Ubicada a la comarca de l’Alt Camp, al peu de les muntanyes de Prades, Alcover ens permet viatjar en el temps fins al Renaixement, l’època del seu màxim esplendor, només passejant pels seus carrers, sota portals gòtics i torres medievals, amb una tranquil·litat avui dia insòlita, sense massificacions ni empentes de turistes armats amb pals de selfies. Trobareu un bon grapat d’edificis inscrits en el Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN) amb la classificació de monuments històrics; és un preuat luxe que bé val la pena gaudir, dins un entorn ple de tresors, la coneguda ruta del Cister.
La primera referència que tenim data de l’any 1059, quan apareix documentada per primera vegada amb el nom de Santa Maria d’Alcover, l'avui coneguda com a església Vella o de la Sang, l'indici més antic de la presència cristiana a l’indret. La vila, llavors, estava sotmesa pels sarraïns fins que l’any 1127 fou alliberada definitivament per Ramon Berenguer III, cap d’estat dels comtats catalans.
El seu nucli urbà conserva l’antic traçat medieval i el típic barri jueu. És imprescindible visitar el Museu d’Alcover, una antiga casa senyorial del segle XVII, un habitatge interactiu que ens permet reviure l’estada d’una família burgesa de principis del segle XX i que guarda molts tresors..., com una impressionant col·lecció de fòssils marins del Triàsic trobats a la comarca i més sorpreses...
Al bell mig del nucli antic et trobes amb les ruïnes de l’Església Vella o de la Puríssima Sang, romànica del segle XII, són impressionants i ens permet descobrir alguns dels secrets constructius i materials emprats a l’edat Mitjana.
El Renaixement a Catalunya es va estendre al segle XVI, amb una important influència humanista que va transformar l’arquitectura de tot el país. Un dels grans arquitectes d'aquest període va ser Pere Blai, l'autor del Saló del Palau de la Generalitat. Tot i l’origen itàlic d’aquest moviment, a Catalunya pren un estil propi en el qual ens podem reconèixer, amb la continuïtat de solucions gòtiques i voltes d’origen exclusivament català. A les noves esglésies, es va conservar el model propi de la planta com un espai d’una única nau amb capelles allotjades entre els contraforts i capçalera poligonal i adoptant el model romà de pilastres adossades, motllures i teulades.
Gràcies a la prestigiosa indústria tèxtil, els draps i robes d'Alcover són esmentats en totes les geografies de l'època, entre els segles XVI i XVII la població creix significativament i això condueix a una notable febre constructora.
L'Església Nova o de Nostra Senyora de l'Assumpció és un monument renaixentista, gòtic tardà que va estar acabat l’any 1630, amb la intervenció del cèlebre mestre Pere Blai. L'edifici, de grans proporcions, catedraleja, posseeix una magnífica façana renaixentista i la seva gran rosassa dóna llum a l'interior d'una sola nau amb 10 capelles.
Va ser, per nosaltres, tot un descobriment, pujar al campanar i poder visitar l'espai longitudinal sota la coberta de l'Església Nova, font d'inspiració per als posteriors arquitectes modernistes que van dissenyar les conegudes catedrals del vi (cellers cooperatius modernistes) arreu de Catalunya.
El Renaixement a Catalunya es va estendre al segle XVI, amb una important influència humanista que va transformar l’arquitectura de tot el país. Un dels grans arquitectes d'aquest període va ser Pere Blai, l'autor del Saló del Palau de la Generalitat. Tot i l’origen itàlic d’aquest moviment, a Catalunya pren un estil propi en el qual ens podem reconèixer, amb la continuïtat de solucions gòtiques i voltes d’origen exclusivament català. A les noves esglésies, es va conservar el model propi de la planta com un espai d’una única nau amb capelles allotjades entre els contraforts i capçalera poligonal i adoptant el model romà de pilastres adossades, motllures i teulades.
Gràcies a la prestigiosa indústria tèxtil, els draps i robes d'Alcover són esmentats en totes les geografies de l'època, entre els segles XVI i XVII la població creix significativament i això condueix a una notable febre constructora.
L'Església Nova o de Nostra Senyora de l'Assumpció és un monument renaixentista, gòtic tardà que va estar acabat l’any 1630, amb la intervenció del cèlebre mestre Pere Blai. L'edifici, de grans proporcions, catedraleja, posseeix una magnífica façana renaixentista i la seva gran rosassa dóna llum a l'interior d'una sola nau amb 10 capelles.
Va ser, per nosaltres, tot un descobriment, pujar al campanar i poder visitar l'espai longitudinal sota la coberta de l'Església Nova, font d'inspiració per als posteriors arquitectes modernistes que van dissenyar les conegudes catedrals del vi (cellers cooperatius modernistes) arreu de Catalunya.
En aquests enllaços podeu ampliar la informació:
Història d'Alcover: http://www.alcover.cat
Renaixement: http://www.gencat.cat/culturcat
Museu d'Alcover: http://www.museualcover.org/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per participar en la Xusquipèdia