppl_Ki7gEj7pfEisT6vvR-4pz0CTDGFOQm0xwrxTOCw45wmIKyuruWODatUJCZlhwJco7nYD7d1jnUdBfHr5i6bq63E_1x87jcDQJONVmOS9-ZnE8VM1zlm86Lo7hnlrND35TSkd/s1600/DSC00251_ret2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmJJiIppl_Ki7gEj7pfEisT6vvR-4pz0CTDGFOQm0xwrxTOCw45wmIKyuruWODatUJCZlhwJco7nYD7d1jnUdBfHr5i6bq63E_1x87jcDQJONVmOS9-ZnE8VM1zlm86Lo7hnlrND35TSkd/s400/DSC00251_ret2.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-size: large;"><b><br /></b></span>
<span style="font-size: large;"><b><br /></b></span></div>
Xusquipediahttp://www.blogger.com/profile/10941460004547256441noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8006826819249071992.post-41370630765381874012017-01-01T13:39:00.002+01:002017-04-30T12:16:48.291+02:00El FC Barcelona i el catalanisme van resistir plegats contra la dictadura franquista<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://xusquipedia.blogspot.com.es/2017/01/el-fc-barcelona-i-el-catalanisme-van.html" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijrY9mJYWql666FUhDS18IeNJbi7MbK5tAqTDNyI32Cvf0NAS8VpQxpm-OTy9tslJQSNA3tH56AZ0lSjLITTL1tE4TO7HQmw0EeZ181SEUHfC5jVxsP9748w7q5NMWAxeoHUMv4XxMsNM1/s200/ee92f164f02be88c9ebe9fb3977dba38.jpg" width="150" /></a></div>
<span style="font-family: inherit; font-size: x-large;">E</span><span style="font-family: inherit; font-size: large;">l FC Barcelona hi havia arrelat de tal manera en la societat catalana, que va esdevenir aviat un símbol més del país. L'esperit esportiu i associatiu a Catalunya és molt profund. El franquisme n'era ben conscient i va reprimir tant com va poder la institució esportiva, fins i tot es va plantejar canviar-li el nom i la samarreta, però no es va en sortir gràcies a la fermesa, malgrat la repressió, del sentiment català. El gran periodista <b>Frederic Porta</b> ens ho explica en aquest article.</span><br />
<a name='more'></a><br />
<div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<h3>
<span style="font-family: inherit;"><span style="color: blue; font-size: x-large;">Ve de ben lluny, el Barça i Catalanitat: Un error imperdonable</span></span></h3>
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: large;">Mirat amb perspectiva històrica, el franquisme va cometre un error imperdonable en la seva fal·lera d’aniquilació, en la seva <b>croada de genocidi cultural, i també esportiu, contra Catalunya</b>. Després de pensar-s’ho, de <b>sospesar la possibilitat de convertir aquell ‘cau de separatistes‘ que, segons els seus propis documents oficials, era el F.C. Barcelona en un revifat C.F. España</b>, se’n va desdir. Mala idea això de fer-los jugar amb una samarreta nova, dominada pels colors de la bandera espanyola. Es podien confondre amb els de la senyera. Els guanyadors immisericordes de la guerra civil cregueren que n’hi hauria prou amb una depuració a fons, amb controlar el llistat de socis, col·locar als seus en les juntes -fossin col·laboradors nadius o comissaris importats- i posar un president de confiança. Però <b>alguna cosa deu tenir el Barça quan acaba convertint a la causa gent situada a les seves antípodes.</b> Com Enrique Pyñeiro, el marqués de la Mesa de Asta, que optà per una digna retirada al comprovar les mil i una arbitrarietats comeses contra l’equip encara representatiu del país i les institucions humiliades. Recordem que el Barça va quedar dempeus com l’únic bastió de la identitat arrabassada pel que fa a la vessant esportiva, de consum de masses. La gent va comprendre el missatge i dels 2.500 socis supervivents al final del conflicte, deu anys després ja es multiplicaven per deu malgrat les estretors econòmiques d’aquell temps.</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"></span><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhp-aJAaqMTR0qat1Xzrdp5M6B1_Ld507j-qbE-Mx66mjY6tv4H8zvA7a8yRNgjbsnFWwj4ESGsBxqQf8wJpomhtL3cZCwGR5_4aUSoPw9PSFjtlZtw1OLrTolDhOvwCy8lEV7MEZb_82kP/s1600/4-FCB-a-BIlbao-1940-300x201.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="Barça - Athletic, Bilbao 1940" border="0" height="264" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhp-aJAaqMTR0qat1Xzrdp5M6B1_Ld507j-qbE-Mx66mjY6tv4H8zvA7a8yRNgjbsnFWwj4ESGsBxqQf8wJpomhtL3cZCwGR5_4aUSoPw9PSFjtlZtw1OLrTolDhOvwCy8lEV7MEZb_82kP/s400/4-FCB-a-BIlbao-1940-300x201.png" title="FC Barcelona a Bilbao, 1940" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><span style="font-size: small;">FC Barcelona a Bilbao, 1940</span></i></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: inherit;"><br /><span style="font-size: large;"><span style="font-family: inherit;">A banda de la </span><b style="font-family: inherit;">malaltissa obsessió per l’espanyolitat del Barça, profusament documentada en llibres</b><span style="font-family: inherit;">, la vessant purament esportiva tampoc va resultar boiant, ans el contrari. Petaven seques també sobre els polsosos camps de la postguerra i l’equip va jugar-se fins i tot el descens a Segona en una promoció guanyada al Múrcia gràcies a un davanter ‘tanc‘ avui oblidat, Mariano Martín. De seguida, l’any 43, els contemporanis van patir la pitjor tupinada futbolística mai comesa contra el club, aquell 11-1 de Copa en formidable ensarronada beneïda des de l’oficialitat a Chamartín, el camp del Madrid. L’ambient va ser terrible i les amenaces de tancar els jugadors a la presó, ben presents. Com seria d’extrem el panorama que Samaranch va acabar aquí la seva curta carrera de periodista al escriure una crònica suaument denunciadora a la pròpia Premsa del Movimiento i el mateix règim sancionaria l’excés convocant dos partits ‘per a la pau‘ entre aquell afeblit Barça i </span><b style="font-family: inherit;">un Madrid que apuntava ja maneres com a ‘ambaixador esportiu‘ del franquisme</b><span style="font-family: inherit;">, en definició encunyada temps després per Fernando de Castiella, ministre d’Exteriors. Tant se val: Encara avui, a Madrid no reconeixen els fets, malgrat l’allau de proves del vergonyós desori.</span></span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /><span style="font-size: large;">Aquella dècada resultava un constant fugir del foc per caure a les brases. Fins i tot, va rebre l’escut amb la pèrdua de dos barres de la senyera -no fos cas- i el mateix nom del club, massa estranger, reconvertit durant dècades en ‘Club de Futbol Barcelona’ pel caprici d’uns dèspotes que et recordaven contínuament qui manava aquí i per això havien guanyat la guerra. Per sort, la dinàmica de resistència arriba a extrems en situacions límit i així, al vell de Les Corts, els culers aguantaven gràcies als gols de César Rodríguez, el davanter lleonès que fou el primer heroi de la postguerra, o l’encert en les banquetes d’ex jugadors com Enrique Fernández o el mític Josep Samitier, guanyadors de tres Lligues durant els 40. Alguns jugadors represaliats, com Escolà, Balmanya o Josep Raich -que mereixeria un capítol, ell sol-, tornaven a l’equip després de sancions per no haver estat ‘afectes al règim‘. Poc a poc, <b>el malalt que semblava terminal guareix les seves ferides</b> i, per exemple, Les Corts estrena una nova tribuna sense columnes, singular en enginyeria, i eixampla la seva cabuda fins els 40.000 espectadors en fidel reflex del suport incondicional que mereixia el club, al marge de les seves peripècies esportives i, també, com víctima directa de la repressió general.</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKfyokB2JcIFrgz1i0HLaKNKXQLfjhW_hQZr3I83zMuH58mnrh3rjLSxY9pr78SWLhYgWks83AMPqsQHv9M9ydAnSovTySmy-6jXiFhbNStjLzXBwMH4bRqYYQhnsfEjc6yfRnCqwA2XWw/s1600/4-Montal-a-50-anys-FCB-300x169.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" border="0" height="224" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKfyokB2JcIFrgz1i0HLaKNKXQLfjhW_hQZr3I83zMuH58mnrh3rjLSxY9pr78SWLhYgWks83AMPqsQHv9M9ydAnSovTySmy-6jXiFhbNStjLzXBwMH4bRqYYQhnsfEjc6yfRnCqwA2XWw/s400/4-Montal-a-50-anys-FCB-300x169.png" title="Montal, 1940" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Montal, 1940</i></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span>
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: large;">Amb l’industrial Montal i Galobart a la presidència s’obre, fins i tot, <b>una escletxa de ‘recatalanització‘</b>, dissimulada però evident en la celebració dels primers 50 anys de vida blaugrana. Els vells socis recorden que aquella ‘Catedral’ del barcelonisme era l’únic lloc públic on encara et podies expressar en català sense rebre insults ni represàlies. Al camp, s’incorpora de manera gradual una nova generació de futbolistes de la terra (Basora, els Gonzalvo, Segarra, Ramallets i altres) que asseguren continuïtat i potencial suficient per respondre a les expectatives dels culers, conformats a guanyar de tant en tant gràcies al futbol i de manera simbòlica. <b>Creixia, poc a poc, l’esperança, fins l’extrem de veure la primera pedra de l’actual model</b> amb la visita dels argentins San Lorenzo de Almagro el primer dia del 47. Aleshores, com una revelació, el soci imaginà que algun dia el Barça arribaria a jugar tan bé com l’anomenat ‘Ciclón de Boedo’, equip tècnic, de passada curta i joc associatiu, estètic, que es situava en l’antítesi del joc antediluvià esperonat pels que manaven, a base de puntada, raça, fúria espanyola i molta retòrica primària. Els barcelonistes, com no, preferien l’estètica mentre guardaven la identitat en espera de temps millors. Temps que arribarien a començaments dels 50 gràcies a la incorporació d’un autèntic fenomen, el mite Ladislau Kubala. <b>Una revolució que obriria les portes a la modernitat.</b></span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: large;"><b><br /></b></span></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoMl-y4dbzt1kLvdhMVj7Y0xxzX0R_52wMH2PXxKbwIG7K5qo-Uwimqz1NtaUEEuMAbNsBlbPZRyq2_rErQvoGpu6LVF7KbFpVVEgDxYIix2DJ2T0ybj2znD2JfCHi06Mk-etHZDjFyhWf/s1600/4-Camp-de-Les-Corts-als-40-300x169.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" border="0" height="224" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoMl-y4dbzt1kLvdhMVj7Y0xxzX0R_52wMH2PXxKbwIG7K5qo-Uwimqz1NtaUEEuMAbNsBlbPZRyq2_rErQvoGpu6LVF7KbFpVVEgDxYIix2DJ2T0ybj2znD2JfCHi06Mk-etHZDjFyhWf/s400/4-Camp-de-Les-Corts-als-40-300x169.png" title="Estadi de Les Corts" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Estadi de Les Corts, dècada del 40</i></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: large;"><b><br /></b></span></span>
<span style="font-family: inherit; font-size: medium;">Escrit pel periodista <b>Frederic Porta</b>, Publicat originalment en <a href="http://historiavibrant.cat/?p=876" target="_blank">Vibrant</a></span></div>
Xusquipediahttp://www.blogger.com/profile/10941460004547256441noreply@blogger.com0