Google+

7 de març de 2018

Lluïsa Casagemas és la primera dona que va compondre una òpera a Espanya

La participació de les dones en el desenvolupament de la societat catalana ha estat constant des de l'antiguitat fins a l'actualitat. Ja des de l'origen de la nostra nació es té constància de la influència i participació de les dones en els àmbits de poder, a banda del cultural naturalment, (Guinidilda d'Empúries, Emma de Barcelona, Ermessenda de Carcassona, Sibil·la de Fortià, etc.)

La contribució de les dones catalanes en la protecció i enfortiment de la nostra cultura ha sigut indispensable per a la nostra supervivència com a poble i, malgrat tot, sorprèn com moltes d'aquestes heroïnes i les seves gestes no són prou conegudes per la majoria de la gent a casa nostra. Sens dubte, les diferents repressions suportades per tota la nació catalana al llarg dels últims 300 anys tenen alguna cosa a veure, tanmateix nosaltres tenim la responsabilitat de recuperar i divulgar la participació al llarg de la història dels nostres predecessors més exemplars per a mantenir vius els autèntics referents de la nostra nació.

Lluïsa Casagemas és la primera dona que va compondre una òpera a l'Estat espanyol i la seva Schiava e Regina és la primera òpera composta per una dona programada per un gran teatre europeu d'òpera. Compongué més de 300 obres i moltes d’aquestes partitures estan avui dia desaparegudes. La seva història és sorprenent. Voleu conèixer els detalls?... 



La “Mozart” catalana


Lluïsa Casagemas Coll neix a Barcelona el 1873, és filla de Manuel Casagemas, vicecònsol dels Estats Units a Barcelona i germana del mític Carles Casagemas, pintor, poeta i amic de Picasso, tot un personatge del qual també haurem de parlar. 

La petita Lluïsa demostra ser una superdotada per a la música, els seus pares encerten el pinyol facilitant-li rebre classes particulars de música a l'edat de 4 anys, amb tan sols 5 anys aconsegueix matricular-se al Conservatori Superior de Música del Liceu on estudia cant, piano, violí i composició. Amb 11 anys, escriu la seva primera obra, un Ave Maria, la nena és sorprenentment creativa i aviat destaca per les seves habilitats com a compositora.

Entre els 16 i 18 anys escriu la seva primera òpera, ni més ni menys, que la celebrada Schiava e Regina (Esclava i Reina) òpera fantàstica en tres actes.

La qualitat de les seves composicions desperten l'admiració de músics tan prestigiosos com ara Amadeu Vives, Isaac Albéniz o Felip Pedrell. Les cròniques dels diaris parlen amb entusiasme de la jove Lluïsa tant com a compositora, com a pianista i com a cantant. El 1893 les sales de concerts de Barcelona ja programen de manera regular les seves partitures, l'Orquestra Catalana de Concerts estrena la seva obra simfònica Crepúsculo al Teatre Líric amb un gran èxit de crítica. 


Lluïsa Casagemas


Schiava e Regina, premiada a l’Exposició Universal de Chicago 1893


Schiava e Regina, l’òpera que la jove va compondre amb tan sols 17 anys, es escollida per a ser representada dins els actes de l’Exposició Universal de Chicago de 1893. El mes d’abril, la Lluïsa fa una audició de l’òpera al Palau Reial de Madrid, davant la família reial i diferents representants dels cercles socials i culturals. L’actuació desferma l’admiració entusiasta de tothom, presagi de l’èxit que l’esperava a l’altra banda de l’Atlàntic. 

Ressenya de La Vanguardia del 11 d'abril de 1893

Encara no ha fet els 20 anys i la Lluïsa Casagemas assoleix el reconeixement internacional. L’autora i la seva obra són reconegudes i premiades amb una medalla i un diploma de l’Exposició Universal de Chicago amb gran ressò a la premsa escrita. La seva carrera pren aquella mena d’impuls reservat només per als grans noms de la música i el Gran Teatre del Liceu de Barcelona no vol ser aliè a aquest fenomen.


La Bomba del Liceu


La temporada 1893-94 el Gran Teatre del Liceu de Barcelona programa Schiava e Regina i d’aquesta manera es converteix en la primera òpera composta per una dona programada per un gran teatre d’òpera.

Joventut, talent, reconeixement internacional i Liceu, que pot anar malament?... Un fet colpidor engega en orris el gran somni de la Lluïsa. El 7 de novembre de 1893, la nit de la inauguració de la temporada al Liceu, durant la representació del segon acte de Guillaume Tell de Gioachino Rossini, un cruent i traumàtic atemptat amb bomba provoca la suspensió de la temporada. L’anarquista aragonès Santiago Salvador llença dues bombes Orsini sobre la platea del teatre, només explota una provocant 14 morts i multitud de ferits, la segona queda esmorteïda pel cos d’una dona morta. Aquest fet, conegut com La Bomba del Liceu, causa una gran commoció a tota la ciutat. Durant anys no s’utilitzaran les butaques que ocuparen els morts.

La Lluïsa queda molt afectada i la frustració se n'apodera, més quan comprova que a la nova temporada del Liceu no hi és la seva òpera. 



De la Lírica al Tango


De 1896 a 1907 la Lluïsa Casagemas desapareix de l’escena musical. Tot un seguit de circumstàncies en tenen la causa. El 1896 es casa amb Enrique Sorarrain Milans del Bosch, industrial guipuscoà i promotor esportiu instal·lat a Barcelona. El 1898 mor el seu pare i el 1901 es suïcida a París el seu germà Carles, tot un personatge que ha fet anar de corcoll a la família. Aquesta desesperació és molt traumàtica per a la compositora. El pintor Carles Casagemas era amic íntim de Pablo Picasso, tots dos s’havien traslladat un any abans a París, on comparteixen un estudi, Carles s’enamora malaltissament de Germaine Gargallo, es baralla amb Picasso i després d’un intent frustrat d’homicidi contra la seva estimada es clava un tret al cap. L’absenta, sembla ser, també és en part protagonista de tota aquesta trajectòria.

Per acabar-ho d’adobar, una greu epidèmia de tifus arrasa Barcelona i s’emporta per davant quatre dels seus cinc fills. Esgarrifa pensar quin pot ser l’estat anímic de la Lluïsa després de tota aquella seqüència tan dramàtica. Malgrat tot, lluny de caure en un pou, aquesta dona singular en sap ressorgir, la música és la seva gran aliada, la que tot ho redimeix.

Comparteix trobades amb les dones intel·lectuals de l’època com l’Emilia Pardo Bazan i la Carme Karr. El 1907, la flamant revista Feminal publica una ressenya sobre ella. Les dones catalanes, al voltant del catalanisme intel·lectual i la cultura, desenvolupen una actitud clarament feminista anant molt per davant a la resta de la península.

El 1908 torna a fer un concert al Palau Reial de Madrid, i el 1920 sucumbeix a la febre del tango i s’anima a compondre dins d’aquest gènere. Tanmateix, després d’enviudar, el 1924, ofereix recitals de piano molt de tant en tant. El 1930 exerceix com a professora de violí al Fomento del Arte Lírico de Barcelona. També col·labora en la composició amb l’Apel·les Mestres i mai es desvincularà de la seva passió, la música, fins a la seva mort, el 1942.

Portada de la revista Feminal núm, 1

El 2017 apareix la partitura manuscrita de Schiava e Regina


La partitura manuscrita d'Schiava e Regina, desapareguda des de gairebé 100 anys, és recuperada l’any 2017 per la Maria Teresa Garrigosa i el Francesc Cortés del departament d’Art i Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Restava en poder de la família de Francesc Bofill, procedent d’una herència dels avis materns, amics del músic Francesc de Paula Sánchez i Gavagnach, qui fou mestre de la Lluïsa Casagemas, a qui ella li havia donat la partitura original dedicada.

L’obra, amb llibret de Josep Barret, ens mostra una història d’amor i màgia amb intrigues polítiques, ambientada a Pèrsia. L’esclava Pamira intenta desfer els conjurs i intrigues del mag Badú contra l’amor del príncep Zelmiro amb un final feliç.

Gràcies a la troballa d’un diari personal, els experts estimen que al llarg de la seva vida la Maria Lluïsa Casagemas va compondre més de 300 obres.


Foto amb dedicatòria de Lluïsa Casagemas al seu mestre Sánchez Gavagnach



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per participar en la Xusquipèdia