Google+

8 de març de 2016

Ramon de Vilana-Perles va ser el català amb més poder de la història

Els catalans tenim un gran deute amb la memòria de Ramon de Vilana-Perles, el català amb més poder de la història. Heroi nacional i defensor de les Constitucions catalanes, va estar Secretari d’Estat del Sacre Imperi Romanogermànic entre altres mèrits; i, malgrat això, és un gran desconegut per a la majoria de nosaltres. Quan veieu l’autèntica dimensió del personatge, patireu un encreuament de neurones si a la vostra vila no
podeu passejar encara per cap avinguda, ni cap plaça que dugui el seu nom.


Capità de la Coronela i Ciutadà Honrat de Barcelona, 1698

Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa, neix a Oliana (Alt Urgell) l’any 1663. Fill de notari, després de doctorar-se en dret civil i canònic, farà de Notari reial a Barcelona fins al 1703. És durant aquest període que comença a forjar-se la seva reputació.

En el transcurs de la Guerra dels Nou Anys, que enfronta França contra la Gran Aliança europea, els francesos posen setge a la ciutat de Barcelona el juny de 1697; es tracta de l’exèrcit més poderós i despietat d’Europa, ja han assolat unes quantes ciutats aliades i Lluís XIV, el Rei Sol, ambiciona governar tota Catalunya. Vilana-Perles es posa al davant del batalló de notaris públics reials de la Coronela per plantar cara a l’invasor. Malgrat el seu coratge i la tradicional valentia de les milícies gremials, la ciutat capitula després de poc més de 2 mesos de resistència. El duc de Vendôme, en nom de Lluís XIV, arriba a jurar les Constitucions Catalanes, però gràcies a la Pau de Rijswijk, l’any 1698 els francesos han de tornar cap a casa seva. Ni Vilana-Perles ni la ciutat oblidaran mai més la punyeteria de l’invasor. El Consell de la Ciutat declara al nostre heroi Ciutadà Honrat de Barcelona per segona vegada.


Protonotari defensor de les Constitucions Catalanes

Com ja sabeu, l’any 1700 mor a Madrid Carles II sense descendència directa. El rei Sol, Lluís XIV de França, amb la complicitat de la noblesa castellana, fa feina per col·locar al seu nét Felip d’Anjou com a hereu a les corones hispàniques, passant per sobre de l'arxiduc Carles d’Àustria, successor en virtut d'un antic pacte del rei Carles II, d'Habsburg, que estipulava la seva successió en un altre membre de la dinastia Habsburg. A corre-cuita, el rei Sol, amb tota la prepotència del món, proclama a Versalles al seu nét rei de les Espanyes, com a Felip V de Castella i Felip IV de Catalunya i Aragó. Es va muntar una guerra d’abast mundial!

Vilana-Perles participa en la Conferencia dels Tres Comuns que, coneixedors del pa que s’hi dóna a la Catalunya Nord sotmesa per la corona francesa, rebutja les pretensions del rei Sol, a favor de l’arxiduc Carles com la millor garantia per preservar les nostres Constitucions. Els Tres Comuns és un òrgan consultiu permanent, format per representants del Consell de Cent de Barcelona, de la Diputació General i el braç militar de Catalunya. L’any 1704, el rei Felip prohibeix la institució i Vilana-Perles és empresonat junt amb altres ciutadans honrats.


Carles III, devant el port d BarcelonaEl 1705, les forces austriacistes desembarquen victorioses a Barcelona i Vilana-Perles és alliberat amb els reconeixements debuts. Com a Secretari Reial, llegeix en català davant les Corts el discurs de proclamació de l’arxiduc com a rei Carles III, i en virtut del seu càrrec li correspon signar tots els articles de les noves Constitucions catalanes, que ha de jurar el nou rei. Secretari d’estat i home de confiança, acompanya al rei durant la major part de les campanyes bèl·liques i li pren jurament també als Furs d'Aragó i els Furs de València.



Secretari d’estat del Sacre Imperi Romanogermànic a Viena

Quan, el 1711, l’arxiduc Carles és proclamat emperador del Sacre imperi, els aliats europeus perden de cop l’entusiasme en veure’l també com a sobirà de les Espanyes. Comencen els tractats de pau que culminen amb l’acceptació de Felip V com a rei d’un nou estat, inevitablement absolutista, anomenat Regne d’Espanya. Tots esteu al cas de les nefastes conseqüències per a Catalunya.

Vilana-Perles, com a Secretari d’Estat i de despatx Universal, mà dreta de l’emperador, pressiona des de Viena als seus negociadors, durant els diferents tractats, perquè es respecti l’ordenament constitucional propi a Catalunya. Al mateix temps, s’ha d’enfrontar als polítics del "partit alemany" que ambicionen les seves quotes de poder. Veiem que el “cas dels catalans” va pel pedregar, organitza el suport i les subvencions als refugiats catalans que arriben a Àustria. No defalleix mai en defensar els interessos dels catalans a la vegada que exerceix les seves tasques de govern, pròpies d’un Primer ministre, amb el tarannà humanista que reclama la nova Europa.
Tractat de Baden
Tractat de Baden, 7 de setembre de 1714


Després del Tractat de Viena de 1725, el Sacre Imperi renuncia al tron espanyol. Vilana-Perles envia a Madrid un memorial de precs, prou argumentats, per millorar les condicions a Catalunya, reclama una amnistia general, autorització i garanties pel retorn dels exiliats, que aquests puguin recuperar els seus béns, que es despengi d’una vegada el cap del general Moragues després de 12 anys d’escarni i que es reobri la Universitat de Barcelona, entre d’altres més. Malauradament, no totes les demandes seran respectades per la corona espanyola.

Ramon de Vilana- Perles, Comte del Sacre Imperi, mor a Viena el 1741. Però, ara tornarà a ser present a la nostra societat, gràcies als esforços de molts de nosaltres per recuperar la nostra història, mig amagada, destacant al gran especialista en aquest personatge que és en Sebastià Sardiné.

Proposem que també mireu aquests enllaços:

http://www.vilanaperles.cat/main.html

http://historiavibrant.cat/?p=834


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per participar en la Xusquipèdia