23 de desembre del 2018

Catalunya, Regne de Catalunya i Països Catalans

Moltes vegades el nom fa la cosa i amb el pas del temps una definició, un mot, un apel·latiu fora del seu context pot portar al desconcert. Embolica que fa fort, l'enemic de la nació catalana també s'ha servit de la confusió amb els termes per provar d'anorrear la nostra identitat. Nosaltres, tornem-hi que no ha estat res, per garantir la pervivència, tenim la missió de redescobrir-nos i posar les coses al seu lloc.



Un origen llunyà, la Gòtia


A les acaballes del segle IX, Guifré el Pilós funda el Casal de Barcelona. Serà un descendent seu, Borrell II, qui separarà el 988, de facto, el territori de l’actual Catalunya del Regne franc. Sovint, es contextualitza el nostre territori en una suposada unitat peninsular creada pels francs per defensar llurs dominis de les ràtzies musulmanes: un extens tap als Pirineus entre dos civilitzacions en guerra. Aquesta suposada unitat, se l’ha anomenada, sense cap tipus de fonament, Marca Hispànica, un nom que d'altra banda mai no va ser el nom emprat, ni pels catalans ni pels forasters de l'època. L'administració del país requeia sobre la delegació del Comtat de Barcelona i, si fem cas als documents de l'època i als historiadors d'Al-Andalus, tot aquest territori era conegut com Barcelona.

"Abans de l'atac d'Al-Mansur els barcelonins s'havien separat completament del regne dels francs" - Ibn Hayyan (987 -1076) considerat el més gran historiador de l'Al-Andalus.

Tanmateix, ja és acceptat per l’acadèmia que tal territori administratiu amb aquest nom -Marca Hispànica- no va existir mai i que aquest terme correspon, tan sols, a un recurs literari emprat pels cronistes posteriors. A la nostra terra hi havia una altra organització, efectivament de marca, la qual comprenia els territoris de l’actual Catalunya i l’antiga Septimània. La Marca Gòtica, o simplement, Gòtia.



Cada comte era el sobirà del territori que dominava. El més fort dels comtes, és a dir el de Barcelona, tenia a més a més, el càrrec militar de dux. D'aquesta manera, els altres comtes li havien de retre vassallatge. Internacionalment, el territori era conegut com a Barcelona, per la preponderància d'aquest comtat sobre la resta.



Catalunya, la terra dels catalans


Però, d’on ve aquest estrany nom de Gòtia? I el de Catalunya? Gòtia vol dir terra de gots. Els gots o, en el cas dels invasors de la península, visigots -gots de l'oest-, eren un poble germànic que arribà a la Península Ibèrica Catalunya pels volts del segle V. Hi ha autors que defensen que l’origen del terme ‘català’ prové d’aquí. De fet, curiosament, els noms dels primers comtes de Barcelona, inclòs Guifré, són d’origen germànic. Val a dir, àdhuc, que els catalans existeixen abans de que existeixi Catalunya. Per què? Ben fàcil: Catalunya vol dir terra de catalans. Així, el poble que habitava la Marca Gòtica, aquests gots-hispanorromans o catalans, van donar nom a la terra que dominaven, i no a l’inrevés. El text més antic conservat on apareix el terme Catalunya és el Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus, redactat entre 1115 i 1120. En ell apareix una referència al sobirà, Dux Catalanensis, i al seu territori administrat, Catalania.


El Principat de Catalunya


El Principat de Catalunya és un terme jurídic provinent del llatí principatus, el qual vol dir sobirania. D’ençà del segle X, ja s’emprava princeps per fer referència a una autoritat superior a la nominal de comte, i principatus per indicar el seu domini format per diversos comtats. Exemples de prínceps en són Borrell II (927 - 992), per consensum principis Borrellum o, posteriorment, Berenguer Ramon I (1004-1035), principis nostri Berengarii. Un cas interessant és també el de Ramon Berenguer IV, «lo Comte e princep de Catalunya». El terme Principat s’empra oficialment fins l’any 1833, quan l’estat espanyol fou dividit en províncies. La denominació de Principat de Catalunya és encara ben viva en la memòria dels catalans i, tot i la nefasta divisió provincial duta a terme per Madrid i París, ha sobreviscut al llarg de tots els anys d’ocupació.

No haurien de confondre el Principat amb Catalunya. El Principat de Catalunya correspon només a una part de Catalunya i Catalunya és el conjunt del territori on resideix la nació catalana, de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer.



Comtat de Barcelona o Regne de Catalunya?

"Et cum Catalonia que est nobilius et honorabilius Regnum Yspanie habens quatuor comités videlicet Urgellensem, Empuriarum, Foxensem, Pallarensem(...)". Així s’expressa Jaume I al llibre dels fets.

Catalunya és un regne, contràriament al pensament dominant en l’actualitat. I el terme ‘Corona d’Aragó’ -per referir-se al Regne d’Aragó, de València, de Mallorca, al Principat de Catalunya…- apareix per primera vegada el 1562 de la mà de l’historiador Jerónimo Zurita y Castro. Així, els diversos estats de la confederació havien de tenir, per força, un altre nom. En propers articles intentarem treure’n l’entrellat, car sembla possible que, la totalitat dels territoris que mal anomenem Corona d’Aragó, rebessin el nom, col·lectivament, de Regne de Catalunya.


Països Catalans, la nació per reconstruir


De la derrota del 1714 ençà, s’accelerà un procés de destrucció deliberada i conscient de la memòria històrica de la nació catalana. S’intentaren esborrar, a sang i foc, els segles d’història de Catalunya i els fets, denominacions, personatges, gestes, símbols i relats que sustentàven la veritat. L’Arxiu Reial de Barcelona, per exemple, passà a dir-se Archivo Real de la Corona de Aragón. Al llarg dels darrers tres-cents anys s’ha mantingut aquesta amnèsia històrica i el dany causat ha esdevingut monstruós. La destrucció de la memòria als antics regnes de València i de Mallorques ha comportat, també, un odi cap al Principat molt beneficiós per al procés de castellanització de la nostra nació. L’efecte del blaverisme i del gonellisme, apareguts en les darreres dècades, evidencien la deliberada destrucció dels nexes i lligams entre els diversos territoris de la nació. A finals del segle XIX, es crea un terme nou per referir-se al conjunt de regions que conformen la nació catalana: Països Catalans. Amb una denominació nova, la situació canvia. Podem tornar a vèncer i recuperar la memòria. Podem recuperar Catalunya com a denominació original de tot el territori anomenat, en l’actualitat, Països Catalans. Donec Perficiam.


Article publicat originalment a VIBRANT

2 comentaris:

  1. Si mirem les monedes catalanes medieval, utilitzaves les paraules :

    Jaume 1er (1213-1276) : JACOB REX
    Pere 2 (1276-1285) : PETRVS:DEI:GRACIA:REX
    Alphons 2 (1285-1291) : ALFOSVS:DEI:GRACIA:REX
    Jaume 2 (1291-1327) : JACOBUS:DEI:GRACIA:REX
    Alphons 3 (1327-1336) : ALFONSVS DEI GRACIA REX
    Pere 3 (1336-1387) : PETRVS DEI GRACIA REX
    Joan 1 (1387-1396) :
    Marti l'huma (1396-1410) : MARTINUS:DEI:GRA:REX
    Ferran 1 (1412-1416) : ALFONSUS:DEI:GRA:REX:ARAG (https://blogdecroats.wordpress.com/2016/09/24/croat-de-ferran-i-badia-tipus-ii/)
    Alphons 4 (1416-1458) : ALFONSUS:DEI:GRA:REX
    Joan 2 (1458-1462) :
    Ferran 2 (1479-1516) : FERDINANDUS D G R:X
    Carles 1 (1516-1556) : FERDINANDUS D G R:X
    Felip 2 (1556-1598) : PHILIPPUS·D·G·R·HISPANIA (http://www.medievalnumismatic.com/es/felip-i-ii-de-castella-1556-1598/352-felipe-ii-barcelona-medio-croat-1595.html)
    Felip 3 (1598-1621) : PHILIPP D G HISPAN R
    Felip 4 (1621-1641) : PHILIPP·D·G·HISPANIA·R
    Lluis 13 (1641-1643) :
    lluis 14 (1643-1652 1697) : LVD. XIIII. D. G. R. F. ET. CO. B. (comitis Barcelona)
    ....
    Carles 3 (1701-1714) : HISPANIARUM + REX

    o sigui la nocio de regne d'Arago s'utilitzava ja entre 1412 i 1416.
    I la nocio d'Espanya al 1595

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte, no confondre Regne d'Aragó amb Corona d'Aragó són dos conceptes diferents. El concepte Hispania no és exactament Estat espanyol. Hispania sempre va designar la zona geogràfica, la península sencera. Entre els segles XVI i XVIII es va fer servir Rei de totes les espanyes.

      Elimina

Gràcies per participar en la Xusquipèdia