Catalunya, Regne de Catalunya i Països Catalans

Moltes vegades el nom fa la cosa i amb el pas del temps una definició, un mot, un apel·latiu fora del seu context pot portar al desconcert. Embolica que fa fort, l'enemic de la nació catalana també s'ha servit de la confusió amb els termes per provar d'anorrear la nostra identitat. Nosaltres, tornem-hi que no ha estat res, per garantir la pervivència, tenim la missió de redescobrir-nos i posar les coses al seu lloc.

El General Moragues posat al dia

El General Josep Moragues (Sant Hilari Sacalm 1669 –Barcelona 1715) és un heroi i màrtir inapel·lable de la pàtria catalana, símbol de la lluita i el sacrifici en defensa de les Constitucions i llibertats de Catalunya. Tanmateix el seu bust icònic amb el qual tothom l'identifica, reproduït tan alegrement en quantes il·lustracions acompanyin qualsevol bibliografia que parli sobre el general, no s'ajusta a la uniformitat adequada ni a l'estatus corresponent, com també -constatem amb cert estupor- és el cas amb molts dels herois de la Guerra dels Catalans (1713-1714). Ara us hi farem cinc cèntims i tot seguit esmenarem la plana per dignificar com es mereix tan estimat personatge.

Botifler, el pitjor malnom a Catalunya

Molts heu sentit aquest malnom dins i al llarg de tots els territoris catalans, i molts en teniu prou clar, que va dedicat a aquells que des de dins els Països Catalans vetllen clarament més pels interessos de l'Estat Espanyol que no pas per la seva nació de residència. Però hom sap que l'origen és a la Guerra de Successió (1701 -1713) i pocs saben ben bé que significa i quin és l'origen etimològic real del mot. Semblarà mentida, però actualment el terme "Botifler" posseeix encara una gran vigència al nostre país. 

El “Llibre dels vuit senyals” confirma l’antiguitat de la Generalitat

Escrit entre 1415 i 1425, el manuscrit, anomenat "Llibre dels vuit senyals" recopila la normativa originària de la Generalitat de Catalunya i confirma el seu naixement oficial com a institució política el 1359 amb la denominació de Diputació del General. Una evolució tècnica del sistema parlamentari més antic d’Europa, originat a les Assemblees de Pau i de Treva del segle XI.

La Cimera Reial mai va coronar el cap de Jaume I

La cimera del casc amb el drac alat que es conserva a la Real Armería de Madrid com la pròpia del rei Jaume I, semblant a la que veureu reproduïda en els diferents monuments i gravats artístics dedicats a tan il·lustre monarca, mai va coronar el seu cap. Ni aquesta ni cap altra. És una falsa tradició atribuïda a Jaume I, havent esguard que aquests guarniments simbòlics, dits cimeres, no apareixen fins un segle després de mort el Conqueridor. No passeu cap ànsia, ara us ho expliquem i us hi mostrem amb les dades més imprescindibles. Hi ha per llogar-hi cadires!

3 Curiositats que potser desconeixes. Punt. CAT (IV)

Després d'aquell fatídic 1714 i la llarga persecució d'ús del català, el gran filòleg Pompeu Fabra esdevé el necessari ordinador de l'extensa gramàtica catalana, fins aleshores i donades les circumstàncies, cadascú feia el que podia amb la seva millor voluntat i amor per la nostra llengua. Sabíeu que  els feixistes espanyols cremaren la seva biblioteca?... Sabeu quan es va publicar el primer periòdic en català i quan es publicà la primera revista feminista?...

Guifré el Pelós posat al dia

Per a aquest propòsit desmuntarem dues obres pictòriques, de gran qualitat artística i molt voluntarioses en el simbolisme, que han esdevingut icòniques d'un moment històric i tanmateix no s'ajusten ni als registres documentals, ni als arqueològics. Totes dues recreen la Llegenda de les quatre barres de sang, origen de la Senyera Reial; ad hoc mostren al rei franc, Carles el Calb, creant el futur escut d’armes per a Guifré el Pelós, passant els quatre dits mullats en la sang del comte ferit damunt d’un escut llis daurat.

Lluïsa Casagemas és la primera dona que va compondre una òpera a Espanya

La participació de les dones en el desenvolupament de la societat catalana ha estat constant des de l'antiguitat fins a l'actualitat. Ja des de l'origen de la nostra nació es té constància de la influència i participació de les dones en els àmbits de poder, a banda del cultural naturalment, (Guinidilda d'Empúries, Emma de Barcelona, Ermessenda de Carcassona, Sibil·la de Fortià, etc.)

La venjança Catalana

La venjança Catalana ha passat a la història de la humanitat com un nom propi que defineix i adverteix de la capacitat dels catalans per a respondre una traïció. Aquest nom propi s'atorgà al segle XIV quan la Companyia Catalana d'Orient és la companyia militar de mercenaris més preuada d'Europa i al servei de l'imperi bizantí han aturat als turcs. Aquest article explica aquell precís moment històric. Des de llavors els almogàvers han estat llegendaris...