Top Ten dels catalans universals del segle XX

El segle XX ha estat especialment complicat pels catalans, hem patit dues dictadures, la Guerra Civil Espanyola, bombardejos salvatges contra la població civil, postguerra, diferents canvis de règims, prohibició de l'idioma propi, repressió de la nostra cultura, crisis, etcètera. Malgrat tot, com ha passat sempre al llarg de la nostra historia, no hem deixat mai d’aportar al món personalitats de gran reconeixement internacional i les seves innovacions a qualsevol disciplina.

Aquí va el nostre llistat dels 10 catalans universals
del segle XX, escollits d’entre moltíssims més. Per fer la tria hem tingut molt en compte el seu nivell de repercussió internacional. De ben segur que trobeu a faltar més d’un nom, doncs, vosaltres mateixos, envieu el vostre llistat i entre tots valorarem l’actualització d’aquest.

                   

Carmen Amaya i Amaya 

(Barcelona, 1918 – Begur, Baix Empordà, 1963) Ballarina i actriu.

D’origen humil, va arribar a ser la ballarina més admirada del planeta, amb estil i ritme inigualables. Sent una nena, cridà fortament l'atenció en actuar en un quadre flamenc a l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929, d’aquí endavant la seva carrera va ser triomfant arreu del món. De Broadway va anar a fer cinema a Hollywood. El 1944 va actuar a la Casa Blanca davant del president Franklin Delano Roosevelt, i esdevingué l'estrella més popular d'aquell temps. Membre honoris causa de molts conservatoris americans, mai va perdre el contacte amb Catalunya.

Ignasi Barraquer i Barraquer

(Barcelona, 1884 - 1965) Oftalmòleg.

És considerat un dels científics més rellevants del món en la seva especialitat. L'any 1917 construeix, l'erisífac, un aparell que permet l'extracció del cristal·lí. Aquesta tècnica s'anomena facoèrisi, també coneguda com l'operació o tècnica de Barraquer. El 1929 mostrà a les eminències de París un procediment nou i revolucionari per operar les cataractes. El 1947 creà l'Institut Barraquer, que esdevingué en un punt de referència de l'oftalmologia mundial. La clínica Barraquer rep pacients de tot el planeta. Per atendre als pacients en menys recursos va crear l’Obra Social, finançada per ell mateix. 

Pau Casals i Defilló

(El Vendrell, Baix Penedes, 1876 – San Juan a Puerto Rico, 1973) Músic.

Reconegut internacionalment com un dels millors compositors, intèrprets i directors d'orquestra del seu temps, continua avui dia sent una icona musical de referència. Va introduir-hi noves possibilitats tècniques i expressives en la interpretació amb el violoncel, més tard, adoptades per tots els violoncel·listes del món. Va mantenir sempre una dedicació incansable a la defensa de la pau i de la llibertat. El 1961 el president Kennedy li concedí la Medalla de la Llibertat a la Casa Blanca. El 1971 va compondre l'Himne a les Nacions Unides on va rebre la Medalla de la Pau. La seva interpretació del Cant dels ocells ha commogut a diferents generacions.

Salvador Dalí i Domènech 

(Figueres, Alt Empordà, 1904 - 1989) Pintor i decorador.

És un dels principals representants del surrealisme, i dels més coneguts universalment, amb un estil propi, oníric i transgressor. També va fer incursions als camps del cinema, l'escultura, la literatura, la moda, la joieria i el teatre, com a dissenyador de vestuari i com a escenògraf. Va produir prop de 1.500 pintures, a més a més de desenes d'il·lustracions per a llibres, litografies, dissenys escenogràfics, vestuaris, i una ingent quantitat de dibuixos i escultures. El Teatre-Museu Dalí de Figueres, inaugurat el 1974 i considerat l’objecte surrealista més gran del món, atrau centenars de milers de visitants d’arreu del món cada any.

Vicenç Ferrer i Moncho 

(Barcelona, 1920 - Anantapur a l’India, 2009) Missioner.

Fou un missioner, primer jesuïta i després laic, a l'Índia, a la regió d'Anantapur. És considerat una de les persones més actives en l'ajuda, solidaritat i cooperació amb els desfavorits del tercer món. Creador de la fundació que porta el seu nom, fou nominat dues vegades al Premi Nobel de la Pau. L’any 2001 la UNESCO el va anomenar Personatge destacat de la història del segle XX. L’any 1972 abandonà la Companyia de Jesús. Es va casar amb Anne Perry i plegats van fundar l'organització Rural Development Trust (RDT, Fons de Desenvolupament Rural) i el 1996 la Fundació Vicente Ferrer.

Antoni Gaudí i Cornet 

(Reus, Baix Camp, 1852 - Barcelona, 1926) Arquitecte.

Reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina, està considerat un dels màxims exponents del modernisme on va implantar un estil propi i crea el trencadís. Humanista i catalanista compromès, a cavall entre dos segles, la seva obra ha sigut especialment reconeguda a lo llarg del segle XX. La Sagrada Família, La Pedrera, El Palau Güell, La Colònia Güell, El Parc Güell, La casa Batlló, obres declarades Patrimoni de La Humanitat atrauen en peregrinació a milions de visitants cada any. El 2012, la Unió internacional d'Astronomia va batejar un petit cràter prop del pol nord del planeta Mercuri amb el nom Gaudí, en homenatge a Antoni Gaudí. Actualment està en procés de beatificació. 

Joan Oró i Florensa 

(Lleida, 1923 - Barcelona, 2004) Bioquímic. 

Tot un savi de primera divisió. Els seus descobriments han estat claus per entendre l'origen de la vida al nostre planeta. El 1956 va fundar el Departament de Ciències Biofísiques a la Universitat de Houston. A partir del 1963 va col·laborar en diversos projectes d'investigació espacial de la NASA, com el projecte Apol·lo i el programa Viking per al desenvolupament d'un instrument per a l'anàlisi molecular de l'atmosfera i la matèria de la superfície del planeta Mart. Va ser membre de la Junta Espacial de l'Acadèmia Nacional de Ciències, que assessora el Govern dels Estats Units sobre els projectes d'exploració espacials, inclosos entre d'altres, l'estació internacional en òrbita terrestre, i el viatge tripulat al planeta Mart. Condecorat amb la Gran Creu del Mèrit Aeronàutic i la Medalla Alexander Ivanovich Oparin, va estar candidat més d’un cop al Premi Nobel.
  

Antoni Puigvert i Gorro 

(Sta. Coloma de Gramenet, Barcelonès 1905 - Barcelona 1990) Uròleg.

El 1933 entrà al Servei d'Urologia de l'Hospital de Sant Pau, que dirigí des del 1951. El 1943 hi fundà l’Institut d'Urologia com a escola d'especialització, la Fundació Puigvert. Va crear nous instruments quirúrgics com la sonda de Béniqué, la bàscula per la cirurgia prostatoperineal, la xeringa per pielografia de 20 ml a propulsió amb rosca i ajust especial per les sondes ureterals (coneguda com sonda tutor de Puigvert), la pinça de branques desiguals, el separador doble i la pinça de dissecció i sutura. Va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, la Croix de Chevalier de la Légion d'Honneur francesa, les Grans Creus de les Ordres de Mayo i del Libertador d’Argentina, i les Grans Creus de les Ordes d'Isabel la Católica i d'Alfonso X el Sabio.

Josep Maria Subirachs i Sitjar 

(Barcelona, 1927 - 2014) Escultor, pintor, gravador i escenògraf.

Prenent l'art com una forma de reivindicar la vida i la creació enfront de la mort i la destrucció, creà un estil propi. Des de 1987 es va dedicar fins a la seva mort a dissenyar i esculpir en el Temple de la Sagrada Família de Barcelona, actualment el projecte escultòric més gran i visitat del món. Al llarg de la seva carrera ha rebut molts reconeixements i condecoracions, i ha estat distingit com Officier dans l'Ordre des Arts et des Lettres de França i Personnalité de l'Année 1987, distinció internacional atorgada per la seva aportació al món de les Arts a París.

Antoni Tàpies i Puig 

(Barcelona, 1923 –2012) Pintor, escultor i teòric de l'art català. 

Fou un dels principals exponents a escala mundial de l'informalisme, i està considerat com un dels artistes catalans més destacats del segle XX. La seva obra gaudeix d'un centre d'estudi i conservació a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona. De formació autodidàctica, va crear un estil propi dins l'art d'avantguarda. La seva obra a estat exposada als més prestigiosos museus del món. Ha rebut nombrosos premis i distincions, entre els que cal destacar el Premi de la Fundació Wolf de les Arts, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, el Premi Príncep d'Astúries de les Arts, la Medalla Picasso de la UNESCO i el Premi Velázquez d'Arts Plàstiques (2003). 

Altres candidats a aquesta llista: Joan Miró, Chralie Rivel, Montserrat Caballé, Josep Carreras, Josep Trueta, Lluis Sert, Modest Cuixart, Margarida Xirgu...
Quins són els teus?...