24 de maig de 2018

3 Curiositats que potser desconeixes. Punt. CAT (IV)


Després d'aquell fatídic 1714 i la llarga persecució d'ús del català, el gran filòleg Pompeu Fabra esdevé el necessari ordinador de l'extensa gramàtica catalana, fins aleshores i donades les circumstàncies, cadascú feia el que podia amb la seva millor voluntat i amor per la nostra llengua. Sabíeu que  els feixistes espanyols cremaren la seva biblioteca?... Sabeu quan es va publicar el primer periòdic en català i quan es publicà la primera revista feminista?...
La llengua catalana és l'ànima vertebradora de la nostra nació i l'eina de transmissió de la nostra cultura llegendària. Malgrat les prohibicions i les restriccions oficials d'ús, ha subsistit miraculosament, els catalans de forma natural i obstinada l'han considerada un tresor que havien de preservar com a testimoni de la seva pròpia existència.

Ta llengua s’ou, oh Catalunya!, encara
de Palma a Perpinyà:
oh catalans! encara tenim mare
que mai se’ns morirà.

Si un estranger posar-te vol cadenes,
oh Pàtria! Fes un crit,
seran per tu la sang de nostres venes
i el foc de nostre pit.

Glòria a Ripoll que naix de ses ruïnes,
sagrari dels temps vells;
mirant passar ses ombres gegantines
jurem ser dignes d’ells.

Amb la claror de nostra glòria antiga
daurem l’esdevenir,
lo jorn que es pon la gran albada siga
del jorn que ha d’eixir.


"A Catalunya" Jacint Verdaguer (1845 – 1902)



Els feixistes cremaren la biblioteca de Pompeu Fabra 

Pompeu Fabra i Poch (Barcelona 1868 – Prada de Conflent 1948) fou el filòleg català que va portar a terme la tasca d’establir la normativa moderna de la llengua catalana,

“Fabra ha estat el català més important del nostre temps perquè és l'únic ciutadà d'aquest país, en aquesta època, que, havent-se proposat d'obtenir una determinada finalitat pública i general, ho aconseguí d'una manera explícita i indiscutible” Josep Pla

Enguany el recordarem especialment durant la celebració de l'Any Pompeu Fabra. Sentim molt presents diferents fets de l'any 1939, com quan la casa de Pompeu Fabra és assaltada pels franquistes, mentre ell patia el trist exili. "¡Abajo la Inteligencia!", cridava un general, mentre llençaven balcó a baix tots els llibres de la immensa biblioteca que trobaren. Quan ho van tenir tot daltabaix, van cremar-ho al mig del carrer davant els veïns que ploraren de ràbia i d'impotència veient consumir-se aquella gran quantitat de llibres. Pompeu Fabra també va morir a l'exili.

Si voleu ampliar informació:  enciclopèdia.cat


El primer periòdic íntegrament en català fou publicat el 1841


“Lo Pare Arcangel”, publicat a Barcelona el 25 d’abril de 1841. Impr. José Matas es considera com la primera publicació periòdica en català. Amb un tarannà sarcàstic, lluitava contra les polítiques econòmiques, clarament anticatalanes, d’Espartero. Incloïa notícies locals i regionals, un fragment d'història de Catalunya i una editorial amb forma de sermó dominical. Tot fem servir un català pre normatiu que avui inspira certa tristesa pensar en les difícils circumstàncies en què ha hagut de sobreviure la nostra tan estimada llengua.

“Considerant que cent y cent premses cruixexen tots els dies vomiten mil y mil periodichs (...), y que entre tants paperots no n’y ha cap que parli l’idioma de nostra paisana verge y màrtir la gloriosa santa Eulàlia, catalana de tots quatre costats,( ... ) y per consegüent cap que diguia clà y català, (...) lo que en la dita coronada Vila y sa pastera ministerial se pasta y forga...”

Malauradament, només en sortiren tres números, l’últim el 20 de juny de 1841 davant de les enormes exigències legals imposades...

“Circumstàncies imprevistas no han permès cumplir ab lo que prevé la lley, tan prompte com se púguia atendre a ellos lo present fulletó serà periòdich.”


Més informació: arca (arxiu de revistes catalanes antigues)



La primera revista feminista publicada en català fou publicada el 1907


"Feminal", dirigida per Carme Karr és la primera revista feminista en català. El 28 d'abril de 1907 es pública el seu primer número com a suplement del setmanari catalanista "La il•lustració Catalana", hi aparegué mensualment fins al 1917. Elaborada per dones i amb corresponsals a diferents països, divulgava els assoliments de les dones i reivindicava la participació de la dona a tots els àmbits de la societat. El catalanisme i el feminisme van de la mà, la visió de la dona catalana és més propera a la dona europea que la de la resta de la península i els seus assoliments caminen de la mà als assoliments de la nostra nació, encara oprimida. Hi col.laboraren les dones més creatives del país, Dolors Monserdà, Agnès Armengol de Badia, Maria Domènech de Cañellas, Isabel Serra, Lluïsa Casagemas, etc. entre altres.


"...Creyem arribada l'hora d'encaminar dreturerament l'intelecte de la nostra dòna. Volem que per cultivar son esperit no hi calgui beure forçosament en fonts llunyanes.".



Més dades: viquipèdia/Feminal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per participar en la Xusquipèdia