L'any 1134 mor sense descendència Alfons I, el Bataller, rei d’Aragó i Navarra, provocant un bon enrenou amb un testament d'allò més estrafolari, deixava els seus regnes a tres ordes, el Temple, l’Hospital i el Sant Sepulcre. A l'Església li va mancar el temps per reclamar els drets d’herència de les seves tres ordes militars; a Navarra, aire que vol dir vent, s'afanyen per escollir un rei entre els seus nobles, i, aprofitant-se del desconcert, les tropes del rei de Castella ocupen Saragossa.
La noblesa aragonesa, a la desesperada, obligar a fer-se càrrec del tron al germà del rei mort, Ramir, que és prou feliç fent de monjo i bisbe i li fa molta mandra la cort.
Ramir, va ventilar la situació en un temps rècord. Amb la mediació de l’arquebisbe de Tarragona, pacta amb Catalunya una aliança creïble per fer front a Castella; en poc més d’un any es casa, té una filla, Peronella, i convenç els seus nobles per donar a la nena, amb només un any de vida, com a muller al principal mandatari de Catalunya, el princep dels Comtats Catalans i comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV de vint-i-sis anys, amb tot el regne, establint que restessin en vigor els costums dels aragonesos. I abans d’acabar l’any 1137, s’entorna al monestir ostentant el títol de rei fins a la seva mort.
A Catalunya li convenia aquesta aliança per tenir l’esquena protegida a la vegada que mirava cap a la Mediterrània. Ramon Berenguer IV, per cert membre de l'orde del temple, negocia la retirada dels castellans i contribueix a eixamplar les fronteres del regne d’Aragó, tanmateix com feia amb els territoris de Catalunya, sempre pactant amb les respectives Corts. Després, el seu fill hereta tots els títols i és proclamat com el primer rei de la confederació catalana-aragonesa, a Catalunya com Alfons I i a l’Aragó com Alfons II. Cosa curiosa, es deia Ramon com els seus avantpassats del casal de Barcelona, però mort el pare, la seva mare li va canviar el nom, pensem que per facilitar l'accptació dels aragonesos.
 |
| Ramon Berenguer i Peronella |
No confondre pas Regne d’Aragó amb la Corona d’Aragó
 |
| Catalunya i Aragó al segle XII |
El conjunt dels seus habitants eren coneguts exteriorment com a catalans, donat que els ciutadans dels regnes de parla catalana foren majoria, a la vegada que més actius en el comerç i la política exterior.
Tot va acabar el 1715 amb l'ocupació borbònica i el Decret de Nova Planta.
 |
| Possesions de la Corona d'Aragó |
Bona informació !!
ResponEliminaContingut actualitzat
ResponElimina