21 d’abril de 2019

La Pasqua i la Mona


La festa de la Pasqua és molt estesa arreu del món. És la primera festa que van celebrar els primers cristians, molt anterior a les festes del Nadal. D’origen agrari, se celebra la floració que assegurava les collites. 





És tradició sortir al camp per gaudir d’aplecs a les ermites i menges als berenadors i a les fontetes sempre acompanyats de molta gresca. Les colles de caramelles sortien amb els queviures que havien recollit cantant. Tothom tornava de vesprada i les caramelles, amb atxes enceses, retornaven a la vila l’alegria dels seus cants i balls envoltats d’una gentada molt animada. Per por als disturbis, les autoritats feien voltar un esquadró de cavalleria o un escamot de guàrdies fins al tard. Com que, en passar els portals de la ciutat, la guàrdia feia pagar un tribut d’entrada del vi, els nostres avis ja se’n cuidaven de no entrar-ne ni una gota i en arribar al peu del portal, davant dels portalers, acostumaven sorneguerament beure’s les escorrialles que poguessin restar en botes i ampolles. Sovint hom feia quedar una mica de vi per poder beure i bromejar abans de passar el portal. 



Dilluns de Pasqua és costum, estès arreu de Catalunya, que els padrins i avis facin present, als seus fillols i néts, d’un pastís fet amb farina, sucre i altres llaminadures; hi són aplicats un nombre d’ous igual al dels anys de l’infant. Aquest present es fa fins que se celebra la primera comunió. El costum és antic, puix que ja surt citat en el segle XV amb el mateix nom de Mona. Per donar una idea de la intensitat del costum, constatem que l’any 1925 es van vendre a Barcelona més de 100.000 mones, a banda les d’elaboració casolana. 

El padrí dóna la mona al fillol, de Tomàs Padró (1840-1877)


“Mona” en àrab equival a obsequi o present fet per un servent o un inferior a un superior, com el tribut feudal pagat pels vassalls en ous. Un dels actes més importants de la Pasqua dels àrabs, en un moment de l’any diferent del nostre, és el present que tots els súbdits fan al Soldà; aquest acte rep el nom de “Muna” que equival a queviures o menjar.

A casa nostra no hi ha festivitat sense el seu dolç i al llarg del territori català descobrireu variants sobre la mateixa tradició. Bon profit a tothom. 

Mona de tipus tradicional. Avui són molt preuades amb els ous de xocolata


Font: Costumari català, J. Amades

Cap comentari:

Publica un comentari

Gràcies per participar en la Xusquipèdia