23 de juny de 2018

La Cimera Reial mai va coronar el cap de Jaume I


La cimera del casc amb el drac alat que es conserva a la Real Armería de Madrid com la pròpia del rei Jaume I, semblant a la que veureu reproduïda en els diferents monuments i gravats artístics dedicats a tan il·lustre monarca, mai va coronar el seu cap. Ni aquesta ni cap altra. És una falsa tradició atribuïda a Jaume I, havent esguard que aquests guarniments simbòlics, dits cimeres, no apareixen fins un segle després de mort el Conqueridor. No passeu cap ànsia, ara us ho expliquem i us hi mostrem amb les dades més imprescindibles. Hi ha per llogar-hi cadires!



L’any 1407 Martí I l’Humà, amb la voluntat de millor honorar la Festa de l’Estendard, donà la cimera reial del Casal de Barcelona al jurat portaestendard de la Ciutat de Mallorca per mostrar-la durant els actes de commemoració de l’entrada de les tropes de Jaume I a Mallorca (31 de desembre de 1229). L’errada de creure que la cimera del drac alat, o víbria, fou originària d’en Jaume I data del segle XVI, arran de la publicació de l’Aureum opus regalium priuilegiorum ciuitatis et regni Valentie : cum historia cristianissimi Regis Jacobi el 1515 a València. En aquesta obra apareix per primer cop el Conqueridor coronat amb la citada cimera representant el símbol heràldic de la Corona Catalana-aragonesa.


Festa de l'Estandard a la ciutat de Palma (Mallorca)

El 1831 el rei Ferran VII d’Espanya reclama que formin part del Real Patriominio la cimera i la resta d’objectes relacionats amb la conquesta de Mallorca donats per Martí l’Humà i es custodiïn a la Real Armeria de Madrid per a una millor conservació. Podeu imaginar que a la ciutat de Palma no es rep de bon grau l’arbitrària exigència, però la pressió i les amenaces fan el seu efecte i tots els objectes viatgen cap a Madrid on tres anys després un incendi els deixarà força malmesos.

Mercè als estudis d’heràldica medieval, sabem que les cimeres amb objectes excèntrics, plomes i animals fantàstics es fan servir a Europa a partir del segle XIV. Aquestes, fetes amb materials lleugers com el cartó i el pergamí, s’encaixen a sobre de l’elm de metall. La moda s’estén sense complexos entre els monarques, amics de l’ostentació, que llueixen llurs enormes cimeres en les desfilades i actes de joia. Jaume I morí el 1276, això el descarta com a propietari de la famosa cimera conservada a Madrid. D’una altra banda, tampoc existeix cap mostra documental anterior al segle XIV del drac alat com a símbol heràldic català.

La primera mostra gràfica del drac alat dins l’escut de la Corona Catalana-aragonesa data del 1341 i com a cimera coronant la testa d’un rei català dos anys després. Parant una mica d’atenció en la coincidència amb el regnat de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387), heure la mare i els pardalets!


Segell de la Corona Catalana-aragonesa de 1341 (amb el drac alat o víbria)


Segell de Pere III de 1337 (sense cimera) i segell de Pere III de 1343 (amb cimera)


Jaume I el Conqueridor (imatgeria posada al dia)


A partir de les Pintures murals de la conquesta de Mallorca, contemporànies d’en Jaume I el Conqueridor, descobertes al Palau Aguilar del carrer Montcada de Barcelona i els segells reials, sense perdre de vista les descripcions i cròniques escrites en la mateixa època, presentem una curada recreació del monarca, evidentment sense la cimera, llavors inexistent, com podeu comprovar en aquests referents històrics.


Fragment del mural de la conquista de Mallorca, actualment conservat al MNAC de Barcelona

Recreació ajustada de Jaume I el Conqueridor a peu i a cavall:

Porta un elm/cervellera amb corona i les armes reials pintades. Va protegit per un ausberg, o cota de malla, que li cobreix tot el cos de cap a peus a sota d’una sobrevesta amb les armes reials. A sobre de tot, per tal d’augmentar la protecció del tors i les cuixes, hi porta un perpunt que és una mena de túnica llarga fins una mica més avall de la cintura, sense mànigues, enconxada, en forma de cuirassa tèxtil farcida amb fibres vegetals o capes de teixit, fortament repuntada, de vegades complementada per taxes, lligada a l’esquena i amb un faldó de cuir fins als genolls. Mostrem el perpunt, per sobre de l’ausberg, seguin la tipologia típicament catalana, contràriament a la resta d’Europa on la duien per sota de la cota de malla. Les genolleres també són tèxtils i els esperons amb punxa triangular. Armament ofensiu: Llança llarga i espasa.



El cavall va fortament protegit. Porta una trepa o protecció tèxtil similar al perpunt que li cobreix tot el cos sota una coberta de malla, i per sobre de tot una altra de roba amb les armes reials. Una testera de cuiro bullit li protegeix el cap. Les corretges que subjecten la sella van per sobre de la coberta del cavall, fet molt habitual en l’àmbit català. Les corretges, seguint la tradició romana, duen penjats uns picarols o unes medalles de llautó ornades amb relleus i dibuixos. Tant de picarols com de medalles hi ha constància arqueològica.

Admetem que hagués estat un colofó gloriós veure al rei més potent de la nostra història tocat amb una cimera tan espectacular, representació heràldica de tota la nació catalana, però és més just donar a cadascú el seu mèrit. Pere III el Cerimoniós és l’autèntic promotor d’aquest reeixit escut i el primer rei a dur-lo com a cimera. Som-hi, que no ha estat res!, tirem endavant amb la restauració de la imatgeria catalana.


Francesc Riart i Jesús Lloria amb el suport de Vibrant

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per participar en la Xusquipèdia