Google+

30 de novembre de 2015

El monestir de Sant Joan de les Abadesses, testimoni de lluites i llegendes

El cenobi de Sant Joan, va ser el primer monestir femení constituït a Catalunya. Aquest monument, declarat bé cultural d’interès nacional, va ser una peça cabdal en la construcció de la nació catalana. És per això que la població que es va formar al seu voltant va prendre el nom de Sant Joan de les Abadesses. La seva apassionant història, plena d’ombres i clarors, ha estat sovint acompanyada de fosques llegendes...


Sant Joan, tresor del romànic
Monestir de Sant Joan

Junt amb el monestir de Santa Maria de Ripoll, foren els principals focus de cultura a l’Alta Edat mitjana catalana. L’església de Sant Joan, d’una sola nau encapçalada per un ampli creuer coronat amb cinc absis, és un dels exemples més bonics i emblemàtics del romànic català. En el seu interior hi ha un bon grapat d’obres gòtiques de primera fila artística i espiritual. Impressionant és el conjunt escultòric del Devallament, integrat per set figures policromades de fusta de dimensions naturals, conegut també amb el nom del Santíssim Misteri d’ençà que l’any 1426 es va trobar una Hòstia incorrupta a l’interior d’un reliquiari amagat el 1251 en el cap del Crist. El claustre es gòtic, reconstruït el 1442 sobre el claustre romànic, malmès pel terratrèmol del 1428.
El Devallament o Santíssim Misteri
El Devallament o Santíssim Misteri

El monestir fou profundament restaurat durant el segle XX, per dos grans mestres, Puig i Cadafalch (entre 1912 i 1925) i  Duran i Reynals (entre 1948 i 1963). Tots dos cercaren la restitució dels àmbits originaris de l’església romànica.

El Museu del Monestir conserva una destacada col·lecció d’obres i objectes de tots els gèneres artístics, vinculats als diferents aspectes culturals i religiosos de la vida al monestir i la parròquia.







Història, clarors, ombres i llegenda



Sant Joan de les AbadessesGuifré I, el Pilós, comte de Barcelona, Cerdanya, Urgell, Osona, Girona i Conflent, llavors territoris vassalls de la corona francesa, va fundar el monestir l’any 885 amb l’objectiu d’impulsar la repoblació del territori al sud dels Pirineus. Per aquesta missió tan important, va anomenar abadessa a una nena de 15 anys, la seva filla Emma.

La noia va resultar ser molt espavilada i aviat aconsegueix que el monestir tingui un paper determinant en la tasca d’ordenació i repoblament del territori, dissenyant una xarxa, molt efectiva, d’esglésies al voltant de les quals s’organitzaven i naixien les noves poblacions. Molts són els pobles de Catalunya que deuen la seva existència a l’abadessa Emma
mítica mare de la pàtria de la qual, potser, no s’ha divulgat prou sobre la seva importància històrica. Penseu que va fer d’abadessa durant 44 anys, fins a la seva mort.

Dona, forta, culta i carismàtica, amb unes habilitats innates per a la política i l’economia, Emma arribà a administrar un extens territori equivalent a un comtat, amb l’autoritat, immunitat i privilegis atorgats pel rei franc Carles III i l’episcopat provincial de Narbona. Cap oficial del comte ni del rei podia penetrar a les seves terres per fer justícia o per exigir impostos. Emma va dotar els seus dominis d’un tribunal de justícia, format per clergues professionals del dret, que regulava sobre tots els contenciosos a dins del territori.
A la mort de l’abadessa Emma, l’any 949, el patrimoni i la influència del monestir eren tan grans que la seva successió fou motiu de picabaralles entre els comtats de Barcelona, Osona i Cerdanya per controlar el seu domini.

Fruit d’aquest conflicte naixeren les primeres llegendes negres al voltant del monestir, com la del comte Arnau, que és potser la llegenda més popular al llarg de tot Catalunya, una de les versions vinculen els seus pecats amb l’abadessa Adelaida (o Adelaisa), filla del comte Sunyer de Barcelona.

L'última abadessa fou Ingilberga, filla natural del comte Oliva Cabreta; el seu germanastre, Bernat Tallaferro, comte de Besalú, mogut per l’ambició va fer córrer la brama que dins el monestir les monges duien una vida poc exemplar i llicenciosa, per després acusar a la comunitat d’exercir quelcom semblant a la prostitució. El Papa Benet VIII va cridar la mare abadessa a Roma, però no hi va comparèixer. L'any 1017, la comunitat fou condemnada per rebel·lió mitjançant la publicació d'una butlla papal dissolent la comunitat de monges, qualificada de meretrius de Venus. Al seu lloc es va instituir una comunitat de canonges agustinians sota la tutela del malvat comte de Besalú.



Sant Joan de les Abadesses
A partir de llavors, es van produir molts relleus i expulsions, fins i tot violentes, de diferents comunitats de canonges i monges, tutelats per comtes i bisbes disposats a tot per aprofitar-se del poder que suposava controlar el monestir i els seus territoris d’influència. Fins i tot es va arribar a produir el fet de conviure dues comunitats alhora, monges i clergues (del 1098 al 1114) alimentant la brama d'especulacions que ja podeu imaginar, malpensats!


L’any 1592 foren suprimides totes les canòniques de Catalunya i el monestir es transforma en col·legiata, els béns es van repartir i els canonges secularitzats passaren a residir en cases de la vila. El 1856, enmig de les desamortitzacions i el concordat, Sant Joan posa punt final a la seva esplendor passant a ser només l’església parroquial de Sant Joan de les Abadesses.


El comte Arnau a Sant Joan de les Abadesses
El Comte Arnau - Sant Joan de les Abadesses

Proposem uns enllaços per si voleu ampliar la informació o preparar alguna visita, les visites guiades són molt amenes:

www.santjoandelesabadesses.cat/turisme/
www.monestirsantjoanabadesses.cat/historia/fundacio/



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per participar en la Xusquipèdia