El primer tractat sobre Escacs es va escriure en català al segle XV

Les regles amb les quals es juguen els escacs avui dia a tot el món i l’aparició de la preuada figura de la Reina es van redactar en català el 1475. En el poema Schacs d’amor (Escacs d’amor), publicat a València, s'hi reprodueix, per primera vegada en la història, una partida d'Escacs amb les regles actuals del joc; i amb la consegüent publicació del tractat, també en català, El Llibre dels jocs i partides dels Escacs el

1495 s'estengueren ràpidament a la resta d’Europa. El nostre idioma va servir també per revolucionar el joc més universal de la història de la humanitat.

Orígens dels Escacs

Els Escacs és un joc d’abast universal que té l'origen en el Xaturanga que es practicava a l’Índia ja al segle VI. Posteriorment, es va difondre a Pèrsia, amb el nom persa shatranj. El joc va arribar a la península Ibèrica durant l'Edat Mitjana a través dels àrabs i des d’aquí es va estendre a la resta d’Europa. La primera referència escrita sobre els Escacs a Europa apareix al testament del Comte Ermengol I d'Urgell l'any 1010, propietari d’un valuosíssim joc complet.

La forma actual del joc, que és coneguda com a Escacs occidentals, té l'origen al segle XV en el Regne de València, llavors membre de la Corona Catalana-aragonesa o Corona d'Aragó.

Fins aleshores, el joc dels Escacs era molt lent, les partides podien durar dies, i per aquest motiu es va fer molt popular entre les dames a les corts europees, doncs afavoria el festeig. S’havia convertit en un joc galant, per lligar, segons els costums de l’època.

Schacs d’amor (Escacs d’amor)

A la València del segle XV, llavors una potència cultural i comercial, les regles del joc van canviar radicalment. L’any 1475 apareix Schacs d’amor (Escacs d’amor), un poema escrit en català per Narcís Vinyoles, Francesc Castellví i Bernat Fenollar de 64 estrofes, una per a cada escac o casella, que va significar tota una revolució en aquest joc. Hi apareixen l’Enroc, la coronació dels peons, els desplaçaments llargs dels alfils i la Reina amb els seus sofisticats moviments pel tauler, o escaquer, que desperten un gran entusiasme entre els jugadors de tota la Corona Catalana-aragonesa.

Abans de Schacs d’amor, la Reina havia sigut un capità general en els Escacs indis, un visir en els àrabs i un alferes en els cristians.

A València havia mort, uns anys abans, l'estimada reina Maria, dona del rei Alfons el Magnànim, que havia governat durant més de 20 anys els regnes de la Confederació com a virreina mentre el seu marit, ves per on, havia preferit regnar des de Nàpols ben lluny d’ella. La reina que havia estat continuista de la tradició dels comtes catalans en el foment i mecenatge de les ciències i la cultura, va servir d’inspiració per transformar la que acabaria sent la peça més important en el joc, després del rei, és clar.

Les noves regles fan el joc més ràpid i contribueixen a estendre’l entre les classes populars, que ara el juguen a les tavernes apostant diners, i, en canvi, perd l’interès de les dames, que ja no el trobaven tan útil pel festeig.

Una nova publicació en català ajuda de manera indefectible a estendre les noves innovacions a la resta d’Europa, El Llibre dels jochs partits dels Schacs (El llibre dels jocs i partides dels Escacs), una prova més de la influència de què va gaudir la nostra cultura i la nostra llengua abans de la cruel desfeta del 1714.

El Llibre dels jochs partits dels Schacs (Llibre dels Jocs i partides dels Escacs)

Publicat el 1495, el Llibre dels Jochs partits dels Schacs és el primer recull complet de normes i problemes, amb 100 problemes sobre el joc. L’autor és Francesc Vicent, nascut el 1450 a Sogorb (Regne de València) jueu convers que posteriorment haurà de fugir cap a Itàlia, a causa de la Inquisició, i acabarà formant part de la cort dels Borja, aixopluc de jueus catalans.

De seguida el tradueixen a l’italià, i esdevé inspiració dels tractats futurs que es publicaran sobre el joc.

L’original està perdut i en recerca i captura. L’últim exemplar que es coneix fou venut, a Barcelona el 1913, a un col·leccionista americà. El que coneixem del llibre, són les curades descripcions que els bibliòfils del segle XVIII van deixar constància de l’exemplar que es conservava en la Biblioteca del monestir de Montserrat i que, sembla ser, van destruir el 1811, junt amb altres tresors del cenobi, els soldats francesos durant la invasió napoleònica.

L’any 2001 l’historiador José Antonio Garzón publica En pos del incunable perdido: Francesch Vicent: Llibre dels jochs partitis dels Schachs, Valencia, 1495, demostrant amb proves contundents l’existència del tractat perdut de Francesc Vicent i per tant l’autèntic origen del reglament modern, desmuntant la teoria generalitzada fins aleshores, que les noves regles havien sortit d’Itàlia. L’any 2014, el documental d’Agustí Mezquida La dama dels Escacs, aporta encara més llum.

Per ampliar coneixements:
wikipedia.org//Regne de Valencia
wikipedia.org/Jose Antonio Garzon Roger