Voluntaris catalans van lluitar al bàndol aliat a la Gran Guerra del 1914 per cercar el suport internacional a la llibertat de Catalunya

L’any 1914, els soldats catalanistes del Principat es van allistar al Regiment de Marxa de la Legió Estrangera francesa, i els de la Catalunya Nord (amb nacionalitat francesa des de l’infame Tractat dels Pirineus) ho van fer als regiments regulars de l’exèrcit de França. Van defensar les llibertats de Catalunya i la seva lluita va estar silenciada durant molts anys.


Els soldats catalans portaven l’estelada a les trinxeres

L’Estat espanyol va mantenir un paper neutral a la Guerra, en plena decadència rere les cruentes pèrdues de les colònies de Cuba i Filipines, amb problemes al Marroc, d'esquena als nous temps i la Revolució Industrial. En canvi a Catalunya, creixia la desafecció amb aquest estat espanyol, arcaic que només els tenia en compte a l'hora del recapte d’impostos i no atenia a les necessitats socials i d’infraestructures que requeria el territori en plena expansió industrial. L’any 1914, a Catalunya es crea la Mancomunitat per autogestionar-nos les nostres necessitats, socials, culturals i econòmiques davant del recel i les dificultats que posà el govern espanyol.

Els voluntaris catalans, volien demostrar als aliats el compromís de Catalunya amb la lluita contra els vells imperis, en pro de la modernització d’Europa, i així assolir el suport internacional a favor de recuperar la sobirania plena de Catalunya, i un cop, acabada la guerra, els aliats reconeguessin el nostre dret d'autodeterminació. Arxius recentment descatalogats confirmen que els soldats catalans portaven l’estelada a les trinxeres de Verdum i a les puntes de les seves baionetes.

Des del Principat, grups com ara Unió Catalanista i Esquerra Catalanista van considerar que el país havia de tenir política exterior pròpia per a assolir una projecció internacional i per això van donar suport als voluntaris. El febrer del 1916 es constitueix el Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans, presidit per Joan Soler i Pla, per a enviar ajuda als voluntaris i canalitzar llur presència a les cancelleries europees.

Està prou documentada la participació de tres ex combatents catalans a la conferència de pau de París de 1919 on van demanar ajuda per assolir la independència de Catalunya.

Però l’esclat de la Revolució Russa del 1917, va provocar que l’estat major francès féu passar als catalans com a possibles revolucionaris. A Espanya, en el context de la vaga general de 1917, ja havien detingut als líders nacionalistes que els hi donaven suport.

Els catalans van reclamar la implicació del president dels Estats Units, Woodrow Wilson

El gener de 1918, el president Woodrow Wilson, va presentar al Congrés dels Estats Units el seu programa per a la pau i la reconstrucció d’Europa, els catorze punts de Wilson, on es reconeixia el dret a l’autodeterminació de les nacions entre altres propostes democratitzadores que li van valdré per obtenir el premi Nobel de La Pau de 1919.

Els catalans van demanar ajuda al president Wilson, però les diplomàcies espanyola i francesa, d’una banda (estava en joc la futura influència americana en Europa), i l’atac vascular cerebral que va incapacitar al president Wilson l’octubre d 1919, d’una altra, van frustrar les aspiracions dels independentistes.

Lliurament de la bandera dels Voluntaris al Museu de l'Exèrcit de París

Aquesta història poc coneguda i silenciada, va sortir a la llum, coincidint amb el centenari de l’inici de la Guerra Mundial del 1914, amb noves troballes documentals que han ajudat a posar fil a l'agulla, i que els historiadors Joan Eculies i David Martínez Fiol repassen i analitzen en el llibre "12.000! Els catalans a la Primera Guerra Mundial", així com la revista Sapiens de juny de 2014 i el documental que TV3 ha realitzat amb la presència de testimonis dels descendents, documents, fotografies, dietaris i cartes que amplien el relat dels voluntaris catalans que van lluitar a la Gran Guerra i del Comitè de Germanor dels Voluntaris Catalans, fins i tot, obrint perfils a les xarxes socials per aconseguir col·laboració desinteressada en el reportatge.