10 de setembre de 2018

Botifler, el pitjor malnom a Catalunya


Molts heu sentit aquest malnom dins i al llarg de tots els territoris catalans, i molts en teniu prou clar, que va dedicat a aquells que des de dins els Països Catalans vetllen amb més pels interessos de l'Estat Espanyol que no pas per la seva nació de residència. Però hom sap que l'origen és a la Guerra de Successió (1701 -1713) i pocs saben ben bé que significa i quin és l'origen etimològic real del mot. Semblarà mentida, però actualment el terme "Botifler" posseeix encara una gran vigència al nostre país. 


Botifler. La flor de lliri (beauté fleur) és el símbol de la Casa de Borbó i d'Anjou


"Botifler", és acceptat que etimològicament prové del francès "beauté fleur" (bella flor) en referència a la flor de lliri “fleur de lis” de l'escut d'armes de la Casa de Borbó. Per aquest motiu, durant la guerra de Successió, als seguidors de Felip V (Duc d’Anjou) els hi deien "botiflers", mentre que als seguidors de Carles III (Àustria) els hi deien "Imperials" i "Maulets". Segons el cronista Francesc de Castellví, aquest malnom derivaria del cognom del mariscal francès Louis François de Boufflers. Però en qualsevol cas, botifler va quedar com definició de català traïdor i també de persona ufana, superba i presumida.

El diccionari de l'Enciclopèdia catalana (diccionari.cat) aporta també les següents definicions:


Botifler-a
(1700; variant de botinflar, -at 'galtut')
1. adjectiu Que té les galtes molt grosses. 2. figuradament. Inflat, presumit, arrogant. 3 Dit del català que col•labora amb els enemics del seu país.


Pel que hem pogut comprovar mercè a la correspondència dels botiflers de l'època, aquells es diferencien dels botiflers d'avui dia en el fet que aquells havien pres partit per Felip V precisament perquè creien, equivocadament segons la història ens demostra, la millor manera de defensar les Constitucions Catalanes i l'autogovern dels catalans, Felip V així ho havia jurat a Barcelona el 1701, malgrat que després violés el seu propi jurament; per contra els botiflers d'ara pretenen tot el contrari, és a dir la involució de la nació catalana i l'anorreament de la cultura catalana. 


Escrit a València, explica el que va significar la lluita entre els particulars de Carles d'Àustria i Felip de Borbó a les nostres terres; un episodi històric que va tenir com a resultat l'abolició de la nostra legislació pròpia, els Furs, i del nostre autogovern, i l'inici de la persecució oficial contra la nostra llengua.





Recordem que la repressió que va caure a sobre a tots els regnes de la Corona Catalana-aragonesa, després de la victòria de Felip V fou de “Rècord Guinness”, tot un genocidi del qual, més de 300 anys després, encara es pateixen les conseqüències.
Aquest document austriacista del 1705, avui esdevé premonitori: "Doctrina catalana d'un mestre i deixeble" atacava al virrei borbònic Francisco de Velasco i la seva "quarteta" de jutges botiflers apel•lant al que el senyal del bon català eren «l'escopeta i les pistoles» per lluitar per l'arxiduc Carles d'Àustria:




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per participar en la Xusquipèdia