21 de juliol de 2018

El “Llibre dels vuit senyals” confirma l’antiguitat de la Generalitat


Escrit entre 1415 i 1425, el manuscrit, anomenat "Llibre dels vuit senyals" recopila la normativa originària de la Generalitat de Catalunya i confirma el seu naixement oficial com a institució política el 1359 amb la denominació de Diputació del General. Una evolució tècnica del sistema parlamentari més antic d’Europa, originat a les Assemblees de Pau i de Treva del segle XI.


El manuscrit ha estat recentment localitzat per Pere Ripoll, doctor en Dret per la Universitat Pompeu Fabra, dins el projecte del doctorat industrial de la Generalitat “Legal culture and the Deputation of the General of Catalonia in light of other European exemples” a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

Es tenia constància d’aquest llibre mercè a l’inventari que l'escrivà major, Pere Pau Vidal, va fer el 1597, arxivat juntament amb la resta documents importants de la Generalitat a l’Arxiu Reial de Barcelona, actualment anomenat Arxiu de la Corona d’Aragó per imposició borbònica. Quan va passar a ser propietat del Regne espanyol es recataloguen els documents de forma errònia i les cobertes del llibre desapareixen. 



Palau Reial Major amb el Palau del Lloctinent, seu de l'Arxiu de la Corona d'Aragó

El rei no pot eliminar el règim pactista a tot Catalunya


En morir sense descendència Martí l'humà, va donar pas a un canvi traumàtic de dinastia a la corona, el casal de Barcelona ha governat Catalunya des de feia gairebé cinc segles i havia participat en l'ordenament polític de caràcter pactista i parlamentari. El 1414 és coronat rei Ferran I, del casal dels Trastàmara, i el seu tarannà, un cop assegut al tron, preocupa als diputats catalans (aquesta història potser us resultarà una mica familiar i tot). Aquest nou monarca, acompanyat d'assessors castellans, els hi llença un envit, els hi dóna a entendre que ell amb un decret podria eliminar la Generalitat. La reacció de les institucions catalanes, per demostrar que no és factible fer-les desaparèixer, fou confeccionar el “Llibre dels vuit senyals”, la primera compilació de dret català. El manuscrit li serveix a Ferran per a posar-se al dia de l'ancestral origen del nostre sistema polític i de la força que acumulen les institucions catalanes a tot el territori, que la solidesa legal i base jurídica a Catalunya no depèn del rei i que només pot ser modificada mitjançant el pacte entre els estaments i el rei.


"Al primer foli hi apareix l'escut reial al costat de l'escut de la Generalitat de Catalunya, que és la creu de Sant Jordi; són al mateix nivell, l'un davant de l'altre, uns símbols que t'avancen que el contingut ha sigut pactat i no imposat. Cada vegada que les institucions patien algun atac o es veien amenaçades la resposta era mostrar el seu dret i recopilar tota la documentació que hi havia als diferents arxius" - Pere Ripoll, doctor en Dret per la Universitat Pompeu Fabra.

El llibre compila les normes i la jurisdicció aprovades en les Corts Catalanes, que donen poder a la institució en àmbits com l'autoorganització jurisdiccional i administrativa, les finances i els tributs, i li atorga blindatge financer. Descriu la Generalitat com una institució estamental separada del poder reial.
"El document constata que la institució no era una subtil comissió estamental de durada arbitrària, com havia insinuat Ferran I, sinó que el seu origen pràctic havia donat lloc a la formació d'un espai polític amb continuïtat i pervivència en el temps, cosa que, com mostrava el dret, feia impossible desmuntar aquest espai construït sobre les bases del pactisme jurídic i dualisme polític” - Pere Ripoll.



Numeració dels presidents de la Generalitat


El primer president oficial de la Diputació del General o Generalitat fou Berenguer de Cruïlles, escollit a les Corts de Cervera de 1359. La presidència corresponia al diputat amb major rang de preeminència protocol·lària d'entre tots els diputats i síndics dels braços Eclesiàstic, Militar (noble) i Reial (popular) motiu pel qual requeia sovint a bisbes i canonges.

El criteri oficial per enumerar els presidents de la Generalitat Catalana consisteix a comptar només un cop cada titular malgrat que repetissin mandat, la qual cosa situa l'actual president Joaquim Torra i Pla ( any 2018) en el nombre 131è.


Ha estat oficialment acordat no numerar com a presidents els càrrecs nomenats durant el període de regència de 1367 a 1375 (resolució de les Corts de Vilafranca de 1367), ni els de la Diputació paral·lela nomenada el 1470 per Joan II a Lleida durant el context de la guerra civil catalana, ni els de la restauració durant l'etapa Carlina, ni tampoc els presidents de la Mancomunitat.

Cap comentari:

Publica un comentari

Gràcies per participar en la Xusquipèdia