Com un català baixet va arribar a ser l’admirat espia que va derrotar a l’exèrcit Nazi

Es deia Joan Pujol Garcia i havia nascut a Barcelona el 1912. Va ser l’espia més condecorat de la història, i una mostra més del compromís dels catalans amb les llibertats d’Europa.

El 1936 el jove Joan Pujol, humanista compromès, pacifista que creia en la ciència, el progrés i la tolerància, amb 24 anys li va tocar viure l’ambient de terror revolucionari dels primers mesos de la Guerra Civil a Barcelona. Fastiguejat pels mètodes intransigents de l’anarquisme i el comunisme, va passar-se al bàndol franquista, on se les va enginyar per sortir-ne sense fer un sol tret i odiant encara més el règim feixista espanyol col·laborador de l’Alemanya nazi que el 1939 havia provocat la 2ª Guerra Mundial envaint Polònia.

Les seves profundes conviccions humanistes i antitotalitàries no el deixaven indiferent davant el patiment i el genocidi que Hitler promocionava, així que va decidir trobar la manera de ser útil al Regne Unit, l’única potència que es mantenia ferma enfront del feixisme. Com molts, ell va pensar que derrotant a Hitler, farien caure, com a fitxes de dòmino, a tots els règims feixistes d’Europa. 

Hitler i Franco

Gueto de Varsòvia

Però que podia fer un catalanet, de metre seixanta, comerciant de pollastres, acabat de casar i sense parlar idiomes per ajudar a vèncer al totpoderós exèrcit alemany? 

Joan Pujol i Araceli Gómez

Se les va empescar per aconseguir feina en un hotel de Madrid i el 1940, acompanyat de la seva dona, Araceli Gómez, tan decidida com ell, es va oferir a l’ambaixada britànica com espia, on va ser rebutjat com a mínim dos cops. No va defallir i, fent-se servir del seu inesgotable enginy, va idear un pla perfecte, oferir-se als alemanys per poder després assolir l’interès dels britànics. Li va ser més fàcil convèncer als de l’Abwehr, el servei d’intel·ligència alemany que disposava a Espanya d’una extensa xarxa d’espionatge del més alt nivell, i amb el nom en clau de Arabel (contracció d’Araceli bella, en honor a la seva dona) va ser reclutat com espia.

En Joan Pujol va fer creure als alemanys que coneixia a la perfecció tota Anglaterra i els seus costums i que, per tant, podia passar completament desapercebut entre els anglesos, malgrat què en veritat ni parlava anglès, ni havia trepitjat Anglaterra en la seva vida.

El juliol de 1941 va ser enviat a Londres, amb una falsa identitat i molts diners per muntar una xarxa d’espies al servei dels nazis, però ell tenia altres plans. Es va instal·lar amb la seva dona a Lisboa (Portugal). Servint-se d’una guia de viatges de la ciutat de Londres, un mapa i una guia de trens, va enganyar als de l’Abwehr de Madrid transmeten, suposadament des d’Anglaterra, informes inventats sobre falses fortificacions, moviments de tropes, armes, trens o vaixells de guerra i una inexistent xarxa d’eficaços agents. Va ser molt hàbil per guanyar-se la confiança i l’admiració dels seus superiors.

Garbo

Gràcies al prestigi assolit, l’abril de 1942 en Pujol, va aconseguir, després d’uns sis intents, ser reclutat pels serveis secrets britànics com agent doble i va ser portat cap a Londres pel MI6 amb el nom en clau de Garbo (en honor a la famosa actriu del moment Greta Garbo).

Amb la supervisió dels serveis secrets britànics,  Garbo/Arabel va fer creure a l’Abwher que havia ampliat la seva xarxa d’agents amb alts càrrecs britànics i que tot un exèrcit fantasma d’un milió d’homes sota el comandament del general Patton es disposava envair França per Calais. El 6 de juny de 1944, després de confirmar-se el desembarcament aliat a Normandia, encara va ser capaç de convèncer als alemanys que es tractava d’una maniobra de distracció i que havien de mantenir les divisions cuirassades a les seves bases de Calais decidint d’aquesta manera el desenllaç de la Guerra i el final de l’horror nazi. El règim feixista de Franco encara va aguantar molts més anys dels prevists per molts catalans que, com en Joan Pujol, van lluitar esperançats en el bàndol aliat.

Invasió de Normandia

En Joan Pujol mai va perdre la credibilitat dels nazis i va ser condecorat amb la Creu de Ferro per ser l’espia més brillant dels serveis alemanys en el mateix mes que també va rebre la Real Orde de l’Imperi Britànic. Però, per por a les represàlies, el 1949, en Joan Pujol va fingir la seva mort a Angola i va iniciar una nova vida a Veneçuela, sa i estalvi en l’anonimat.

Entrevista a Joan Pujol en el diario ELPAIS en 1984