16 de novembre de 2018

El General Moragues posat al dia


El General Josep Moragues (Sant Hilari Sacalm 1669 –Barcelona 1715) és un heroi i màrtir inapel·lable de la pàtria catalana, símbol de la lluita i el sacrifici en defensa de les Constitucions i llibertats de Catalunya. Tanmateix el seu bust icònic amb el qual tothom l'identifica, reproduït tan alegrement en quantes il·lustracions acompanyin qualsevol bibliografia que parli sobre el general, no s'ajusta a la uniformitat adequada ni a l'estatus corresponent, com també -constatem amb cert estupor- és el cas amb molts dels herois de la Guerra dels Catalans (1713-1714). Ara us hi farem cinc cèntims i tot seguit esmenarem la plana per dignificar com es mereix tan estimat personatge.

10 de setembre de 2018

Botifler, el pitjor malnom a Catalunya


Molts heu sentit aquest malnom dins i al llarg de tots els territoris catalans, i molts en teniu prou clar, que va dedicat a aquells que des de dins els Països Catalans vetllen amb més pels interessos de l'Estat Espanyol que no pas per la seva nació de residència. Però hom sap que l'origen és a la Guerra de Successió (1701 -1713) i pocs saben ben bé que significa i quin és l'origen etimològic real del mot. Semblarà mentida, però actualment el terme "Botifler" posseeix encara una gran vigència al nostre país. 

21 de juliol de 2018

El “Llibre dels vuit senyals” confirma l’antiguitat de la Generalitat


Escrit entre 1415 i 1425, el manuscrit, anomenat "Llibre dels vuit senyals" recopila la normativa originària de la Generalitat de Catalunya i confirma el seu naixement oficial com a institució política el 1359 amb la denominació de Diputació del General. Una evolució tècnica del sistema parlamentari més antic d’Europa, originat a les Assemblees de Pau i de Treva del segle XI.

23 de juny de 2018

La Cimera Reial mai va coronar el cap de Jaume I


La cimera del casc amb el drac alat que es conserva a la Real Armería de Madrid com la pròpia del rei Jaume I, semblant a la que veureu reproduïda en els diferents monuments i gravats artístics dedicats a tan il·lustre monarca, mai va coronar el seu cap. Ni aquesta ni cap altra. És una falsa tradició atribuïda a Jaume I, havent esguard que aquests guarniments simbòlics, dits cimeres, no apareixen fins un segle després de mort el Conqueridor. No passeu cap ànsia, ara us ho expliquem i us hi mostrem amb les dades més imprescindibles. Hi ha per llogar-hi cadires!

24 de maig de 2018

3 Curiositats que potser desconeixes. Punt. CAT (IV)


Després d'aquell fatídic 1714 i la llarga persecució d'ús del català, el gran filòleg Pompeu Fabra esdevé el necessari ordinador de l'extensa gramàtica catalana, fins aleshores i donades les circumstàncies, cadascú feia el que podia amb la seva millor voluntat i amor per la nostra llengua. Sabíeu que  els feixistes espanyols cremaren la seva biblioteca?... Sabeu quan es va publicar el primer periòdic en català i quan es publicà la primera revista feminista?...

8 d’abril de 2018

Guifré el Pelós posat al dia


Per a aquest propòsit desmuntarem dues obres pictòriques, de gran qualitat artística i molt voluntarioses en el simbolisme, que han esdevingut icòniques d'un moment històric i tanmateix no s'ajusten ni als registres documentals, ni als arqueològics. Totes dues recreen la Llegenda de les quatre barres de sang, origen de la Senyera Reial; ad hoc mostren al rei franc, Carles el Calb, creant el futur escut d’armes per a Guifré el Pelós, passant els quatre dits mullats en la sang del comte ferit damunt d’un escut llis daurat.

7 de març de 2018

Lluïsa Casagemas és la primera dona que va compondre una òpera a Espanya

La participació de les dones en el desenvolupament de la societat catalana ha estat constant des de l'antiguitat fins a l'actualitat. Ja des de l'origen de la nostra nació es té constància de la influència i participació de les dones en els àmbits de poder, a banda del cultural naturalment, (Guinidilda d'Empúries, Emma de Barcelona, Ermessenda de Carcassona, Sibil·la de Fortià, etc.)

15 de febrer de 2018

La venjança Catalana

La venjança Catalana ha passat a la història de la humanitat com un nom propi que defineix i adverteix de la capacitat dels catalans per a respondre una traïció. Aquest nom propi s'atorgà al segle XIV quan la Companyia Catalana d'Orient és la companyia militar de mercenaris més preuada d'Europa i al servei de l'imperi bizantí han aturat als turcs. Aquest article explica aquell precís moment històric. Des de llavors els almogàvers han estat llegendaris...

14 de desembre de 2017

L’Astrolabi de Barcelona és el més antic d’Europa

L'astrolabi més antic d'Europa es va construir a Barcelona al segle X. Totes les investigacions apunten que l'autor fou en Sunifred Llobet, religiós, astrònom i home de confiança de Borrell II. L'eina fa la feina, a Catalunya es perfeccionen els instruments de càlcul i navegació que li permeten esdevenir una gran potència comercial i focus de civilització durant l'edat mitjana.

5 de novembre de 2017

Otger Cataló posat al dia



Posem al dia la mitologia catalana. De ben segur la imatge que teniu d’aquest personatge de llegenda és també errada, que us hi jugueu?...

Les al·legòriques representacions artístiques (pictòriques, escultòriques, etc.), pròpies de l’etapa romàntica al segle XIX, en tenen la culpa.