Presentació

Responent al que ja era un clam de molts, la Xusquipèdia és aquí. Dissenyada com a un lloc de recuperació i divulgació de la nostra història menys coneguda, sovint menystinguda o deliberadament amagada, de manera rigorosa, divertida i sense perdre aquell puntet de rauxa que tant ens fa gaudir, divulgarem les curiositats i els fets que formen part del nostre patrimoni. Som un país petit, però eixerit.

Sabeu On s'ha trobat la cervesa més antiga d'Europa? Qui va ser l'autèntic inventor del telescopi? Qui va ser el català amb més poder de la història?...

Com a puntes d'icebergs presentarem els continguts, amb enllaços per poder ampliar la informació i sempre oberts a l’actualització de dades. 

La Història la fem les persones, no únicament els reis. El poble català i la seva cultura han sigut molt influents al llarg dels temps, amb una gran vocació comercial i humanística. Però, sempre hi ha un però, geogràficament ubicat al ben mig de l'encreuament d'interessos d'altres pobles més motivats pels seus respectius expansionismes. Malgrat tot, la nació catalana i la seva cultura persisteixen per la voluntat obstinada de la seva gent, independentment de l'origen dels seus cognoms. 

Serveixi com a introducció el breu discurs del cèlebre Pau Casals a la seu de les Nacions Unides el 1971 quan va recollir la medalla de la Pau:







“Aquest és l’honor més gran que he rebut a la meva vida. La Pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. La meva mare, una dona excepcional, genial, quan jo era noi, ja em parlava de la Pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres.

Deixeu-me que us digui una cosa... jo sóc català. Catalunya és avui una regió d'Espanya, però què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Jo us n'explicaré el perquè. Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on hi hagué les primeres nacions unides. En aquell temps, al segle XI, van reunir-se a Toluges, avui França i aleshores Catalunya, per parlar de la Pau, perquè els catalans d’aquell temps ja estaven contra, la guerra, contra la inhumanitat de les guerres… això és Catalunya.

Per això les Nacions Unides, que treballen únicament per l’ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau hi va directament.

Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però crec que he de fer-ho en aquesta ocasió. Vaig a tocar una melodia del folklore català: "El cant dels ocells". Els ocells, quan són al cel, van cantant: "Peace, Peace, Peace" (pau, pau, pau) i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya.”

Pau Casals i Defilló


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per participar en la Xusquipèdia