3 curiositats que potser desconeixes. Punt. CAT (I)

Les curiositats a la Història són com aquelles últimes pinzellades que completen un quadre. Semblen prescindibles, però ajuden a comprendre plenament l’obra. Aquesta entrada és un primer tast, hi haurà més, potser algunes aconsegueixen sorprendre’t. Sens dubte, ens ajudaran a explicar la nació catalana. Els romans quan maleïen algú l'engegaven a Lleida, un català va fundar la ciutat ucraïnesa d'Odessa i la primera Olimpíada de Barcelona va ser el 1936.

Els antics romans quan desitjaven el pitjor per algú l’enviaven a Lleida: “Ilerdam videas”.

La conquesta d’Ilerda (actual Lleida) va ser de les més dures que van patir les legions romanes. Els de la Terra Ferma comandats per Indíbil i Mandoni conjugats amb el clima inhòspit, boira intensa, hivern fred i estiu de calor asfixiant, van estar un mal son pels soldats llatins. Escoltar i percebre el perill, darrere de la densa boira, sense poder veure'l fins que ja el tens a sobre, esgarrifa a qualsevol. Probablement per aquest motiu, anys després, al 49 aC Ilerda va ser escollida pels llegats de Pompeu com a base per la defensa a Hispania, en el context de la guerra civil romana entre Juli Cèsar i Pompeu. Les cròniques de Juli César expliquen la cruesa dels combats i la climatologia, durant el setge.

Aquestes circumstàncies van fer que els romans fessin servir “Ilerdam vidas” (tant de bo vegis Lleida!) quan maleïen algú, com ara engeguem a la quinta forca, a pastar fang o a cagar a la via.

La Batalla d'Ilerda, segons la viquipèdia: wikipedia.org/wiki/Batalla_d'Ilerda

El fundador de la ciutat ucraïnesa d'Odessa va ser el català Josep de Ribas

Josep de Ribas i Boyons, nascut a Nàpols el 1749, era fill d’un dels prop 30.000 exiliats catalans que van haver de marxar després de la tràgica derrota del 1714. Molts d’aquests exiliats  es van involucrar en les lluites dels seus països d’acollida, antics aliats de Catalunya. Josep de Ribas, com a oficial de l’exèrcit napolità primer i de la flota de l’imperi rus després, va participar en la guerra contra l’amenaçador imperi otomà, on es va distingir en les conquestes de la fortalesa de Haji-Bay (la futura Odessa),de la ciutat d'Izmaïl (al delta del Danubi), i sobretot en l'ocupació de la península de Crimea. Fou ascendit a vice-almirall i comandant de la flota imperial rusa de la mar Negra. El 1793, en col·laboració amb l'enginyer militar holandès Franz de Saint-Wollant, van dissenyat la construcció de la nova ciutat, Odessa, i va estar el seu primer governador. Un dels carrers principals de la ciutat es diu Deribasobskaia en honor seu.

Des de l’any 2005 l’ajuntament d'Odessa intenta negociar, sense èxit, amb el de Sant Petersburg, on és enterrat Josep de Ribas, el trasllat de les seves restes.

Monument a Josep de Ribas a Odessa

Molt interessant com ho explica el bloc "Rússia al cor": russialcor.blogspot.com.es/

La primera Olimpíada de Barcelona va ser el 1936

El maig de 1931, el Comité Olímpic Internacional (COI) reunit a Barcelona, va escollir finalment Berlín com a seu dels Jocs Olímpics de 1936, desbancant precisament a Barcelona que era la millor preparada, després de l’èxit de l’Exposició Internacional de 1929, i el seu flamant estadi olímpic. La convulsa situació política d’Espanya l’any 1931 va ser la causa, feia un mes de la proclamació de la República i de la fugida del rei Alfons XIII.

Quan els nazis van prendre el poder a Alemanya, es va veure com la preparació dels Jocs de Berlín s'orientava a fer d'ells una apologia del nazisme i el racisme, allunyant-se de l'esperit olímpic. Es van produir protestes arreu del món i amenaces de boicot de diferents estats, però el COI no va baixar del burro. A Barcelona, amb el suport de la incombustible societat civil catalana i la Generalitat al capdavant, es va decidir organitzar una celebració alternativa, l'Olimpíada Popular, amb l'objectiu de recuperar el veritable esperit olímpic, la pau i la solidaritat entre les nacions.

Estava previst que l'Olimpíada Popular s'hi inaugurés el 19 de juliol de 1936 amb una gran cerimònia a l'estadi Olimpic. Les proves esportives es farien del 22 al 26 de juliol. Van comptar amb la presència de 23 delegacions (entre els quals els Estats Units, França, Suïssa, Anglaterra, ...) amb més de 5.000 atletes inscrits, i es va posar especial èmfasi en la participació de les dones.

20.000 visitants van arribar a Barcelona amb motiu de l'Olimpíada Popular. Però, el dia de la inauguració va esclatar la guerra civil a Espanya després de l'aixecament armat dels feixistes. Just unes hores abans de l’inici i, amb tots els esportistes preparats al voltant de l’estadi Olímpic, es va haver de suspendre. Molts d’aquests atletes estrangers i de la resta de la península van decidir quedar-se a la ciutat per defensar-la del feixisme i es van incorporar a les brigades Internacionals.

Cartell Olimpíada Popular, Barcelona 1936

Aquest bloc hem trobat moltes dades interessants:  .corredors.cat