L'astrolabi més antic d'Europa es va construir a Barcelona al segle X. Totes les investigacions apunten que l'autor fou en Sunifred Llobet, religiós, astrònom i home de confiança de Borrell II. L'eina fa la feina, a Catalunya es perfeccionen els instruments de càlcul i navegació que li permeten esdevenir una gran potència comercial i focus de civilització durant l'edat mitjana.
L’astrolabi català revoluciona la navegació
L’astrolabi tradicional és un instrument circular de metall sostingut amb una anella a la seva part superior i s’ha de mantenir en el pla de la vertical de l’astre observat amb una escala graduada situada al cantell del cercle per calcular el valor de l’altura de l’astre. Molts duien diferents taules mostrant els cercles d’igual altura per a latituds donades, cartes estel·lars i l’eclíptica mostrant la posició del Sol al llarg de l’any amb una taula dels seus horaris. L’hora podia ser determinada per observacions del Sol. L’astrolabi català era més pesat, el que permetia que es mantingués perpendicular amb l’horitzó.
A la Grècia antiga, Ptolemeu descriu l'astrolabi com un gran avenç per a l'astronomia, molt útil per calcular altures, mesurar angles i distàncies inaccessibles com l'alçada d'un astre. Els àrabs l'introdueixen a la península Ibèrica i els catalans el transformen en un revolucionari instrument de navegació que permet mesurar l'altura del Sol durant el dia o de l'estrella Polar a la nit i d'aquesta manera els mariners poden calcular la latitud on es troben. Tot un GPS medieval!
Fins a l'arribada d'aquest avenç nàutic, els mariners les passaven una mica magres per a poder seguir un rumb determinat, havien d'orientar-se segons els records de les rutes fent servir l'observació a ull dels astres i completament venuts en cas de boira o tempesta. Els mariners catalans implementen l’ús de l’astrolabi nàutic a cor què vols, com la resta d'innovacions amb què la nació catalana serà capdavantera (l’ús de la brúixola, la vara de Jacob, mapes portolans, etc.). Al segle XIII, Ramon Llull deixa constància escrita a l'Ars navigandi i a l'Ars Magna dels progressos nàutics dels catalans.
L’astrolabi de Barcelona
Aquest astrolabi, de 152 mm. fet de llautó i considerat l’astrolabi més antic d’Europa va ser comprat l’any 1961 per l’investigador francès Marcel Destombes a un comerciant de Tolosa i el llegà a la seva mort, el 1983, juntament amb tota llur col·lecció d’objectes científics a l’Institut del Món Àrab de París. A Catalunya es conserven dues de les cinc úniques còpies numerades que existeixen: una a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i l'altre al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) a Terrassa.
Aquest enginy té la particularitat de dur les inscripcions ROMA ET FRANCIA en caràcters llatins idèntics als manuscrits catalans del segle X i els nombres 41 i 30 en xifres aràbigues. Les xifres expressades en graus i minuts: 41° 30′, es corresponen exactament amb la latitud de Barcelona. A partir de les estrelles gravades se sap que fou construït l’any 980.
 |
| Part davantera |
 |
| Part posterior |
Sunifred Llobet, l’any 980, construeix l’astrolabi més antic d’Europa
Sunifred Llobet neix al Penedès, al voltant del 950, dins una família benestant d’Olèrdola. Religiós i científic de renom europeu gràcies als seus estudis i adaptacions de tractats sobre astronomia, exerceix d’ardiaca de la seu de Barcelona des de l’any 975 fins al 997 i després marxa a Roma.L’astrolabi de Barcelona el construeix l’any 980 a Barcelona on viu i gaudeix de la confiança d’en Borrell II. Sunifred és qui més coneix aquest aparell a Occident, ell és l’autor del manuscrit 225 que es conserva al Scriptorium del monestir i també tot un mestre per a Gerbert d’Orlhac, qui fou el divulgador dels grans coneixements de Catalunya a l’Europa occidental i -si bé fas, Déu veuràs!- passà a la història com el papa Silvestre II.
 |
| Gerbert d'Orlhac, papa Silvestre II |
Catalunya esdevé el gran centre de difusió de la ciència cap Europa
Els monestirs catalans, i principalment el de Santa Maria de Ripoll, esdevenen des del segle X els grans difusors de la ciència i la cultura cap Europa. A Catalunya es tradueixen de l’àrab tractats d’origen oriental i grec a llengua llatina per primer cop.
Els prínceps catalans, conscients de la importància cabdal d’aplegar els grans coneixements per construir una nació poderosa, fomenten i s'envolten de bons traductors, molts d'ells jueus amb formació en diverses disciplines i monjos mossàrabs procedents d'al-Andalus. Fan valdre la situació privilegiada de Catalunya com a cruïlla de cultures: la d'origen romana-eclesiàstica; la Carolíngia; la d'origen grec i l'alexandrina, tramesa pels àrabs d'Orient.
L'Scriptorium del monestir de Ripoll fou considerada una de les biblioteques més importants del seu temps, tant per la quantitat com per la qualitat dels seus manuscrits. Al costat de la Bíblia i les obres d'autors clàssics com Virgili, Horaci, Ciceró, Terenci,... hi havia textos sobre música, aritmètica, astronomia i altres temes que no es podien trobar a altres cèlebres abadies europees.
Precisament, al monestir de Ripoll es troba el primer tractat en llatí sobre l’ús de l’astrolabi i dels fonaments científics en què es basa, traduït per en Lupitus Barchinonensis nominació en llatí, segons el costum de l’època, de Sunifred Llobet.
Els monestirs catalans, i principalment el de Santa Maria de Ripoll, esdevenen des del segle X els grans difusors de la ciència i la cultura cap Europa. A Catalunya es tradueixen de l’àrab tractats d’origen oriental i grec a llengua llatina per primer cop.
Els prínceps catalans, conscients de la importància cabdal d’aplegar els grans coneixements per construir una nació poderosa, fomenten i s'envolten de bons traductors, molts d'ells jueus amb formació en diverses disciplines i monjos mossàrabs procedents d'al-Andalus. Fan valdre la situació privilegiada de Catalunya com a cruïlla de cultures: la d'origen romana-eclesiàstica; la Carolíngia; la d'origen grec i l'alexandrina, tramesa pels àrabs d'Orient.
L'Scriptorium del monestir de Ripoll fou considerada una de les biblioteques més importants del seu temps, tant per la quantitat com per la qualitat dels seus manuscrits. Al costat de la Bíblia i les obres d'autors clàssics com Virgili, Horaci, Ciceró, Terenci,... hi havia textos sobre música, aritmètica, astronomia i altres temes que no es podien trobar a altres cèlebres abadies europees.
Precisament, al monestir de Ripoll es troba el primer tractat en llatí sobre l’ús de l’astrolabi i dels fonaments científics en què es basa, traduït per en Lupitus Barchinonensis nominació en llatí, segons el costum de l’època, de Sunifred Llobet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per participar en la Xusquipèdia