El General Moragues posat al dia

El General Josep Moragues (Sant Hilari Sacalm 1669 –Barcelona 1715) és un heroi i màrtir inapel·lable de la pàtria catalana, símbol de la lluita i el sacrifici en defensa de les Constitucions i llibertats de Catalunya. Tanmateix el seu bust icònic amb el qual tothom l'identifica, reproduït tan alegrement en quantes il·lustracions acompanyin qualsevol bibliografia que parli sobre el general, no s'ajusta a la uniformitat adequada ni a l'estatus corresponent, com també -constatem amb cert estupor- és el cas amb molts dels herois de la Guerra dels Catalans (1713-1714). Ara us hi farem cinc cèntims i tot seguit esmenarem la plana per dignificar com es mereix tan estimat personatge.

Aquest destacat prohom fou executat el 27 de març de 1715 de manera infame i cruel en un acte inequívoc de terrorisme d’estat, per les noves autoritats borbòniques que no respectaren les garanties donades durant les capitulacions. Les tropes invasores presentaren l'execució del General Moragues com exemple d'escarment per a la resta de catalans. Després d'un judici sumaríssim, on ni se'l reconeixen els honors militars, descalç i en camisa de penitent el fan arrossegar per un cavall fins al patíbul on el decapiten i posteriorment esquarteren el seu cos per tal de complir la triple condemna a mort imposada. El seu cap, el fiquen dins una gàbia on restarà penjat al Portal de Mar de Barcelona durant 12 anys amb l'objectiu de mostrar públicament la destrucció del sistema constitucional català i atemorir els ciutadans per sempre més. Contràriament a aquest cruel objectiu, per als catalans de totes les èpoques aquest martiri ha esdevingut un símbol i un estímul per continuar la lluita.

Després del recull que Francesc de Castellví escriu a les seves "Narraciones históricas desde el año 1700 al 1725", no trobem cap estudi o relació sobre Moragues fins a mitjan segle XIX. El seu record era ben viu, però, com ho indica el viatger i confident estatal, Francisco de Zamora que en el seu viatge a Sort el setembre de 1788 escriu:

“J. Moragas, natural de Sant Hipólito y casado en Sort, Gobernador de la Seo de Urgel, fué gran carlista y la causa que este pueblo no siguiese a Felipe 5º.” -(Diario de los viajes hechos en Catalunya)

És en plena Renaixença quan el moviment romàntic recupera i revalora al nostre heroi amb altres personatges importants de la nostra història. Hi contribueix especialment el poema que li dedica Àngel Guimerà Lo cap d’En Josep Moragues, publicat l’any 1887. Malauradament, la imatgeria d’aquells primers anys de recuperació històrica i nacional pateix d’una manca de rigor comprensible ateses les dificultats polítiques, a banda d’una idealització romàntica que adapta l’aparença dels personatges històrics als gustos i models de l’època.

Busts del General Moragues reproduïts dins la Seu del Memorial 1714 i a Sort

En l'actualitat és prou reconeguda la imatge del General Moragues, a partir del bust creat per l'escultora Rosa Martínez Brau, inaugurat a Sort l'any 1981. Una reproducció de guix va presidir l'acte que organitzà el 9 de setembre de 1984 la Comissió pro-homenatge al General Moragues, al Pla del Palau de Barcelona i durant anys aquesta figura va presidir els actes de l'onze de setembre al Fossar de les Moreres de Barcelona.

"L'Any 2004, la Foneria Parellada de Lliça d'Amunt va fer una fosa del bust del General Moragues en bronze. D'aquesta fosa, sota la direcció de la seva autora Rosa Martínez Brau, se'n van fer dues còpies l'una per a la Fundació Vila Casas i l'altra per al Memorial 1714, entitat que va promoure la realització i que des d'aleshores la té exposada a la seva seu" -Ens documenta en Jordi Miravet, president del Memorial 1714.

L’autora va fer estudis grafològics i psicològics del General Moragues i seguint els cànons grecs va modelar el cap i les faccions de la cara segons el que aquells estudis li indicaven. Per contra, amb la indumentària no va encertar el pinyol i, per un segle de res, no respon a l’època. Docs sí amics, s'està reproduint despreocupadament un dels nostres herois més sentits, General imperial de primeries del XVIII, prohom dels Vigatans, amb l’aparença d’un guerrer qualsevol de les Guerres Napoleòniques!

Tornem-hi que no ha estat res, a partir dels treballs de recerca, arqueològica i documental, sobre l'indumentària militar i vestits de totes les èpoques de la mà de Francesc Riart us mostrarem de forma fidedigna el General Josep Moragues i Mas:

General Josep Moragues (Imatgeria actualitzada)

Moragues (1705 - Pacte dels Vigatans) Vestit com un pagès benestant sense ser ric. Es casa amb Cecília Regàs, el dot de la qual fou de 1000 lliures, una xifra important sense ser cap cosa extraordinària. La restitució del vestit és feta a partir de les dades que surten a l'inventari post mortem d'un altre dels vigatans, en Domènec Perera, fet el 1706. El seu vestuari és ric i variat amb peces de roba i complements, com ho és el dels altres prohoms del mateix nivell social i època fets a Barcelona; i la certesa que l'un i els altres segueixen la moda francesa de Lluís XIV.

Porta un barret gran en forma de tricorni incipient galonat i amb una ploma, tipologia pròpia del començament del segle XVIII. Com és lògic no hi falta el llaç groc, en aquest cas en forma de fontange o grup de llassos, que mostra la seva filiació austriacista. Porta una perruca a la francesa, corbata, casaca de color gris de ferro, jupa i calces amb galó de plata de color canyella propi de l'estament militar del qual en formà part en la guerra dels Nou Anys, botes per muntar a cavall (a l'ermita de Sant Sebastià arriba muntat), porta una espasa penjada i una pistola a la cintura que habitualment aniria dins del corresponent tapafundes de l'arçó de la sella del cavall.

Moragues 1708-1714 - Vestit com correspon al seu grau de general de batalla i governador general de plaça de la Seu d'Urgell i fortalesa de Castellciutat.

Porta un tricorni que entre el 1710 i el 1714 ja ha adoptat la que serà la seva forma clàssica, guarnit amb ploma vermella, complementat per una perruca a la francesa de cabell natural. Vesteix, segons les Reials Ordenances dictades per Carles III el 1706 tal com pertoca el seu rang, una casaca llarga de color grana, amb folre i gira del mateix color, els botons són d'or, els galons i els traus són fets amb fils de seda i or, la corbata de mussolina, la faixa és de domàs de color groc intens, el color distintiu de la Casa d'Àustria amb un serrell de fil d’or i seda. Segueix també la moda militar francesa com fan tots els exèrcits de l'Europa occidental. Va armat d'un sabre recte de cavalleria. Porta botes de muntar de vaqueta de Moscòvia.

El color grana és propi dels vestits dels alts càrrecs de l'estament militar. Hem sigut prudents en la restitució, ja que possiblement el seu vestuari seria fins i tot més ostentós. Com a oficial major va a cavall (n'hi ha constància que en tenia un que valia 80 ll. quan el cost habitual d'un cavall era d'entre 20 a 22 lliures). Pareu atenció: un general de batalla cobrava 203 lliures al mes, un soldat 3 ll 8 sous, però tenia el vestit, la manutenció i l'habitatge solucionats. Un mestre de cases, mestre hortolà, mestre sastre, etc. cobraven entre 15 i 18 ll. al mes si treballaven cada dia. Un fadrí entre 8 i 10 ll en el mateix cas. Un parell de sabates valien 1 ll 4s i un vestit complet de soldat 21 ll. El dot d'una noia de classe mitjana baixa com la filla d'un hortolà podia anar entre 50 i 100 ll.

I per que aquest article no sembli que pica en ferro fred, us mostrem com hauria de ser el bust del General Moragues corresponent amb tota la imatgeria posada al dia:

En el moment de fer la restitució hem optat conservar els mateixos trets facials que l'escultora Rosa Martínez va realitzar amb un molt bon criteri. La perruca rinxolada li envolta la cara seguint la moda francesa amb la corresponent "cresta" dividida en dues parts damunt del front, 2 pales de rinxols a cada costat i una de més gran al darrere. El coll cobert per una corbata de mussolina brodada. Finalment tota l'escultura descansa sobre una peanya clàssica.

Per millor honor i glòria del nostres herois cal que recuperem tots plegats la imatgeria adequada!



Francesc Riart i Jesús Lloria amb el suport de Vibrant.