Google+

2 de febrer de 2016

Un científic català va inventar el mètode per conèixer la composició de l’aire

Antoni de Martí i Franquès, va ser un experimentador excepcional, paradigma de la Revolució Química i heroi de la resistència a la invasió napoleònica. El 1790 va ser el primer a donar a conèixer al món la composició precisa de l’aire que tots respirem. Davant les penoses condicions en què la repressió espanyola havia deixat a Catalunya, els catalans van respondre creant institucions alternatives com la Junta de
Comerç que va recuperar l’herència del derogat Consolat de Mar i va contribuir a modernitzar la formació dels catalans amb vocacions tècniques o científiques desenvolupant una xarxa d’acadèmies com la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on es va poder formar en Martí i Franquès.



Qui fou Antoni de Martí i Franquès?

Antoni de Martí i Franquès va néixer el 1750 a Altafulla (Tarragonès), tot i que va ser conegut com a Martí d’Ardenya. Fill d’una família més que acomodada, ho va tenir fàcil per accedir als estudis universitaris. Ja de ben petit es va mostrar inquiet i curiós, més atret per l’experimentació que pels textos arcaics que havia d’estudiar. Es va qüestionar els fonaments oficials i poc contrastats, que semblaven fins llavors sagrats i intocables, obert de ment i observador de la natura de la qual volia descobrir-ne els secrets. La rebel·lió de la curiositat...

Va estar un experimentador incansable i va cultivar molts camps de les diferents disciplines científiques. Ingressà en la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i va ser soci fundador de l'Associació d'Amics del País a Tarragona el 1786. A part dels seus descobriments sobre la composició de l’aire, també va determinar científicament el procés de fecundació i sexe de les plantes. El 1806 col·laborà amb científics francesos per calcular la mesura del meridià de París fins a Barcelona i fixar el metro com a unitat de mesura internacional. Hi ha molt més, mireu els enllaços al final de l'entrada i flipareu, el seu currículum provoca vertigen, es tracta d’un dels científics més importants de la història de la humanitat, avui dia seria mereixedor d’un premi Nobel com a mínim i d’un "30 minuts" a la televisió, i malgrat tot, és un gran desconegut per a la majoria de la població. El seu protagonisme ha estat pràcticament desconegut fins no fa gaires anys, i gràcies a les publicacions nord-americanes i europees de l'època podem comprovar la seva importància. El seu laboratori de Tarragona va ser destrossat durant el setge napoleònic i la majoria dels seus manuscrits es van perdre.

Una dada, a l'estranger, el nom de De Martí es va transcriure de forma errònia: Demartí, De Marty, Marty, o fins i tot Macarty, per embolicar una mica més la troca!



De que està fet l’aire?

L’Antoni, sempre encuriosit, necessitava conèixer que estava passant a Europa en plena Revolució Química. Enviant cartes, incansable, va aconseguir crear una xarxa de contactes arreu del continent, i adquirí llibres a dojo sobre química dels investigadors europeus més destacats del moment. Lavoisier i Scheele, afirmaven que l’aire és un compost de dos gasos, l’oxigen i el nitrogen. Mentre a Europa els científics es trencaven les banyes per determinar en quina quantitat, proporció i com es barrejaven aquests gasos, Martí i Franquès, amb els pocs medis que té al seu abast inventa a Catalunya el mètode precís per definir-ho.

Fontana i Landriani, afirmen que la concentració d'oxigen és variable, Saussure mesura la concentració d'oxigen als Alps i arriba a la incorrecta conclusió que la concentració varia entre les valls i les muntanyes.

L’Antoni sabia que algunes substàncies es mengen l’oxigen. Va fer servir sulfur de calci per eliminar tot l’oxigen de dins un pot i deixar únicament el nitrogen. Molt meticulós, durant mesos, va estar recollint mostres d’aire en pots de vidre a indrets diferents i repetint incansable els seus experiments. Va començar prenent mostres d’aire al teatre de la Santa Creu de Barcelona, després a la muntanya, a la vall, a prop del mar, del riu, amb sol i tornar sota la tempesta, amb aquesta dèria tan catalana, perepunyetes, de qüestionar-se totes les variables possibles i preguntar-se: i si...?

Després de moltes proves, es va convèncer que havia arribat als valors correctes: l’aire conté el 21% d’oxigen i el 79% de nitrogen i, molt important, la proporció era constant, sempre la mateixa indistintament del lloc o el clima.

Finalment, el 12 de maig de 1790, presentà el seu treball a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. La notícia es va escampar per tota Europa i creuà l’Atlàntic. Científics de tot el món van reconèixer que un savi català havia descobert de què estava fet l’aire. I gràcies al fet que els seus estudis es van publicar en llibres i revistes científiques a diferents ciutats del món, avui podem recuperar amb orgull la memòria de qui va ser Antoni de Martí i Franquès.



Junta de Comerç de Barcelona

Si voleu més informació, mireu aquests enllaços:
wikipedia.org/Antoni deMartí i Franquès
metode.cat/El nostre heroi Marti i Franques
Xusquipedia/Junta de Comerç

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per participar en la Xusquipèdia