Les al·legòriques representacions artístiques (pictòriques, escultòriques, etc.), pròpies de l’etapa romàntica al segle XIX, en tenen la culpa.
La falta de rigor històric en la recreació dels vestits, els objectes i les armes, a banda d’altres components que abasten tots els àmbits de la vida quotidiana, han creat molta confusió que hem arrossegat fins als nostres dies. A partir d’aquestes representacions artístiques, en la majoria dels casos de gran valor pictòric, s’ha construït un imaginari, sovint atemporal i fals que s’ha repetit sense cap control en diferents suports com ara llibres, enciclopèdies, cinema, teatre, etc. i, fot-li que és de Reus!, ara Internet...
La nostra percepció històrica és esclava de la imatge i per aquest motiu cal posar al dia, i amb urgència, la nostra imatgeria tal com ja han fet la majoria de nacions europees. Apa, anem per feina i posem fil a l’agulla:
Otger Cataló és un personatge emblemàtic, que ha esdevingut icònic de la nostra nació. La imatge que tots tenim al cap sobre ell és hereva de la representada en un quadre igual d’icònic del s. XIX, però que en cap cas segueix criteris seriosos de recerca documental basada en el registre iconogràfic i arqueològic, i, per tant, desvirtua la correcta percepció històrica. No us amoïneu, tot seguit ho mostrem amb el màxim rigor:
Otger Cataló (pintat el 1855)
Aquesta obra vindica aquest personatge de llegenda, gairebé mitològic, impulsor de la reconquesta catalana al segle VIII i origen romàntic del mot Catalunya. La primera referència escrita d’aquesta llegenda data del s. XV dins de Histories e conquestes dels Reys de Aragó e Comtes de Barcelona, escrita el 1438 pel cavaller i historiador català mossèn Pere Tomic
Una dada: “Mossèn” és el tractament d’origen medieval reservat a la dignitat de cavaller i als ciutadans honrats a tots els regnes de Catalunya. Com actualment es fa servir pels sacerdots, això també ha creat equivocs provocats per la falta de rigor històric; teniu un exemple recent en la pel·lícula Pàtria, dedicada a la llegenda d’Otger Cataló, on trobareu al cavaller Pere Tomic transformat, incomprensiblement, en un monjo benedictí.
Si hem de ser fidels a la llegenda, Otger de Cataló, got d’origen germànic, fou el senyor d’un castell a la Gascunya l’any 732. Tot un noble propietari de terres, que heroicament atura l’escomesa dels sarraïns a les valls pirinenques i, després de recuperar-se de les ferides de guerra, fa sonar el seu corn de caça per cridar als barons catalans a la reconquesta.
Atenta la companyia!: Segle VIII, noble, d’origen germànic resident a territori català-occità sota influència del regne dels francs...
Tot seguit descobrireu de la mà d’en Francesc Riart; amb tot el rigor històric, sustentat en les troballes arqueològiques i contrastat amb diferents experts medievalistes; la imatge correcta del nostre heroi i la dels barons de la Fama:
Nobles del s. VIII i IX (possibles barons de la Fama). El cavaller de l’esquerra porta un mantell de teixit bizantí de cercles d’influència persa posat a la manera dels pobles germànics entre els quals s’hi conten francs, visigots i, en dates més properes, els carolingis. Va subjectat a l'espatlla dreta per un fermall decorat amb or i pedres precioses també a la manera dels pobles germànics. Una túnica tardoromana d’influència bizantina amb un cinturó que porta una sivella típicament tardoromana dels segles VIII i IX. A sota unes calces llargues amb unes proteccions tèxtils tardoromanes. Les sabates són d’influència carolíngia. Els guarniments del cavall són tanmateix tardoromans i la sella és provinent de les estepes de centre i est d’Europa.
L’armament és d’influència germànica. Tant el casc, format de plaques reblades, com l’ausberg de malla, l’escut i sobretot el conjunt format pel cinturó del qual penja un scramassax o punyal amb tot un conjunt de tatxes i fixacions documentades en el món franc-germànic.
Tot seguit descobrireu de la mà d’en Francesc Riart; amb tot el rigor històric, sustentat en les troballes arqueològiques i contrastat amb diferents experts medievalistes; la imatge correcta del nostre heroi i la dels barons de la Fama:
Otger Cataló. Porta posat un mantell ornamentat amb un galó de decoracions geomètriques d’influència carolíngia col·locat a la manera dels pobles germànics. Una túnica i un cinturó amb una sivella típicament tardoromans del s. Vlll-IX amb una bossa decorada d’influència tant franca com visigòtica, i unes calces amb corretges decorades per sivelles i punteres damasquinades d’or o directament d’or massís típic a les necròpolis franques a l’igual que les sabates. L’armament és típicament franc-carolingi. El mateix passa amb el corn.
Nobles del s. VIII i IX (possibles barons de la Fama). El cavaller de l’esquerra porta un mantell de teixit bizantí de cercles d’influència persa posat a la manera dels pobles germànics entre els quals s’hi conten francs, visigots i, en dates més properes, els carolingis. Va subjectat a l'espatlla dreta per un fermall decorat amb or i pedres precioses també a la manera dels pobles germànics. Una túnica tardoromana d’influència bizantina amb un cinturó que porta una sivella típicament tardoromana dels segles VIII i IX. A sota unes calces llargues amb unes proteccions tèxtils tardoromanes. Les sabates són d’influència carolíngia. Els guarniments del cavall són tanmateix tardoromans i la sella és provinent de les estepes de centre i est d’Europa.
L’armament és d’influència germànica. Tant el casc, format de plaques reblades, com l’ausberg de malla, l’escut i sobretot el conjunt format pel cinturó del qual penja un scramassax o punyal amb tot un conjunt de tatxes i fixacions documentades en el món franc-germànic.
Investigació i article fets conjuntament amb en Francesc Riart, dibuixant, documentalista d’arqueologia i història, especialista en temes civils, militars, religiosos i arquitectònics, expert en vestuari històric i militar. Amb el suport de Vibrant
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per participar en la Xusquipèdia