Ramon Berenguer IV i el Palau Reial Maior com cal

Ramon Berenguer IV (1113-1162) és un dels governants catalans més apassionants de la nostra història, amb una gran habilitat militar i política, destacarà per acordar la Confederació Catalana-aragonesa. Ves per on!, les diferents representacions artístiques de la que ha estat objecte no li fan justícia, o no tenen en compte el seu temps, el seu palau i llur entorn.

Els Usatici Barchinonae, el Liber feudorum maior i les Gesta Comitum Barchinonensium, són considerats els tres pilars de la identitat política catalana

Les compilacions dels Usatici Barchinonae, el Liber feudorum maior i la Gesta Comitum Barchinonensium formen els tres monuments de la identitat política catalana.

Ramon Berenguer III i la Galeria Regia més antiga d’Europa

La col·lecció de retrats de comtes i reis que van governar Catalunya fins al segle XVII és la Galeria Regia conservada més completa i antiga d’Europa. Encarregada el 1587 per la Diputació del General al pintor bolonyès Filippo Ariosto, va presidir durant 300 anys la sala de govern al Palau de la Generalitat.

La Pasqua i la Mona

La festa de la Pasqua és molt estesa arreu del món. És la primera festa que van celebrar els primers cristians, molt anterior a les festes del Nadal. D’origen agrari, se celebra la floració que assegurava les collites. 

Les espases màgiques dels reis catalans

A l’edat Mitjana, les espases màgiques, altrament dites de virtut o constel·lades, tenien atribuïdes virtuts especials que conferien poder al cavaller mereixedor de posseir-les. Aquestes estaven forjades per mans expertes sota la influència de determinades constel·lacions. Llur ferro trempat era refredat en oli, l’espaser havia de ser molt bo per aconseguir el punt magistral en què el ferro roent es convertia en acer.

El Consell de Cent, el govern històric de Barcelona

Barcelona és un dels dos fonaments, juntament amb el Rerepaís, del binomi que dóna forma, cos i coherència al Principat de Catalunya. Ciutat de comtes, d’edificis d’una bellesa inefable, urbs de marcat caràcter. Banyada pel Mediterrani. Cap i casal del nostre país. Un municipi que, en temps que ja semblen llunyans, va comptar amb una forma de govern natural i escaient al tarannà que li era propi. Una institució avançada a la seva època, basada en el consens i en una manera de fer política a la catalana; el Consell de Cent Jurats.

Catalunya, Regne de Catalunya i Països Catalans

Moltes vegades el nom fa la cosa i amb el pas del temps una definició, un mot, un apel·latiu fora del seu context pot portar al desconcert. Embolica que fa fort, l'enemic de la nació catalana també s'ha servit de la confusió amb els termes per provar d'anorrear la nostra identitat. Nosaltres, tornem-hi que no ha estat res, per garantir la pervivència, tenim la missió de redescobrir-nos i posar les coses al seu lloc.

El General Moragues posat al dia

El General Josep Moragues (Sant Hilari Sacalm 1669 –Barcelona 1715) és un heroi i màrtir inapel·lable de la pàtria catalana, símbol de la lluita i el sacrifici en defensa de les Constitucions i llibertats de Catalunya. Tanmateix el seu bust icònic amb el qual tothom l'identifica, reproduït tan alegrement en quantes il·lustracions acompanyin qualsevol bibliografia que parli sobre el general, no s'ajusta a la uniformitat adequada ni a l'estatus corresponent, com també -constatem amb cert estupor- és el cas amb molts dels herois de la Guerra dels Catalans (1713-1714). Ara us hi farem cinc cèntims i tot seguit esmenarem la plana per dignificar com es mereix tan estimat personatge.

Botifler, el pitjor malnom a Catalunya

Molts heu sentit aquest malnom dins i al llarg de tots els territoris catalans, i molts en teniu prou clar, que va dedicat a aquells que des de dins els Països Catalans vetllen clarament més pels interessos de l'Estat Espanyol que no pas per la seva nació de residència. Però hom sap que l'origen és a la Guerra de Successió (1701 -1713) i pocs saben ben bé que significa i quin és l'origen etimològic real del mot. Semblarà mentida, però actualment el terme "Botifler" posseeix encara una gran vigència al nostre país. 

El “Llibre dels vuit senyals” confirma l’antiguitat de la Generalitat

Escrit entre 1415 i 1425, el manuscrit, anomenat "Llibre dels vuit senyals" recopila la normativa originària de la Generalitat de Catalunya i confirma el seu naixement oficial com a institució política el 1359 amb la denominació de Diputació del General. Una evolució tècnica del sistema parlamentari més antic d’Europa, originat a les Assemblees de Pau i de Treva del segle XI.