Google+

30 de juny de 2014

El pelegrinatge a Sant Pere de Rodes atorgava les mateixes indulgències que a Sant Pere de Roma

Bíblia de St. Pere de Rodes
La localització de diversos documents, dels segles XIV i XV, a l’Arxiu Diocesà de Girona demostren clarament com devots, penitents i pelegrins, vinguts d’arreu del món, arribaven fins a Sant Pere de Rodes (Alt Empordà) i confirmen aquests manuscrits que tots els anys en què el dia 3 de maig, Santa Creu, coincidia en divendres, l’abadia inaugurava l’Any Sant, i s’hi concedien indulgències plenàries.

Monestir de Sant Pere de Rodes

Descoberta de Santa Creu de Rodes
Les tasques de rehabilitació arquitectònica i les excavacions arqueològiques han tret a la llum sorprenents descobriments sobre l’autèntica i rellevant història d’aquest monestir i la població medieval que va créixer al seu costat, Santa Creu de Rodes.



Sant Pere de Rodes tenia el seu any Jubilar


Interior esglèsia de Sant Pere de RodesAl monestir de Sant Pere de Rodes s'han trobat diverses restes, una caixa de fusta que contenia objectes litúrgics i algunes relíquies que ubiquen els seus orígens a l'Alta Edat Mitjana, prèvies a la nova església, que pertanyien al conjunt d'edificacions de la cel·la monàstica consagrada a Sant Pere i que se’n tenen notícies des de l’any 878.



Interior esglèsia de Sant Pere de Rodes
Les cròniques de Jeroni Pujades fan referència a la celebració de jubileus; la construcció de l’església, amb les principals característiques dels temples de pelegrinatge cristians; la temàtica de la portalada del mestre de Cabestany i l'existència d’un hospital de pelegrins a les portes de l’abadia, ens ho confirmen. Sant Pere de Rodes també comptava amb una porta santa que només s’obria durant l’any jubilar, igual com succeeix a Santiago de Compostel·la, a Galícia.


Origen del monestir de Sant Pere de Rodes

Detall de la portalada de l'esglèsia
L’any 608, tres monjos van desembarcar a aquestes recòndites costes amb la missió de protegir, de la profanació de les hordes bàrbares que assetjaven Roma, diverses relíquies valuoses, entre elles el cap i el braç dret de l’apòstol Sant Pere. Les van enterrar a dins d’una cova de difícil accés i un cop passada l’amenaça els monjos tornaren per recuperar les relíquies, però els fou impossible trobar la cova que havia quedat coberta per la vegetació abundosa. Els monjos no volien abandonar aquells tresors i es van instal·lar al lloc, i un cop les van recuperar ja no van voler marxar.

El monestir, de l’orde de Sant Benet, es va convertir en un important espai de pelegrinatge. Com tots els bisbats catalans des de Carlemany tenien la seu a Narbona. El Camí de Sant Pere comunicava l’Occitània, els comtats de Rosselló i Empúries amb Roma. L’any 979 el papa Benet VI concedí a l’abat Hildesind i a la resta de monjos del monestir, les competències per poder atorgar les mateixes indulgències, a aquells devots que els visitaven en any jubilar i que no es podien desplaçar fins a Roma.
Claustre de Sant Pere de Rodes

Decaïment forçat

L’increment de la pirateria, la forta davallada del pelegrinatge que afectà tot Europa a causa de la Reforma protestant i de les guerres de religió, la crisi que va patir Catalunya a causa de la derrota del 1714, i l’atac per part de les tropes del duc de Noailles, que van saquejar la biblioteca, l’arxiu, etc., van motivar que, a final del segle XVIII els monjos abandonessin el monestir de manera definitiva. El monestir va patir un llarg procés d’enrunament i d’espoliació fins al moment en què fou declarat Monument Històric Nacional, l’any 1930.

Un dels principals monuments de Catalunya 

El Monestir de Sant Pere de Rodes es troba a la muntanya de Verdera, dintre de la Serra de Rodes, a uns 520 m d'alçada, amb un domini visual de la badia del Port de la Selva i la mar d'Amunt (part nord del Cap de Creus) a la comarca de l'Alt Empordà. És un dels principals monuments de Catalunya, dins un entorn de gran bellesa i singularitat.
Podeu trobar més informació en:  elportdelaselva.cat/turisme/
Panoràmica del monestir



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per participar en la Xusquipèdia