1 de juny del 2015

Top ten de les dones catalanes

Les dones catalanes han contribuït de manera decisiva, malgrat les enormes dificultats al llarg dels últims 300 anys, en mantenir viva la nostra llengua i la nostra cultura i han lluitat valentes per millorar les nostres condicions de vida. Aquí proposem el nostre llistat de les 10 dones catalanes de la història.
De ben segur que trobeu a faltar més d’un nom, doncs, animeu-vos i proposeu el vostre llistat, entre tots farem que les seves aportacions no siguin mai oblidades.

El segle IX, quan Catalunya es va configurar com una nació, es va desenvolupar el dret civil català, que entre altres aspectes, garanteix, com vegeu des de molt antic, la igualtat jurídica de tots dos sexes. A diferència dels drets castellà i francès, la dona catalana podia disposar amb total llibertat dels seus béns, i no necessitava el permís del marit per gestionar-los, aquesta singularitat va permetre a la dona catalana una certa independència econòmica que va afavorir el seu desenvolupament i el seu compromís amb el país.

El 1714, els borbònics van entrar a Catalunya com un elefant embogit a dins d’una botiga de ceràmiques. Quan Felip V va imposar el nefast Decret de Nova Planta, dins d’un sense fi de mesures de repressió contra Catalunya, es va petar tots els organismes de govern que representaven al nostre poble, els tribunals catalans i l'expressió publica de la nostra cultura, però va menysprear el nostre dret civil i no el va derogar. El dret civil català diferenciat resta vigent avui dia.

Emma de Barcelona

(Barcelona?, 880 – Sant Joan de les Abadesses, 942) Abadessa


Filla del comte de Barcelona Guifré I, el Pilós, va ser anomenada abadessa amb tan sols 15 anys del monestir de Sant Joan de les Abadesses, fundat pel seu pare l’any 885, amb la missió d’impulsar el repoblament de les comarques catalanes al sud dels Pirineus. Dona forta i carismàtica, dotada per la política i economia va arribar a gestionar un territori equivalent a un comtat, amb la mateixa sobirania i immunitat, confirmades pel rei (llavors el rei de França). D’esperit cultivat i fervorós, els documents l'anomenen venerable i religiosíssima, Emma va dotar els seus dominis d’un tribunal de justícia, format per clergues professionals del dret, que regulava sobre tots els contenciosos. És molt llarg el llistat dels pobles que li deuen la seva fundació.


Ermessenda de Carcassona

(Carcassona, 972? – Sant Quirze de Besora, 1058) Comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona.


Venustíssima, magnífica, piadosa, bondadosa, estimada o dolcíssima, acompanyant el seu nom als documents medievals. Ha sigut la dona amb més poder i influència de la història de Catalunya. Va compartir la gestió política i les campanyes militars amb el seu marit el comte Ramon Borrell II. En enviudar governà com a regent durant la minoria d’edat de l’hereu, Berenguer Ramon I, i després va compartir el govern amb ell. Sobrevisqué també al seu fill, i va fer igualment amb el seu nét Ramon Berenguer I, obstinada a compartir el poder amb ells imposant els privilegis atorgats pel seu marit. La senyora que gastava un caràcter, diríem una mica fort, va viure uns 85 anys. Va ser una gran impulsora i mecenes cultural i sobretot una política de primer ordre que va potenciar el triomf del dret i l’humanisme per sobre de la violència. Trobareu més inf.: Ermessenda.viquipèdia


Isabel Vilà i Pujol

(Calonge, 1843 – Sabadell, 1896) Sindicalista i pedagoga


Considerada la primera dona sindicalista catalana, ha passat a la història com a Isabel Cinc Hores per la seva lluita per reduir la jornada laboral a cinc hores dels menors de 13 anys. L’any 1869, aquesta republicana irreductible va promoure la lluita per abolir l’allistament obligatori al servei militar, conegut com les quintes, a favor de la llibertat de cultes i la separació de poders de l’Església i l’Estat. Va patir l’exili, cosa que va aprofitar per a formar-se com a mestra. Quan va tornar a Catalunya va fundar a Barcelona un col·legi per a noies i després va dirigir l’escola racionalista de noies de la Institució Lliure d'Ensenyament a Sabadell fins que va ser apartada per les seves relacions amb l'espiritisme, llavors, afició molt estesa entre la gent identificada amb les idees més progressistes.


Caterina Albert i Paradís (Víctor Català)

(L'Escala, 1869 – 1966) Escriptora


Independent i innovadora, ha influenciat de manera decisiva la literatura catalana contemporània. Ha escrit en català durant els períodes més complicats de la nostra història, fent servir un lèxic molt ric per a major glòria de la nostra cultura. Arran de l’escàndol que es produí quan es va saber que la seva obra teatral "La Infanticida", guanyadora dels Jocs Florals de 1898, havia estat escrita per una senyoreta, va fer com altres dones escriptores del seu temps, signar des de llavors amb un pseudònim masculí, Víctor Català. "La Infanticida" va ser censurada i no es va poder representar fins a l’any 1967. En la seva obra literària explica, com ningú, la situació de la dona i la seva marginació per raons de sexe. Va ser pionera en expressar el desig femení, les relacions entre dones, la maternitat, la solitud, la vellesa i qüestionar la institució del matrimoni. Va publicar en 1905, "Solitud", la seva novel·la més reeixida i traduïda.


Francesca Bonnemaison i Farriols

(Barcelona,1872 - 1949) Pedagoga


Des del catalanisme, va crear l’any 1909, a Barcelona, l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, que va ser el primer centre a Europa dedicat exclusivament a la formació cultural i laboral de les dones, per obrir-les les portes a un millor futur professional, llavors reservat només als homes. Amb una borsa de treball que arribà a una mitjana de 1.600 col·locacions anuals. S’implicà en la política per reclamar el vot de les dones i va ser una de les primeres dones candidates a unes eleccions, les municipals de l’any 1934. Va arribar la Guerra Civil, i amb l’adveniment de la dictadura, l’institut va ser transformat en una institució de la "sección femenina de la Falange Española y de las JONS". Des d'aleshores i fins a la seva mort, centrà les seves activitats en esdeveniments culturals i religiosos de caràcter catalanista, contravenint el nou règim franquista.


Rosa Sensat i Vila

(El Masnou, 1873 – Barcelona, 1961) Mestra i pedagoga


Coneixedora de les noves propostes pedagògiques en diverses escoles europees, va contribuir al desenvolupament de l'escola pública catalana durant el primer terç del segle XX. Dissenyà el pla d'estudis de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. En els congressos internacionals més importants sobre educació que es van fer a Europa durant la primera meitat del segle, va divulgar els seus principis pedagògics humanístics, basats en el respecte total a l’alumne, amb la integració del joc i els fets quotidians per a ensenyar els continguts escolars, sentir abans que memoritzar. La base de l'educació és a les etapes d'infantil i primària i cal una adequada formació dels mestres en aquest sentit. Però amb l'arribada del franquisme el 1939, va ser depurada pel règim a causa de la seva ideologia catalanista i progressista. Fidel als seus principis, un grup de mestres, creà el 1965 l’Escola de Mestres Rosa Sensat.


Mercè Rodoreda i Gurguí

(Barcelona, 1908 - Girona, 1983) Escriptora


És l'escriptora contemporània en llengua catalana més influent i amb més repercussió internacional. Autodidacta, només va anar a escola entre els set i els deu anys, va triar la literatura com a medi d’evasió de la seva realitat familiar, un matrimoni no feliç i un fill amb problemes mentals. Treballà al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i fou membre activa de la Institució de les Lletres Catalanes. El 1939, a la fi de la guerra civil espanyola, va ser una més, del prop del mig milió de catalans, que es van exiliar creuant els Pirineus. Envoltada d’altres grans escriptors catalans, viu a França l’horror de l’ocupació nazi. Experiències i influències decisives que la van portar a guanyar premis i reconeixement internacional i ser proclamada Mestra en Gai Saber. “La plaça del Diamant” és, potser, la seva obra més popular.


Joana Raspall i Juanola

(Barcelona, 1913 – Sant Feliu de Llobregat, 2013) Escriptora, lexicòloga i bibliotecària


Aquesta heroïna va defensar la nostra llengua durant una de les etapes més dures de la nostra història. Treballant de bibliotecària, durant la Guerra Civil Espanyola va salvar molts exemplars de llibres catalans de la destrucció. Després, durant la dictadura de Franco i la prohibició de l'ús públic de la llengua catalana, va donar classes clandestines de català al seu domicili particular, i va continuar escrivint per divulgar la nostra llengua. Sota la clandestinitat va començar les fitxes de sinònims, que anava guardant en capses de sabates i que serien l'origen dels seus treballs com a lexicògrafa i culminaria amb la publicació de tres diccionaris: el de sinònims, el de locucions i frases fetes i el d'homònims i parònims. Com a escriptora fou una pionera a Catalunya de la poesia per a infants i joves. Defensà la poesia com a vehicle eficaç en l'educació dels sentiments, tot avançant-se així a les noves tendències de l'educació emocional. Escrigué també per a adults, teatre, contes i novel·les.


Roser Capdevila i Valls

(Barcelona, 1939) Il·lustradora


Aquesta magnífica il·lustradora, d’abast universal, ha internacionalitzat com ningú la nostra cultura. Formada a l'Escola Massana de Belles Arts de Barcelona, va començar il·lustrant llibres de text, revistes i contes infantils, per a diverses editorials d’Europa i Japó, amb un estil molt fresc i personal. L'any 1983, inspirant-se en les seves tres filles Teresa, Anna i Helena, va crear els personatges de Les Tres Bessones, els llibres de les quals han estat traduïts a 35 llengües i ha propiciat la creació d'una sèrie de televisió molt reeixida que s'ha emès en 158 països. Ha estat guardonada amb nombrosos premis nacionals i internacionals, a més de la Creu de Sant Jordi. L’any 2011 va donar el seu llegat format per més de 3.000 dibuixos, litografies, gravats i contes, a la Biblioteca de Catalunya.


Carme Ruscalleda i Serra

(Sant Pol de Mar, 1952) Cuinera

Catalana universal, ambaixadora excepcional de la nostra cultura, és la xef amb més estrelles Michelin del món, set: tres pel restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar, dos pel Moments de Barcelona i dos més pel Sant Pau de Tòquio. Autodidacta i avantguardista, la seva cuina es basa sobretot en la cuina tradicional catalana, a la que aporta el seu toc creatiu, molt pendent dels aliments de temporada. Els seus llibres de receptes, tant per a cuiners professionals com per a la resta, han sigut traduïts a diverses llengües, "Cuinar per ser feliç", és potser el més celebrat. És sens dubte la dona catalana més guardonada. El 2013 amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya. El 2001 Pere Vilà va compondre en el seu honor la sardana "Carme Ruscalleda".


Altres candidates a aquesta llista: Pilarín Bayés, Carme Karr, Maria Dolors Bargalló, Neus Català, Dolors Monserdà, Mari Pepa Colomer, ...
Quines són les teves?...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per participar en la Xusquipèdia